2006 ha estat un gran any per a la música catalana. De tots els discos que he pogut escoltar en destaco quinze. I de manera molt especial els que he situat en les cinc primeres posicions:
* 1) "La manera més salvatge", Enric Casasses i Pascal Comelade
* 2) "Batiscafo Katiuscas", Antònia Font
* 3) "Camins privats", Enric Barbat
* 4) "A l’Olympia, 13 de juny de 2006", Raimon (*)
* 5) "Clavell morenet", La Troba Kung-Fú. (n’hi ha més)
* 6) "Jo faig cançons", Jofre Bardagí
* 7) "Cançons de la memòria trista", Rafa Xambó
* 8) "De profundis", Joan Isaac
* 9) "Rock & Cat", banda sonora de la pel·lícula
* 10) "Lo Pardal Roquer", Lo Pardal Roquer
* 11) "Mística domèstica", Roger Mas
* 12) "Podré tornar enrere. Tribut a Sopa de Cabra", diversos
* 13) "El món on visc", Ia Clua
* 14) "La Dharma l’arma!", Companyia Elèctrica Dharma
* 15) "Sol blanc", Túrnez & Sesé
——————————————————————————————-
(*) Forma part d’un paquet de dos CD’s que apleguen els concerts de Raimon a l’Olympia de 1966 i de 2006.
——————————————————————————————-
Si teniu curiositat podeu veure (aquí) la llista de 2005 i (aquí) la llista de discos catalans reeditats el 2006 que més m’han agradat.
——————————————————————————————-
I, com deia fa dotze mesos, ara a esperar que el 2007 l’Adrià Puntí es decideixi d’una vegada a treure el disc que des de fa una pila de temps ens deu. De moment (vegeu aquí i també aquí) sembla que torna a actuar. Ja falta menys, doncs…
——————————————————————————————
Escolteu aquí sota "Plus Ultra" (5′ 59"), una de les joies de "La manera més salvatge" i gaudiu de la manera tan intel·ligent com el tàndem Casasses & Comelade ha combinat els mots del poema de mossèn Cinto amb la melodia de "Knocking on heaven’s door". Per una raó molt senzilla: perquè, amb un segle de distància entre l’un i l’altre, Verdaguer i Dylan ens expliquen una història molt similar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!