“Il Banchetto”, Premiata Forneria Marconi (1972).

Vaig descobrir la Premiata Forneria Marconi l’any 1973 gràcies a “Trotadiscos”, un programa musical de Ràdio Barcelona que l’A. i jo  –acabats de casar i encara sense televisió ni fills–  procuràvem no perdre’ns cap vespre. El dirigia, si no em falla la memòria, Àngel Casas i tenia un duet de presentadors-comentaristes de luxe: Rafael Túria i Constantino Romero.

Ells em varen encomanar la fascinació per un munt de cançons, intèrprets i discos apareguts en aquells primers anys setanta. Penso, per exemple, amb la delicada “I Like You”  que cantava Donovan al disc “Cosmic Wheels”. Una cançó a la qual uns quants anys després vaig voler retre homenatge posant-la en el primer programa que vaig fer a Ràdio Obrera (en vaig arribar a fer cent) que es deia “Els meus discos” (en vaig parlar en aquest apunt):

En una línia estètica diferent a la de Donovan, aquells mateixos dies el tàndem Túria-Romero ens va començar a parlar d’un grup italià de nom curiós  —Premiata Forneria Marconi, que segons conta la llegenda era el nom del forn que hi havia al costat del local on el grup assajava–  i com a targeta de presentació ens varen posar durant uns quants dies seguits “Celebration”, un tema quasi quatre minuts de ritme trepidant que sonava així:

“Celebration” era un dels temes  –el segon de la cara A—  de “Photos of Ghosts”, el primer disc que ens arribava dels italians i que vaig comprar de seguida. En aquell disc, però, hi havia amagades unes quantes perles més. Molt més valuoses  –al meu parer, que encara mantinc–  que “Celebration”. I em refereixo de manera molt especial a “Il Banchetto”, el tema que obria a la cara B del vinil i que era l’únic que era cantat en italià. Escolteu-lo:

“Il Banchetto” barrejava perfectament la grandiloqüència (sovint mal entesa, però no en aquest cas) del denominat “rock simfònic” i la tirada cap al lirisme pròpia de la tradició musical italiana a la qual els cinc membres del grup (tots ells músics formats en conservatoris) pertanyien.

La Premiata (PFM pels amics) va tenir una bona entrada a casa nostra i recordo que uns anys després, mort ja Franco, varen actuar en una Festa de Treball del PSUC (cap a 1980).

Jo els he anat seguint de manera intermitent però sempre que vaig a Itàlia miro de veure si han tret cap nou disc que em pugui interessar. Potser intento repetir el que em va passar el 2007, durant la primera visita que vaig fer a Florència, que va coincidir amb la reedició d’un CD doble amb un concert en directe del genial Fabrizió de André acompanyat per la PFM l’any 1979. Una meravella de disc  –gairebé una hora i mitja de talent i grans cançons–  que podeu escoltar íntegre aquí:

El que jo no sabia és que, de fet, aquell “Photos of Ghosts” que tant em va engrescar el 1973 era una versió per al mercat anglosaxó de “Per un amico”, un disc de cinc cançons en italià que el grup havia enregistrat l’any anterior i que podeu escoltar aquí:

Aquí podeu escoltar el disc íntegre amb el mateix “Il Banchetto” (El banquet)  que, com ja he dit més amunt, es va mantenir en italià en els dos discos. I, per acabar l’apunt, la lletra de la cançó:

Il Banchetto

Sire, Maestà
Riverenti come sempre siam tutti qua
Sire, siamo noi
Il poeta, l’assassino e sua santità
Tutti, fedeli amici tuoi.
Prego, amici miei,
Lo sapete non so stare senza di voi
Presto, sedetevi,
Al banchetto attendevamo soltanto voi
Sempre ogni giorno che verrà
Finche amore e pace regnerà.
Tutti sorridono
Solo il popolo non ride, ma lo si sa
Sempre piagnucola
Non gli va mai bene niente chissà perché,
Chissà perché perché ecc. ecc. …

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *