Marseric
De l’11 al 20
Muntanya, neu, fusta de granja,
envellida lletra gòtica,
rösti immemorial de vaquers,
silenci, sopa calenta i
bratwurst al refugi d’eficàcia helvètica
i un sol káiser sobre tota, totes
les figures romanxs parsimonioses;
avets emergents, destres, esmolats,
cabanes en ziga-zaga, amb txapel.les
pacíficament blanques esponjoses,
silenci puntejat: la mallarenga,
l’acer cablejat telecadira,
i el xiscle xalest xiroi , d’un xiquet,
esquiador novell, joia pura, festa.
Hi ha hagut espurnes de primavera,
temperat, quan durarà,
present sublim i el futur és zen,
regal per al pare, dies de glòria.