Memorandum

Jaume Vall

Tridesenes

0

Marmesud

De 21 a 31 març

Les primeres mates d’herbam s’arrapen
als vorals, verd impacient,
escaquegen l’ocre general,
-imagino el poeta ….artur rimb… maleït,
prefigura sensació:
“aniré lluny, ben lluny,
feliç com amb una dona”-
inviten a l’enyor.

Que plogui sense estrèpit,
que ragi per als pantans,
al preu de tardes grises,
que revisqui la canalera,
i el neteja-parabrises.

S’obre ja el cel mediterrani,
sobra ja l’abric blau marí,
la porta del port olímpic és plena de sacsons,
skates, bicing, running i patins,
rossos avançats en sexe, amnèsics de valors,
horaris adaptats, bus turístic,
la ciutat de bars, cels, ones pels saxons.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Per què serem independents segons els no-independentistes.

0

 

 

Una petita mostra de declaracions, -i de actuacions-  que han estat  realitzades  per persones no independentistes, i que demostren i ratifiquen allò que és obvi :  la voluntat de molts catalans de tenir un estat propi, és  antiga , raonable, pertinent, desitjada, necessària, urgent, factible, inexorable i inevitable.

Quan una cosa ve de lluny, és raonable i pertinent, aleshores resulta assenyat que s’esdevingui.

Quan la mateixa cosa és inexorable, no es deixarà convèncer fàcilment per la oposada. I , quan dita cosa és inevitable, no deixarà de succeir.

Si a més a més és necessària , desitjada i urgent, ja no cal afegir res més. Cal fer-ho. I es farà.

 

Anem a veure-ho :

El PSC es refunda criticant el sobiranisme i defensant l’statu quo. És a dir fan una volta de 360º per tornar al mateix lloc. Bravo pels “refundadors de saba nova.”

UDC vol el dret a decidir, sense que això suposi un enfrontament amb l’estat espanyol. Un dret a la independència “dialogat” amb  Espanya.  Bravo pels “maquiavels naïfs nostrats.”

IDC proposa un estat lliure català, dins una federació hispana.  Bravo pels “eco-hàmsters que viuen en un bucle.” 

 

I allende el riu Ebre, què hi diuen? :

Març 2015 :“On fiquem -perdó, però els que profanen els símbols nacionals no mereixen ser anomenats de cap altre manera- els 70.000 porcs bascos i catalans que assistiran a la final de la Copa del Rei a  degradar els símbols de la nostra nació?” Això és el que va preguntar el presentador del programa ‘La Ratonera’, d’Alerta Digital TV, Armando Robles, al fundador de ‘Solucions Ciutadanes’, Gerard Bellalta.

(Un policía nacional  orina sobre una bandera catalana.  Un símbol català admirat per 2,3 M catalans.  Sembla ser, però que el policía en qüestió no era un porc, perquè no devia profanar  ni degradar un símbol de la nostra nació)

 

Març 2015 :  PSOE,  UPyD, Ciutadans,  Podemos, voten contra la proposta de Ramon Tremosa, al Parlament Europeu, perquè es rebutgi la posición española centralista en la gestió dels aeroports.   (Gestió centralista que a la UE només comparteix Rumania !!!!!!)

Març 2015 : El president de Ciutadans  ha vist amb els seus ulls com l’espanyolisme vol incloure Catalunya dins d’Espanya, però al mateix temps és essencialment anticatalà. El delegat del govern espanyol a Andalusia, Antonio Sanz, ha carregat contra la irrupció de Ciutadans a les eleccions andaluses dient que no pot ser que els vulgui manar un partit català i amb un dirigent que es diu Albert. I el pitjor és que Sanz ha fet la declaració perquè la catalanofòbia té cotització a Espanya, i es transforma en rèdit electoral. Que l’Espanya profunda  rebutgi l’espanyolista Albert Rivera és la prova definitiva que el projecte no inclou ja Catalunya.

(L’Estat espanyol és l’únic de la UE que té aquestes fòbies. Al Regne Unit un escocès com Gordon Brown va ser primer ministre amb total naturalitat. França té un primer ministre nascut a Catalunya, com Manuel Valls. Catalunya va tenir un president nascut a Andalusia, com José Montilla. En canvi, Espanya cada dia es tanca més, cada dia té un projecte que exclou més gent.)

 

 

 

Febrer 2015 :  ElMundo  “El president del Barça visita el Ponfífice y le rebautiza el nombre en catalán”     (Els reis i els papes, es tradueixen, segons les normes  lingüístiques ISO  de Bibliografia) 

( Tampoc tenen tan mèrit,  a l’octubre de 2013,  Telemadrid ja els passava la mà per la cara :   “Esto es una panadería…y sin embargo pone  forn de pa”     Reportera intrèpida i atrevida -per ignorant- en un reportatge a Catalunya, el seu “territori comanxe”

 

Desembre 2014 :  TV1   Serrat canta en català  el 24 de desembre de 2014 : “..que se hable en catalán y mierdas así.”     ;    “no pegaba nada que en un canal que pagamos todos los españoles pongáis un programa en catalán.”    ;    “El día de Nochebuena en la 1  cantando en catalán.  Qué vergüenza.”      Si almenys hagués cantat  en anglès,  o en rus,  o en portugués,  o en swuahili,  però … ¡¡¡¡en català !!!

 

 

 

Desembre 2014 :  PSC, Unió, Podemos, Iniciativa, proposen la tercera via.   El mateix dia, sobre el papers de Salamanca,   PSOE, PP, IU, C’s, UPyD ,  sol·liciten  “que la Generalitat devuelva los documentos indebidamente recibidos.”    (es tracta de botí de guerra franquista !!!!!!)

 

 

Més declaracions de no-independentistes :

“La pregunta es si hay algo para ofrecer a  la Catalunya de hoy, a parte de las previsiones legales”. Fernando Ortega  ,  setembre de 2014

 

“Hay una situación de desafección de los ciudadanos catalanes hacia el resto de España.”    José Montilla,  octubre de 2006

 

Febrer 2015 :

Rafel Nadal   /   Alfredo Sáez   / Milagro Pérez Martínez:  en una tertúlia, arriben a una conclusió:    “A Espanya hi ha un altíssim grau de colonització del poder executiu cap al poder judicial.  És inacceptalbe que el CSJ,no s’hagi reciclat, i que penalitzi un jutge per pensar.”

Març 2015: El catedràtic d’Economia de l’IQS Santiago Niño Becerra ha assegurat en una entrevista a Singular TV que el fet que Andalusia i Extremadura tinguin superàvit fiscal “indica que no són sostenibles” com a comunitats. Al seu entendre, no té explicació que una autonomia primada en el finançament com és Andalusia, després anunciï rebaixes en l’IRPF. El catedràtic explicat que Catalunya en canvi ha donat 220.000 milions d’euros de més des del 1980 a l’Estat Espanyol, a través del dèficit fiscal.

 

El periodista Ernesto Ekaizer del diari ‘El País’ ha sortit en defensa del jutge Sant Vidal després de saber la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ekaizer ha assegurat a través del seu compte de Twitter, amb  el hastag #GuillotinaLesmes, “transfusió de sang al sobiranisme. Marxant des de Madrid!”.        Febrer 2015

Martin Wolf . Cap d’opinió d’economia al Financial Times“Els espanyols es poden sentir legítimament enganyats per les elits polítiques i financeres.”    “És obviament un error dir, com Rajoy diu, que la crisi s’ha acabat. El PIB està molt lluny encara del punt més alt que tenia abans de la crisi. Espanya va créixer gràcies a la bombolla immobiliària. La pregunta és si podrà créixer entre el 2% i el 3% sense bombolla. Encara no tenim la resposta.”     Recollit a l’   Ara, 31 gener 2015

Suso de Toro, escriptor gallec:“L’oligarquia madrilenya s’ha quedat amb l’estat espanyol.”  “Si els catalans no es rebel·lessin, després de com van ser tractats, haurien perdut tota la seva dignitat, individualment i com a comunitat. És a dir el que han fet els catalans és supervivència. És que no us han deixat cap altra opció. L’altra opció seria aquesta: “Sou uns merdes i us humiliem.”       Recollit a l’Ara, 19 d’octubre de 2014.

Xavier Trias  i Santi Vila, com a representants d’uns polítics de Convergència que no eren independentistes, i que ara van treballant per afavorir les estructures d’estat catalanes.  Ja no importen si ho eren o si s’hi han tornat. El fet és que estan treballant convençuts per la República Catalana.  Presentació del llibre “Barcelona , capital d’un nou estat.”   Febrer 2015

Seguidament  unes opinions recollides al diari ElPuntAvui representatives de la societat civil , incloent alguns estrangers residents a Catalunya   (entre novembre 2014 i febrer 2015) :

Miriam Nogueras, empresària i activista social : “Un país lliure pot educar, reinventar, evolucionar i aprendre. És aleshores quan esdevé just, digne, respectuós i madur. I aquesta és la fotografia del país on vull que els meus fills visquin , es formin i creixin.”

Sandra Pazos, regidora . “Perquè podem construir un nou país des de la base, sense pactes amb les elits econòmiques ni polítiques, a partir de l’experiència del que no volem ser mai més, un poble sotmès.”

 Marek Piotr Selwaom, polonès resident a Catalunya des de 2000: “La independència és l´única manera d’aconseguir un estat nou, autogestionat. Segur que seria un estat dins la UE, perquè ja hi és, a Europa!!” “Cal dir que a Polònia no vam estar realment bé fins que no ens vam alliberar del jou soviètic.”

Tom Schmitz, luxemburgués resident a Catalunya des de 2010: “No estic a favor de la independència de Catalunya. Dit això, crec que s’hauria de fer la consulta, i si guanyés el sí, Catalunya hauria de ser independent i admesa a la UE.”

Steven James Mallon :  Britànic -d’Escòcia-, a Catalunya des de 2012 : “Els catalans mereixen el dret d’expressar-se democràticament. Davant d’una Catalunya independent la UE hauria de tenir una posició ben definida a favor de la incorporació del nou estat membre.”

Alexandre Nunes de Oliveira , portugués que viu des de 2002 a Catalunya : “Sóc partidari de la dissolució dels estats en unitats supranacionals de tipus federalista, arribar a tenir un DNI exclussivament europeu. Toca descentralitzar, que cada territori sigui protagonista del seu propi destí.”

Martina Ptackova, a Catalunya des de 2005, provinent de Txèquia : “La independència de Catalunya és un tema complicat. Crec que els catalans haurien de tenir dret a decidir-ho lliurement. Sóc partidària de la independència i que Catalunya sigui un nou estat europeu.”

Stefan Svensson, suec  resident des de 2007 a Catalunya : “El procés català és una oportuninat única per veure si la democràcia funciona a Europa. Catalunya ha de ser un nou estat europeu.”

Ingrid Danckaerts,  belga viu a Catalunya des de 2002: “El procés d’independència de Catalunya és el resultat d’un estat que no escolta els ciutadans. El moviment civil que ha sorgit per donar suport sobiranista va molt més enllà de la independència en si, és una crida a la democràcia real.”

Hans Boesch ,  austríac resident a Catalunya des de 1996: ” Vaig viure el federalisme quaranta anys. És per això que  he deixat de creure que l’estat espanyol respectarà algun dia el fet diferencial català.”

Marianne Lang, de Dinamarca,  establerta a Catalunya des de 1998: “Estic completament a favor de la independència, seria beneficiosa per a Catalunya. Em sorprèn que certa gent es cregui les barbaritats que es diuen sobre les conseqüències d’una Catalunya que no formés part d’Espanya!”

Chantal Grande Paumierom, francesa que viu  des de 1970 a Catalunya : “Viure a Catalunya des de fa tant de temps m’ha permès entendre el fet català. Crec que tot poble té dret a expressar-se i que es respecti la seva voluntat, i el cas català no pot ser ignorat. No puc imaginar-me Catalunya fora d’Europa, seria un contrasentit des de tots els punts de vista.”

Deixem aquí la mostra, tot i que n’hi ha més,  una persona per cadascun dels 30 països de la UE.

El resum :  Conéixer és estimar. Democràcia absoluta. Respecte de la UE a la decisió de Catalunya. Sentit comú.

Acabem.  Ho fem en forma de preguntes, per autoqüestionar-nos, com ens agrada de fer als catalans, que ens agrada  buscar l’1% d’inconvenients abans de fer una cosa que ens reportarà un 99% d’avantatges :

Per què quan l’altre et menysprea,  hauries de seguir al seu costat?

Per què quan l’altre et frena,  hauries d’acoblar-te a la seva velocitat?

Per què quan l’altre et fa burla,  hauries de acceptar-lo com a company?

Per què quan l’altre t’espolia,  hauries d’estar subjugat  econòmicament  d’ell?

Per què quan l’altre és incapaç, i no sap ser capaç, hauries de dependre del seu criteri?

¿No és veritat que a nivell personal, individual, no trobaríem cap justificació per continuar estant subjugat, depenent, acompanyat, gestionat per qui no et vol bé ?

Aleshores,

Per què alguns volen trobar una justificació quan es planteja la mateixa qüestió a nivell nacional?

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Maridatges. De la cosa nuclear. Distopies.

0

A mig camí de la ciència ficció hi la la distopia. Aquesta no s’aventura tant en un futur llunyà, sinó en un present immediat, o en un futur a la cantonada, i suggereix escenaris dramàtics, pitjors, consecuència d’alguna tecnologia mal utilitzada, o d’una societat més malalta del que conscientment intuïm.

Hi ha hagut representacions d’aquest possible / probable present a curt termini convertit en malson.

Algunes mostres representatives:

 

 

Música :

London  Calling . The Clash ,  1979 .   Anglaterra anys setantes. Llibertat de dir les coses als escenaris, però el poder continua tirant pel dret. Tampoc no hem avançat tant. O sí. Poc a poc, estrofa a estrofa, paràgraf a paràgraf, escena a escena la cultura és evolució civilitzada. I es fent solatge. I sí, arriba un temps en què la societat ja reclama una altra cosa. Però són canvis lents, que potser no es mesuren en anys, sinó en dècades o generacions. En tot cas, els britànics The Clash cridaven contra les elits, l’statu quo, i avisaven d’un possible incident nuclear.  I -vidents com han de ser els artistes-  anunciaven alguna cosa semblant al que el 2013 apareixia a la pel·lícula The next three days. També es pot considerar que presagiava el regnat del capitalisme-home-llop-per-l’home-  que s’estava instaurant amb Tatcher a Gran Bretanya i més endavant R.Reagan a EUA.

Particularment no són els músics que m’acostumen a agradar, però els reconec força, originalitat, …i segons els entesos, una de les més influents en els músics posteriors. The Who, Morrisey, Van Morrison, i evidentment The Rolling Stones i The Beatles, aquestos dos darrers tenint l ja la millor feina feta. Despres, dins d’aquest món urbà britànic, en els 90’s han vingut els Oasis, Blur i d’altres pretesament hereus.

També  :

99 Redballoons.  Nena, 1984

I hope the Russian love the children, too,  sting, 1986

In any other world . Mika, 2007.

 

Cinema:

A Clockwork orange. Stanley Kubrik, 1971 Estem a mitjan del s.XXI. En una societat mol tecnificada, un carismatic delincuent britanic és apresat. Accepta un programa de rehabilitació novedós. Però no tot surt com estava previst. Una pel·lícula dirigida per l’Stanley Kubrick? Aleshores anem a veure-la. O és una obra mestra, o té molts elements interessants per reflexionar-hi.  Basada en la novel·la d’Anthony Burgess

How I live now . Kevin McDonald, 2013

Another earth. Mike Cahill , 2011

The book of Eli .  The Hugues brothers, 2010

Blade Runner. Ridley Scott, 1982

Elysium.  Neil  Bloomkamp, 2013

Looper . Rian Johnson , 2012

 

Literatura:

Mecanoscrit del segon origen Manuel del Pedrolo , 1974 .  Què podem afegir de “la” novel·la juvenil per excel·lència , lectura acadèmica de la majoria dels nostres adolescents ?

També :

La Fundació. (trilogia) . Isaac Asimov, 1951

Night train . Martin Amis, 1997.

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

Marseric

De l’11 al 20

Muntanya, neu, fusta de granja,
envellida lletra gòtica,
rösti immemorial de vaquers,
silenci, sopa calenta i
bratwurst al refugi d’eficàcia helvètica
i un sol káiser sobre tota, totes
les figures romanxs parsimonioses;
avets emergents, destres, esmolats,
cabanes en ziga-zaga, amb txapel.les
pacíficament blanques esponjoses,
silenci puntejat: la mallarenga,
l’acer cablejat telecadira,
i el xiscle xalest xiroi , d’un xiquet,
esquiador novell, joia pura, festa.

Hi ha hagut espurnes de primavera,
temperat, quan durarà,
present sublim i el futur és zen,
regal per al pare, dies de glòria.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Maridatges. De la competició esportiva

0
Publicat el 7 de març de 2015

Sobre l’esport. L’esforç,  l’esforç per guanyar, o l’esforç per guanyar-se.  Perquè cal ser el primer, o senzillament perquè cal ser.  El món que l’envolta. L’entorn.  La mirada apassionada, neutral, escèptica, alguns cops cínica del decorat que es mou amb la competició.

 

Literatura:

La solitud del corredor de fonsAlan Sillitoe,1959   Rebeldia amb causa. Protesta en el moment de guanyar, perquè el còrrer ja havia estat la victòria. L’adolescència difícil i masegada.  Ell mateix va coescriure el guió per l’adaptació cinematogràfica de la novel·la.

Marathon Man, William Goldman, 1974.  Córrer per salvar la vida. Literalment. Adaptada al cinema, la pel·lícula va ser dirigida per John Schlesinger, dos anys més tard.

De què parlo quan parlo de córrerHaruki Murakami, 2007 Per què córrer?  Ens ho explica.

 

Cinema:

Chariots of fire Hugh Hudson, 1981  “La”  pel·lícula sobre els jocs olímpics i sobre dues motivacions extremes -i simètriques-  per guanyar.  El conflicte entre el cor i la consciència -i/o la raó-.

Sent una producció de Gran Bretanya, va guanyar  4 Oscar entre ells, al millor guió, a la BSO.

 

 Altres :

MoneyBall.   Bennet Miller, 2011                                                                                                                     El joc perfecte . William Dear ,2009                                                                                                         Rocky. John  Avildsen, 1976                                                                                                                       Victory (Evasión o victoria)John Huston, 1981                                                                                           Million Dollar Baby Clint Eastwood , 2004                                                                                                   Trouble with the curve (Golpe de efecto), Clint Eastwood , 2012

 

Música:

Chariots of fire (Carros de foc) .  Vangelis,  1981   Qui no ha sentit els acords èpics del començament de la pel·lícula, amb tots els atletes britànics entrenant descalços sobre la platja?

També
Go go go, Allez, allez, allez.  Ricki Martin .  Música fàcil per posar una mica d’èpica al mundial.
Hips don’t lie   Shakira.   Moviment de malucs per animar el mundial de Sudàfrica.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 3 de març de 2015

 

Marsada


De l’ 1 al 10 de març

Març , marçot que titubeges,
ja s’entrelluca el final àrtic,
sol de març, sol balsàmic,
sol passejo, sol a les quatre,
massatge amorós la pell desperta,
vora la llera recuperada del Besòs
últims dies d’abric i mocador.

 

La carícia a un infant,
un massatge al cabell net,
un bes mig manllevat,
una mà sàvia esquena avall,
una relació d’aprenentatge;

veurem encara pluja germànica
abans que acabi la tridesena,
i uns núvols de mar embravida
com dins d’un llenç impressionista.

 

Neu com pasta gaudiniana,
el desig a ran de pell,
el cos busca la festa,
dies de vacances estrangers;

repòs actiu vora del pubis,
plaer rodó, cremós, acompanyat,
a l’interior la pell de l‘altre,
a fora, tones de neu
envolten el poblat,
reserven rius arreu
i ens guarden de tot mal.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Maridatges. Dels adolescents

0

Ah, l’edat difícil. Quan es deix enrera el paradís perdut que només esdevindrà record, i es consolida -amb turgències i turbulències- el que es convertirà amb fonament definitiu.

Com s’ha anat exposant aquest temps entre els 12,13 anys i els 16,17?

 

 

Literatura:

 La solitud del corredor de fons.  Allan Sillitoe , 1959    L’atletisme com a fugida, com a vàlvula d’escapament d’una infància dura en un reformatori. I com a opció valenta de contestació i protesta davant un sistema social que és molt injust.

 

També:

El guardià del camp de sègol . J.D. Salinger , 1951   Un jove amb agudesa mental i l’energia dels seus anys adolescents, qüestiona tot el seu entorn de tradicions i immobilismes. Novel·la referencial nord-americana.

Lolita. Nabokov , 1955  El desig provocat per l’adolescència femenina, que ha aconseguit  esdevenir arquetip. Anomenar un espècimen de joves seductores amb comportament de femme fatale

 Marathon man.  William Goldman ,  1975.  Un jove universitari descobreix que el  secret del seu germà recentment mort suposa també un perill vital per a ell.

 

Cinema:
Dead Poet Society (El club dels poetes morts) .  Peter Weir, 1989.

Un col·legi privat a la costa est d’EUA. Una colla d’alumnes, gràcies a un  professor empàtic -Robbie Williams- descobreix el valor de la poesia com a catalitzador de l’emoció del grup i del gaudi vital. El carpe diem ensenyat amb la teoria i la pràctica. El motivador professor, veritable àngel guardià dels joves topa amb la jerarquia, i no tots els adolescents poden superar la distància entre els somnis i l’entorn real.

Oh , capità, el meu capità !    Com d’important és a l’adolescència, -bé, de fet sempre-, tenir un bon líder, que tingui coratge, saviesa i moral.  Aquest grup d’estudiants el troben en el seu professor, i al mateix temps que els donarà valentia, també qüestionarà dramàticament l’entorn que cadascú té.

També:

Monsieur Lazhar.  Philippe Falardeau,  2011  Un professor àrab en un institut canadenc.   La saviesa vestida d’humilitat.                                                                                                                                     L’enfant du vélo.  Un noi amb mala sort, com milers, amb pares separats i entorn difícil.

Les roseaux sauvages. Techiné, 1994 ;  Juliette et l’air du temps, Gilson, 1977 ; Ordinary People Redford, 1980  ; Fucking Amal . 1998   ; Au revoir, les enfants . Malle, 1986 ; 

Las bicicletas son para el verano, Jaime Chávarri, 1984

The suicide virgins  Coppola , 1999   Cinc germanes tenen una complicitat més gran que no  pas l’amor a la vida.

Rebel·lió a les aules , James Clavell , 1967  Un clàssic del conflicte entre professor, ètica i alumnes difícils.

 

Cançons:

 Another brick in the wall.  Pink Floyd, 1979  Revolta dels joves que no volen limitar-se a ser un engranatge dins una societat impersonal. No volen ser  “another brick in the wall”,  un altre maó de la paret.

17 ans.  Moustaki , 1989    La descripció de la tendresa del jove que encara no ha tastat la maldat, la duresa de la vida adulta. Un plaer.

Paraules d’amor. Joan Manel Serrat, 1968    No cal afegir gaire cosa a aquest clàssic català. El record del primer amor fet cançó.

Com un arbre nu Lluis Llach, 1972 La consciència del que som, de la nostra posició al món, vist amb els ulls encara no contaminats per les necessitats adultes.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El qüestionari

0

Està molt bé això de voler la independència de Catalunya per fer un país més net, més endreçat, més transparent, més just, més pròsper, més lliure.
Tothom signa. Bé , tothom que sigui sobiranista i/o que tingui seny.
Ara bé.
Per viure en un país que sigui més net, més endreçat, etc. no n’hi ha prou a voler-ho, votar-ho, i demanar responsabilitats als càrrecs electes.
Cal guanyar-se aquesta qualitat nacional. Com? Utilitzant altre cop el seny, el nostre sentit comú particular. I imitant qui ho està fent millor.
Proposem mitja dotzena  de preguntes, a respondre amb la màxima sinceritat possible, per concretar , no pas “quant” de sobiranista s’és, sinó “com” de partidari d’un país millor es pot considerar.
Per exemple:

1.- Sóc capaç de guardar-me un paper / paquet de tabac buit / llauna de beguda , a la mà o a la butxaca, durant els minuts que calgui, fins a trobar una paperera on deixar-ho?

(aquesta és fàcil)

2.- Si trobo en un lloc públic un telèfon mòbil d’última generació, el portaré a l’ajuntament perquè se li entregui al seu propietari?

(qui diu un mòbil, diu una càmera de fotos, diu una cartera amb diners)

3.- La propera reparació domèstica que hagi de pagar (cotxe, rentadora, il·luminació, pintura, cuina) la pagaré amb impost sobre el valor afegit, o lliscaré per la temptació de fer-ho “sense”?

(aquesta ja comença a picar, no?)

4.- Acceptaré no comprar-me un 4×4, o un cotxe de gamma super-alta, encara que financerament podria fer-ho sense problema, renunciant-hi senzillament per ecologisme, ja que utilitzo més combustible, més espai públic, només pel meu plaer  personal, sense que necessiti un vehicle així?  

(sí home, ningú em pot prohibir la llibertat personal de comprar el que es vulgui!!)

5.- Picaré el crostó del meu fill si ha caigut en la temptació “pandillera”  de escarnir algú diferent pel color de la pell, orientació sexual, capacitat econòmica, o donat que ell  és sang de la meva sang, faré els ulls grossos?

(el meu fill és intocable!!, i si juga a bàsquet o a futbol, cada diumenge l’animaré  cridant com em passi pels c….!!)

6.- Parlant de fills. Visc amb la família en una població amb un percentatge baix d’immigrants extracomunitaris (posem 4%-8%). Enviaré els meus fills en un col·legi concertat, o acceptaré d’enviar-lo a estudiar a l’escola pública?

(si puc, per què no?, vull el millor pels meus fills !!)

 

Se’n poden fer més, sobre qüestions puntuals, pràctiques, però la idea és :

Intentaré que  la meva actuació s’assembli més a la que admirem dels països centreeuropeus, aquells que el poeta definia com a  “nord enllà, on la gent és neta, culta, rica , lliure, desvetllada i feliç” ?  (On es renuncia a una part de la pròpia comoditat per tal que la comunitat estigui cohesionada)

O bé lliscaré per la indolència, per l’egoïsme còmode, que em fa evitar qualsevol esforç privat que em priva d’algun privilegi en benefici del bé comú?

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

Fesbrullat

21 a 28 de febrer

Neva flocs ínfims tres minuts
damunt l’asfalt platí / plumbós
ni el sol es pren el temps d’eixir
i rere els núvols safrà, a les set en punt
pot veure’s un bocí de mar, blau terròs
abans que el vespre en xucli mandrós, la llum.

Cap gregal, ni tamborinada; no és fred intens,
res és extrem ni peculiar,
però a fora no hi ha quarts acollidors,
i ressona el respecte humà ancestral
tan punt el sol ja no hi és, just mateix que és fos/fosc.

Rúfol, fred emboscat dos dies,
després un altre de clar i fred,
i l’endemà altre cop espai pels núvols,
l’aire és com la mirada d’un ver amic,
clar, punyent, indòmit i sincer.

Frescot, assolellat, esbullat,
nou graus a les quatre de la tarda,
quasi un risc , ser prop de les espenyes,
impetuós embut quan les ràfegues no amainen;
si és així en els camins de laietània,
deu ser fesbrullat desfermat empordanès.

El sol va insistint diari un minut més,
i a cops de tebior pentina el blau marí,
negres neoprens malden a Mongat,
damunt la taula, rèpliques casolanes
dels surfers feréstecs hawaians.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Projecte Caixa Catalana . (Correu/Comentari rebut al bloc)

0

Avui he rebut aquest correu / comentari en el meu article Sobre la coherència.

L’adjunto :

 

” Joan Olivé i Mallafrè escrigué:

Demanem als catalans de contribuir a la independència de Catalunya tot fent cadascú petits gestos:

Uns professors i professionals de l’empresa estem unint forçes per tenir un Banc de Reconstrucció i re-industrialització de la Catalunya independent.

Es tracta de tornar a tenir, el més aviat millor, una nova Caixa de Pensions, amb el masteix esperit original, de servei a les classes baixa i mitja del país. Evidentment, si la volem, ens la hem de fer nosaltres mateixos, amb les nostres forces, estalvis i capacitats.

Estem agrupant ja voluntats de ciutadans per presionar a la Generalitat, tot just després de les eleccions del 27 de Setembre del 2015 per que doni la llicència bancària a la nova Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit

Essent optimistes en el temps, aquesta nova entitat podria obrir la seva primera oficina el dia 4 de Gener del 2016.

Els criteris bàsic de la nova entitat han de ser la transparència en la seva gestió, amb tots els sous i despeses visibles a la web. Austeritat en les despeses i funcionament, limitació de sous màxims, dedicació total a donar petits crèdits a aturats que necessitin auto-emplearse, a autònoms, comerciants, petites empreses, emprenedors de tota mena. Cap activitat en el sector immobiliàri especulatiu.

Al Febrer de 2015 necessitem recaptar una primera financiació per fer uns estudis de viabilitat, per part de reconeguts economistes del país. Si el projecte pot anar avançant, els promotors tenim la voluntat de que totes les aportacions econòmiques esdevinguin al seu moment, un capital social, de manera que en seria reconegut un rendiment d’interèssos per totes les aportacions.

Esperem doncs les vostres adhesions per la nova Caixa d’Estalvis

http://www.CaixaCatalana.cat
projecte@caixacatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500   “

 

1. El President Mas, fins el moment ha anat complint el que s’ha compromès a complir. Si això continua així i continua sent coherent amb el pas endavant cap el sobiranisme que va fer a partir de 2010, resolució TC , i sobretot 2012 amb el cop de porta al pacte fiscal, aleshores, el veritable TIC-TAC, TIC-TAC, TIC-TAC, que ha de preocupar a l’estat espanyol és el que prové de Catalunya.

Ahir, amb la conferència i roda de premsa de Mas, i la designació del comissionat per a la transició nacional, tot i que no tenen l’espectacularitat d’altres declaracions solemnes, resulta que s’està posant una pedra ,-una altra- d’aquest edifici que és l’estat català. I el CATN resulta una pedra de les que suporten les parets mestres. És un desafiament , per ratificació, per acumulació, que significa que l’amenaça penal al president no l’ha fet retrocedir en el seu projecte.

No se li pot negar coherència, persistència, coratge. I intel·ligència.

Em sembla que el millor pel nostre país, seria que a les eleccions municipals de maig, guanyi ERC, i lideri una renovació territorial potent. I al mateix temps que al setembre , a les eleccions constituents del Parlament , les guanyi Artur Mas, i lideri la resta del procés cap a la constitució d’un estat propi.

Es presenten mesos apassionants. Que no ens falti saviesa ni coratge.

2.La Fundació Rafael Campalans, que té com a finalitat la difusió del pensament socialista democràtic està presidida per Miquel Iceta.

Miquel Iceta: ´”Pacte amb l’estat espanyol, per no trencar la legalitat espanyola, per continuar estant dins d’Espanya.”

Rafael Campalans: “Per sentir el fibló dolorós de la nostra opressió, per avergonyir-nos amb l’oprobi de la nostra condició de ciutadans d’un poble esclavitzat, cal que tinguem una plena consciència de la nostra condició d’homes lliures, i dels atributs de la nostra dignitat d’éssers humans. I ens cal també un mínimum de finor espiritual […] Que hi ha algun català que no sent encara l’opressió de Catalunya? Pitjor per a ells!”

Potser el sr. Iceta, bon orador, té finor dialèctica, però segons el seu referent ideològic no té finor espiritual !!!

Sr. Iceta, deixi de ser president de la Fundació Rafael Campalans, si n’ha de trair les idees del seu referent. Coherència, per l’amor de Déu !!!!!!!!!!!!

3.Unió Democràtic de Catalunya és un partit fundat el 1931, i al 1932 s’hi afilià Manuel Carrasco i Formiguera. La ideologia , d’inspiració cristiana, democràtica i catalanista. Carrasco i Formiguera va ser afusellat a petició expressa de Franco, tot i les peticions de clemència del Vaticà. Carrasco i Formiguera: “No vaig amagar ni un bri del meu radicalisme nacionalista, però no és cert, com ha estat dit, que reclamés la independència de Catalunya. El que vaig reclamar fou el dret de l’autodeterminació, el dret de Catalunya a manifestar la seva voluntat, i el dret a que aquesta expressió de la voluntat catalana fos respectada[…] els catalans seran separatistes sempre que hagin de deixar d’ésser catalans per a ésser espanyols.”

Duran i Lleida : “Pacte amb l’estat espanyol, per no trencar la legalitat espanyola, per continuar estant dins d’Espanya.”
Potser el sr. Duran Lleida, bon orador, té finor dialèctica, però segons un dels seus referents ideològics no té finor espiritual !!

Sr. Duran i Lleida, deixi de ser president d’Unió Democràtica de Catalunya, si n’ha de trair la memòria dels seus fundadors. Coherència, per l’amor de Déu!!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sobre la coherència.

2

Exemples i contraexemples.

1.  El President Mas, fins el moment ha anat complint el que s’ha compromès a complir.  Si això continua així i continua sent coherent amb el pas endavant cap el sobiranisme que va fer a partir de 2010, resolució TC ,  i sobretot 2012 amb el cop de porta al pacte fiscal, aleshores, el veritable TIC-TAC, TIC-TAC, TIC-TAC, que ha de preocupar a l’estat espanyol és el que prové de Catalunya.

Ahir, amb la conferència i roda de premsa de Mas, i la designació del comissionat per a la transició nacional, tot i que no tenen l’espectacularitat d’altres declaracions solemnes, resulta que s’està posant una pedra ,-una altra-  d’aquest edifici que és l’estat català.  I el CATN  resulta  una pedra de les que suporten les parets mestres.  És un desafiament , per ratificació, per acumulació, que significa que l’amenaça penal al president  no l’ha fet retrocedir en el seu projecte.

No se li pot negar coherència, persistència, coratge. I intel·ligència.

Em sembla que el millor  pel nostre país, seria que  a les eleccions municipals de maig,  guanyi ERC, i lideri una renovació territorial potent. I al mateix temps que al setembre , a les eleccions constituents del Parlament , les guanyi Artur Mas, i lideri la resta del procés cap a la constitució d’un estat propi.

Es presenten mesos apassionants. Que no ens falti saviesa ni coratge.

 

2.La Fundació Rafael Campalans, que té com a finalitat la difusió del pensament socialista democràtic està presidida per Miquel Iceta.

Miquel Iceta: ´”Pacte amb l’estat espanyol, per no trencar la legalitat espanyola, per continuar estant dins d’Espanya.”

Rafael Campalans: “Per sentir el fibló dolorós de la nostra opressió, per avergonyir-nos amb l’oprobi de la nostra condició de ciutadans d’un poble esclavitzat, cal que tinguem una plena consciència de la nostra condició d’homes lliures, i dels atributs de la nostra dignitat d’éssers humans. I ens cal també un mínimum de finor espiritual […] Que hi ha algun català que no sent encara l’opressió de Catalunya? Pitjor per a ells!”

Potser el sr. Iceta, bon orador, té finor dialèctica, però segons el seu referent ideològic no té finor espiritual !!!

Sr. Iceta, deixi de ser president de la Fundació Rafael Campalans, si n’ha de trair les idees del seu referent.  Coherència, per l’amor de Déu !!!!!!!!!!!!

3.Unió Democràtic de Catalunya és un partit fundat el 1931, i al 1932 s’hi afilià Manuel Carrasco i Formiguera. La ideologia , d’inspiració cristiana, democràtica i catalanista. Carrasco i Formiguera va ser afusellat a petició expressa de Franco, tot i les peticions de clemència del Vaticà.                                          Carrasco i Formiguera: “No vaig amagar ni un bri del meu radicalisme nacionalista, però no és cert, com ha estat dit, que reclamés la independència de Catalunya. El que vaig reclamar fou el dret de l’autodeterminació, el dret de Catalunya a manifestar la seva voluntat, i el dret a que aquesta expressió de la voluntat catalana fos respectada[…] els catalans seran separatistes sempre que hagin de deixar d’ésser catalans per a ésser espanyols.”

Duran i Lleida : “Pacte amb l’estat espanyol, per no trencar la legalitat espanyola, per continuar estant dins d’Espanya.”
Potser el sr. Duran Lleida, bon orador, té finor dialèctica, però segons un dels seus referents ideològics no té finor espiritual !!

Sr. Duran i Lleida, deixi de ser president d’Unió Democràtica de Catalunya, si n’ha de trair la memòria dels seus fundadors.  Coherència, per l’amor de Déu!!!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

ferbresser

De l’11 al 20

S’està blanquejant , com va ser previst,
cant de cigne d’aquest llarg hivern,
ametllers i mimoses eleven els sentits,
un febrer arrapat a la pell,
-tot esperant qui ens absolgui per dins-
o amb fred rúfol o amb sol de rovell
-tot esperant qui ens rescati amb els dits ,
amb complicitat suau, tendresa,..ell?

Es va gebrant , va ser anunciat,
confirma el canyís onejant els penells,
vigilant que sigui madur el brollador,
l’ull esmolat de pagès, escrutant el cel.
La mà invisible que ha preparat l’eclosió,
darrers compassos d’un vals hivernal,
comiat dels dies que enyoren el sol,
l’ànima submisa s’ha deixat amarar,
quan s’acabi febrer tot serà tebior.

Ara sí ve a quedar-se,
ple de llum i fins a les sis,
innocu, vigoritzant, incansable,
pot provocar melangia als esperits,
que no tingueren en la infància, on amagar-se.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Maridatges. De les creacions controvertides

0

Un recull d’algunes pel·lícules, -llibres i cançons- que han generat controvèrsia, discussió entre faccions, arran del seu argument narratiu, o bé de la seva posada en escena. Escàndol,  polèmica,  pel fons o per la forma.
N’hi ha una mostra a LaVanguardia de 25-26 de desembre 2014.

Per exemple:

Sobre religió:
 L’última temptació de Jesucrist . Martin Scorsese , 1987 .  Una visió menys ortodoxa sobre la vida de Jesucrist. Últims moments i la temptació final de Crist a la Creu. Humanitzar el mite.  Amb la qualitat garantida de Scorsese.
La vida de Brian.  Terry Jones, 1979.   Una paròdia sobre un jueu que és seguit per una massa ingent de fervents acòlits.
Je vous salue, Marie.   Jean Luc Godard, 1985      La Verge Maria , actualitzada.

Afegim un llibre :

Versos satànics   Salman Rushdie , 1989.  Poca broma. A l’autor li va costar una condemna religiosa -a mort-, per part de les autoritats iranianes, fàtua, que encara és vigent, i que l’obliga  a viure molt protegit, i en l’anonimat.

Sobre política:
La pelota vasca .  Julio Medem, 2003   Un documental exhibit als cinemes. Entrevistes, dades, paisatges per provar d’entendre el conflicte basc-espanyol.

D’altres
La batalla de Argel , Gillo Pontecorbo , 1966  La crueltat d’un procés de descolonització durant els anys 60’s
El crimen de Cuenca. Pilar Miró, 1979  Un episodi de l’Espanya negra, amb imatges contundents.

Afegim una cançó:

  La marxa de Sacco et Vanzetti.   George Moustaki, 1969  Sobre la condemna a mort als EUA de dos anarquistes acusats en un judici que va ser titllat de poc just.

 

Sobre moral:

L’imperi dels sentits.  Nagisa Oshima, 1976   El desig arriba al punt extrem.

D’altres

Instint Bàsic.  Paul Verhoeven, 1992
9 setmanes i mitja.  Adrian Lyne, 1986
Malícia.  Salvatore Samperi, 1973
The last tango in Paris.  B. Bertolucci, 1972
La trastienda. Jorge Grau, 1975
Gilda. Charles Vidor, 1947
Viridiana.   Buñuel, 1961 

Afegim un llibre:

L’amant de Lady Chatterley.  D.H. Lawerence  1955

També:   Lolita.  Nabokov, 1955

 

Afegim una cançó:

 Je t’aime, moi non plus Serge Gainsbbourg/Jane Birkin ,  1969

També

Blurred lines . Robin Thicke, 2013

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

 

Febredís


De l’1 al 10 de febrer

Benvinguda aquesta pluja tímida,
lenta, continental,
ditades rítmiques damunt la galeria,
nocturn punteig musical,
-händel aquàtic , xipolleig en harmonia-
al nostre clau intens reconciliat,
llençols radiants i nets, ànsies humides,
pells netes, to beige vellutat
buidor,olors,turgència, dins el meu cap;
fora els murs, tongades líquides,
de temperades benaurances,
de fertilitat per als bancals.

Dotze, tretze graus la tarda festiva,
núvols ascètics, discrets, descomunals,
sol perfecte de febrer,
la nit mullada, tebior durant el dia,
horitzons alleugerits,
-èpics van ser-, van ser adolescents,
-lírics quan siguin recordats-;
cau i net, en endavant els presents,
seran per a mi, més calmats,
càlids, familiars, rics de plors
i de rialles ,
èpica escassa, serenor,
plenitud, rutina i petonets, i a cops,
de tant en tant, felicitat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari