Maridatges. De la cosa nuclear. Distopies.
A mig camí de la ciència ficció hi la la distopia. Aquesta no s’aventura tant en un futur llunyà, sinó en un present immediat, o en un futur a la cantonada, i suggereix escenaris dramàtics, pitjors, consecuència d’alguna tecnologia mal utilitzada, o d’una societat més malalta del que conscientment intuïm.
Hi ha hagut representacions d’aquest possible / probable present a curt termini convertit en malson.
Algunes mostres representatives:
Música :
London Calling . The Clash , 1979 . Anglaterra anys setantes. Llibertat de dir les coses als escenaris, però el poder continua tirant pel dret. Tampoc no hem avançat tant. O sí. Poc a poc, estrofa a estrofa, paràgraf a paràgraf, escena a escena la cultura és evolució civilitzada. I es fent solatge. I sí, arriba un temps en què la societat ja reclama una altra cosa. Però són canvis lents, que potser no es mesuren en anys, sinó en dècades o generacions. En tot cas, els britànics The Clash cridaven contra les elits, l’statu quo, i avisaven d’un possible incident nuclear. I -vidents com han de ser els artistes- anunciaven alguna cosa semblant al que el 2013 apareixia a la pel·lícula The next three days. També es pot considerar que presagiava el regnat del capitalisme-home-llop-per-l’home- que s’estava instaurant amb Tatcher a Gran Bretanya i més endavant R.Reagan a EUA.
Particularment no són els músics que m’acostumen a agradar, però els reconec força, originalitat, …i segons els entesos, una de les més influents en els músics posteriors. The Who, Morrisey, Van Morrison, i evidentment The Rolling Stones i The Beatles, aquestos dos darrers tenint l ja la millor feina feta. Despres, dins d’aquest món urbà britànic, en els 90’s han vingut els Oasis, Blur i d’altres pretesament hereus.
També :
99 Redballoons. Nena, 1984
I hope the Russian love the children, too, sting, 1986
In any other world . Mika, 2007.
Cinema:
A Clockwork orange. Stanley Kubrik, 1971 Estem a mitjan del s.XXI. En una societat mol tecnificada, un carismatic delincuent britanic és apresat. Accepta un programa de rehabilitació novedós. Però no tot surt com estava previst. Una pel·lícula dirigida per l’Stanley Kubrick? Aleshores anem a veure-la. O és una obra mestra, o té molts elements interessants per reflexionar-hi. Basada en la novel·la d’Anthony Burgess
How I live now . Kevin McDonald, 2013
Another earth. Mike Cahill , 2011
The book of Eli . The Hugues brothers, 2010
Blade Runner. Ridley Scott, 1982
Elysium. Neil Bloomkamp, 2013
Looper . Rian Johnson , 2012
Literatura:
Mecanoscrit del segon origen. Manuel del Pedrolo , 1974 . Què podem afegir de “la” novel·la juvenil per excel·lència , lectura acadèmica de la majoria dels nostres adolescents ?
També :
La Fundació. (trilogia) . Isaac Asimov, 1951
Night train . Martin Amis, 1997.