Totxanes, totxos i maons

Des de fa quasi tres anys aquestes Totxanes tenen un germanet situat a uns quants milers de quilòmetres de distància. Es diu “Viure a Estocolm” i el trobareu molt fàcilment. Només us cal anar al final de la llista de Blocs recomanats de la columna de la dreta i allí el trobareu esperant-vos.  (n’hi ha més)

El primer dia que em vaig assabentar de l’existència de “Viure a Estocolm” (vegeu aquí) ho vaig explicar: aquell Bloc no m’era gens aliè ja que l’Anna R., la seva autora, és filla d’un matrimoni amic nostre de tota la vida (vegeu aquí). Una catalana casada amb un suec i instal·lada -sembla que definitivament- en aquell país on ja han nascut les seves dues filles.

Precisament una d’aquestes filles, la segona, es diu Elna i va ser una de les quatre Elnes -la que era més lluny- que no varen poder sortir a la fotografia que el passat 8 de juny es va fer al Parc de la Ciutadella i que il·lustra l’apunt d’avui.

Una fotografia molt especial, pensada com a present d’aniversari -95 anys- i com el millor homenatge que se li pot retre a Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que el 1939 va salvar les vides de quasi sis-cents nadons i les seves mares, exiliades catalanes i espanyoles, des de la maternitat situada a la població francesa d’Elna.

Com que resulta que vaig tenir una petitíssima intervenció (vegeu aquí) en el procés de posar en contacte aquesta Elna sueca amb la iniciativa endegada per Assumpta Montellà (vegeu aquí el seu Bloc), l’autora del llibre “La maternitat d’Elna” que ha donat a conèixer aquesta entranyable història, m’ha semblat que avui podria tancar el cercle parlant-vos d’aquest Bloc -germà més jove d’aquestes Totxanes que ahir justament complien quatre anyets de vida- i aconsellant-vos que quan us trobeu a l’entrada de “Viure a Estocolm” (vegeu-la aquí) no passeu de llarg.

És un Bloc diferent i molt interessant que ens ajuda a conèixer no només les cabòries d’una catalana enmig d’aquell país sinó també les peculiaritats de la societat sueca. Una societat potser no modèlica en tot -tal i com durant molts anys aquí ens pensàvem- però molt especial i digna de ser coneguda.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!