Sorpreses al carrer de Verdi.

El meu metge –magnífica persona i gran professional– té una dèria amb mi: tot i que sap perfectament que disposo d’una meravellosa Vespa per desplaçar-me amb rapidesa i comoditat als llocs, s’entesta a fer-me caminar una estona cada dia. Un consell que jo procuro seguir de tant en tant i amb moderació (que caminar cansa molt).

Fa un parell de setmanes el meu trajecte a peu pel barri em va portar a la cruïlla de la Travessera de Dalt amb el carrer de Verdi i per comptes de seguir la ruta habitual cap a la plaça Lesseps vaig girar cap a l’esquerra aprofitant que Verdi fa baixada.

La ciutat és prou gran i té prou història (i històries) atresorades com per merèixer que li dediquem una mínima atenció ja que molt sovint la sorpresa ens espera tot just a la cantonada. És, si fa no fa, el que em va passar a mi baixant pel carrer de Verdi.

(Els seguidors d’aquest Bloc ja coneixen la meva afició a fixar-me en els edificis quan passo per un carrer. Fa tres mesos, per exemple, escrivia aquest apunt en el qual defensava el bon hàbit d’observar els edificis que ens envolten i davant dels quals la majoria de les vegades passem sense dedicar-los la més mínima atenció.)

En el primer tram de carrer no vaig trobar res que em cridés l’atenció però tot va ser travessar el carrer de Santa Perpètua per trobar  –baixant a mà dreta; és a dir, a la banda dels números senars–  un seguit d’edificis unifamiliars formats per planta baixa, pis i terrat de construcció relativament moderna (posem-hi quinze o vint anys els més antics) i provistos de façanes de composició plana, amb predomini de la línia recta, molt senzilles i funcionals. Per entendre’ns, no són edificis dels que surten a les revistes d’arquitectura (ni tan sols tinc la impressió que obeeixin a cap concepte urbanístic preconcebut) però en conjunt crec que donen a aquell tram del barri de Gràcia una imatge sorprenent i d’estètica no gens contradictòria amb els edificis de la zona més antics.

Si no m’he descomptat, entre els carrers de Santa Perpètua i de Sant Salvador hi ha set edificis d’aquest tipus. Sis de seguits (del número 175-177 al 165) i un altre (el 157) separat. En contrast, bona part de la vorera oposada l’ocupen un grup de cases de planta baixa i terrat construïdes el 1873, tal com s’indica en la coronació de les respectives façanes.

El tram següent va dels carrers de Sant Salvador al de Martí. Aquí pràcticament ja no hi ha cap edifici nou de l’estil que trobàvem en el tram anterior. Baixant a mà dreta es mantenen un conjunt de tres cases antigues de planta baixa i terrat (números 133, 137 i 139) i una mica més avall tres cases més, amb planta baixa, pis i terrat (els números 121, 123 i 125). A la vorera del davant (els números parells) només m’ha semblat veure un edifici antic i baix (el 114) i, gairebé a tocar, un altre amb tota l’aparença d’ocupar l’espai de dues finques antigues (número 116-120) i que amb planta baixa, pis i terrat manté la tònica de “modernitat” (entre cometes) dels edificis vistos més amunt.

Val a dir que els espais que queden entre els diversos edificis que he destacat estan ocupats per construccions sense el més mínim interès.

La sorpresa final d’aquesta passejada la trobem a la cantonada de mà dreta del carrer de Verdi amb el de Biada (com és habitual a Gràcia, a la banda esquerra de la cruïlla on som el carrer canvia de nom: Providència). En aquest punt s’alça un interessant edifici de traces racionalistes amb façanes que donen a tres carrers i amb tres entrades diferents: Verdi, 99; Biada,11 i Topazi, 34. Es tracta d’un edifici d’alçada variable que allotja l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny (vegeu aquí) .

En relació a aquest edifici  –força singular, per cert–  em sobta no trobar-ne cap referència en la recent (i molt recomanable) guia escrita per Tate Cabré i editada (a l’increïble preu de 15,00 euros) per l’Ajuntament de Barcelona amb el títol “Ruta del Racionalisme de Barcelona. El GATCPAC i l’arquitectura dels anys 30” (vegeu aquí).

Aquí s’acaba el meu trajecte sorprenent pel carrer de Verdi ja que en la resta, fins a la plaça de la Revolució, no he trobat cap altra mostra d’arquitectura que m’hagi cridat l’atenció. Pel que fa a l’edifici pretesament racionalista, vegeu aquí sota unes imatges de les seves tres façanes i (si feu click damunt de cada fotografia veureu com creix una mica):

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *