10 de gener: la Unesco proclama el català com a llengua oficial -la dissetena- de la institució.
15 de gener: atemptat contra la sala de festes Scala de Barcelona. Hi varen morir quatre treballadors.
25 de gener: un atemptat amb un aparell explosiu adherit al cos mata l’exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i a la seva dona a casa seva quan se’l volia treure.
27 de gener: les despulles de Josep Carner arriben a Barcelona i són enterrades al cementiri de Montjuïc.
1 de febrer: es mor l’escriptor i periodista Domènec Guansé. Tenia 83 anys.
27 de febrer: Albert Boadella burla la vigilància policial i es fuga de l’Hospital Clínic.
7 de març: un tribunal militar condemna Els Joglars a dos anys i mig de presó.
16 de març: la duquessa d’Alba es casa amb l’antic capellà Jesús Aguirre al Palau de Líria de Madrid.
16 de març: segrest a Roma d’Aldo Moro.
31 de març: obre portes a la Rambla de Catalunya de Barcelona el cinema Club Coliseum. Funcionarà fins al 31 de juliol de 2014
Abril: obre portes al número 100 del carrer Escorial de Barcelona la botiga de discos Disco 100.
2 d’abril: la cadena americana CBS comença a emetre la sèrie “Dallas”.
6 de maig:Josep Lluís Núñez és elegit president del Barça en aconseguir 10.352 vots. Darrere seu Ferran Ariño en va tenir 9.527 i Nicolau Casaus 6.202.
9 de maig: apareix el cadàver d’Aldo Moro, segrestat des del 16 de març.
2 i 3 de juny: festival “¡Hasta luego cocodrilo!” al Palau dels Esports de Barcelona. Hi varen actuar Sírex, Mustang, Cheyenes i Gatos Negros.
8 de juny: Putxinel·lis Claca estrenen al Gran Teatre del Liceu“Mori el Merma!”, amb titelles i ninots dissenyats per Joan Miró.
23 de juny: un decret de la Generalitat restableix el català com a llengua de l’ensenyament a Catalunya.
Juliol: recital d‘Ovidi Montllor i Toti Soler al Tinell de Barcelona per presentar el disc “Coral romput”.
11 de juliol: l’explosió d’un camió carregat de propilè destrueix el càmping Els Alfacs. Hi moren 251 persones.
15 de juliol: darrera edició de les Sis Hores de Cançó a Canet.
31 de juliol: surt l’últim número de la revista “Por Favor”, el 212.
Agost: la paraula “española” desapareix de la capçalera de La Vanguardia.
6 d’agost: es mor el papa Pau VI. Tenia 80 anys.
24 d’agost: queda abolida a España la pena de mort.
26 d’agost: Albino Luciani és elegit papa amb el nom de Joan Pau I. El seu pontificat serà molt breu.
2 de setembre: quarta edició del Canet Roc (i darrera fins al 2014).
8 de setembre: es mor el porter de futbol Ricardo Zamora. Tenia 77 anys.
27 de setembre: Dagoll Dagom estrena “Antaviana”, de Pere Calders, a la Sala Villarroel.
28 de setembre: es mor –en circumstàncies poc clares– el papa Joan Pau I.
Octubre: surt l’últim número de la revista “Cuadernos para el dialogo”, fundada l’octubre de 1963.
7 d’octubre: es legalitza a España la píndola anticonceptiva.
9 d’octubre: es mor el cantant belga Jacques Brel. Tenia 49 anys.
16 d’octubre: el polonès Karol Wojtila és elegit papa amb el nom de Joan Pau II.
20 d’octubre: obre portes a Girona la Llibreria 22, dirigida per Guillem Terribas.
26 d’octubre: surt el primer número d’El Periódico de Cataluña.
31 d’octubre: les Corts españoles aproven la Constitució.
10 de novembre: la majoria d’edat baixa dels 21 als 18 anys.
26 de desembre: s’inicia la primera edició del ral·li París-Dakar. Hi participen 80 cotxes i 90 motos.
Podríem afegir-hi, benvolgut amic, els ítem següents:
27 de gener: Fèlix Cucurull i Xavier Romeu ingressen al PSAN.
11 de setembre: al Fossar de les Moreres, parlen Josep Maria Llompart, Vicent Ventura, Fèlix Cucurull i Lluís Maria Xirinacs. Esclata una bomba a la finestra del domicili de Joan Fuster, a Sueca.
9 d’octubre: a la Plaça de Bous de València, parlen els diputats Burguera i Letamendia i el senador Xirinacs.
El farmacèutic, químic, historiador, polític, músic, pagès experimental, paleta, poeta i persona polifacètica Alexandre Deulofeu, autor de la teoria cíclica dels imperis i les civilitzacions que el seu amic Francesc Pujols va batejar com la «Matemàtica de la Història», mor als 75 anys a Figueres el 27 desembre del 1978, oblidat de la gent del seu país, poc després de rebre el reconeixement a la seva obra i al seu pensament que li van oferir a l’Argentina en diferents conferències, mercès als bons oficis del filòsof i militar argentí Abelardo Gabancho, pare de l’escriptora Patrícia Gabancho.
Podríem afegir-hi, benvolgut amic, els ítem següents:
27 de gener: Fèlix Cucurull i Xavier Romeu ingressen al PSAN.
11 de setembre: al Fossar de les Moreres, parlen Josep Maria Llompart, Vicent Ventura, Fèlix Cucurull i Lluís Maria Xirinacs. Esclata una bomba a la finestra del domicili de Joan Fuster, a Sueca.
9 d’octubre: a la Plaça de Bous de València, parlen els diputats Burguera i Letamendia i el senador Xirinacs.
El farmacèutic, químic, historiador, polític, músic, pagès experimental, paleta, poeta i persona polifacètica Alexandre Deulofeu, autor de la teoria cíclica dels imperis i les civilitzacions que el seu amic Francesc Pujols va batejar com la «Matemàtica de la Història», mor als 75 anys a Figueres el 27 desembre del 1978, oblidat de la gent del seu país, poc després de rebre el reconeixement a la seva obra i al seu pensament que li van oferir a l’Argentina en diferents conferències, mercès als bons oficis del filòsof i militar argentí Abelardo Gabancho, pare de l’escriptora Patrícia Gabancho.