Una petita mostra de declaracions, -i de actuacions- que han estat realitzades per persones no independentistes, i que demostren i ratifiquen allò que és obvi : la voluntat de molts catalans de tenir un estat propi, és antiga , raonable, pertinent, desitjada, necessària, urgent, factible, inexorable i inevitable.
Quan una cosa ve de lluny, és raonable i pertinent, aleshores resulta assenyat que s’esdevingui.
Quan la mateixa cosa és inexorable, no es deixarà convèncer fàcilment per la oposada. I , quan dita cosa és inevitable, no deixarà de succeir.
Si a més a més és necessària , desitjada i urgent, ja no cal afegir res més. Cal fer-ho. I es farà.
Anem a veure-ho :
El PSC es refunda criticant el sobiranisme i defensant l’statu quo. És a dir fan una volta de 360º per tornar al mateix lloc. Bravo pels “refundadors de saba nova.”
UDC vol el dret a decidir, sense que això suposi un enfrontament amb l’estat espanyol. Un dret a la independència “dialogat” amb Espanya. Bravo pels “maquiavels naïfs nostrats.”
IDC proposa un estat lliure català, dins una federació hispana. Bravo pels “eco-hàmsters que viuen en un bucle.”
I allende el riu Ebre, què hi diuen? :
Març 2015 :“On fiquem -perdó, però els que profanen els símbols nacionals no mereixen ser anomenats de cap altre manera- els 70.000 porcs bascos i catalans que assistiran a la final de la Copa del Rei a degradar els símbols de la nostra nació?” Això és el que va preguntar el presentador del programa ‘La Ratonera’, d’Alerta Digital TV, Armando Robles, al fundador de ‘Solucions Ciutadanes’, Gerard Bellalta.
(Un policía nacional orina sobre una bandera catalana. Un símbol català admirat per 2,3 M catalans. Sembla ser, però que el policía en qüestió no era un porc, perquè no devia profanar ni degradar un símbol de la nostra nació)
Març 2015 : PSOE, UPyD, Ciutadans, Podemos, voten contra la proposta de Ramon Tremosa, al Parlament Europeu, perquè es rebutgi la posición española centralista en la gestió dels aeroports. (Gestió centralista que a la UE només comparteix Rumania !!!!!!)
Març 2015 : El president de Ciutadans ha vist amb els seus ulls com l’espanyolisme vol incloure Catalunya dins d’Espanya, però al mateix temps és essencialment anticatalà. El delegat del govern espanyol a Andalusia, Antonio Sanz, ha carregat contra la irrupció de Ciutadans a les eleccions andaluses dient que no pot ser que els vulgui manar un partit català i amb un dirigent que es diu Albert. I el pitjor és que Sanz ha fet la declaració perquè la catalanofòbia té cotització a Espanya, i es transforma en rèdit electoral. Que l’Espanya profunda rebutgi l’espanyolista Albert Rivera és la prova definitiva que el projecte no inclou ja Catalunya.
(L’Estat espanyol és l’únic de la UE que té aquestes fòbies. Al Regne Unit un escocès com Gordon Brown va ser primer ministre amb total naturalitat. França té un primer ministre nascut a Catalunya, com Manuel Valls. Catalunya va tenir un president nascut a Andalusia, com José Montilla. En canvi, Espanya cada dia es tanca més, cada dia té un projecte que exclou més gent.)
Febrer 2015 : ElMundo “El president del Barça visita el Ponfífice y le rebautiza el nombre en catalán” (Els reis i els papes, es tradueixen, segons les normes lingüístiques ISO de Bibliografia)
( Tampoc tenen tan mèrit, a l’octubre de 2013, Telemadrid ja els passava la mà per la cara : “Esto es una panadería…y sin embargo pone forn de pa” Reportera intrèpida i atrevida -per ignorant- en un reportatge a Catalunya, el seu “territori comanxe”
Desembre 2014 : TV1 Serrat canta en català el 24 de desembre de 2014 : “..que se hable en catalán y mierdas así.” ; “no pegaba nada que en un canal que pagamos todos los españoles pongáis un programa en catalán.” ; “El día de Nochebuena en la 1 cantando en catalán. Qué vergüenza.” Si almenys hagués cantat en anglès, o en rus, o en portugués, o en swuahili, però … ¡¡¡¡en català !!!
Desembre 2014 : PSC, Unió, Podemos, Iniciativa, proposen la tercera via. El mateix dia, sobre el papers de Salamanca, PSOE, PP, IU, C’s, UPyD , sol·liciten “que la Generalitat devuelva los documentos indebidamente recibidos.” (es tracta de botí de guerra franquista !!!!!!)
Més declaracions de no-independentistes :
“La pregunta es si hay algo para ofrecer a la Catalunya de hoy, a parte de las previsiones legales”. Fernando Ortega , setembre de 2014
“Hay una situación de desafección de los ciudadanos catalanes hacia el resto de España.” José Montilla, octubre de 2006
Febrer 2015 :
Rafel Nadal / Alfredo Sáez / Milagro Pérez Martínez: en una tertúlia, arriben a una conclusió: “A Espanya hi ha un altíssim grau de colonització del poder executiu cap al poder judicial. És inacceptalbe que el CSJ,no s’hagi reciclat, i que penalitzi un jutge per pensar.”
Març 2015: El catedràtic d’Economia de l’IQS Santiago Niño Becerra ha assegurat en una entrevista a Singular TV que el fet que Andalusia i Extremadura tinguin superàvit fiscal “indica que no són sostenibles” com a comunitats. Al seu entendre, no té explicació que una autonomia primada en el finançament com és Andalusia, després anunciï rebaixes en l’IRPF. El catedràtic explicat que Catalunya en canvi ha donat 220.000 milions d’euros de més des del 1980 a l’Estat Espanyol, a través del dèficit fiscal.
El periodista Ernesto Ekaizer del diari ‘El País’ ha sortit en defensa del jutge Sant Vidal després de saber la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ekaizer ha assegurat a través del seu compte de Twitter, amb el hastag #GuillotinaLesmes, “transfusió de sang al sobiranisme. Marxant des de Madrid!”. Febrer 2015
Martin Wolf . Cap d’opinió d’economia al Financial Times. “Els espanyols es poden sentir legítimament enganyats per les elits polítiques i financeres.” “És obviament un error dir, com Rajoy diu, que la crisi s’ha acabat. El PIB està molt lluny encara del punt més alt que tenia abans de la crisi. Espanya va créixer gràcies a la bombolla immobiliària. La pregunta és si podrà créixer entre el 2% i el 3% sense bombolla. Encara no tenim la resposta.” Recollit a l’ Ara, 31 gener 2015
Suso de Toro, escriptor gallec:“L’oligarquia madrilenya s’ha quedat amb l’estat espanyol.” “Si els catalans no es rebel·lessin, després de com van ser tractats, haurien perdut tota la seva dignitat, individualment i com a comunitat. És a dir el que han fet els catalans és supervivència. És que no us han deixat cap altra opció. L’altra opció seria aquesta: “Sou uns merdes i us humiliem.” Recollit a l’Ara, 19 d’octubre de 2014.
Xavier Trias i Santi Vila, com a representants d’uns polítics de Convergència que no eren independentistes, i que ara van treballant per afavorir les estructures d’estat catalanes. Ja no importen si ho eren o si s’hi han tornat. El fet és que estan treballant convençuts per la República Catalana. Presentació del llibre “Barcelona , capital d’un nou estat.” Febrer 2015
Seguidament unes opinions recollides al diari ElPuntAvui representatives de la societat civil , incloent alguns estrangers residents a Catalunya (entre novembre 2014 i febrer 2015) :
Miriam Nogueras, empresària i activista social : “Un país lliure pot educar, reinventar, evolucionar i aprendre. És aleshores quan esdevé just, digne, respectuós i madur. I aquesta és la fotografia del país on vull que els meus fills visquin , es formin i creixin.”
Sandra Pazos, regidora . “Perquè podem construir un nou país des de la base, sense pactes amb les elits econòmiques ni polítiques, a partir de l’experiència del que no volem ser mai més, un poble sotmès.”
Marek Piotr Selwaom, polonès resident a Catalunya des de 2000: “La independència és l´única manera d’aconseguir un estat nou, autogestionat. Segur que seria un estat dins la UE, perquè ja hi és, a Europa!!” “Cal dir que a Polònia no vam estar realment bé fins que no ens vam alliberar del jou soviètic.”
Tom Schmitz, luxemburgués resident a Catalunya des de 2010: “No estic a favor de la independència de Catalunya. Dit això, crec que s’hauria de fer la consulta, i si guanyés el sí, Catalunya hauria de ser independent i admesa a la UE.”
Steven James Mallon : Britànic -d’Escòcia-, a Catalunya des de 2012 : “Els catalans mereixen el dret d’expressar-se democràticament. Davant d’una Catalunya independent la UE hauria de tenir una posició ben definida a favor de la incorporació del nou estat membre.”
Alexandre Nunes de Oliveira , portugués que viu des de 2002 a Catalunya : “Sóc partidari de la dissolució dels estats en unitats supranacionals de tipus federalista, arribar a tenir un DNI exclussivament europeu. Toca descentralitzar, que cada territori sigui protagonista del seu propi destí.”
Martina Ptackova, a Catalunya des de 2005, provinent de Txèquia : “La independència de Catalunya és un tema complicat. Crec que els catalans haurien de tenir dret a decidir-ho lliurement. Sóc partidària de la independència i que Catalunya sigui un nou estat europeu.”
Stefan Svensson, suec resident des de 2007 a Catalunya : “El procés català és una oportuninat única per veure si la democràcia funciona a Europa. Catalunya ha de ser un nou estat europeu.”
Ingrid Danckaerts, belga viu a Catalunya des de 2002: “El procés d’independència de Catalunya és el resultat d’un estat que no escolta els ciutadans. El moviment civil que ha sorgit per donar suport sobiranista va molt més enllà de la independència en si, és una crida a la democràcia real.”
Hans Boesch , austríac resident a Catalunya des de 1996: ” Vaig viure el federalisme quaranta anys. És per això que he deixat de creure que l’estat espanyol respectarà algun dia el fet diferencial català.”
Marianne Lang, de Dinamarca, establerta a Catalunya des de 1998: “Estic completament a favor de la independència, seria beneficiosa per a Catalunya. Em sorprèn que certa gent es cregui les barbaritats que es diuen sobre les conseqüències d’una Catalunya que no formés part d’Espanya!”
Chantal Grande Paumierom, francesa que viu des de 1970 a Catalunya : “Viure a Catalunya des de fa tant de temps m’ha permès entendre el fet català. Crec que tot poble té dret a expressar-se i que es respecti la seva voluntat, i el cas català no pot ser ignorat. No puc imaginar-me Catalunya fora d’Europa, seria un contrasentit des de tots els punts de vista.”
Deixem aquí la mostra, tot i que n’hi ha més, una persona per cadascun dels 30 països de la UE.
El resum : Conéixer és estimar. Democràcia absoluta. Respecte de la UE a la decisió de Catalunya. Sentit comú.
Acabem. Ho fem en forma de preguntes, per autoqüestionar-nos, com ens agrada de fer als catalans, que ens agrada buscar l’1% d’inconvenients abans de fer una cosa que ens reportarà un 99% d’avantatges :
Per què quan l’altre et menysprea, hauries de seguir al seu costat?
Per què quan l’altre et frena, hauries d’acoblar-te a la seva velocitat?
Per què quan l’altre et fa burla, hauries de acceptar-lo com a company?
Per què quan l’altre t’espolia, hauries d’estar subjugat econòmicament d’ell?
Per què quan l’altre és incapaç, i no sap ser capaç, hauries de dependre del seu criteri?
¿No és veritat que a nivell personal, individual, no trobaríem cap justificació per continuar estant subjugat, depenent, acompanyat, gestionat per qui no et vol bé ?
Aleshores,
Per què alguns volen trobar una justificació quan es planteja la mateixa qüestió a nivell nacional?
