VIA A VIA

Demà es celebra la primera volta de les eleccions legislatives a l’estat francès. He consultat els programes de les tres principals forces polítiques (La Renaissance del president Macron, l’extrema dreta del Rassemblement National i la coalició d’esquerres Nouveu Front Populaire) a la cerca de compromisos concrets en matèria de transport públic. Ha estat decebador perquè només els darrers parlen directament de transports, en el benentès que els programes penjats a les respectives webs son en realitat un resum, o així m’ho sembla.

El Nou Front Popular, doncs, promet en el seu programa “implementar un pla ferroviari i de mercaderies, crear serveis exprés regionals” i, el que em sembla més interessant, “adoptar una moratòria sobre el tancament de línies petites i reobrir-les el més aviat possible”, una mesura que signarien a ulls clucs molts territoris tant de l’estat francès com espanyol. Més enllà d’això, i com a contrapunt coherent, la coalició esquerrana anuncia un decret de moratòria dels grans projectes d’infraestructures viàries”, llegeixi’s “autopistes o autovies”, cosa que igualment està molt bé si del que es tracta és de fer més competitives les línies ferroviàries, siguin estatals o locals, de gran o menor velocitat.

Les altres dues candidatures, d’extrema dreta l’una i liberal-centrista l’altra, no esmenten el transport en les seves línies electorals mestres, però això no impedeix d’endevinar les seves apostes pel transport privat. El Rassemblement es proposa “renunciar a la prohibició de vendre cotxes amb motor tèrmic el 2035 i animar els fabricants francesos a desenvolupar vehicles nets assequibles”. És a dir, més cotxes; elèctrics, però cotxes al cap i a la fi. Per últim, Renaissance, la coalició centrista que lidera el president Macron, afirma literalment al seu programa que “oferirem 100.000 vehicles elèctrics a través de l’arrendament social cada any per permetre als francesos de classe mitjana i treballadora triar un mitjà de viatge no contaminant”. Els fa falta recordar que el veritable “mitjà de viatge no contaminant (o menys contaminant)” és el tren al territori i el tramvia a les ciutats. Com els ultres, més cotxes; elèctrics, però cotxes al cap i a la fi.

Aquesta poca definició en les polítiques de transport té també la seva explicació. A l’estat francès, com és notori, es ventilaran entre demà i diumenge que ve afers més importants que la construcció o manteniment de modestes línies ferroviàries, i és lògic que assumptes com la immigració, la posició davant la guerra d’Ucraïna, l’habitatge, la salut o les pensions concitin l’interès preferent de les mateixes formacions polítiques, dels mitjans de comunicació i de l’opinió pública.

Seguirem expectants demà els resultats de les urnes.

[Imatge: estació de Lyon, a París; ectorparking.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!