Totxanes, totxos i maons

Assisteixo a la representació teatral de final de curs d’una escola barcelonina els detalls de la qual, a part del fet de ser de titularitat pública, ara no venen al cas.

L’obra que els alumnes de cinquè i sisè han preparat al llarg del curs és ‘Antaviana’, de Pere Calders i Dagoll Dagom, amb música de Jaume Sisa.

‘Antaviana‘ no és una obra qualsevol: es va estrenar a la Sala Villarroel de Barcelona el 27 de setembre de 1978 i va servir per demostrar la categoria d’una companyia com Dagoll Dagom i per descobrir i popularitzar els contes de Pere Calders.

Un dels contes integrats a ‘Antaviana’ és ‘El principi de la saviesa’, pertanyent al recull ‘Cròniques de la veritat oculta’, Premi Víctor Català de 1954, publicat el 1955 per l’editorial Selecta i recuperat el 1979 a la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana, la popular MOLC del catàleg de la qual aquest llibre de Calders és el número 9 i, per cert, un dels més venuts d’aquella important iniciativa promoguda per Edicions 62 i ‘la Caixa’.

L’escena tercera d’Antaviana es centra en el conte abans esmentat que explica la troballa en un jardí d’un objecte molt important i del procés que segueix el propietari de la casa per trobar qui l’ha perdut. S’hi presenten unes quantes persones entre les quals un home amb un gramòfon que explica que ha perdut un petit vis de vanadi sense el qual es seu estimat aparell no funciona. Jo, que recordava amb gratitud aquesta escena en concret, em vaig disposar a veure com els alumnes i els seus mestres l’havien resolt… i em vaig trobar amb la poc agradable sorpresa que d’aquell petit vis de vanadi no havia quedat cap rastre: sembla que la persona que va adaptar el text per a aquella representació deuria pensar que això d’un vis -i a més a més de vanadi- eren coses d’altres temps que ningú les entendria i va tirar pel dret: un ‘cargol’ i avall. Cosa que em fa pensar, amb pena, que l’eina coneguda tota la vida amb el nom de ‘tornavís’ no té cap futur al costat d’un ‘descargolador’, pel cap baix infame.

Penso també en recent estadístiques sobre la comprensió lectora dels alumnes de les nostres escoles que els situen a un nivell similar al dels nois i noies de Turquia i decideixo no continuar traient conclusions per aquesta banda: el cap de setmana és llarg i val la pena no amargar-lo excessivament…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!