Feu (i feu-vos) un regal: “Camina”, d’Alguer Miquel i Gemma Capdevila.

No vull atabalar-vos gaire, que són festes i tothom qui més qui menys va atrafegat buscant regals per a la gent que s’estima. Doncs, mira: si us trobeu en aquesta situació em permeto aconsellar-vos de regalar  –i, de passada, regalar-vos a vosaltres mateixos–  una cosa que no us costarà gaires diners però que val molt. Us parlo d’un llibre delicat i carregat de bones vibracions i de bon gust que es titula “Camina”, que ha escrit Alguer Miquel, el cantant de Txarango, i que ha il·lustrat Gemma Capdevila.

Si us calen alguns detalls més us deixo aquest enllaç a la revista Enderrock que no fa gaire va parlar-ne amb una certa extensió. Cap al final, per cert, hi trobareu una filmació en You Tube amb una mica més d’informació. Aprofiteu-la.

Fa uns mesos vaig tenir notícia d’aquest projecte per mitjà del senyor Verkami (¿ho sabíeu que, en esperanto, “Verkami” vol dir “amant de la creació”?) i això em va permetre ser una de les 700 persones que li varen fer costat, cosa que em fa sentir summament orgullós perquè, a part del plaer de la lectura i de la contemplació dels dibuixos del llibre, una part dels diners que es recaptin amb la venda de cada “Camina” va destinada a la plataforma Stop Mare Mortum i a la seva lluita pels drets de les persones  –cap persona és il·legal, recordem-ho–  que busquen refugi.

“Camina” és pot llegir com un recull de poemes breus, gairebé aforismes en la majoria dels casos, o com un poema unitari al voltant de tres idees que es van trenant al llarg de tot el text:

* El viatge: ” El cor del viatger sempre és un cor ferit / però si no viatja, no batega”

* El somriure: “Que t’atrapi cada dia / la mort de morir-se / de riure”

* El somni: “Somia truites / Fes volar coloms”

També, però, hi ha espai pel plor — “Perquè serà rient / que trobaràs l’amor. / I en un plor serà / que descobriràs / fins on estimes”—   i per la imaginació: “Que visquis aventures tan impossibles / que et faci vergonya explicar-les / perquè semblin inventades”.

Les paraules que ha escrit Alguer Miquel són una explosió de vitalitat i optimisme. Unes qualitats que, vistos els temps que corren, em semblen summament necessàries. Terapèutiques, gairebé. I en aquest sentit les il·lustracions de Gemma Capdevila, clares, poètiques i elegants, esdevenen un complement perfecte.

Acabo amb les mateixes paraules que clouen “Camina” i que expliquen la seva gènesi: “Un dia vam somiar en un llibre que acompanyés les persones en els seus viatges. Que els empenyés a fer la primera passa valenta. I aquest és el resultat del nostre somni. Un llibre que ha crescut a base de sopars i converses boniques. De tapes i copes sota la nit de Barcelona. D’alegria i amistat. Un llibre que per a nosaltres ja ha estat un gran viatge. Només desitgem que, a través de les seves pàgines, et pugui arribar a fer sentir un trosset de l’alegria que ens ha portat a nosaltres. Gràcies per donar-li vida. Si t’ha agradat, fes-lo volar.”

El faig volar, doncs. I tant de bo que s’enfili amunt, ben amunt…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *