Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Les cançons llargues: “Alceu-vos, xe, que ja és de dia”, de Pep Laguarda i Tapineria (1977)
(La sèrie comença aquí)
Després de l’aturada d’agost, reprenc el costum de dedicar els caps de setmana a les cançons llargues dels anys seixanta i setanta. I ho faig amb un homenatge al valencià Pep Laguarda, pare del disc “Brossa d’ahir” (1977), arran del seu traspàs els primers dies del mes d’agost.
“Brossa d’ahir” és un disc històric, mític i, paradoxalment, poc conegut sobre el qual he parlat en diferents ocasions en aquest Bloc. Un resum de tot el que he dit en els darrers anys el vaig fer l’endemà mateix de la mort del músic en un article (aquest) que vaig publicar a Vilaweb i que us aconsello que llegiu per poder-vos situar ja que m’estalvia allargar l’apunt amb explicacions repetitives.
La cançó que he triat –de quasi vuit minuts– és la que obre el disc (la trobareu just aquí sota, conjuntament amb la lletra), però el meu consell és que, després, aneu al final de l’apunt i escolteu la versió completa de “Brossa d’ahir”, una experiència que, n’estic convençut, no us deixarà indiferents.
Alceu-vos, xe, que ja és de dia
Alceu-vos, xe, que ja és de dia
sent la nit en la pell,
la mar en els ulls,
els núvols en el cervell
i el teu estrany estimar
el sent com un ocell volar…
Veig el sol despertar
i al món caminar.
Sent la veu d’un destí
que hi és morint a la nit
en un riuet de la mà.
Blancs els murs del carrer
i blancs els sospirs,
blau el gest d’un infant
i el sol, el goig i l’amor
enllà de l’horitzó blanc.
Ai, campanes de festa!
Ding-dong
ding-dong
diiri-ding-ding-, dara-dang-dang…
Brossa d’ahir íntegre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!