Memorandum

Jaume Vall

Propostes. Per al dia D-1, per als dies D+1. / Memòria del vertigen

0
Publicat el 5 d'abril de 2021

 

 

Quatre propostes republicanes   (Arenys de Munt, 4.7.2021)

A curt / mig  termini

 

1.Procés Constituent. CASSERC

La gent, els ciutadans proposen el text constituent. Vigilem, no només els drets, que això ja se n’encarrega la ONU,  sinó  la capacitat última de decidir. El poder. El poder és cedeix als governants, però no se’ls delega. Continua essent del poble. Demos.

Vaig llegir d’algú   “Catalunya és una solvent societat civil sense estat. Espanya és un robust estat sense societat civil.”

Doncs, si ens ho creiem,  continuem a fer-ho.  Com ?  Amb un organisme en el qual  els CIUTADANS COMPROMESOS  siguin un contrapoder als nostres representants. Consell Assemblea de Ciutadans de la República.

 

A semblança de l’antecessor nostre Consell de Cent, regulem  la presència dels ciutadans en la presa de decisions sobre lleis, i en l’avaluació de la tasca de govern. Actualitzem-ho.  Ciutadans  elegits per sorteig d’un cens d’afiliació voluntària, membres d’  agrupacions, associacions i entitats representatives.  Sense partits polítics.

99  ciutadans amb dret a vot ,  1  representant del Parlament,  sense dret a vot :  Consell Assembleari  República Catalana 100 representants.   100% :

10%  Sindicats  +  Empresa

15%   Creació :   Art, Cultura,Creativitat

20%  Universitat. Àmbit científic –  tecnològic – humanístic

54%  Individus, ciutadans censats amb vocació per a la comunitat

1%  Representant Parlament (amb veu, sense vot)

 

a)Pot  PROPOSAR  un projecte de llei  al Parlament (d’origen propi, o recollint voluntat popular (ILP),  si es compta amb un 51% de vots afirmatius.

b)Poden REFUSAR  un projecte de llei del Parlament si compten amb un  66% de vots afirmatius al Consell

c) Poden REPROVAR una actuació al Govern  si compten amb un  75% de vots afirmatius al Consell.

Cada 2 anys es renova el 50% del Consell

-Seria una bona forma  d’ apoderament   ben REAL,  no?

-Aquest Consell Assembleari – INCORRUPTIBLE per origen popular i designació en sorteig- avalua  els nostres representants.  Per cert,  dues  de les primeres actuacions  ja podrien  de ser : a) l’empenta definitiva a la participació social en la redacció d’una llei de lleis constituent per regir les bases de la convivència a la República Catalana;   i                                      b) la promulgació d’una nova llei electoral catalana, moderna,  llistes obertes. ¿No suposaria incrementar el nivell d’exigència de tots plegats,  polítics electes inclosos?  No ens acostaria a un model d’accountability (retre comptes)  com en les millors democràcies ?

-No ens faria sentir orgullosos de la dita  “Cada societat té els representants que es mereix”?

-Ens hi posem,  ANC, OMNIUM, Síndic de Greuges,  a donar forma i començar a gestionar aquest  Consell Assembleari? A recollir les adhesions  per fer un cens de ciutadans voluntaris  (i amb demostrable experiencia  amb treballs de voluntarietat) per aquest 55% de participació  ciutadana  REAL  en la cosa pública?

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. Internacionalització normativa referèndums autodeterminació.

         “Proposta de Catalunya cap a la UE. Referèndums d’autodeterminació”

 

  1. Requisits per als processos intraeuropeus d’autodeterminació territorial que es vagin produint en estats de la UE :

A.1 Calen dues majories parlamentàries consecutives, amb un mínim del 45% dels vots en favor de la plena sobirania, per tal de que la intermediació europea es posin en marxa.

A.2 A partir d’aquesta segona majoria consecutiva s’obre un període de sol·licitud de referèndum acordat entre aquest territori nacional i el territori estatal matriu. S’estableix el compromís que aquest referèndum tindrà lloc. Hi haurà un període temporal no superior a dos anys fins a la seva realització.

A.3   Es convoca  el referèndum d’independència. Poden donar-se tres tipus de majories, les quals desembocaran en tres alternatives:

Alternativa 1a.  Guanya l’opció  independentista, amb un 55% dels vots a favor amb participació mínima 50%.   Es constitueix el nou estat, amb un període de negociació supervisat per la UE, no superior a  18/24  mesos. Els ciutadans tindran nou passaport, per entendre’ ns.

Alternativa 2a.  Guanya l’opció independentista, amb una forquilla de vots favorables entre 50,00% i  54,99%.  El territori accedeix a l’estatus oficial de nació sense estat, o estat associat. No té la independència plena. El nou estatus li permet assistir com a membre amb veu sense vot als organismes de la UE. Tenir estructures pròpies, Parlament, Govern, Tribunals Superiors, Seleccions, però dintre de l’estat matriu. Sense nou passaport a la butxaca, per entendre’ns.

Alternativa 3a. Guanya l’opció unionista. Els independentistes no arriben al 50% dels vots. Es manté l’ estatus vigent.

Comptador a zero, per entendre’ns. A partir d’aquí no es podrà recomençar el procés fins després que en dues eleccions parlamentàries consecutives   els partits sobiranistes hagin obtingut el 45% de vots.

 

 

  1.    Sobre la llengua i les llengües a Catalunya.

 

3.1 “Proposta Comunicativa.  Canal 3/24”

  • Destinar franges de mitja hora al canal 3/24, a informar de l’actualitat amb una mirada catalana de país en castellà, en anglès  (per què no  en urdu, àrab i xinès, atenent la importància de les comunitats respectives?).

De la mateixa manera  com ja es fa actualment en occità per donar servei a la Vall d’Aran.

¿No és una manera de matar dos ocells d’un tret : a) apropar-nos a comunitats que de ben segur no consumeixen  cadenes de la CCMA, donant-los en el seu idioma una mirada catalana al món  i b) empatitzar socialment amb voluntat de fer-ho políticament també, tot defugint de la presumpta reactivitat catalana, i mantenint l’estatus del castellà senzillament com una llengua més de la societat?

 

3.2“Proposta   Educativa.  Francofonia, Germanofonia”

Incrementar l’oferta educativa fent de Francès / Alemany  llengües amb la mateixa presència que el castellà a l’escola. Sol·licitar que Catalunya entri a formar part de la comunitat mundial francòfona i/o  germanòfona significa :

  1. donar un missatge a París/ Berlín de facilitar la intercomunicació professional, empresarial, social en les llengües de les que continuaran a ser les dues potències polítiques i demogràfiques a la UE. Resulta un bon missatge. Ens cal genera complicitat amb les dues capitals.
  2. ressituar el castellà a la importància geoestratègica (baixa) que té a la UE.

 

 

 

       4. Persistència en la tradicional comunió  art & solidaritat

Proposta Solidària. Concert Fraternitat

Organitzem un  Concert per la Fraternitat. Recordem  els valors republicans, llibertat, igualtat, fraternitat. Ja vam fer un Concert per la Llibertat  i  encar.   ens quedaria un Concert per la Igualtat.   En aquest  Concert per la Fraternitat  la recaptació sigui al 50% per “nosaltres” (CASSERC, Caixa Solidaritat…) i l’altre 50% per  Pro-Activa Open Arms  (o alguna altre ONG vinculada al territori i  d’honestedat fora de dubte).

 

Juliol 2021

 

 



 

 

 

 

 

 

 



 

 

 



 

 

 

2020.   Propostes a   llarg termini

Per al   D+1

Suposem que sí. Que aquest cop guanyem.
Eufòria la nit del 27/S. Crits. Plors. Llàgrimes de felicitat, de record, d’esperança, d’il·lusió.
Plenitud el dia  28/S, l’alegria sedimentant-se. Reveure i reviure els moments emotius, intensos. Sentir declaracions, opinions, anàlisi. Parlar i compartir el moment històric.
I el 29? I el 30? Què farem?
-On guardarem la documentació per a la futura declaració de renda? A la carpeta de sempre Agencia Tributaria Española, o bé a la de Agència Catalana de Tributs?
-On acudirem, qui ens protegirà, si Hacienda es vol embargar els comptes per no pagar els impostos en les seves seus?
-A qui faran cas els bancs?  I els mossos d’esquadra? Quina legalitat obeiran? Donaran suport físic als càrrecs electes, als voluntaris, als ciutadans?  En algun moment s’hauran de trencar ous, per fer la truita.

-I el passaport? Ens servirà el passaport català que tindrem a la butxaca (quina passada orgàsmica, tot sigui dit),  o bé algunes policies frontereres no ens l’acceptaran?

-Els ciutadans estarem coberts legalment? Les inversions, els préstecs internacionals, les relacions diplomàtiques estaran garantides, normalitzades?  No hi ha cap dubte que una vegada els fets consumats es consumen, fan canviar la realitat, però en aquest procès de canvi de paradigma, hi haurà inseguretat, prendrem mal?  Són preguntes retòriques que indubtablement s’han fet i s’han respost per part dels responsables polítics que estan gestionant el procès. Però són qüestions reals que han de ser verbalitzades, no pas per convèncer els independentistes convençuts, sinó els que ens faran guanyar, els independentistes pragmàtics.

-Els parlamentaris, estaran a l’alçada?  Acceptaran un mandat curt, arriscaran el que hagin d’arriscar, perquè els ciutadans que els hem triat,  havent-los-hi delegat llorers i treballs, aconseguim la sobirania nacional d’una manera el més innòcua possible?

-Actuaran de manera generosa per oblidar temporalment les diferències ideològiques i pactar unes lleis, uns reglaments, una constitució, d’acord amb el sentit majoritari de la societat?

 

Per al dia   D+ n.  És a dir, per al futur.

Barcelona ho concentra tot?  O les conselleries es reparteixen pel territori?

……

 

 

 

-I tots, haurem de pensar quina societat volem constituir. Quin model econòmic volem tenir?
L’anglosaxó, Londres i Nova York com a exemples, amb Madrid que s’hi apunta.
Grans corporacions, imponents borses de valors, capital concentrat. Infraestructures a la capital, l’excel·lència cultural, concerts, pintures, ballet, teatre ben centralitzat amb modernes vies de comunicació radials?
Facilitats a les multinacionals, facilitats a les SICAV, impermeabilitat a la situació de la classe mitjana i de la classe baixa, i legislació adequada per protegir les elits del malestar ciutadà?

L’eix franco-alemany, amb derivada escandinava.
Un estat del benestar encara prou sòlid. Impostos alts i redistribució territorial i social dels recursos. Fortalesa dels representants laborals. Xarxa de coneixement via biblioteques, infraestructures regionalitzades. Multicapitalitat (en el cas francès, no es compleix), i ciutats grans repartides que espongen l’aglomeració de l’àrea metropolitana principal. Subvencions per equilibrar oportunitats familiars, i assegurar una pau social prou ?

 

 

Per a l’any A+1

Quatre  idees molt particulars, i espero que plausibles sobre la condició de l’estat català.

1.Necessitem un estat French-friendly.

Amb totes les paradoxes que pugui significar, tant per la història de desencontres, com per l’hegemonia idiomàtica anglesa.
França ha de ser un molt bon veí. De fet ha de ser porta d’introducció, com sempre ha estat, cap a l’Europa que anhelem, la neta, noble, rica, desvetllada i feliç. Amb tots els clarobscurs, es diguin Front Nacional, siguin la decadència de la grandeur i pèrdua d’influència de l’Hexàgon, o bé desconfiança per la Catalunya Nord.
La llengua anglesa ha de ser la nostra clau per obrir les portes del món. Però al mateix temps, per a qui ho necessiti, la llengua francesa ha de continuar sent la clau per obrir la porta de la influència que volguem tenir a Europa (i al nord d’Àfrica). El vist-i-plau, quan no el suport de França ha de ser molt i molt rellevant. I per a qui ho vulgui, especialment les nostres regions més properes als Pirineus, seran salvoconducte per turisme, comerç i cultura.  Sentir l’Institut Français, tots els InstitutFrançais que puguin haver-hi,  com a nostres.  Recordar que a Toulouse hi ha la seu de  l’agència  aeroespacial a Europa. Confirmar l’interès de SCNF per la xarxa ferroviària catalana.  TGV Paris-Barcelona, aquest sí, l’eix indispensable. Pensar en Crèdit Coopératif, i la més alta eficiència de les entitats financeres franceses, que siguin , també, proveidores nostres. Facilitar que un museu francès – Centre Pompidou, Louvre, Jeu de Paume, L’Orangerie, tingui una subseu a Catalunya- Si no recordo malament ja a Màlaga hi ha un museu franquiciat del Centre Pompidou, i a Barcelona s’ha previst un museu subseu/franquiciat de l’Hermitage.  Per tant, seria pertinent instal·lar al nostre país una seu amb fil directe amb el millor de la infraestructura museística de França. (Per cert, no caldrà situar-ho tot a la capital comtal, el territori també existeix. Per què no a les comarques de Girona? O a la Catalunya Central?  Constatar la capacitat francesa per ser autosuficient energèticament (sense les nuclears, amb les energies renovables. A 2015 l’energia és importada en un 90% de les necessitats. A l’horitzó 2050 s’hauria de ser un 90% autosuficient.)

Necessitem posar-nos a roda -també- de Berlin. Malgrat totes les paradoxes, també. La història del s.XX ens diu que els aliats “bons” van ser la Gran Bretanya i EUA . En aquestes dècades recents, i fins que no es demostri el contrari, el model social, plenament democràtic, pacífic, i força inclusiu, ens el proveeix Alemanya, -i Suïssa, Dinamarca, Àustria- . El seu poder tou del diner, de la influència, de la cultura.
(Es diu que poc abans de Waterloo, que significà la desfeta de les tropes franceses, Napoleó va menysprear la capacitat bèlica de la Gran Bretanya titllant Anglaterra d’un poble de comerciants. Sembla ser que aquests comerciants van tenir la logística, el coratge, la planificació, els recursos financers , els aliats i tot allò necessari per guanyar l’imperi francès.)

Bé això és història. Avui en dia, aquesta capacitat d’influència a través del coneixement, de la ciència, del comerç, està força repartida , i no només a Occident. Però la UE, aquesta UE plena de petites misèries morals i alguna covardia, com hem patit en situacions humanitàries dramàtiques, tot i això aquesta UE encara representa i actua com a garant de drets humans bàsics per a la immensa majoria dels ciutadans europeus. Per tant, a roda de París-Berlin. (i sense perdre de vista emmirallar-nos amb els escandinaus)

Vaig llegir d’algú   “Catalunya és una solvent societat civil sense estat. Espanya és un robust estat sense societat civil.”

Afegim de collita pròpia : “França és un estat solvent i robust.”

I acabem l’ecuació :  “Catalunya serà un estat gràcies a una societat civil coratjosa i inclusiva. L’estat català serà igual de robust que l’espanyol, i igual de solvent que el francès.”

 

2. Necessitem un estat trilingüe. Estem veient refugiats sirians que quan tenen un micro davant d’una televisió occidental, parlen en anglès. Amb un nivell minso, sovint, però  s’hi expressen.  Quants de nosaltres podríem articular dues frases en anglès de manera coherent i intel·ligible?

Necessitem que l’anglès sigui idioma vehicular almenys en una assignatura, a part de la pròpia assignatura de la llengua. I que aquest dret no sigui exclussiu de les escoles privades. Necessitem que l’oferta , i la demanda, de veure pel·lícules en versió original sigui superior. Necessitem que a les escoles no s’encaparrin tant a ensenyar gramàtica de l’idioma anglès, com que permetin als estudiants atrevir-se a expressar-se en la llengua.

Necessitem que a Catalunya el català sigui l’idioma nacional. Bé, a la Vall d’Aran, que ho sigui també l’occità. I per tant, d’una manera coherent i fluïda que el català sigui l’idioma oficial, si es que és necessari verbalitzar-ho en la constitució. Però també necessitem que hi hagi l’article corresponent per a deixar oberta la possibilitat que el govern vigent declari que altres idiomes tenen la consideració de co-oficials, o d’ús, o de coneixement , per tal d’ajustar-se a les realitats socials.

Potser a les comarques gironines el francès ha de tenir una consideració igual a l’anglès. Potser en certes comarques l’amàzic ha de tenir una consideració igual al castellà. Potser… Flexibilitat, intel·ligència per governar.  De moment, punt de  sortida : El català llengua nacional. El castellà, el francès i l’anglès, acceptades de  comunicació del ciutadà. L’administració catalana tindrà el deure de  garantir que qualsevol sol·licitud  ciutadana rebuda en castellà, en francès, en anglès, sigui atesa. L’administració tindrà el dret de garantir que qualsevol comunicació emesa en català sigui compresa pels ciutadans.

3. Necessitem un estat en què la raó d’estat sigui sempre en benefici dels drets dels ciutadans governats. Minimitzar al màxim, tendir a zero, l’ús del cinisme i de la coacció en l’actuació dels estaments governamentals.  La raó d’estat,  -incloent-hi les “clavegueres”, que potser podríem anomenar “les instal·lacions”  ben probablement existirà. D’acord. Un estat, també el català, vetllarà per la seguretat interna. Però fem-ho millor. Fem-ho bé.

Si en massa països la raó d’estat garanteix la pervivència de les estructures de govern encara que entri en conflicte amb els drets dels ciutadans governats al seu benestar, seria bó Catalunya tendís a imitar els pocs països que inverteixen les premises : La raó d’estat garanteix els drets dels ciutadans al benestar que facilita la pervivència de les estructures de govern que ho administren, evitant al màxim el conflicte entre ambdues condicions.

Menys cinisme i més bon govern, millor estat per a tots els subjectes, administrats i administradors.

 

 

 

 

Acabem amb algunes cites sobre què és i que pretén ser el nostre país:

“Catalunya ha de lluitar fins a assolir constituir-se políticament , com a nació que és , en estat independent.”  9 d’abril de 1938 ,  Carrasco i Formiguera, dirigent d’UDC. Assassinat pel franquisme.

 

 

 

1.Fets no, paraules:

 Declaracions i més declaracions. En favor, en contra. Signades.Anònimes.

 

“Catalunya quedarà fora de la UE, i haurà de demanar-ne l’ingrés.  I l’estat espanyol té dret a bloquejar-lo.”  Josep Borrell, exministre govern PSOE

 

“Espanya es va forjar en la mentalitat de :  ‘amb mi o contra mi, en la llarga lluita amb l’islam  (711-1492), i  de gran potència imperial’  (s.XVI-primeres dècades s.XVII).  Aquesta “mentalitat binària castellana”  contrasta amb “l’acomodatícia cultura del pacte d’una potència mercantil que va ser Catalunya” .  Tom Harrington,  hispanista britànic

 

“El model de societat que Catalunya necessita no seria més fàcil d’assolir amb la independència, ja que l’impuls separatista està dominat per un populisme ranci que (fins i tot sense els problemes de transició que hi hauria) portaria  Catalunya al provincianisme i a la irrellevància econòmica. […]  En definitiva, una declaració unilateral d’independència seria un pas al buit amb costos potencialment astronòmics.”   Luis Garicano, responsable programa econòmic de Ciutadans

 

“El codi de doctrina de Mas i Junqueras és el patriotisme i això és un error gravíssim.”  J.A.Zarzalejos, periodista, assessor govern Aznar.

 

‘Catalunya seria “més pròspera” si tingués un Estat propi. Amb la secessió “desapareixerien les transferències fiscals a d’altres parts de l’Estat espanyol” i que, per tant, l’Estat català tindria una capacitat econòmica molt més solvent que l’actual, dins del marc espanyol.  Ho afirma un estudi del Deutsche Bank, que conclou que tant una Escòcia independent com una Catalunya independent “han de guanyar un grau substancial de prosperitat gràcies a la independència”  D’altra banda, el document del Deutsche Bank alerta dels “riscos” de la independència i de les noves despeses que hauria d’assumir la Generalitat, com ara l’exèrcit, la diplomàcia o l’assumpció de part del deute espanyol, i avisa que tot plegat s’ha d’acabar pagant: Hom ha de ser capaç de pagar la independència”, afirma.’   Better off on their own? Economic aspects of regional autonomy and independence movements in Europe

 

 

“Catalunya estarà en el lloc 38è. Com a estat més competitiu del món. La mentalitat oberta i la eficiencia empresarial són els punts forts. La eficiencia governamental, el punt débil.”  Informe de IMD World Competitivenes  Center.

  

“…Aun sin entrar en la UE, Catalunya podría tener el euro como moneda oficial…”'[…] En el peor de los casos, las entidades financieras con sede en Catalunya podrían acceder a la liquidez del BCE a través de filiales o sucursales establecidas en la zona euro…”   […]  ‘”En un escenario de cooperación, el Estado español aceptaría un resultado favorable a la independencia de una eventual consulta al pueblo catalán, iniciándose un proceso de colaboración entre los dos Gobiernos para gestionar un “divorcio amistoso” Jordi Galí. Doctor en Econòmiques a la Universitat de Massachussets . Docent a  la Universitat de Columbia, Nueva York  i a la de  Barcelona. Assesor del Banc Central Europeu  i de  la Reserva Federal  d’EUA.

“Catalunya “desapareixerà” de l’agenda europea si al 27-S no dóna una missatge “clar” a favor de la independència i ha avisat que, en el procés sobiranista, “el primer adversari a derrotar és la indiferència”.

També ha admès que seria “més clara” i “més llegible” en l’escena internacional la proposta de llista unitària que el president Mas va llançar el 25 de novembre de l’any passat. Pretenia aplegar en una sola candidatura electoral les formacions independentistes per enfortir el caràcter plebiscitari de les eleccions, entre altres raons. Altafaj ha afirmat, no obstant, que ara el que toca “és fer que també funcioni el nou acord”.

En un dinar col·loqui organitzat per Moment Zero i el diari El Punt Avui, Altafaj ha asseverat que el procés sobiranista és “l’assumpte més internacional de la història recenteuropea”. El representant permanent del Govern a Brussel·les ha reclamat que els mateixos catalans no situïn el futur de Catalunya en escenaris “estratosfèrics” que estiguin fora de la UE.

Altafaj ha afirmat que els catalans “són i seran” europeus i ha pronosticat que la UE respondrà a una hipotètica demanda d’independència de Catalunya amb “pragmatisme i diàleg”. Ha assegurat que hi ha actors de la comunitat internacional queveuen amb “perplexitat” que l’Estat “no hagi gestionat”l’assumpte català, tot i que ha admès que els aliats a una eventual Estat català no es faran visibles fins a “que arribi el moment”.  Amadeu Altafaj , representant de la Generalitat davant la Unió Europea,

 

Més. En diaris digitals,  en les notícies de política catalana, comentaris diversos,  aquest estiu. 

a) “Con una Cataluña independiente:

– Puerto de Barcelona sobredimensionado para solo una region = perdida de empleos.

– Aeropuertos y ferrocarriles idem = mas paro.

– Empresas que se quedan sin 40 millones de clientes potenciales = perdida de empleos.

– Zonas turisticas que se quedan sin el turismo mas cercano = perdidas de empleo.

– Multinacionales que salen de cataluña por tener que pagar aranceles y dejar de vender al resto de España = perdidas de empleos.

– Clubes como el FC. Barcelona que se queda sin liga profesional = perdidas de empleo.

El credito en bono basura.

Perdida del uso del corredor mediterraneo en favor de otras alternativas.

Y a mas paro mas destruccion de empresas y estructuras lo que a su vez genera mas paro y vuelta a empezar.

Y eso sin contar con tener dentro unaCataluña dividida en dos en la que la mitad de catalanes odiaría a la otra mitad.

En fin, la ruina total, y quien no quiera verlo o tiene pocas luces o simplemente es un vividor del proceso.”    Comentarista anònim  (molt representatiu) a  LaVanguardiaDigital.

 

 

b)  “¿ Os imaginais una CATALUNYA SIN ATADURAS SIN los que dicen que nos quieren tanto pero siempre que pueden la minimizan tanto Cuturalmente como Economicamente ?

 Catalunya EXPORTA más que vende en su mercado doméstico.

Y esta Industria no es ficticia. Está basada en pequeñas y medianas empresas que no son subvencionadas y que tienen como objetivo la calidad de sus productos. Sin olvidar las Multinacionales.

Catalunya es uno de los principales polos TURISTICOS del Mundo.

Barcelona 1ª  Ciudad de España en Turismo. 12ª Ciudad del MUNDO  en recibir Turismo.   2ª Ciudad del Mundo en Cruceros después de Miami. Barcelona en el TOP 5 de Ciudades Europeas en CONGRESOS. Barcelona 6 Ciudad del MUNDO donde los TURISTAS gastan más.

¿Alguien duda que CATALUNYA no sea AUTOSUFICIENTE?

QUE LEA ESTE ENLACE: http://www.lavanguardia.com/politica/20150715/54433411341/informe-secesion-pactada-rentable-catalunya.html “

Y si encima disponemos de las mejores UNIVERSIDADES del MUNDO  PRIVADAS en Dirección de Empresas y la Primera de España Públicas .”     Comentarista anònim (també n’hi ha de sobiranistes) a LaVanguardiaDigital.

 

b) bis

piden que respetemos sus LEYES :

los que han PROHIBIDO la TV3 en Baleares y Valencia

los que han PROHIBIDO Catalunya Radio en Baleares y Valencia

los que han PROHIBIDO la SENYERA en la escuelas en Baleares.

los que le llaman LAPAO al Català o Valenciá al Català

los que dicen que tenemos vinculos con ETA

los que dicen que tenemos vínculos con el YIHAIDISMO

los que dicen que somos de TERRA LLIURE

los que dicen que hay que ESPAÑOLIZAR a los niños CATALANES

los que PROHIBEN colgar ESTELADAS en los AYUNTAMIENTOS

los que dicen ANTES ALEMANA QUE CATALANA

los que BUSCARON FIRMAS en toda españa contra el ESTATUTO de Catalnya

los que EXPOLIAN a Catalunya anualmente el 8% de su PIB.”   Comentarista anònim  bis  a LaVanguardiaDigital.

 

c)  “La qüestió no és si ens quedarem a la UE, la qüestió és quina UE hem d’ajudar a configurar. Caldrà triar entre l’escepticisme britànic,  la rectitud i rigidesa alemanya,  el voluntarisme indefinit francés.”    Jordi Angusto , tuit.

 

d) El cònsol d’Espanya a Perpinyà, Gaudencio Villas García, ha demanat canviar la marca turística “Perpinyà la catalana” per la de “Perpignan la française”. La proposta l’ha fet durant un debat organitzat pel Club de l’Economia del diari del’Indépendant sobre la promoció turística de la Catalunya Nord. Curiosament, en aquest debat no s’havia convidat la Casa de la Generalitat de Perpinyà, representanció del govern de la Generalitat. Segons el cònsol espanyol “qui vol visitar Catalunya va a Barcelona, no a Perpinyà.” Les xifres de freqüentació turística que es van donar a conèixer durant el debat desmenteixen, però, l’afirmació del cònsol.

 

e) On fiquem -perdó, però els que profanen els símbols nacionals no mereixen ser anomenats de cap altre manera- els 70.000 porcs bascos i catalans que assistiran a la final de la Copa del Rei a degradar els símbols de la nostra nació?” Armando Robles, presentador de LaRatonera, a Alerta Digital.

 

f) Els nacionalistes espanyols pasen diferents fases:

Fase  legalista : “no hi ha futur fora d’Espanya, ni de la UE”, i aleshores enumeren tots els problemes legals

Fase hidalgo-bravucona : ” els sobiranistes no s’atreviran a enfrontar-se amb l’estat” i anuncien la desunió dels independentistes

Fase commiseratòria :”Catalunya independent tindrà problemes econòmics” i recorden el Fla, el Frob, la prima d’interès

Fase freudiana : “l’independentisme viu de l’odi a Espanya”  i asseguren que ells estimen els catalans, no independentistes

Fase freudiana (i 2) : “el nacionalisme  és totalitari per naturalesa”, sembla ser que ells no ho són

Fase artillera-clínica :  “una separació catalana per fets consumats no serà pacífica, sinó traumàtica.”

Després passa que la realitat va desmuntant els tòpics:

Tòpic legalista. Realitat prosaica. Catalunya té futur perquè ha demostrat al llarg de les dècades, dels segles, que s’espavila econòmicament, malgrat  els entrebancs centralistes de l’estat espanyol,

Tòpic bravucón. Realitat coratjosa. Els sobiranistes s’han atrevit a enfrontar-se amb l’estat espanyol,  vegi’s 9N, vegis resolucions Parlament per prohibir toros, per donar recursos contra la pobresa energètica, per legislar per la igualtat dels homosexuals i transexuals, etc

Tòpic commiseratori. Realitat vergonyant. El fla, el frob, la prima d’interès,  precisament afecten al Reino de Espanya, amb el seu 100% de deute sobre el PIB espanyol.  Els diners prestats a CAtalunya, no caldria prestar-los si els impostos fossin racionals.

Tòpic freudià. Realitat real. Els comentaris més odiosos els veigs a les files unionistes.

Tòpic freudià (i 2). Realitat patriòtica. Tots els estats reivindiquen la seva bandera, el seu himne, la seva llengua.  No són nacionalistes?

Tòpic artillero-hospitalari. Realitat …..?    S’atrevirà l’estat espanyol a utilitzar la força contra els que encara reclama com els seus súbdits? (Ho ha fet  sovint al llarg de la història)  Però, ¿s’atrevirà en aquests moments,  durant la segona dècada del s.XXI,  inserida en la UE l’organització europea que va néixer per evitar conflictes intraeuropeus, paradigma de resolució pragmàtica de conflictes,  a malbaratar , encara més, recursos i utilitzar-los contra Catalunya……?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

31 de juliol de 2015 :

 Que ara ens parlin de l’article 155, no s’enganyin, és que anem bé. No m’agrada, preferiria que a l’altre costat hi hagués un estat democràtic que s’assegués a parlar en una taula, però que en comptes d’això ens amenacin amb l’article 155 és el símptoma que anem bé. Busquin vostès a l’hemeroteca i mirin qui en parlava, fins ara, d’aplicar a Catalunya l’article 155 de la Constitució, el que permet suspendre l’autonomia. I hi trobaran grans celebritats: Aleix Vidal-Quadras ja deia fa més d’un any que se’ns havia d’aplicar, Manos Limpias també ho va reclamar, Alfonso Guerra, algun “militar”… “Grans celebritats”, vaja. Però és que ara d’aplicar-nos l’article 155 ens en parlen el ministre de Justícia, Rafael Català, el president Rajoy i fins i tot el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler.

Estan nerviosos.

En el supòsit que l’article 155 no ens l’estiguin ja aplicant (ja em diran quin carai d’autonomia tenim ara, que no podem ni fer un decret de pobresa energètica), les declaracions d’aquests dies no són res més que el símptoma del nerviosisme que hi ha a l’Estat. Perquè veuen, per primer cop, que sí, que les eleccions del 27-S seran plebiscitàries i que No les podran evitar.

L’article 155 no ens el poden aplicar i ho saben. I si ara parlen és perquè estan desesperats i tornen a provar, un cop més, l’estratègia de la por.

A Catalunya la campanya electoral del 27-S va començar dilluns amb la presentació de la llista de Junts pel Sí i el PP l’ha començat insistint en l’estratègia de la por i les amenaces, que és l’única que han sabut aplicar fins ara. No n’aprenen. Però saben que aplicar-nos l’article 155 i suspendre’ns tot d’una l’autonomia (i no a trossets, com fins ara) els seria un bumerang. Acabaria de fer obrir els ulls a molts catalans que encara no veuen els tics poc democràtics del govern Rajoy i ens convertiríem en el centre d’atenció de tot Europa, que no hi entendria res.

Farien un ridícul europeu, vaja. Tranquils, doncs. Que nerviosos ja hi estan ells.

 

 

31 de juliol de 2015:

PARA LOS QUE DICEN QUE LOS INVERSORES SE IRAN DE CATALUÑA.

_BASF invertirá 21 millones de euros en la ampliación de su planta de formulación de agroquímicos en Tarragona.(12-5-2015 Europa Press)

_VOLKSWAGEN invertirá 4.200 millones de euros en las plantas de Martorell y Navarra hasta 2019.(8-5-2015 El Periodico)

_MERCEDES elige Cataluña para fabricar su pick-up.(7-4-2015 El Economista)

_FERRARI invertirá 100 millones de euros para abrir un parque tematico propio dentro de Port Aventura.(16-3-2014 CCMA)

_NESTLE invertirá 102 millones de euros en su planta de Girona.(26-3-2015 El Pais)

_GRIMALDI LINES invierte 20 millones de euros en la nueva terminal del Puerto de Barcelona.(1-7-2013 ARA)

PALABRAS DE RIVERA (en un mitin) ¿Ustedes invertirían en un territorio en el que no saben que pasara en los próximos años?…”

¿Ahora, entendeis porque el President le llamo IGNORANTE?.

 

 L’any passat   09.03.2014.  Martin Wolf, columnista a Financial Times va dir :

“Un estat català seria més viable que Escòcia”

“En el context europeu, amb les supraestructures legals i transparents que hi ha, hauria de ser fàcil encaixar aquests ajustos. Cal preguntar-se també  què vol dir la independència en l’economia actual. […] Crec que Europa podria assimilar-ho. Em sento molt relaxat sobre això.”

“No estic convençut que el deute espanyol sigui sostenible.”

 

Fa dos anys ,   26.05.2013,  Allen Buchanan va escriure un article  que recull ElPeriódico:  “Tiene Catalunya derecho a la secesión?”

 

 

 

 

 

 

 

 

Uau, Deunidó, com estan les xarxes.   En fi,  això és el que es cou en els fòrums polítics dels diaris. Encara bo que són paraules,  parole, parole.

Però, tot són paraules ?

No.

 

 

 

 

2. Fets, no paraules.

 

 Internacionalització procés sobiranista.

Dinamarca, Irlanda, Uruguay, Paraguay.

En  les cambres parlamentàries dels quatre països hi ha hagut debat sobre el procés sobiranista que es viu a Catalunya. :

 

Words, not facts :

Euronews: Spain heading for constitutional tension as Catalonia calls an early election

Reuters: Catalonia leader calls election framed as vote on independence

Bloomberg: Catalan Vote Set for Sept. 27 in Independence Challenge

The New York Times: Catalan Leader Calls Elections Aimed at Breaking With Spain

La République: La Catalogne convoque des élections décisives en vue de l’indépendance

………..

 

 P.S.

Ja sabem allò de que “el futur serà català o talibà”  (Clinton dixit).

És a dir el poder tou respecte al poder dur per  aconseguir objectius polítics i socials. La democràcia i la inclusió enlloc de la força militar i la exclusió. La direcció horitzontal enlloc de la jerarquia vertical.

Bé doncs, també tinc una reflexió a compartir.  En el nostre procés,  ¿ens hem fixat  qui lidera o gestiona aquest  poder tou,  aquesta tendència a les formes més suaus a l’hora de fixar els nostres objectius?

Carme Forcadell , a l’ANC ;  Muriel Casals a l’OmniumCultural ; Montserrat Rovira, vicepresidenta d’ERC, (piulada 16.10.14 : “jo votari sí-sí en la consulta del 9/N alternatiu, tot i que no és l’escenari ideal per a nosaltres”); Mònica Terribas la directora d’El Matí de CatalunyaRàdio.

Què tenen en comú?

Fàcil, no? Són dones, i el seu lideratge , -des de fora- no sembla “testosterònic”, sinó molt, molt inclusiu, pacient, i persistent.

Descentralització territorial

4.Estructura de l’estat català:

 

L’estat es dota d’una estructura a base de  sis vegueries i dues regions autònomes.

Territorialitat:

6 regions / vegueries :

Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Penedès, Central.

2 regions autònomes:

Val d’Aran ,  Terres de l’Ebre, que tinguin parlament propi des de ja mateix.

(Aquestos dies hem pogut llegir les declaracions d’un alt càrrec del PP lamentant-se d’haver delegat l’educació a les autonomies. Mostra un tarannà absorbent, limitador.

(perquè no tinguin ganes de marxar, que no tinguin llibertat). És a la inversa (perquè se senten a gust amb nosaltres, tal com són, no voldran marxar).

Exemple de les banderes suïsses plantades a quasi tots els jardins de les cases, tant al Ticino com a Ginebra, com a Basel.

Per tant, descentralització real.

La descentralització comença per les institucions públiques:

Seus institucionals a repartir:

Barcelona: 1Parlament ; 1Executiu ; 1Banc Central ; 1Conselleria esports ; 1Conselleria exteriors

Badalona: 1 direcció  recerca mèdica ; 1 conselleria sanitat

Hospitalet: 1conselleria benestar social ; 1 direcció recerca telecomunicacions

Terrassa / Sabadell: 1  direcció recerca tèxtil ; 1 direcció recerca automobilística

Lleida: 1 conselleria d’agricultura i alimentació ; 1 conselleria medi ambient

Tarragona: 1 conselleria indústria ; 1 direcció de ports

Mataró: 1 direcció  recerca tecnològica ; 1 conselleria infraestructures/ habitatge

Santa Coloma Gramenet: 1 conselleria interior

Reus: 1 conselleria comerç

Girona: 1 conselleria turisme ; 1 conselleria  economia

Manresa: 1 la seu del  senat alternatiu (Assemblea Cívica Persones i Entitats) ; 1 conselleria cultura

Vic: 1 conselleria universitat

Vilafranca Penedès / Vilanova i la Geltrú:  1 direcció recerca agroalimentària ; 1 direcció recerca recursos piscícoles

Terres de l’Ebre i Val d’Aran tindrien el seu propi parlament i executiu.

 

 

 

 

Dos escuelas de negocio catalanas, Esade e Iese, se sitúan entre los diez mejores centros de formación económica del mundo, según el listado confeccionado por el periódico británico Financial Times.

Este medio de comunicación británico hace hoy público este listado, que reúne los rankings de diversos programas publicados por el diario a lo largo de todo el año 2014 (Master in Magament, MBA, Executive MBA y Executive Education Open y Custom), según ha informado Esade e Iese en sendos comunicados.

Esade se coloca como la cuarta mejor escuela de negocio en el listado global, por detrás de centros de alto prestigio internacional como London Business School (Londres), HEC (París) e IE (Madrid), mientras que Iese aparece en la posición número siete.

Los programas de esta escuela se han posicionado entre los mejores de Europa: el MBA se sitúa en la octava posición europea, el Master in Managament (MIM) en la quinta, y el Executive MBA obtiene la 11; mientras que el Executive Education para directivos y a medida para las empresas (Open y Custom respectivamente), se cuelan en la quinta y cuarta posición.

Respecto a Iese, este centro destaca como la primera escuela de negocios española en programas MBA, EMBA y Executive Education, tres de los cuatro listados con los que se confecciona el global.

 

 

any  2016

cinema

Tomorrow .  (2016) Cyril Dion,  Mélanie Laurent.   Documental guanyador del premi César al millor documental, 2016. Una volta al món per conèixer les activitats dels ciutadans que no volen rabejar-se  en la queixa per tot el que no funciona al seu entorn, i enlloc d’això, s’uneixen per actuar. Per renovar les maneres d’educar, fent-es més   inclusives, de qualitat;  per proposar formes locals de remuneració i despesa, força més resilients i solidàries ; per organitzar eficientment el reciclatge tot revertint-ne el producte final a la comunitat; per posar en pràctica mesures que posen fil a l’agulla en la  reducció de CO2, i d’altres contaminacions; finalment per preservar la diversitat ecològica. Gent d’arreu , sembla ser que molta més de la que ens podríem imaginar, que fa coses en benefici dels seus contemporanis i del seu entorn. Esplèndidament solidaris, sense una engruna d’ingenuïtat ni de fals sentimentalisme. Ho fan per  convicció racional, i per benestar psicològic.

Aquest documental ha estat vist en els . quatre mesos d’exhibició , per més de 715.000 espectadors. A Catalunya es pot veure als cinemes Texas,  al carrer Bailén de Barcelona.  Qui signa aquest article  , en sessió a primers d’agost, estava acompanyat  a la sala de projecció, per no més d’una desena  de persones. Quina llàstima!   Aquest documental hauria de ser de visió recomanada en tots els instituts del país, i també a la televisió pública.  Un altra món és possible. Millor, més just, més net, més solidari.  I , per cert, no s’aconsegueix només amb paraules “progressistes de camamilla”, ni repetint compulsivament   companys i  companyes, treballadors i treballadores, ciutadans i ciutadanes, ni malbaratant energia demagògicament.

Divided into five chapters – agriculture, energy, economy, democracy, and education – this inspiring documentary gives us hope with non-Utopian, concrete local and global solutions to build a better world for tomorrow: Permaculture and local, organic agriculture, local currencies, circular economy, new modes of active democracy, a more social and human education… For once, I did not leave the cinema with a heavy feeling of impotency and doom after watching a documentary about climate change. The reason is that the film doesn’t dwell on the problems that we face but rather on the solutions that we already have and that work.

The protagonists are both humble and great. Some are already famous (ex. Pierre Rabhi, Vandana Shiva)but they don’t stand as heroes… they are just guides showing us new and innovative paths.

The soundtrack and the picture quality are bonuses.

Because we must and because we can 🙂

 

 

 

UNES SETMANES DE VERTIGEN :       2017

 

Unes dades sobre la concatenació de fets que han provocat mareig a bona part de la societat catalana, espanyola, europea, en grau divers. Estem vivint una etapa transcendental de la relació política del nostre país amb l’entorn.  La darrera de la història de Catalunya en què estarà sotmesa a la dependència d’Espanya. O alguna cosa així, ja ho veurem.

Comencem amb una percepció generalitzada : hi ha nervis, molts nervis en el costat unionista. Potser perquè reconeixen que malgrat la retòrica de que el souflé independentista està baixant, potser és  cert que aquesta Diada de 2017  hi ha hagut menys manifestants, saben que el moviment sobiranista no afluixa.  Més enllà dels persistents 800.000/1.000.000 mobilitzats,  el fet objectiu és que pocs , molt pocs dels prop de 2.000.000 de votants sobiranistes en les darreres eleccions (9/N, 27/S), han deixat de prioritzar la independència. Ben significatiu és el document gràfic que apareix a Vilaweb, en què Albert Rivera, al canal nacionalista espanyol 13TV, reconeix que el volum d’independentistes continua sent altíssim, i que se’ls haurà d’oferir alguna mostra per convèncer de les bondats del projecte espanyol. Suposo que se li deurien llançar al coll, per tal mostra de debilitat del patriotisme constitucionalista, però és prou evident que comencen a veure magre de retenir Catalunya com un feu sotmès i submís. No és tracta d’opinió, són evidències factuals. L’1/O , malgrat la duríssima repressió espanyola, 2.300.000 ciutadans catalans van dipositar el seu vot a l’urna, i el 90% d’ells ho van fer en favor de la independència.

Sobre un total de 5,3M d’electors potencials, i  un total de  4,2M d’electors habituals (80%, ja que hi ha un 20% d’absentisme estructural),  va haver-hi una participació de 2,3M de vots  (a part de uns 600.000 que van ser requisats). Per tant, la validesa consultativa i la vinculació del vot, són plenament vigents.

 

Deu fer mal d’entomar que any rera any, des de senyores Maries, senyors Esteves, fins a Pols i Paules, passant per una majoria d’adults força transversal, -ahir era fàcil de sentir independentistes en castellà- la mobilització continua. (800.000 persones manifestant-se sobre 7,5M de catalans, equival a que a Madrid es mobilitzin 5.000.000 espanyols, ni en pintura)

Deu fer mal, constatar que la “Barcelona cosmopolita” dels idealitzats 60’s, 70’s i 80’s, quan érem joves, és una altra. I per cert, encara és més cosmopolita. Turisme, Erasmus, Post-JJOO, i fires WMC ho certifiquen. Deu fer mal, però que no culpin a ningú. Si volen arreglar alguna cosa, que provin de millorar aquest estat espanyol seu que s’està convertint, any, rera any, en la riota de l’Europa civilitzada.”

Deunidó com està el pati. El moment que estem visquent, més enllà de les polèmiques arran de l’evolució del procès via RUI, DUI, Constituents, etc. és superb. Una sacsejada a la immobilitat, i, a similitud dels mesos previs als JJOO de Barcelona, la sensació que tots els ciutadans que se senten interpel·lats per la qüestió de la sobirania catalana, estan donant voluntàriament part del seu temps i de les seves aptituds en favor d’una causa. Això, és d’una força imparable. Hi ha altres moviments històrics en què la suma de la voluntat supraindividual d’una societat ha permès avançar en progressió geomètrica. Des dels anys previs a la victòria aliada de 1945, especialment a EUA, amb el compromís cap a la seva indústria armamentística, passant per la població soferta i solidària de la Gran Bretanya durant la guerra, arribant a la reconstrucció alemanya de la postguerra que els permet assolir el “miracle alemany”, per no dir de l’equivalent japonès. Sota el comandament d’uns líders que inspirin autoritat moral, confiança, la cohesió ciutadana és invencible.

D’altra banda , la retòrica espanyola (i espanyolista catalana) sobre la ruptura de la convivència al nostre país és una d’aquelles paradoxes delicioses, que ens farien somriure si no fos que els seus efectes els podem arribar a patir. És això, retòrica aplaudida per els seguidors del PP, PSOE, C’s, però que no es correspon amb la realitat. Ben poca crispació hi ha al Parlament, reflex de la poca crispació que hi ha al carrer, on la divisió -lògica divisió política- entre partidaris de la independència i contraris, no passa d’una militància civilitzada entre dues opcions, és cert, radicalment, vitalment oposades. Diu Dolors Boatella : “Les discrepàncies ideològiques són per enriquir el país, fer-lo més plural, més just, millor. Però no són per trencar-lo.”

Com s’encara tot. Paradoxalment la ruptura , els dos bàndols irreconciliables, és el que es produeix al Congrés dels Diputats, reflex d’una societat encara molt deutora del guerracivilisme : “nosotros o ellos”. Les dues Espanyes que ja lamentava Antonio Machado, vaja.

Més delícies hispanes. És encisador, malauradament cínicament, però encisador veure com els més constitucionalistes de 2016 són precisament els que van votar en contra de la constitució el 1978 , per massa poc franquista.

És deliciós com els més legalistes de 2016 , en què ho fien tot al compliment de la legislació, són precisament els hereus de qui va acceptar la legalitat quan es va saltar la llei ( la republicana de 1936 ) i quan es va permetre una nova legalitat pre-democràtica el 1976, la famosa “de ley a ley”. És a dir , van fer política per damunt de les lleis, perquè la societat espanyola de la Transició hi sortís guanyant.

Senyors constitucionalistes-patriòtics espanyols : és el que farem ara. Establir una transició legislativa perquè la societat catalana hi surti guanyat. Es obviarà una llei passada per constituir-ne una de futura, amb el suport d’un Parlament. Es deixarà de banda un gruix legal més i més reaccionari, per establir-ne un de nou, pulcrament progressista.

Més paradoxes. O contradiccions. El líder de C’s considera que “el repte secessionista que posa en perill la convivència i el sostre de dèficit són els dos grans reptes que té Espanya”, i així li ho ha traslladat al president en funcions i candidat del PP, Mariano Rajoy, en la trobada que han mantingut aquest matí. Rivera ha confirmat al líder popular el seu compromís “perquè es pugui posar en marxa el govern, per fer front comú per la unió davant del repte secessionista que amenaça la Constitució, la convivència i els 40 anys de pau a Espanya”.

C’s és la nova política? Realment no li preocupa més la corrupció espanyola, el desafiament de la guerra a Síria i dels refugiats, la minva de la classe mitjana a l’estat, la disminució de la guardiola de les pensions, la contínua aparició d’Espanya en els darrers llocs dels països desenvolupats de la UE, realment aquests enormes reptes no els preocupen tant per verbalitzar-los, i s’entretenen a reduir la llibertat política d’un territori?

Que Déu els mantingui així de satisfets !! En tot cas, això és la nova política ? : Venjança, sectarisme, humiliació, indiferència ? Però no havíem quedat que el sobiranisme estava de baixada, que ja no representava més que una minoria, que no valia la pena tenir-lo en compte? Resulta que encara Espanya ha de recordar de tant en tant que no està unida, ni estructurada, i que depèn dels diputats catalans sobiranistes per formar govern !

Més declaracions. Diu Xavier Antich : “Els actes de llibertat [en termes polítics, posant l’exemple de les colònies dels EUA, previ a la independència respecte de la Gran Bretanya] es produeixen perquè han vingut precedits d’actes d’alliberament, i per tant, d’actes en què la llibertat ja s’ha exercit positivament, si es vol a menor escala o en algunes parcel·les determinades. Precisament el fet d’actuar com si ho fossis és el que anticipa que realment algun dia ho puguis ser. Cap canvi important es produeix d’un dia per l’altre, no hi ha trencaments radicals. No podem desplaçar l’horitzó utòpic a un moment a partir del qual tot quedarà resolt… Així no passen les coses, perquè així no han passat mai.” Paraula de filòsof. No de qualsevol filòsof. Paraula de Xavier Antich, l’extraordinari filòsof de les coses ordinàries. Senyors, ens traiem el barret davant d’una de les ments més honestes i sàvies del país, i aplaudim.

(Noam Chomsky també estava d’acord “avant la lettre” amb Antich . Va dir : “Si no creus en l’esperànça faràs que no hi hagi esperança.” O sigui, Catalunya esdevindrà un estat independent precisament PERQUÈ des de fa uns anys està actuant -amb constància millorable- com un estat independent. O millor, Catalunya esdevindrà un estat independent SI continua actuant com si ja fos un estat independent. Caldrà coratge als braços, noblesa al cor, intel·ligència al cap, i persistència incansable als peus. Seran condicions suficients i necessàries per trencar el darrer pas barrat que ens separa de la condició d’estat democràtic independent, que és òbviament la transició del’ordenament jurídic. És a dir el moment de exercir l’obediència majoritària i exclussiva del nou ordenament jurídic català. El reconeixement internacional, si com sembla però com no sabem -no ho hem de saber- s’està portant diplomàticament eficaç, serà una conseqüència inexorable.

Mentrestant tenim impaciència i pressa, prudència i morositat, necessitat i il·lusió, dubtes i pessimisme, esperança i ànsia. En quantitats variables, i no només ho tenim en un còctel ben mesclat, sinó també força barrejat. Bé. Es podria dir que, com ha de ser.

Què han dit alguns savis. Què han silenciat alguns corporativistes. També tenim moltes idees antigues i experiències reals a les quals enmirallar-nos:

“Quan la fortuna vol que un poble no confiï en ningú, és que ha decidit la seva ruïna” cita de Maquiavel per part del pedagog Gregorio Luri, al diari ARA. L’escriptor també aporta un tirallonga de sentències, “antídot contra l’excès d’actualitat” del procés. “Atzar. Moltes vegades sorgeixen accidents contra els quals el cel no ens vol agafar previnguts. Canvi. Els homes canvien fàcilment de senyor amb l’esperança de millorar. Exèrcit. El fonament dels estats és un bon exèrcit. Enemics. És impossible que una República es mantingui tranquil·la, gaudint de la seva llibertat i del seu territori, perquè encara que no molesti a ningú els altres la molestaran a ella, i si no té enemics exteriors, en tindrà d’interiors. Fortuna. Els homes no poden oposar-s’hi. No obstant això, mai s’han de donar per vençuts, ja que, com que desconeixen la seva fi i com que la fortuna fa servir camins oblics i desconeguts, sempre hi ha esperança. Llei. No hi ha cosa de pitjor exemple en una República que fer una llei i no observar-la, sobretot si no l’observa qui l’ha fet.

Polítics. Quan la fortuna vol que es produeixin grans esdeveniments, tria un home de tant d’esperit i tanta virtut que s’adoni de les oportunitats que ella li ofereix, però quan vol provocar la ruïna, escull bé els homes que contribuiran a arruïnar-ho tot.

Prudència. Els homes prudents acostumen a dir, i potser no sense motiu, que qui vulgui guaitar el futur ha de mirar cap al passat. La prudència consisteix a saber conèixer la naturalesa dels inconvenients i adoptar el menys dolent per bo.

Què tenim més, mentrestant? A part de la voluntat inquebrentable de centenars de milers de ciutadans més o menys anònims, tenim un reconeixement de nivell. Des dels científics impulsors del manifest en favor de l’estat propi , entre els quals Joan Massagué, Jordi Galí, Bonaventura Clotet, Anna Veiga, Joan Ramon Resina, Manel Esteller, Xavier Estivill, Josep Maria Llovet , Carles Boix, Ramon Brugada, Jaume Bertranpetit , Josep Maria Gatell, i Marta Sanz- Solé. Tenim esportistes d’èlit, (Guardiola, Picas, Jornet, per exemple) , juristes i magistrats (Santi Vidal, Pi Sunyer), referents internacionals sense cap mena de radicalisme antisistema ni antidemocràtic, però radicalment compromesos amb el seu poble i la voluntat cívica del seu poble. Això és d’una força fabulosa.

Sobre els intel·lectuals espanyols:

2016 . Escriu Ignacio Vidal-Folch a ElMundo “Una de las tareas de carácter educativo y cultural más urgentes que le esperan al próximo gobierno es TVE. De su importancia nacional, de su función estructural, vertebradora, representativa no se habla por muchos motivos […] Pero lo más grave es que ni tan siquiera se la tiene en cuenta , que no se valore su fabuloso patrimonio propiedad del pueblo español, las inmensas posibilidades i su responsabilidad”

Ehem, si això no és voler utilitzar els mitjans públics per “formar” la societat, -des del patriotisme constitucional espanyol, que sembla que tingui més dret a fer-ho que el patriotisme sobiranista català-, ehem, aleshores què és? Un dels fustigadors del nacionalisme català, contrari a l’ús dels mitjans públics per part del sobiranisme, i resulta que lamenta que el nacionalisme espanyol no faci el mateix ús formador dels mitjans audiovisuals? Homeeee.

Tenim el contraexemple. Allò que han fet i continuen fent alguns dels referents de l’estat espanyol, i que serveix perquè es posin en evidència respecte a l’equilibri del seu discurs progressites respecte de la seva actuació conservadora. Es podria reblar l’evident incoherència dels actuals intel·lectuals espanyols, bé siguin artistes, pensadors, periodistes o acadèmics, que s’han anat manifestant en defensa dels oprimits d’arreu del món, però que llisquen pel silenci quan es tracta de defensar les escomeses -no inventades- contra la llengua o la cultura catalana. Ja no cal que ho facin en termes polítics, perquè el seu progressisme d’acció resulta cada cop més insignificant, però almenys en termes culturals. No cal posar noms dels seus referents , des de Sabina fins Almodóvar, passant Víctor i Ana en l’àmbit artístic. Des de Gabilondo fins a Milà, si pensem en termes periodístics, passant per tota la rècula de rectors i professors universitaris -potser especialment els de disciplines humanístiques o polítiques- que no semblen massa interessats en exercir el seu dret d’opinió per defensar , ni que sigui la cultura i la llengua d’uns -fins ara- compatriotes. Les honorables excepcions de Ramon Cotarelo, Suso De Toro , David Trueba i alguns pocs més tan sols indiquen el grau de desconeixement/menyspreu/aversió a la llibertat de l’altre. No en general, sinó del veí que realment s’entesta a diferir del propi paradigma.

Per cert, el 31.3.2016 l’escriptor Francesc Canosa va publicar un article en la seva secció setmanal a l’ARA, de lectura altament recomanable. Precisament es titula Intel·lectuals espanyols. Amb el seu estil de metàfora complexa i adjectiu contundent , recorda : ” […] El 1931 intel·lectuals espanyols creen La Agrupación al Servicio de la República. Un moviment. Idees dels més dotats al servei del nou règim: Ortega, Gregorio Marañón, Ramón Pérez de Ayala… Treuen 13 diputats. ¿Però el problema d’aquellaa intel·lectualitat espanyola era Catalunya? No! Era el mirall. Sessió de cinema el 1933. S’estrena el documental de Luis Buñuel Las Hurdes. Tierra sin pan. Retrat d’una de les zones més pobres de l’Estat, a Extremadura. Molts d’aquells intel·lectuals i polítics pseudorepublicans, liberals, progressistes, s’aixequen indignats. El primer, Gregorio Marañón. S’irrita. Protesta. El, el metge que ha de comprendre i curar el dolor. Ell, un dels símbols de la República, diu que això és ‘insultante’ per a Espanya. El van prohibir. Aquells intel·lectuals no volien veure la realitat. El surrealista Buñuel els dóna una lliçó de realisme. El que havia vist honestament molts anys abans Mariano José de Larra. ‘Me duele España’, va dir l’escriptor. Va callar. I es va suïcidar.”

Es pot explicar millor el context del passat per entendre el present? S’ha evolucionat en aquest sentit? Val la pena continuar esperant a la manera que proposen els dirigents catalans dels comuns per si dintre de tres o quatre generacions més, hi ha una veritable voluntat espanyola de modernor i d’entesa en un estat plurinacional, confederal? Realment s’ha de sacrificar el present i la possibilitat de total autogovern, i lligar el nostre benestar, la nostra llibertat, a la possibilitat poc probable d’un canvi mental en l’estat que fins el moment ha subjugat l’autonomia catalana?

Dia 11 de setembre.

Una Diada pletòrica, millor del que es temia, pitjor del que hagués estat desitjable, numéricament parlant. Ara bé, després de les manifestacions superbes de 2012 a 2015, era obvi que el llistó no podria igualar-se anualment. La força ja ha de començar a ser comptabilitzada en múscul parlamentari i de govern, més que només en termes de manifestants. Ara bé, qualitativament , ha estat deliciós sentir la llengua castellana donant suport a la independència. Qualsevol manifestant haurà tingut al seu costat algun exemple que confirma aquesta asseveració. També és molt consistent la presència transversal en les edats. Des dels vells senyors Esteves i senyores Maries, fins als joveníssims Pols i Paules, passant per la massa crítica important dels adults actuals. Aquesta classe mitjana que , dubtant o no de fer-ho- es torna a enfundar una altra samarreta lisèrgica, participa de la coreografia, aplaudeix, canta l’himne, i després va a omplir les terrasses dels bars oberts, en família, amb amics, tot fent una oda a la normalitat. Aquesta classe mitjana, assenyada, de ben segur amb comptes a BBVA, LaCaixa, BancSabadell, i amb vincles emocionals amb l’art i la cultura espanyola ; probables lectors de LaVanguardia, i consumidors de literatura en castellà, possibles admiradors d’Antonio Orozco, Estopa, o de Mayte Martin ; qui sap si espectadors freqüents de televisions espanyoles, qui sap si embadalits pel flamenc. Només assistin-hi i observant-ho , les paradoxes anteriors poden entendre’s com a possibilitats reals. I , amb tot, amb totes aquestes contradiccions que ens fan atractius, personalment i social , una única voluntat, la de configurar-nos com un nou estat europeu. Decidir les nostres normes i gestionar els nostres recursos amb la proximitat política i social que ens permeti la màxima eficiència. Quin projecte més engrescador. Aconseguir-ho amb la dignitat cívica que hem demostrat. Quin orgull més legítim.

Cal confiar en el coratge, la intel·ligència i l’habilitat dels dirigents polítics. De moment és un bon símptoma que el què ja sigui indiscutible, i que vagin discutint sobre el com i el quan. També és una bona mostra de fermesa, que tot i desitjant el màxim d’entesa amb l’estat espanyol per sol·licitar un referèndum acordat, els líders polítics manifestin que si no pot ser així, el mandat democràtic continua vigent, i s’actuarà amb consequència. És a dir, referèndum sí, sempre que sigui viable i vinculant. Un RUI només serà una pèrdua de temps i d’energia que afeblirà internament i internacionalment el moviment sobiranista. Ja hi ha legitimitat de fer una declaració parlamentària d’independència a la catalana , si no pot ser un referèndum a l’escocesa.

 

 

 

Des del 12 de setembre, l’endemà de la Diada, fins al 9 d’octubre, la prèvia de la declaració al Parlament, veiem la cobertura informativa de les televisions, per ajudar a entendre el divorci entre la societat catalana sobiranista i la societat espanyola.

 

Entre 12 de setembre i  11 d’octubre:

TV3 : Evidentment cobertura llarga i detallada de la manifestació i dels seus actors. Ara bé, com ja és habitual, amb els micròfons oberts a totes les veus, discrepants o favorables. Per exemple, els dos dies han pogut dir-hi la seva representants dels independentistes, dels no independentistes.

En concret , dimarts 13 de setembre al programa Els Matins, des de les 09:00 a les 11:00, tertúlia amb els professors d’universitat Toni Aira, Joan López, Gemma Ubasart, -tres visions diverses, oposades, del procès- , el professor Xavier Arbós, constitucionalista, l’escriptor i analista Antoni Puigverd. Cinc veus. Quantes són independentistes i quantes no?

 

Entrevista :  J.Cuixart / J.Sánchez / C.Forcadell /  D.Fachín / J. Piqué /  Margallo  /  R.Cotarelo / Un jutge anti-referèndum  / Una jutgessa JxD

 

Tertulians :   M.Oliva ,  J. Mercader,  Mar (c  Sallas,  Periodista de Lleida ,  M. Delgado, B.Olid,

J.Antich, A.Queralt, E.Voltas, RacóCatalà, Manchón, Mayka Navarro, M.Nebrera, Carod-Rovira

Octubre:

Invitats:  Junqueras,  Millo, Carrizosa, Páramo, Borja Riquer, Carod-Rovira, Elisenda Paluzie

Dilluns 09 d’octubre:  Invitats, Jordi Piqué, assessor inversions americanes, sobiranista. Un periodista econòmic de la televisió catalana, escèptic. José Montilla, expresident de la Generalitat.

Tertulians :  Jordi Nieva, catedràtic de dret, neutral ;  M.Oliva, periodista El País, terceravia , T.Soler, historiador, sobiranista, Montserrat Guibernau, politòloga, neutral, A.Puigverd, terceravia. Miquel Puig, economista, David Minobes, activista, una catedràtica de dret constitucional,  Alejandro López, empresari, unionista.

Entrevistats, Alex Ramos , SCC  ;  Guillermo, coordinador Parlem-Hablemos

Dimarts 10 octubre

Carod-Rovira ,  Jordi Mercadé,  Montserrat Nebrera, Salvador Clot

Entrevistat : Sergi Matas, Síndic Electoral

 

Dimecres 11 d’octubre :

Dijous  19 10 17 :

1 / 3 / 1

 

 

8 tv:

Setembre

Octubre:

Invitats: G.Bernardos, Montserrat Tura, Arrimadas,

Tertulians : M.Carol, I.Vidal-Folch, Ferran Casas,  advocat unionista, albert gimeno, Odei , Ismael Peña, Tian Riba, Josep Martí, sobiranista, Albert Gimeno, unionista.

 

 

 

La Sexta:

Setembre

Octubre

Invitats :   Ll. Orriols, X.Sardà, Politikon,periodista, Pere Russinyol, Ferran Casas , Angelica Rubio (diario digital), Secretari organització de Podemos,  Joaquim Bosch (jxd),  Ferran Pedret,  Iceta,  Carlos Quílez (eldiario), Maillo (pp) ,  policia  SUP

Tertulians  (0 / 2  / 1)

Dilluns 09 octubre :

Invitat, Miguel Sebastián, exministre, Dolors Montserrat, ministra, Jordi Sánchez, anc.

Tertulians: Bernat Dedéu, Xavier Sardà, Joan López Alegre, Joan ICV, periodista de cabells llargs,

 

Dimarts 10 octubre :

X.Sardà, Fortuny (cabells llargs) . G. Bernardos, Jordi Casas , exUDC,  Neus Tomas, periodista unionista, Bernat Dedéu

 

Dijous  19 10 17:

0 / 2 / 2

 

 

Cuatro:

Setembre :

Cuatro

Entrevista :   Ada Colau  / Jordi Sánchez  /  Josep Ramoneda /  Baldoví /  I.Monedero /  G.Rufián /  Joaquim Bosch (JuecesxDemocracia)  /  M. Buch  /   E. Hernández /  F. Pedret /  Alcalde Ampsta /  E. Urtasun

Col·loqui amb  :  Tardà, Montero, Girauta, Robles, PNB,

 

Octubre:

A.Losada,X Domenech, Juan Fernández, Jordi Cuixart, De Páramo, J.Collboni, Anna Gabriel

Tertulians  (1 / 2 / 2) Pere Mas,

19 10 017 :

( 1 / 2 / 2 )

 

Dues reflexions força incisives criden l’atenció. Una, quan es comenta que el mite fundacional de la Transició espanyola i de la seva Constitució lloada per la virtud de concordant i inclusiva -totes les societats necessiten un mite que els proporcioni un origen- va saltar pels aires quan en un parell de dies l’article 135 va ser modificat a requeriment d’una institució supranacional externa. Sense debat ni transparència, sense cohesió, sinó de forma resolutiva . Aquesta resolució que en altres circumstàncies es troba a faltar en el lideratge espanyol. Van ser febles amb els més forts, però continuen mostrant-se forts amb els més febles. La segona reflexió és la lloada descentralització de l’estat espanyol en favor de les autonomies. Si va ser cert en un moment, avui en dia, el procès de recentralització és contrastat. La mítica descentralització espanyola està tornant-se en una aplicació descentralitzada , merament administrativa, de la voluntat i decisió provinent del poder central.

TV1 : Horari matinal. Entre 09 : 00 i 10:30 Temes amb més minuts són el cas de l’exministre Sòria i el ministre Guindos, i la investidura fallida espanyola. Evidentment les qüestions morboses: Desaparició Diana Quer ; retirada custòdia del nen adoptat per la família valenciana ; la celebració de la tradició a Tordesillas, Valladolid, amb el Toro de la Vega, per primer any, amb la prohibició de maltractar-lo i matar-lo. La Diada catalana té uns quatre minuts de seguiment. Hi ha un petit extracte de les declaracions del President Puigdemont, de la mateixa durada que la suma de les rèpliques de C’s, PP, PSC. No hi ha imatges rellevants de la riuada de gent a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga, Salt, ni entrevistes amb alguns dels manifestants, ni amb Jordi Sánchez, Jordi Cuixart. Però sí hi ha imatges de la crema de banderes i fotos del rei, i la declaració habitual del ministre Fernández-Díaz.

Una petita part del col·loqui amb altres periodistes, amb les frases següents dels sorpresos opinadors : ” Los nacionalistas siempre van a pedir más. Pero qué quieren : dinero ? soberania? cultura? Lo que está claro es que estamos en el siglo XXI, y algo habrá que dialogar, porque lo que sí es cierto es que resulta la cuestión más importante que tiene ahora España.”

Dia 09 10 2017 :   Tertulians,  quatre periodistes espanyolistes.  Invitada, directora acadèmia espanyola d’història, espanyolista.

TV1:

Quatre tertulians habituals, unionistes : Paco, Chema, Juande, Carmen

Invitats:   Ferran Espada, sobiranista ;  Joaquim Coll, unionista,  A.Mayayo, terceravia.

 

Entrevistats: Núria Marin  /   X. García Albiol / A.Ros /  J. Xuclà

Entrevistats : Andrea Levy

Dijous 19 / 10 / 17:

0 / 2 / 2

 

A/3.

Invitats:  Felix Revuelta, Naturhouse .  Albert Boadella,  Josef Ajran

Tertulians:   1 /  3

Ada Colau  /  Antón Losada / Arcadi Espasa /  Alcalde CUP  /  Gargallo  / Portaveu Mossos /

Agenjo, directora col·legi que es va negar a deixar claus pel 9/N

Jaume Collboni  / Seoane / Margarita Robles

09 10. 2017 :

Tertulians,  cinc periodistes unionistes, un periodista sobiranista.

Invitats:  De Pàramo, C’s  , J.L.Leal, exministre, expresident banca espanyola ,  X.García Albiol, Alex Ramos SCC , E.Hernàndez, director ElPeriódico, E.Urtasun, eurodiputat ICV.

10 10 2017

B.Dedéu, Alfonso Rojo, periodista, Cayetano,empresari, periodista unionista

19  10  17:

0 / 1 / 3

 

 

Tele 5 :

Setembre

Octubre

Josep Bou, G.Bernardos, E.Inda, A.Hernández (ElP) , De Páramo de C’s.  Antidisturbis assenyat, periodista unionista, J.Maroto (pp) , manifestant unionista, E.Garicano, J.Bono

Tertulians  (0 / 1 / 3)

19.10.17 :

 

0 / 2 / 4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Premsa:

 

Cobertura informativa d’alguns diaris:

ElMundo, 12 de setembre de 2016 “Las cinco grandes movilizaciones -en Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt, Berga- suscitaron el habitual baile de cifras, pero no batieron récords. […] Carles Puigdemont utilizó para reivindicar las nuevas elecciones los mismos argumentos de su antecesor, Artur Mas, con las de 2015: serán un “verdadero plebiscito de validación” del procés, a falta de un referéndum oficial. El déja vu siguió con las declaraciones de Oriol Junqueras: el vicepresidente del Govern dijo un año más que la de ayer sería la ‘última Diada de reivindicación’.”

“Otro burro podrido” de Jorge Bustos, a ElMundo : “Escribir del tabarrón catalán se parece mucho a pintar otro burro podrido de Dalí. La primera Diada indepe, como el primer asno putrefacto, produciá un cierto efecto en el espectador, no lo vamos a negar. Aquellas cadenas, aquellas uves, aquel kitsch coreano. Pero cuando la excentricidad se vuelve normativa, el cuadro deja de ser surreal y desciende a tedioso costumbrismo. […] La pereza atenaza al independentismo, pero no menos que a todos los demás, que son la mayroía. Tal es la pereza que comunica esta tabarra naif y fraudulenta que los directores de las tertulias políticas tiemblan cada vez que la actualidad obliga a meter a Cataluña en la escaleta. ‘No sabes cómo cae la audiencia’ explican.”

Diada y filibusteros. Raúl del Pozo

“La obstrucción de las investiduras, el odio sarraceno que se tienen Mariano Rajoy y Pedro Sánchez -además del desprecio, superior a las injurias que se deben- inmovilizan el país. Congelarán las pensiones, los gastos sociales, el crecimiento, la inversión, la renovación de los funcionarios; además , acelera la desconexión en Catalunya, el gran acantilado en el que puede estrellarse el bloqueo. […] El independentismo se ha triplicado, aunque un sabio catalán que suele informarme del ventarrón independentista rebaja la utopía: ‘Se quieren porque se necesitan. En el Gobierno central se está produciendo una guerra fría que beneficia a los dos nacionalismos.”

Per cert, en el mateix diari : “Obama insta a la unidad y defiende la diversidad en el aniversario del atentado. La diversidad no es una debilidad, sino una de las grandes fortalezas del país.” Doncs aixó. Com passa molt sovint, uns no s’apliquen el que prediquen pels altres.

Un altre exemple. La mentira como arma. Pedro G.Cuartango. “Es obvio que la mayor amenaza que Europa sufre en nuestros días es el ascenso de la mentira populista, que ofrece soluciones simples a problemas complejos como la inmigración o la globalización de la economía. La mentira suele ser rentable a corto plazo, pero genera efectos devastadores a largo, como sucedió en los años 30 con el ascenso de los fascismos. Los auténticos líderes políticos son los que dicen lo que nadie quiere escuchar y los que anteponen la verdad a sus intereses más inmediatos. Esto es también aplicable a la prensa, cuyo reto es hoy hacer un periodismo de calidad sin concesiones a la demagogia y con la voluntad de contar los hechos, aunque ello moleste a los poderosos.”

I la UE? En principi, si més no de forma oficial, el procés català continua sent un afer intern espanyol. Es posarà la plana major de Brussel·les a treballar per negociar entre dues parts en conflicte? Es preocuparà de si hi ha una raó fonamentada en la part que no és estat, per tant que no li suposa fàcil? Es dedicarà a donar suport a la part que compleix la condició d’estat, només perquè compleix la condició d’estat?

Mai abans ho haguessim temut. Però avui en dia, Euroa, l’Europa dels drets humans i del benestar col·lectiu no sembla capaç ni sembla interessada a mediar a favor de la justícia, sinó a mantenir -la paradoxa , sense aconseguir-ho- una actitud en favor dels interessos macroeconòmics. Com si la UE s’hagués constituït per assegurar el benestar de les persones i de les poblacions, com a divisa fundacional. Més que no pas d’alinear-se amb el ministre Margallo, tolerar l’eurodiputat Arias Cañete, i enrocar-se amb certs statu quo de dubtosa moralitat, faria bé Brussel·les d’ocupar-se dels reptes majors, com ara questionar-se pels motius del Brexit, com ara posar-se a detenir les màfies internacionals dels Balcans que trafiquen amb els refugiats que estan trucant a la porta de la vella Europa, que s’aprofiten dels més dèbils, les dones per explotar-les sexualment, o dels menors d’edat -10.000 infants desaparescuts- per explotar-los bé laboralment, bé com a subjectes d’extracció d’òrgans per al comerç sanitari. Vergonya política i social dels gestors comunitaris, incapaços de donar resposta a la xenofòbia institucional d’Hongria, de Polònia, mentre es preocupen de “l’estabilitat estatal” , com si això fós un valor moral. I encara més, com si poguessin impedir la dinàmica democràtica dels nacionalismes. Millor que miressin de punir els nacionalismes racistes dins dels estats de la pròpia Unió.

Unes poques i parcials conclusions.

La fortalesa del moviment sobiranista, insuficient degut a la poca implicació d’una part dels revolucionaris domesticats de l’esquerra d’aquest país, que no es decideixen pujar a bord de la nau que sí que permetrà “assaltar els cels” i fer caure un statu quo ultraconservador i corromput, representat per la “casta” política espanyola, i no exclussivament del PP.

La posició tradicionalista del president espanyol Mariano Rajoy. Resulta un bon polític per als seus. La seva inacció peculiar que li està donant rèdits electorals entronca amb l’immobilisme, l’obscurantisme castellà secular. Ara bé, és un mal estadista per al conjunt de la població. A nivell psicològic no permet que la societat espanyola muti de la seva tendència a la falta de diàleg, no li facilita que modifiqui el convenciment atàvic espanyol que consisteix en que cal vèncer l’adversari sense contemplacions ni acords, senzillament arrasant-lo i procurant-ne la humiliació. A nivell de gestió econòmica, bloqueja una entesa amb el 16% de la seva població estatal, que li proporciona gairebé el 20% del PIB, més les dades excel·lents ja conegudes en exportacions, turisme, fires, universitats, etcètera.

I mentrestant, s’entretenen en acusacions mútues entre Rajoy i Sánchez de bloquejar la nació espanyola.

Altres veus. Periodistes internacionals que observen el procés . Tres veus més o menys representatives de la corresponsalia estrangera sobre el procés català. És significativa la coincidència: hi ha una relativa simpatia per la part que es revolta, però hi ha desconcert en veure que després tot queda en molt poca cosa. Cal que de les paraules i els desitjos es passi als fets consumats. Aviat.

“Aiman Zoubir, de la televisió àrab Al Jazeera, Diego Torres, del setmanari Politico, i Koen Greven, del diari holandès NFR, són alguns dels periodistes que han assistit a la reunió. Tots tres coincideixen en una cosa: el procés s’allarga i les seves giravoltes el fan més complicat d’explicar a les seves audiències.” Article recollit del diari Nació Digital.

Si no fos que el continu NO de CSQP, i del sectarisme d’estrenyits de Coscubiela i amics, és deliciós veure i sentir les declaracions del senyor Rabell, en què es situa au-dessus de la melée, com si no calgués embrutar-se les mans – i esllomar-se- per bastir un nou edifici, tot assegurant que el que calen són actes d’acostament fraternal amb l’estat espanyol i que vol “defugir la retòrica” , quan el que està oferint la seva formació no és altra cosa que retòrica d’una il·lusió de canviar la societat i la política espanyola que els fets demostren que majoritàriament no vol ni pot canviar. I, aleshores, amb la retorica ha de continuar utilitzant paraules i conceptes per situar-se en una posició d’indefinició. Semblen revolucionaris domesticats. Quan convé asseguren que volen fer la revolució. Quan s’han de posar a treballar-hi, -i a no entorpir els que l’estan començant- aleshores asseguren que cal l’entesa amb els reaccionaris. Els francesos dirien “drôle de gauche !!” . (Quina esquerra més estranya !!)

En tuit de Joan Lluís Lluís : “Les revolucions fetes des de la puresa generen dictadures o contrarevolucions. I això des de 1789. I a vegades avorten independències.”

Acabem aquests setze dies de setembre amb la convocatòria judicial espanyola per tal de que Francesc Homs, conseller de Presidència en data de 9 de novembre de 2014, hagi de declarar davant el Tribunal Suprem com a imputat per haver afavorit el procès participatiu. Simultàniament, no sembla que cap tribunal espanyol s’apressi a investigar els delictes comesos pels que van conspirar amb diners públics per tal de trobar o fabricar proves que culpessin polítics catalans.

Preguntem : s’ha d’aguantar massa més temps, aquesta indignitat? Confiem que no més de dotze mesos des d’ara.

P.S. Darrera embestida de l’estat espanyol, el disset de setembre. A petició de l’advocacia de l’estat, “el representat permanent de Catalunya a la UE, Amadeu Altafaj, no podrà continuar presentant-se com a tal. La Generalitat va rebre ahir una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspèn cautelarment la denominació de representant permanent.”

De nou, ¿s’ha d’aguantar massa més temps, aquesta indignitat? Confiem que no més de dotze mesos des d’ara.

 

Durant la mateixa franja horària, entre 09: i 10:30, els temes principals són també cas Sòria/Guindos , casos Quer/ nen adoptat , i el cas Rosa Valdeón, la vicepresidenta de Castellà i Lleó enxampada triplicant la tasa d’alcoholèmia. Quant a la Diada, segueixen la mateixa pauta que a TV1 : petit extracte declaració President, resposta Arrimadas / Rivera, Albiol, Escarp; incidents de la minoria cremant símbols espanyols. Cap aproximació als centenars de milers de manifestants, per mirar d’entendre la tipologia dels independentistes. Tot i que era fàcil de trobar-ne de castellanoparlants !!!

Dóna la sensació que, o bé no els interessa realment la qüestió catalana, i per tant no hi ha cap declaració dels impulsors de les manifestacions, ni dels manifestants. O bé que els interessa una visió esbiaxada de la qüestió catalana, focalitzant els extractes informatius damunt les reaccions que descriuen la posició espanyola. Per part de les dues televisions privades, tot i sent lícit el seu model editorial, només fa que perllongar el desconeixement real d’una situació que els afecta i afectarà. Per part de la televisió pública, no és lícit aquest exercici d’ignorància interessada.

Amb aixó, què pot entendre la societat espanyola? Poca importància quantitativa de la manifestació, les incidències radicals dels de sempre, i la fermesa dels constitucionalistes. Aleshores, és estrany que el desconeixement es perpetuï?

I és d’una incoherència que resultaria tendra i innocent, si no fos perquè malauradament ens afecta en la qualitat de vida dels catalans, veure com algunes veus d’opinió espanyols estan canviant allò de que “es un asunto interno, de una minoria de manipulados, sin relevancia política” a la actual constatació de que “es una de los máximos desafios que tiene el estado español actualmente” . En fi res, que no ens poguéssim imaginar, després de com van reaccionar a les diades dels quatre anys anteriors.

&&&&&&&&&&&

Biblio:  “no són les dues espanyes, de Machado, és l’estat”

CANOSA, ara, 12.2.18

 

“hotels catalans conviden veïns múrcia que van patir càrrgues”  ara 12,2.18

 

 

 

 

“la llei, si justa, la democràcia, si lliure, la república, si decent ;  i sempre la dignitat.”

“obeir la consciència pròpia, respectar els drets dels altres, mai serà delicte”

“república és, sobretot, construir espais polítics no despòtics, i obrir espais socials que s’han creat a travers del temps”  Marina GARCÉS

“Excepcionalitats permanents”  GARCÉS  ara, 24.12.18

“la repressió no surt gratis”  PLA NUALART, ara 24.12.17

“verinosa llengua”  L’observadora,  VERA,  ara 18.02.18

How democracies die,  LEVILSY,  ZIBLATT

 

“entendre els fets d’octubre”

GERMA BEL,  ara  15.3.18

 

“l’hora de la serenitat”  M.PUIG,  ara, 11.11.17

“les minves”,  COMADIRA ara, 13.1.18

“trista UE darrera el 155”

J.ANGUSTO, ara 11.11.17

 

“el retorn del llenguatge genocida”  VILANOVA,  ara  22.2.18

 

“dempeus”  ara, 24.12.17  D.FERNANDEZ   ara, 24.12.17

“una pregunta internacional”

MAS-COLLELL, ara, 9.6.19

 

 

2006. Caricatura Mahoma a Dinamarca.

2016  Dicc.Oxford. Postveritat, la paraula de l’any

 

D.GAMPER.  “reflexionar sobre això no val la pena, proposo no escoltar-lo” (a Trump, per dir perdedor a l’alcalde de Londres) 9.6.19

 

Època dels 80’s.  Harry  Frankfurt va escriure “on bullshit”  el polític ha de convèncer, no importa si diu la veritat o no.

 

 

 


Semi decàleg abans d’un mutis provisional.

Tal com han fet els nostres benvolguts C.Viñals, M.Gilaberte, i probablement d’altres, també m’agradaria confessar que arribo al punt en què les meves aportacions quotidianes a l’editorial de Vilaweb començo a trobar-les redundants. El que escric, o ja ho he dit diverses vegades anteriorment, o ja ho han dit d’altres companys de lectura / escriptura.

Crec que arriba aviat el moment de fer un mutis -provisional- i gaudir senzillament de la lectura de tots plegats, esperant idees noves i fresques. Per tant, en els propers dies  aniré  publicant unes propostes  que tinc sobre la pre-república, el momentum república, i la consolidació republicana, per si algú les trobe útils, i en funció de la temàtica que proposi en Vicent. I després silenciarem una mica el teclat, ni que sigui per uns mesos, a l’espera de trobar noves aportacions que jo mateix trobi originals.

Comencem  el semi-decaleg de  cinc propostes avui amb …………..

 

1.Lligar indestriablement la pulsió sobiranista amb el moviment  ecologista / solidari.

Per dues raons. Una de pragmàtica. Els Verds, i en general els moviments progressites -excepte ICV,  que només tenen de progressisme  la seva   autoproclamada condició-  han estat els primers a reconèixer  els drets d’autodeterminació catalana,  els primers a donar suport a l’exili de Brussel·les. Ës per tant  tàctic el fet de continuar tenint-los a prop, de referent.  L’altra raó és més profunda.  Un amic d’un país centreeuropeu, amb el qual podem parlar d’allò diví i d’allò humà amb total sinceritat, em comentava que després de viure cinc anys a Catalunya,  desconeixia els fonaments reals de la nostra reivindicació, i encara tenia prejudicis sobre un suposat “supremacisme”  català respecte als espanyols, i una motivació insolidària alhora d’ajudar les regions pobres espanyoles. Després d’un parell d’hores de conversa, com a mínim vaig treure-li prejudicis, i va agrair informació.

Com és que una persona (segurament arquetip de milers d’europeus de classe mitjana)  estrangera cultivada, objectiva, honesta,  viu  (llegeix, resideix, passa vacances)  durant un temps  casa nostra, i no rep informació verídica des del nostre bàndol?

Com és que la mateixa persona (la mateixa classe mitjana europea) que s’escandalitzaria si el que succeeix a Espanya, succeís al seu país : violència recent policial contra dones, vells, votants en general  desarmats-  ,violència ancestral als toros, als animals; corrupció a la jefatura de l’estat;  tracte injust tribunals : llibertat provisiona manada, atacants Blanquerna, amenaces mediàtiques en el sentit d’afusellar compatriotes, respecte a empresonament líders associatius Sánchez,Cuixart, presos polítics, avisos reiterats UE sobre manca justícia als tribunals espanyols, declaracions grups de treball Drets Humans de la ONU per avisar vulneració drets a Espanya, sentències  TJUE/TEDH contràries a les emeses pels tribunals espanyols ; Otegi, Otamendi,etc…), blanqueig ultradreta;  darreres posicions en rànquings sobre nivell de productivitat, d’ocupació juvenil, d’ ocupació en general, de confiança social, de vacunació, de finalització escolar, d’accès a bon preu a Internet, …..)  i els primers  en malbaratement de recursos públics en AVE’s, aeroports buit,  recentralització i drenatge de recursos, desigualtat laboral, desigualtat de gènere…..

 

etc, etc, etc,  … com és que aquesta mateixa persona (aquesta mateixa classe mitjana europea, encara té més simpatia / tolerància per l’statu quo espanyol que per la reclamació cívica i democràtica catalana?

A part de cadascú de nosaltres individualment, no hi hauria d’haver una ressonància mediàtica més forta, una diplomàtica política més eficient?

 

Per tant, cal relligar els nostres partits polítics -TOTS-,  els de centre-dreta, els de centre-esquerra,  a l’ecologisme, a la solidaritat. Cal que el missatge sigui :  “Catalonia  is : ECO/BUSINESS/DEMO friendly,  Spain is :OLD/LAIDBACK/AUTORITARY society”.

I el missatge ha de ser real, esclar.

Proposta. 1a.

De manera fundacional,  potser després regularment, cal que hi hagi aviat , de nou,  un  “Concert pels valors republicans ;  Llibertat/Igualtat/Fraternitat”

Partits, entitats, associacions han d’organitzar el 2021  a la manera del ja  recordat “Concert per la Llibertat”,   un   nou “Concert per la Llibertat – Nacions sense Estat del món”,  en què el 50% de la recaptació vagi a una organització de la ONU per a promoure l’autodeterminació de les nacions sense estat mundial.

El 2022, un  “Concert per la Igualtat. Gènere, races, condició social”, en què el 50% de la recaptació vagi a una organització de la UE /ONU per a promoure  la igualtat entre les persones.

El 2023 un  “Concert per la Fraternitat. Casa nostra, casa vostra”, en què el 50% de la recaptació vagi per una ONG tipus   Open Arms, o alguna de reconeguda i valuosa, que mereixi el nostre suport.

Cal  identificar  “Catalonia / Catalogne / Katalonien”  amb   “valors republicans”.

Cal fer-ho aviat. Si?

 

 

 

Proposta 2a.

Participació ciutadana, no elitista, en la política. Seriosament. Cal que els ciutadans que ho vulguin  -i que ho mereixin-  participin activament en la política real. Com fer-ho?  Doblement.  1.Procès Constituent   2.Assemblea de Representants.

  1. Procès Constituent. Els ciutadans volen que la llei de lleis no només garantitzi que el gover governarà  pels ciutadans i per als ciutadans, sinó amb els ciutadans. Implicació de tothom en la definició de drets i deures fundamentals.
  2. CASSERC  Consell Assembleari de Representants Ciutadans de la República Catalana  Els ciutadans amb una implicació solidària-social (un mínim d’antiguitat com a voluntaris ONG / treball social ASSOCIANISTA,  estaran en un cens a partir del qual podran participar en una mena de Consell de Cent,  el CASSERC, en el qual, durant un any podran ser elegits en aquesta Assemblea de 99 representants de la societat civil, amb veu i vot, + 1 representant del Parlament, amb veu i sense vot,  per   promoure / modificar legislació.

Proposta 3a.

Alineació  horària i econòmico-social amb tendències europees. Aliances lingüístiques

Hores treball,  hores comerços, costums professionals, administració digital,

Però també  mesocràcia, als instituts, a la Universitat, a l’administració.

 

 

Proposta 4a.

…………………………………………..

 

 

Proposta 5a.

Mitjans de comunicació.  30′ notícies en els idiomes més representatius que es parlen a Catalunya.

 

 

Proposta 6a.

Horaris europeus.

Promoure des de l’administració que els empleats comencin mitja hora abans, i acabin com a mínim, una hora abans. Escurçar temps a migdia per dinar.  De 8:00 a 13:30,  de 15:00 a 17:00, i cap a casa. A gaudir de la tarda vespre. Temps de lleure i d’aficions.  I les tendes, enlloc de tenir-les obertes fins tard, avançar el tancament mitja hora, una hora.

Treballar 36 hores setmana ( 7,5 hores de dilluns a dijous,  6 hores els divendres). Treballar  divendres alternant, setmana presencial, setmana on-line).

I proposar que en la República Catalana, els primers dos anys,  els ciutadans voluntàriament s’apuntin  a treballar “sense cobrar” dues hores per setmana, per tal de reconstruir el més aviat possible l’economia independent (recordem  la reconstrucció alemanya, japonesa, amb els treballadors ajudant gratuïtament l’estat ?, recordem les hores no cobrades per les dones nordamericanes en treballar a la indústria armamentística durant els anys de la segona guerra mundial ?)

Òbviament, qui ho faci haurà de ser recompensat més endavant, d’una manera o altra. En qualsevol cas, que els nostres representants donin exemple de sacrifici en bé del nou país.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

English. INTERMEDIATE. SentEnces, seNtEnCes, And more: and… SENECA

1
Publicat el 4 de maig de 2020

In order to play this quiz, you must read the proposed sentences, translate them into the missing language -English or Catalan-  and classify them under the right head title, according to the spirit issued from them.  Additionally, we propose to find out  who might have written the quotes.                                     (June, 2020)

a) SENECA

b) OTHER PHILOSOPHERS  /  WRITERS

c)  POLITICIANS / SCIENTISTS / JOURNALISTS

d) PROVERBS

e) ART  /   POP CULTURE  / ANONYMOUS

 

(En aquest joc d’endevinalles es tractarà de llegir les frases proposades,  traduir-les a l’idioma que falta -anglès o català-  i classificar-les dins del  grup correcte,  tenint en compte  l’esperit  que emana de les mateixes.  Addicionalment es pot intentar d’endevinar l’autor de la dita.)

 a)  SENECA 

b) Altres PENSADORS/FILOSOFS / ECRIPTORS 

c) CIENTIFICS / POLITICS/  PERIODISTES / 

d) PROVERBIS

e)  ARTISTES / CULTURA POP / ANÒNIM

 

LET’S  GO    !!!!!!       :                            (SOM – HI !!!!!)    :   

 

 

June 2021

 

“Rainy days should be spent at home with a cup of tea and a good book.” – Bill Watterson
“If you don’t like to read, you haven’t found the right book.” – J.K. Rowling
117.
Ah, how good it is to be among people who are reading.” – Rainer Maria Rilke
118.
“I couldn’t live a week without a private library – indeed, I’d part with all my furniture and squat and sleep on the floor before I’d let go of the 1500 or so books I possess.” – H.P. Lovecraft
119.
Books are good company, in sad times and happy times, for books are people – people who have managed to stay alive by hiding between the covers of a book.” – E.B. White
120.1
“For my whole life, my favorite activity was reading. It’s not the most social pastime.”
120.2
(Durant tota la meva vida, la meva activitat preferida va ser llegir. No és el passatemps més social)
120.3
(E) Audrey Hepburn
140.1
“I have always imagined that paradise will be a kind of library.”
140.2
(Sempre he imaginat el paradís  com una mena de  biblioteca)
140.3
(C) Jorge Luis Borges

May 2021

139.1
“Natural order of events  teaches us that praxis precedes theory”
139.2
(L’ordre natural dels esdeveniments  ens ensenya que la praxis precedeix  la teoria)
139.3
(E) Béla Bartók 
138.1 “Shall I be prevented from the wisdom without tears, from philosphy without laughing, and from greatness unable to bow itself  before children”
138.2 (Protegiu-me de la saviesa que no plora, de la filosofia que no riu i de la grandesa que no s’inclina davant els nens)
138.3  (C) K.Gibran
137.1
“A cynical, mercenary, demagogic, corrupt press will produce in time a society as base as itself.”
137.2
(Una premsa  cínica, mercenària, demagògica i corrupta   produirà amb el temps una societat tan degradada com ella mateixa)
137.3
(C)   J.Pulitzer
136.1
  “Our republic and its press will raise or fall together”
136.2
(La nostra república i la seva premsa s’elevaran o cauran  juntes)
136.3
(C)  J.Pulitzer

April 2021

135.1
“The best way to cheer you up is to cheer somebody else up.”
135.2
(La millor manera d’animar-te a tu mateix, és animar alguna altra persona)
135.3
(B) Mark Twain
134.1
“If you want to be happy, tie your life to a goal, not to a person or a thing”
134.2
(Si vols ser feliç, uneix la teva vida a un objectiu, no a una persona o a una cosa)
134.3
(C) Albert Einstein,
133.1
“I think the saddest people always try their hardest to make people happy. Because they know what it’s like to feel absolutely worthless and they don’t want anybody else to feel like that.”
133.2
(Penso que  les persones més tristes sempre s’esforcen per fer feliç la gent. Perquè saben què significa sentir-se absolutament inútil i no volen que ningú més se senti així.)

133.3                                                                                                                                             (E) Robin Williams

 

132.1
“Books break the shackles of time – proof that humans can work magic.”
132.2
(Els llibres trenquen les cadenes del temps – prova de que els humans poden fer màgia)
132.3
(C) Carl Sagan
131.1
“Outside of a dog, a book is a man’s best friend. Inside of a dog, it’s too dark to read.”
131.2
(Fora del gos, un llibre és el millor amic de l’home. Dins del gos, està massa fosc per llegir.)
131.3 (E) Groucho Marx
130.1
“What you do not want done to yourself, don’t do to others.”
130.2
(El que no vulgis que se’t faci, no ho facis als altres.)
130.3
(B) Confuci
129.1
“The happiest people don’t necessary have the best of everything ;  they just make the best of everything they have.”
129.2
(Les persones més felices no necessàriament tenen el millor de cada cosa; senzillament treuen el millor de cada cosa que tenen.)
129.3
(D) Anonymus

 

 

March 2021

128.1 

I read a book one day and my whole life was changed.” 

128.2

 (Vaig llegir un llibre un dia i tota la meva vida va canviar.)

128.3

  (B)    Orhan Pamuk

127.1
“People can lose their lives in libraries. They ought to be warned.”
127.2
(La gent pot perdre les seves vides a les llibreries. Haurien de ser advertits)
127.3
(B) Saul Bellow

 

February 2021

126.1

“You will have bad times, but they will always wake you up to the stuff you weren’t paying attention to.”

126.2

(Viuràs temps dolents, però et serviran per despertar-te cap allò a que no prestaves atenció)

126.3 

(D) Robin Williams

 

 

125.1

“Love’s not Time’s fool, though rosy lips and cheeks […]

Love alters not with his brief hours and weeks,

But bears it out even to the edge of doom.”

 

125.2

(L’amor no és una ximpleria del temps, malgrat  llavis i galtes rosats,

l’amor  no s’altera  tot i la brevetat d’hores i setmanes,

sinó que  tot ho resisteix i entoma fins a la foscor final)

125.3  ( B )  Shakespeare

 

 

 

January 2021

 

124.1  The person who learns and learns  and never practises what has learnt, is like the one who ploughs and ploughs and never  sows.

124.2 El qui aprén i aprén i no practica el que sap, és com el que llaura i llaura i no sembra.

124.3  (B) Plató
.
123.1  “Live as if you would die tomorrow. Learn as if you were going to live forever”
123.2 (Viu com si anessis a morir demà. Aprèn com si fossis a viure per sempre)
123.3  (C) Mahatma Gandhi

.

 

122.1 “I don’t overcome my goals  to get admired by people, I overcome them so I can get suprised of myself”

122.2 (No supero les meves metes perquè la gent m’admiri, les supero per sorprendrem jo mateix)

122.3 (E) Anònim

.
 
121.1 “First of all you must tell yourself who you want to be, then you must do what  you have to do”

121.2 (Primer has de dir-te a tu mateix el que vols ser, i després fer el que hagis de fer)

121.3 (B)  Epictet

 

.

 

120.1 “Show me a family of readerinuq s, and I will show you the people who move the world.” 
120.2
(Mostra’m una família de lectors i jo et mostraré la gent que mourà el món)
120.3 (C)  Napoléon Bonaparte
119.1  “A classic is a book that has never finished saying what it has to say.” 
119.2 (Un clàssic és un llibre que no ha acabat mai de dir tot el que ha de dir)
119.3 (B) Italo Calvino 

 

 

 

 

December 2020

 

118.1  “A person who never commits a  nonsense is not as sensible as he/she thinks”
118.2  (Qui viu sense cometre alguna bogeria no és tan prudent com suposa.”)
 118.3   (C) .  F.de la Rochefoucauld
.
117.1  (The first of the blessings, after a good health, is the inner  peace)
F. de la Rochefoucauld
117.2  (El primer dels béns, després de la salut, és la pau interior.)
117.3  (C) .  F. de la Rochefoucauld

 

.

 

116.1  “Be your own light”

116.2  (Sigues la teva pròpia llum)

116.3  (B)  Buda
.
115.1  “The surest evidence that a person has great  inherent  qualities is to be born without envy”
115.2 (El més segur indici que un posseeix grans qualitats natives, és haver nascut sense enveja)
115.3  (C) François de la Rochefoucauld

November 2020

114.1  “Dreams come true when we have the internal conviction to guide us,  the passion to  get moved by  them and the discipline to make the required actions”
11.4.2 (Els somnis es fan realitat quan tenim la convicció interna per a guiar-nos, la passió per a emocionar-nos i la disciplina per a executar les accions precises.)
114.3   (E)   Anònim 
.
113. 1  To acquire the habit of reading is to construct for yourself a refuge from almost all the miseries of life.” 
113.2 (Adquirir l’hàbit de la lectura és construir-se un refugi per a quasi totes les desgràcies de la vida)    
113.3   ( C )  W. Somerset Maugham

.

112.1 The person who only searches   other people’s applause,  puts  his own happiness in stranger hands.

112.2  (Qui només busca l’aplaudiment dels altres, posa la seva felicitat en mans alienes)

112.3  (C)  Oliver Goldsmith 

 

                                                                                          .-              October 2020 

111.1 “Happiness consists in having always something to do, someone to love, something to wait for.”  
111.2 (La felicitat consisteix en tenir sempre quelcom que fer, algú a qui estimar i alguna cosa que esperar)
111.3 (C) Thomas Chalmers. Economista, clergue 
 
110.1 “Almost everybody is as happy as he/she decides to be”
110.2 (Gairebé tothom és tan feliç com es decideix a ser-ho.)
110.3  (C)  Abraham Lincoln 
109. 1″Happy is the person who knows what to remember of the past, what to enjoy in the present, and what to plan for in the future”
109.2 (Feliç és la persona que sap què recordar del passat, què gaudir del present, que planificar pel futur.)
109.3  (C) . Arnold Glasow. Periodista
108.1 “Literature is the most agreeable way of ignoring life.”
108.2 (La literatura és la manera més agradable d’ignorar la vida)
108.3  (E) Fernando Pessoa
.
107.1 “You know you’ve read a good book when you turn the last page and feel a little as if you have lost a friend.”   
107.2 (Saps que has llegit un bon llibre quan gires l’última pàgina i sents com si haguéssis perdut un amic)   
107.3  (E)Paul Sweeney 

 

 

106.1 “The reading of all good books is like conversation with the finest (people) of the past centuries.” 

106.2 (Llegir tots els bons llibres és com una conversa amb la gent més excel·lent dels darrers segles.)

106.3 (B)  R.Descartes 
.
105.1 “Let’s be reasonable and add an eighth day to the week that is devoted exclusively to reading.”
105.2 (Siguem raonables i afegim un vuitè dia a la setmana que sigui dedicat exclussivament a llegir.)    
 105.3 (E)  Lena Dunham

                       .                                                         

104.1 I find television very educating. Every time somebody turns on the set, I go into the other room and read a book.

104.2 (Trobo que la televisió és molt educadora. Cada vegada que algú l’encèn, vaig cap a l’altra habitació i llegeixo un llibre.)

104.3  (E) Groucho Marx 
.
103. 1 Think before you speak. Read before you think. 
103.2 (Pensa abans de parlar.  Llegeix abans de pensar.)
103.3 (E)  Fran Lebowitz. 

 

102.1 Two excesses must be avoided on  youth education,  too much severity and too much sweetness.

102.2 Dos excessos s’han d’evitar en l’educació de la joventut; massa severitat, i massa dolçor.

102.3  (B) Plató

 

101 .1  The one who learns and does not apply what he knows is like the one who ploughs but never sows.

101.2 El qui aprén i aprén i no practica el que sap, és com el que llaura i llaura i no sembra.

101.3 (B) .  Plató 

juliol/020

100.1  “If you want happiness for an hour,  take a nap.
If you want happiness for a day,  go fishing.
If you want happiness for a week,  make a trip.
If you want happiness for a month,  get married.
If you want happiness for a year, inherit a fortune.
If you want happiness for the whole life,  help someone else.”
100.2 (Si vols ser feliç durant una hora, fes una migdiada.
Si vols ser feliç durant un dia, ves a pescar.
Si vols ser feliç durant una setmana, fes un viatge.
Si vols ser feliç durant un mes, casa’t.
Si vols ser feliç durant un any,  hereta una fortuna.
Si vols ser feliç durant tota la teva vida, ajuda algú altre)                                                   100.3  Proverbi xinès

   

99.1 “No duty is more urgent than that of returning thanks.”                                       99.2  (Cap deure és més urgent que el de tornar l’agraïment)                                            99.3   St. Ambrós

98.1 “Happiness is not to be able whatever you wnat, but to whish whatever you do.”                                                                                                                               98.2  (Felicitat no és fer el que un vol, sinó voler el que un fa.)                                        98.3  Jean Paul Sartre

97.1 “I have decided to be happy. It’s good for the health.”                                          97.2  (He decidit de ser feliç. És bo per a la salut)                                                            97.3 Voltaire  

 96.1 “You can not create happiness, as you can not cook a good smell. Instead you can cook an excellent meal focussing all your skills on the process. Similarly,  you can create the best conditions in your life so that in the end,  the good smell and the happiness will  flow naturally.”
96.2 (No pots crear la felicitat, tal com no pots cuinar un bon olor. Enlloc d’això, pots cuinar un àpat excel·lent, concentrant totes les teves habilitats en el procés.  Semblantment, pots crear les millors condicions a la teva vida, de tal manera que finalment la felicitat, com la bona olor, fluiran naturalment.) 
 96.3  Anònim
95.1  “Happines is good health and bad memory”
95.2 (Felicitat és bona salut i mala memòria)
95.3 Ingrid Bergman
94.1  “Happiness is not a goal, it’s the by-product of a life well lived”.
94.2 (La felicitat no és un objectiu, és el resultat d’una vida ben viscuda)
94 3 Eleanor Roosevelt
93.1 “Joy is what happens to us when we allow ourselves to recognize how good things really are.”   
93.2   (Joia és el que sentim quan ens permetem de reconèixer com de bones les coses són)   
93.3 Marianne Williamson

 

92.1 “Happy is the person who knows what to remember of the past, what to enjoy in the present, and what to plan for in the future”

92.2 (Feliç és la persona que sap què recordar del passat, què gaudir del present, que planificar pel futur.)
92.3 Arnold Glasow. Periodista
91.1 “Almost everybody is as happy as he/she decides to be”  
91.2 (Gairebé tothom és tan feliç com es decideix a ser-ho.)
91.3  Abraham Lincoln
 
90.1 “Happiness consists in having always something to do, someone to love, something to wait for.”
90.2 (La felicitat consisteix en tenir sempre quelcom que fer, algú a qui estimar i alguna cosa que esperar.)
90.3 Thomas Chalmers
..
89.1 “It’s better to fight for something in life than to die for nothing.”                  89.2 (És millor lluitar en vida per alguna cosa, que morir per res)                                      89.3 George S. Patton
88.1 “Courage is almost a contradiction in terms. It means a strong desire to live taking the form of a readiness to die.”
88.2  (La  valentia és gairebé una contradicció per sí mateixa. Significant un desig fort de viure, pren la forma d’una predisposició a morir)                                            88.3 G.K. Chesterton
87.1   “Never forget that the first kiss is not given with the lips but with the eyes.”.
87.2 (No oblidis mai que el primer petó no es dóna amb la boca, sinó amb els ulls.)
87.3 Anonymous

86.1 “We shall not be worried about living long, but living enough. For living long is a matter of fate, while living enough is a matter of soul.”

86.2  (No ens hem de preocupar de viure molt de temps, sinó de viure suficient. Perquè viure molt  és cosa  del destí, mentre que viure suficient és una qüestió de l’ànima)

86.3 A / B / C / D / E

86.4  Sèneca.

 . .
85.1 “It looks like  good fortune and good sense  are not compatibles. We are far more sensible in times of  distress. Good luck seems to take away  our wisdom.”
85.2 (Com si la bona sort i el bon judici fossin incompatibles entre sí, som més assenyats en les males èpoques; la bona fortuna se’ns emporta l’equanimitat)
85.3   A / B / C / D / E
85.4  Sèneca

84.1 “It is not a hard thing to be successful. What is really difficulti s to deserve it”

84.2 (No és difícil tenir èxit. El difícil és merèixer-ho)

84.3  A / B / C / D / E

84.4  Author……………..(A.C.).

 

83.1  “Success  is  audacity’s son.  The secret of success in a man’s life is to be ready to take advantage of what may be offered to him”

83.2 (L’èxit  és fill de l’audàcia.  El secret de l’èxit en la vida d’un home és estar en disposició d’aprofitar el que li és ofert)

83.3  A / B / C / D / E

83.4 Benjamin .Disraeli. Polític

 

82.1  “Our character is the result of our behaviour”

82.2 (El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta.)

82.3  A / B / C / D / E

82.4  Aristòtil
81.1 “Failure is not  the fact of not having fails, but not to fix them.”
81.2 (El mal no està a tenir faltes, sinó a no tractar d’esmenar-les)
81.3  A / B / C / D / E 
81.4 Confuci

 

.

.

 80.1″In order to achieve what you want it is need to feel good now, among the apparent no reality, not afterwards when you already gets it in your new reality.”
 80.2 (Per aconseguir el que vols és necessari sentir-te bé ara, enmig de l’aparent no realitat, no després quan ja ho tinguis en la teva realitat)
 80.3  A / B / C / D / E
 80.4  Raimon Samsó
79.1   “Nothing is so difficult that you cannot reach it with endurance.”
79.2 (Res és tan difícil que no es pugui aconseguir amb fortalesa)
79.3  A / B / C / D / E
79.4  Juli César

.

78.1  .”A person who searches a friend without faults will end up without friends.”
78.2 (El que busca un amic sense defectes es queda sense amics)
78.3  A / B / C / D / E

78.4 Proverbi turc

.
77.1 “We don’t see things as they really are, we see them as we truly are”
77.2  (No veiem les coses tal i com són, les veiem tal i com som nosaltres)
77.3  A / B / C / D / E
77.4   Anaïs Nin
.
76.1  “An excellent teacher is  the one who, by  teaching a little, helps grow a huge desire of learning on the student.”
76.2   (Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l’alumne un desig gran d’aprendre.)
76.3  A / B / C / D /
76.4  Arturo Graf. Poeta.
.
75.1  “I have learnt much from my teachers; I have learnt more from my colleagues; I have learnt the most from my pupils”
75.2 (Amb els meus mestres he après molt, amb els meus col·legues, més; amb els meus alumnes encara més.)
75.3  A / B / C / D /
75.4  Indian proverb
.
74. 1  “The highest goal of education it is not to teach how to make a living, but how to make us aware about how tasty is every bit.”   
74.2  (El principal objecte de l’educació no és el d’ensenyar a guanyar el pa, sinó a capacitar-nos per fer agradable cada mos.)
74.3  A / B / C / D / E
74.4  Anònim

.

73.1 “If you give a fish to a hungry person, you feed him a day. If you teach him to fish, you will feed for life.”
73.2 (Si dones peix a un home famolenc, el nodreix una jornada. Si li ensenyes a pescar, li nodrirà tota la vida)
73.3  A / B / C / D / E
73.4  Lao-Tsé 

.

                                                            .

72.1  ” Quality is never an accident; it is always the result of  intelligence’s struggle.”

72.2  (La qualitat mai és un accident; sempre és el resultat de l’esforç de la intel•ligència.)

72.3   A / B / C / D /
72.4 John Ruskin. Escriptor
.
71.1 “The big question is  whether you will be able to say a true  yes to your challenging adventure”
71.2 (La gran pregunta és si seràs capaç de dir un sí sincer a la teva aventura)
71.3  A / B / C / D / E 
71.4  Joseph Campbell.  Arqueòleg
.

 

70.1 “Loving books is turning tedious hours into a time of ineffable and delicious company. “

70.2 (Estimar la lectura és transformar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia.)

70.3 A / B / C / D / E

70.4  J.F.Kennedy

.

69.1 “A wise girl knows her limits, a smart one knows that she has  none.”

69.2  (Una noia assenyada coneix els seus límits, una noia llesta sap que no en té cap.)

69.3  A / B / C / D / E

69.4  Marilyn Monroe

.

68.1  “Don’t give up, don’t fall into depression: I forbid you that. It is not enough accepting your duty; you must go for it.”

68.2  (No et donis per vençut, no et deprimeixis: t’ho prohibeixo. Que no refusis la tasca no és suficient; has d’anar a buscar-la)

68.3   A / B / C / D / E   
68.4 Seneca 
.
67.1 “Courage is what you need to stand up and talk; but it is also requiered to sit and listen.”
67.2  (Valor és el que es necessita per aixecar-se i parlar, però també és el que es requereix per seure i escoltar.)
67.3  A / B / C / D / E
67.4 Winston Churchill
.

66.1 “Only the one who stands up and seeks the circumstances, and creates them if they are not seen is the one who has success.”

66.2 (Només triomfa al món qui s’aixeca i cerca a les circumstàncies, i les crea, si no les troba.)

66.3   A / B / C / D / E

66.4  George Bernard Shaw. Escriptor

 

65.1 “Future is not something we are given as a present… it is something that we must achieve”

65.2 (El futur no és una cosa que se’ns regali … és una cosa que hem d’aconseguir.)

65.3  A / B / C / D / E

65.4  Anònim

 

64.1  “Vision without action is just a dream;  action without vision, it’s a nightmare.”

64.2 (Visió sense acció és un somni; acció sense visió, un malson.)

64.3 A / B / C / D / E

64.4  Proverbi japonès

 

.

63.1 “Wherever there is education, there is not  class distinction .”

63.2 (On hi ha educació no hi ha distinció de classes.)

63.3 A / B / C / D / E

63.4  Confuci

 

62.1  “Before I got married I had six theories about children education, and no child. Now I have six children and no theory.”

62.2  (Abans de casar-me tenia sis teories sobre la manera d’educar els nens. Ara tinc sis fills i cap teoria.)

62.3   A / B / C / D /

62.4  John Wilmot . Poeta

 

61.1  “Learning is like rowing upstream: when you stop doing it, you go backwards.”

61.2 (Aprendre és com remar contra corrent: quan es deixa, es retrocedeix.)

61.3    A / B / C / D / E

61.4 Edward B. Britten.  Director d’orquestra

 

60.1 “Education is what remains after having forgotten what we learnt.” 
60.2  (Educació és el que queda després d’oblidar el que s’ha après a l’escola)
60.3  A / B / C / D / E 
60.4  Albert Einstein 

 

59.1  “We must not mistake knowledge and wisdom. The former helps us earn our living, the later helps us live.”  
59.2 (No s’ha de confondre mai el coneixement amb la saviesa. El primer ens serveix per guanyar-nos la vida, la saviesa ens ajuda a viure.)
59.3 :   A / B / C / D /
59.4  Sorcha Carey. Professora

.

 

58.1  “Education is not only about providing skills for a living, but about tempering the soul for life’s struggle, too”                                      58.2   (Educar no és donar carrera per viure, sinó temperar l’ànima per les dificultats de la vida.)                                                                                       58.3  A / B / C / D / E                                                                                       58.4  Pitàgores

.57.1 “Future torture us, past chain us. Therefore  we miss present.”    57.2 (El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Per això se’ns escapa el present.)

57.3  A / B / C / D /  E                                                                                      57.4  Gustave Flaubert. Escriptor
.

.

56.1 “The best way to start something is to give up talking and begin to do it.” 

56.2 (La millor manera de començar alguna cosa és deixar de parlar i començar a fer-la.) 

 56.3  A / B / C / D /

56.4    Walt Disney       

..
55.1  “Don’t make your life a draft, because it can happen that you haven’t time to make it the real one”
55.2  (No facis un  esborrany de la teva vida, que potser no tindràs temps de passar-lo a net.)  
55.3   A / B / C / D /
55.4   Anònim  
.
.
54.1 “Educating is not easy, but re-educating is even harder”
54.2 (Formar-se és gens fàcil, però reformar-se ho és menys encara)
54.3  A / B /C / D /
54.4 Jean Cocteau. Escriptor
.
53.1 “It is a hard work to beat a person who never gives in”
53.2  (És difícil vèncer a una persona que no es rendeix mai.)
53.3  A / B / C / D / E
53.4  Babe Ruth.  Esportista

 

52.1 “The forest would be a very sad place if only the  nicests-voice birds sang”
52.2  (El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan)
52.3 A / B / C / D / E
52.4 R.Tagore.  Escriptor
51.
“Our big error is to try to get from everyone in particular the virtues they don’t have, and despise the dealing with the ones they have”

51.2 (El nostre gran error és intentar obtenir de cadascú en particular les virtuts que no té, i menysprear el cultiu de les que posseeix.)

51.3   A / B / C / D / E

51.4 Marguerite Yourcenar. Escriptora  

50.1 “Commiting an error and not correcting it, it is another error.” 

50.2  (Cometre un error i no corregir-lo és un altre error.)

50.3  A / B / C / D / E
50.4  Confuci
 
49.1 “Finish each day and be done with it. You have done what you could. Some blunders and absurdities no doubt crept in; forget them as soon as you can. Tomorrow is a new day. You shall begin it serenely and with too high a spirit to be encumbered with your old nonsense.”
49.2 (Acaba cada dia i fes-lo acabar. Has fet el que has pogut. Alguna pífia i absurditats t’assetjaran, sens dubte;  oblida’ls tan aviat com puguis. Demà és un nou dia. L’has de començar serenament i amb la millor predisposició, perquè no  estiguis amoïnat per les passades ximpleries.)
49.3  A / B / C / D / E
49.4  Ralph  W . Emerson. Filòsof 

.

48.1 “We can whirl and whirl, but we always have the buttocks behind”

48.2 (Per moltes voltes que donem, tenim el cul darrere)

48.3   A / B / C / D / E
48.4  Igmar Bergman. Cineasta. A   “El setè segell”.
47.1 “Fear less things and expect more;  eat less food and chew it more; complain less times and breathe more; and  many good things will be yours.”
47.2 (Tem menys i espera més; menja menys i mastega més; queixa’t menys i respira més; i totes les coses bones seran  teves)
47.3  A / B / C / D / E
47.4  Proverbi  suec
 
46.1 “It is better to be hated for what you are than to be loved for what you are not.” 
46.2   (És millor ser odiat pel que tu ets que ser estimat pel que no ets.)
46.3 A / B / C / D / E
46.4 André Gide.  Escriptor
 .
45.1  “Life isn’t about finding yourself. Life is about creating yourself.”
45.2  (La vida no és sobre trobar-se a un mateix. És sobre crear-se un mateix)
45.3   A  /  B   /  C  /  D  /  E
45.4  George B. Shaw. Escriptor 

.

 

44.1  “You only live once, but if you do it right, once is enough.”
44.2  (Només vius una vegada, però si ho fas bé, una vegada és suficient)
44.3  A / B / C / D / E
44.4  Mae West. Actriu                                                                                                              .-
43.1  “In three words I can sum up everything I’ve learned about life: it goes on.”
 43.2  (En tres paraules puc resumir tot el que he après sobre la vida : sempre va fent)
43.3  A / B / C / D / E
43.4  Robert Frost. Escriptor

 

 

42.1  “We must release the life we have planned and move over to let way to the life which is waiting for us” 

42.2  (Hem de desfer-nos de la vida que tenim planejada per deixar pas a la vida que ens espera )

42.3  A / B / C / D / E

42.4  Joseph  Campbell, antropòleg.

 

41.1 ” If I saw you cheered by the crowd, if everyone clapped at  you, if you were admired  by men, and praised by women,   tell me, how should I not  have pity for you, knowing which is the way leading to this popularity?”
41.2  ((Si et veiés aclamat per la multitud, si tothom  t’aplaudís, si fossis admirat pels homes i elogiat per les dones,  diga’m, ¿com  no hauria de compadir-te, sabent quin és el camí que porta a tal popularitat?)
41.3  A / B / C / D / E
41.4 Séneca
                                                                                                                                              .-
 40.1 “People who consider something to be impossible should not bother people who are trying to do it”.

40.2  (Els que asseguren que és impossible, no haurien d’e molestar els que ho estem intentant.)

40.3   A / B / C/ D / E

40. 4 Thomas A. Edison

 

39.1  “A 10.000 km journey begins with a single step”

39.2  (Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un simple pas) 

39.3  A / B / C /  D /  E

39..4  Chinese proverb

 

38.1 “Changes and development appear when a person decides to risk and dares to involve himself in living his/her own life.”

38.2  (Els canvis i el creixement succeeixen quan una persona decideix arriscar-se i s’atreveix a involucrar-se en experimentar la seva pròpia vida.)

38.3  A / B / C / D / E

38.4  Herbert Arthur Otto. Psicòleg

 

37.1 ” Loving yourself is the beginning of an adventure that lasts your lifetime”

37.2 (Estimar-se a un mateix, és el començament d’una aventura que dura tota la vida)

37.3  A / B / C / D / E

37.4 Oscar Wilde

 

 

 36.1  “If you start working to achieve your dream, the whole universe starts working to help you reach it”.

 36.2  (Si et poses a treballar per assolir el teu somni, l’univers sencer es posa a treballar per ajudar-te a complir-lo)
 36.3  A  /  B  /  C  /  D  /  E
 36.4  Paulo Coelho
                                                                                                                                                      .                                                                                                                                   .

 

 

35.1  “The commitment is what transforms a promise into reality “
35.2  (El compromís és el que transforma una promesa en realitat)
35.3   A  /  B  /  /  D  /  E
35.4 Abraham Lincoln 

                                                                                         26.05.20

 

34.1 “It is not enough in knowing, it’s is also compulsory to apply.  It is not enough in wanting, it is also compulsory to do.” 

34.2  (No n’hi ha prou en saber, també s’ha d’aplicar. No n’hi ha prou en voler, també s’ha de fer.) 
34.3   A / B / C / D / E
34.4 W. Goethe

 

33. 1 ” If you want wisdom you must learn to ask reasonabiy, to listen accurately, to answer sensibly, and to be silent when you have nothing to say.”

33.2 (Si vols ser savi, aprèn a interrogar raonablement, a escoltar amb atenció, a respondre serenament i a callar quan no tinguis res a dir)

33.3  A  /  B  /  C  /  D  /  E

33.4   Johann Kaspar Lavater,  filòsof

 

 

 

                                                                                                    25.05.20

32.1 “When something bad happens we have two options:  to let it destroy us or to let it to make you stronger”

32.2  (Quan una cosa dolenta et succeeixi tens dues opcions: Deixar que et destrueixi o deixar que et faci més fort)

32.3  A / B / C / D / E

32.4  Anònim 

 

 

31. 1  “If  someone haunts two rabbits, he misses both of them”

31.2  (Si un persegueix dos conills, tots dos se li escapen)

31.3  A / B / C / D / E

31.4  Proverbi  xinès 

                                                                                                                         22.05.2020

 

30. 1  “Be aware of the unexpected situations. Our greatest chances are hidden within.”
30.2  (Compte amb les situacions inesperades. En elles s’amaga  la nostra gran oportunitat)  
30.3  A / B / C / D / E
30.4  J. Pulitzer. Editor
29.1  “There is more wit in those 100 litres than in all the books on philosophy in the world
29.2  (Hi ha més enginy en aquestes cent ampolles de vi, que no pas en tots els llibres de filosofia del món sencer)
29.3  A  /  B  /  /  D  /  E
29.4  Louis  Pasteur
                                                                                                     21.5.20
28.1 “Our character is the consequence of our behaviour”
28.2  (El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta)
28.3  A / B / C / D / E
28.4  Aristòtil

 

27.1  “The one who speaks, sows.  The one who listens, harvests”
27.2  (El que parla, sembra. El que escolta, recull)
27.3  A / B / C / D / E
27.4   Proverbi japonès    

                                                                                                           20.05.20

 

 26- 1 “Sorrow is a kind of rust of the soul, which every new idea and new activity contributes in it’s passage to wipe away”

26.2  (La pena és una mena de rovell de l’ànima. Cada nova idea i activitat contribueix  a eliminar-lo)  

26.3  A / B / C / D / E

26.4  Samuel Johnson.  Escriptor

 

25.1  “Everything in human life is really about sex, except sex. Sex is about power.”

25.2   (Totes les coses de la vida humana són sobre sexe, excepte el sexe que és sobre poder)

25.3  A  /  B  /  C  /  D  /  E

25.4   Anonymous. (Attributed to  Oscar Wilde)

                                                                                                                             19.05.20

 

 

 

 

24.1  “Tell me your company, and I will tell you what you are.”
24.2  (Diga’m amb qui vas, i et dire qui ets) 
24.3  A  /  B  /  C  /  D  /  E
24.4  Miguel de Cervantes
23.1   “Great books help you understand, and they help you feel understood”  

23.2   (Els grans llibres ajuden entendre, i també ajuden a sentir-se entès)

23.3    A  /  B  /  C  /  D  /  E

23.4   John Green.  Escriptor

                                                                                                                      18.05.2020

 

22.1   “It is not where you came from ;  it is where you are going that counts.”
22.2  ((No és d’on has vingut;  és  cap on estàs anant,  el que compta)
22.3  A / B / C / D / E
22.4  Ella Fitgerald 

 

21.1  “Logic will take you from A to Z.  Imagination will take you everywhere”
21.2  (La lògica et portarà de l’A a la Z.  La imaginació et portarà a tot arreu.) 
21.3  A / B / C / D / E
21.4   Albert Einstein
                                                                                                             16.05.20
20.1  “I have not failed. I’ve just found 10,000 ways that won’t work.”
 
20.2   (No he fracassat. Senzillament he descobert 10.000 procediments que no funcionen.)
20.3   A  / B / C / D / E
20.4  Thomas A. Edison

 

 

19.1  “Yesterday is history, tomorrow is a mystery, today is a gift of God, which is why we call it the present.”

 19.2  (Ahir és història, demà és un misteri. Avui és un regal de Déu, per això l’anomenem present.)

19.3   A  / B / C / D / E
19.4  Bill  Keane.  Dibuixant
                                                                                                                    14.5.20        

18.1 “Imperfection is beauty, madness is genius and it’s better to be absolutely ridiculous than absolutely boring.”  

18.2. (La imperfecció és bellesa,  la bogeria és geni i és millor  ser absolutament ridícul que absolutament avorrit.)

18.3  A  /  B  /  C  /  D  /  E

18.4  Marilyn Monroe

 

17.1  “Europe will be built through  crises, and it will become the addition of the diverse solutions taken when facing those crises.”

17.2 (Europa es forjarà a través de les crisis i serà la suma de les solucions que s’adoptin davant d’elles.)

17.3   A  / B  /  /  D  /  E

17.4   Jean Monnet. Cofundador de la CEE

 

 

 

                                                                                                 13.05.20  

 

 

 

16.1  “Whitout music, life would be a mistake “

16.2  (Sense música, la vida seria un error.)

16.3    A  /  /  C  /  D  /  E

16.4  Friedich Nietzsche

 

 

 

15.1  “You’ve to dance like there’s nobody watching, love like you’ll never be hurt, Sing   like  there’s nobody listening,   And live like it’s heaven on earth.”

15.2 (Has de ballar com si no hi ha  ningú mirant,  cantar com si ningú t’està escoltant. Has  estimar com si mai seràs ferit,. I hauries de viure com si el cel fos a la terra”

15.3    A  /  B  /  /  D  /  E

15.4  William W. Purkey .  Pedagog

 

 

 

                                                                                                      12.05.2020  

                                                                                                                         

 

 

13.1″Politics consists of waiting for  God’s steps through History and then be able to jump  into the folds of his tunic.”

13.2. (La política consisteix en esperar a sentir els passos de Déu per la història i aleshores saltar per agafar-se-li als faldons de la túnica.)

 13.3   A   /   B  /  /  D  /  E

13.4   Author  :  :Von Bismarck

 

 

14.1 “Be who you are and say what you feel, because those who mind don’t matter, and those who matter don’t mind.”

14.2  (Sigues qui ets i digues el que sents,  perquè aquells a qui els molesti, no importen,  i aquells que importen, no els molesta”.

14.3    A  /  B /  /  D  /  E

14.4   Bernard M. Baruch, polític

                                                                                                                                                                                                                                                              11.05.20 

 

 

 

 

 

 

 

12.1 Two things are infinite: the universe and human stupidity; and I’m not sure about the universe.”

12.2  (Dues coses són infinites. L’univers i l’estupidesa humana ;  i no estic del tot segur sobre l’univers)

12.3  A  / B  /  /  D  /  E

12.4  Author  :   Albert Einstein 

 

 

11.1  “Happiness is like a cat.  If you   try to coax it or call it, it will avoid you.  It will never come. But if you pay no attention to it and go about your business, you’ll find it rubbing up against your legs and jumping into your lap.”

 

11.2 (La felicitat és com un gat. Si tu l’assetges o el crides, t’evitarà. No vindrà mai. Però si no li prestes atenció i continues amb la teva activitat, te’l trobaràs  fregant-te les cames i saltant a la teva falda.)

11.3   A  /  B  /  C /  D  /  E

11.4    Author :  William J. Bennett,  polític.

                                                                                                                                08.5.20

 

 

10.1 “Be yourself. Everyone else is already taken”

10.2  (Sigues tu mateix. Qualsevol altre ja ha estat agafat)

10.3  A / B / C / D / E

10.4   Author : Oscar Wilde

                                                                                                           

 

9.1 “It’s everyone’s responsability doing the necessary so that  our own’s life is worthy. We only can make it by focussing on what we do, we feel, we decide.  We are responsible to life which has been given to us,  let’s take care of it.”     

9.2 (És responsabilitat de cadascú que la pròpia vida tingui valor i només ho aconseguirem posant consciència a allò que fem, sentim i decidim. Ens devem a la vida que se’ns és donada, cuidem-la doncs)

9.3  A / B / C / D / E

9.4   Author  .Alexandre Maset. Psicòleg

 

 

  07.05.20

                                                                                                          

 

 

8.1  “Our  true nature condition cheats us, and we, human beings attempt to cheat the nature in order to conquer it.”

8.2 (La nostra naturalesa ens enganya i nosaltres, els éssers humans, provem d’ enganyar la naturalesa per tal de conquerir-la)

8.3  A / B / C / D / E

8.4  Ignasi Aragay. Periodista

 

 

7.1“Success is achieving what you want  while happiness is to want what you have achieved”.

7.2  (L’èxit és aconseguir el que vols, la felicitat és voler el que has aconseguit) 

7.3  A / B / C / D / E

7.4 Charles Kettering . Enginyer

 

 

6.1  Changing the answer is evolution,  changing the question is revolution”

6.2   (Canviar de resposta és evolució,  canviar de pregunta és revolució)

6.3  A / B / C / D / E

6.4   Jorge Wagensberg,  Físic

5.1   “The aesthetical  joy has no morals;  if it had, life would be distinct. Beauty consents no adjectives. It is a gift which life offers whenever it likes, whoever it likes to, randomly.”

5.2  (El gaudi estètic no té moral; si en tingués, la vida seria distinta. La bellesa no consent adjectius. És un do que la vida regala a qui vol i quan vol, a l’atzar.)

5.3  A / B / C / D / E

5.4  Josep Piera.  Escriptor.

 

 

 

                                                                                                                        05/05/20 

4.1 “Let’s imagine there is  no hell below us, above, only the sky. There are no countries, nothing to kill or die for. And no religion, too. Let’s imagine no possessions, no need for greed or hunger. A brotherhood of man.  And the world living as one”.

4.2 (Imaginem que no hi ha infern sota nostre, i damunt, només el cel. No hi ha països, res pel qual matar o morir. Tampoc religió. Imaginem cap possessió, no necessitat de cobdícia ni de gana. Una germandat d’éssers humans. I el món vivint com un de sol.)

4.3  A / B / C / D / E

4.4 John Lennon

04.05.20

3. 1  Things you learn through your body don’t need books to remain in the memory”

3.2   (Coses apreses amb el cos no necessiten llibres per a restar a la memòria)

3.3  A / B / C / D /    (classifying  the sentence)

3.4   Lluís Racionero   (guessing the author) 

                                                                                                                          

2.1   “A  friend always loves.  A lover is not necesarily a friend. Therefore, friendship is always worth, while love can be sometimes harmful”.

  2.2 (Qui és amic, sempre estima.  Qui estima, no és  necessàriament un amic. Per tant,  l’amistat és sempre més profitosa, mentre que l’amor a vegades perjudica)

2.3    A / B / C / D / E       (classifying  the sentence)

2.4   Séneca      (guessing the author)  

1.1 Tell me  and I forget . Teach me and I remember.  Involve me and I learn”

1.2     (Diga’m i  oblido. Ensenya’m i recordo. Implica’m-hi i aprenc)

1.3   A / B / C / D / E       (classifying  the sentence)

1.4   Benjamin Franklin     (guessing the author)  

Publicat dins de General | Deixa un comentari

English. BASIC. 2020. UNITS 1 – 50

0
Publicat el 4 de maig de 2020

Abril / Maig / Juny    2020

  •  Penúltim apunt.  15.06.2020  !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!                                                
  •   Últim apunt     16.06.2020  !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

(veure al final de tot)

 

Del llibre  “English Grammar in Use. Elementary learners”

 

UNITS  1 – 50

There is a mistake in each sentence. Find it and write the sentences properly.

Hi ha un error a cada frase. Trobeu-lo i escriviu les frases correctament.

 

 

Unit 1

1.1 My hands are’nt cold    (My hands  aren’t cold)

1.2 Today is hot   (Today it is hot)

 

 

Unit 2

2.1 Where the camera is ?      (Where is the camera?)

2.2 I am late ?       (Am  I  late ?)

 

Unit 3

3.1 It is snowing every day     (It snows every day)

3.2 She doesn’t eating the breakfast    (She is not eating the breakfast)

 

 

Unit 4

4.1 Where he is working today?       (Where is he working today ?)

4.2 Is it rain at the moment?        (Is it raining  at the moment ? )

 

Unit 5

5.1 Tom work very hard. He is 10 hours in the office.     (Tom works  very hard…)

5.2 We do a lot of different things right now.        ( We are doing a lot of ……..now)

5.3 Sue often studys in the evening.                 (Sue often studies in ….)

 

Unit 6

6.1 My parents do no drink coffee after 19:00 o’clock   (My parents do not ……)

6.2 I don’t like wash the car.                                   (I don’t like to wash….)

6.3 You doesn’t speak Chinese well                        (You don’t speak…..)

 

 

Unit 7 

7.1 Do you play very well the guitar ?           (Do you play the guitar very well ?)

7.2 Does they live  near here ?                  (Do they live near here ?)

7.3 How you wash your hair ?                (How do you wash your hair ?)

 

 

Unit 8

8.1 Jack is watching tv, now he doesn’t play the violin. (….now he isn’t playing the violin)

8.2 Does the worker  cleaning the window?         (Is the worker cleaning the window?)

it’s also possible :    (Does the worker clean the window?)

8.3 They are teachers, your friends?          :    (Are they teachers, your friends ?)

 

 

Unit 9

9.1 We have parents very nice.        (We have  very nice parents)

9.2 Have she has blue eyes?       (Does she have blue eyes  /  Has she got blue eyes?)

9.3 Do he has a new car ?        (Does he have a new car  /  Has he got a new car?)

 

Unit 10

10.1 Today Robert starts a interesting new job.       (Today Robert starts an interesting                                                                                      new job)

10.2 Yesterday he were not in the office, but at home.  (Yesterday he was not in the                                                                                                 office, but at home)

10.3 Robert was in the bed yesterday?      (Was Robert in the bed  yesterday?)

 

 

 

 

Unit 11

11.1 They danced very well when they are young.           

They danced very well when they were young

11.2 The dog breaked the glass when it jumped on the table   

The dog broke the glass when it jumped on the table 

11.3 The plane took off the airport and Lisa flied from London to  Manchester.   

The plane took off the airport and Lisa flew from London to Manchester

 

Unit 12

12.1  I do not  watched the news on tv  yesterday.    

I did not watch the news on tv  yesterday 

12.2  They do not go to the city 20 minutes ago.    

They did not go to the city 20 minutes ago

12.3  Did you enjoyed the film when you went to the cinema?    

Did you enjoy the film when you went to the cinema ?

 

 

 

Unit 13

13.1 At 4:00 Paul didn’t be at home. The neighbours were singing the whole night.

At 4:00  Paul  wasn’t  at home.  The neighbours were singing the whole night.

13.2  Jack and Kate were to the cinema to watch a film. 

Jack and Kate went to the cinema to watch a film  (Jack and Kate were in the cinema ..)

13.3 Was Mr. and Mrs. Marshall in the park for a walk? 

Were  Mr. and Mrs. Marshall in the park for a walk ?

 

 

Unit 14

14.1  Kelly is falling asleep while she was reading

Kelly fell asleep while she was reading.  

14.2  Did you watched the game on tv last night?   

Did you watch the game on tv  last night?

14.3  Jack read a book when his phone rang.

Jack was reading a book when his phone rang     

 

 

A partir de la Unit 15  només repassarem una unitat,  però amb  alguna frase més.

 

Unit 15

15.1  The man wears  clean  shoes. Yesterday they were dirty. This morning he have  cleaned  them.                 

The man wears clean shoes. Yesterday they were dirty.  This morning he has cleaned them.                                                                         

15.2  Albert  is on holiday now. By the way,  do you know where has he go? 

Albert is on holiday now. By the way,  do you know where has he gone ?

15.3  Can I have this newspaper if you  just  finished to read it ?  

Can I have this newspaper if you have just finished to read it?

15.4  Robert  was  on holiday. Now he is back home.  By the way, do you know where has he gone ?           

Robert was on holiday. Now he is back home.  By the way, do you know where has he been ?                                                  

15.5  Has  the dog  really broken the vase we have just buyed  this week?      

Has the dog already broken the vase we have just bought this week ?

 

Nota :

(Diferència entre  “has gone”  /  “has been”.  En el primer cas, algú ha anat, i encara està al lloc de destinació.  En el segon, ja ha tornat.

El meu amic ha anat a Dublin (encara no ha tornat) :  “My friend has gone to Dublin.”

El meu amic ha estat  a Dublin (i ja ha tornat) :  “My friend has been  to / in  Dublin.” )

 

 

 

Unit 16

16.1 Are Laura and Paul  here?   Yes,  they have  only  arrived.   

Are Laura and Paul here ?   Yes, they have just arrived. 

16.2  John, this is Emma.  Yes, I know. We have still   met   

John,  this is Emma.  Yes, I know . We have already met.  

16.3 Have Laura and Paul arrived already ?  No, we are still

waiting for them   

Have Laura and Paul arrived  yet ?   No, we are still waiting for them

16.4  Your friend has a new job. You want to ask her about it .:

Have you started yet your new job?      

Have you started your new job yet?

16.5  Your neighbours have a new garden.  They are working on it.

They haven’t watered the plants  still.     

They haven’t watered the plants yet.

 

Nota :
Frases interrogatives :   “yet”,  és ‘ja’.   “Have you started your new job  yet”  (Has començat el teu nou treball, ja ?)
Frases negatives : “yet”   és   ‘encara’  . “No, I haven’t started my new job yet” (No, no he començat el meu nou treball, encara)
Normalment,  “yet”  anirà al final. .
Frases afirmatives :   “already”  és ‘ja’   ;   “still”  és ‘encara’.

Unit 17

17.1  Have you gone to Rome ?   Yes, I have been many times     

Have you been to Rome ?  Yes, I have been many times.

17.2  Have you ever been to Japan ?  No, I have ever been to Japan, but I would like to go there.     

  Have you ever been to Japan ?  No, I have never been to Japan, but I would like to go there.                                                    (també :  “I have not been to Japan, but ….”)

17.3  Where is your boyfriend? Now he is not here. He has been to Paris for two days.   

Where is your boyfriend ? Now he is not here. He has gone to Paris for two days. 

17.4  I have been to Scotland but I have not play golf there. 

I have been to Scotland but I have not played golf there.

Recordeu  Unit 15:   Nota :

(Diferència entre  “has gone”  /  “has been”.  En el primer cas, algú ha anat, i encara està al lloc de destinació.  En el segon, ja ha tornat.

El meu amic ha anat a Dublin (encara no ha tornat) :  “My friend has gone to Dublin.

El meu amic ha estat  a Dublin (i ja ha tornat) :  “My friend has been  to / in  Dublin.” )

 

 

Unit 18

18.1  How  time have you been married?    

How long have you been married ?                

I have been married for seven months.  I have been married since last October

 

18.2  Where is your daughter?

She is in Ireland now.  She has been in Ireland since six weeks. 

She has been in Ireland for six weeks     /     (… since the beginning of March)

 

18.3  We met for the first time last summer.

How long do you know her ?       

How long have you known her ?

 

18.4  Now it is raining.

How long has it had rained?    

 How long has it been raining

 

 

Unit  19

Susan went to Dublin on Monday.  Today is  Saturday. She came back yesterday.

19.1 Susan flew to Dublin six days.     

1.Susan flew to Dublin six days ago

19.2 Susan has been in Dublin since five days.   

2.Susan has been in Dublin since Monday 

19.3 Susan has been in Dublin for five days ago. 

3.Susan has been  in Dublin  for five days

19.4 Susan has gone to Dublin since Monday.

4.Susan has been in Dublin since Monday  /  Susan has gone to Dublin on Monday 

 

 

Unit 20

20.1 Last week  I lost my key  ago. 

Last week I lost my key

20.2 This morning she have lost her  key  

This morning she has lost her key

20.3 We lost our keys  ago  five  days.    

We lost our keys five days ago.

20.4 They have lived in Singapore for three years.Now they live in Kyoto.

They had lived in Singapore for three years.  Now they live in Kyoto

20.5 They lived in Singapore for three years. Now they want to leave this city.

They have lived in Singapore for three years.  Now they want to leave this city

 

Unit 21

21.1  Someone cleans the office everyday.  The office is clean  everyday.  

Someone cleans the office everyday.  The office is cleaned everyday

21.2  My car is in the garage.  It is being repair.    

My car is in the garage. It is being repaired.

21.3 The telephone was invented for  Alexander Bell in 1876.   

The telephone was invented by  Alexander Bell in 1876  

21. 4  It is not sure that all the plays were wrote by  W.Shakespeare

It is not sure that all the plays were written by W.Shakespeare

 

 

Unit 22 

22.1  Somebody has painted the door.  The door has been painted for somebody.  

Somebody has painted the door.  The door has been painted by somebody.

22.2  The Chinese invented noodles many centuries ago.  Noodles have been invented by Chinese many centuries  ago.         

The Chinese invented noodles many centuries ago.  Noodles were invented by Chinese many centuries ago.

22.3 The room is not dirty any more. It has had  cleaned   by the owners. 

The room is not dirty any more.  It has been cleaned by the owners.

 

 

Unit 23

23.1 Please, be quiet.  I  work.  

Please,  be  quiet.  I am  working

23.2 When he arrive, I was working  

When  he arrived,  I was  working

23.3 Your  children have  haved their breakfast this morning  

Your children have had their breakfast this morning

23.4 What do you usually doing on Sundays?    

What do you usually do on Sundays ?

 

 

Unit 24

(fàcil, només és saber el passat dels verbs irregulars / regulars)

24.1  I cook a special food today.  I cook a special food  yesterday   

(…..   I cooked a special food yesterday.)

24.2 You go to the city and work many hours everyday. You gone to the city and worked many hours last week.         (…….  went…. last week.)

24.3  He makes an apple pie for his friend’s birthday. Yesterday he maked an apple pie for his friend’s birthday.       ( …. yesterday he made…)

24.4 The dog  brokes the glass vase when it jumped on the table.     (…broke…)

24.5 The film usually begins late, after some advertisements. Yesterday it begun on time.     (…. yesterday it began….)                   

.

 

Unit 25

25.1   What  are you doing now?   And,  what will you doing tomorrow?

What are you doing now ?  And,  what are you doing tomorrow?

25.2    Are you meet your friends tonight?  

Are you meeting your friends tonight?

 

25.3   I am going to a concert next Saturday. The concert starts at 20:45.

 

25.4  What are you going to do in the evening?  Today, in  the evening,  I  drink  a beer  with my colleagues.                 

  What are you going to do in the evening?  Today, in  the evening,  I am drinking a beer  with my colleagues.                 

 

Avui  la qüestió és de matisos. Quin present és el que s’utilitza amb significat de futur. És de segon nivell, per tant, els de primer nivell,  tranquils.

La clau està en la frase 25.3  :    Quan es diu que he previst de fer una cosa en un futur,  a part de “I will do something  next week”  per exemple,   es  pot dir     “I am  doing something next week”.   (amb gerundi,  no present simple)    (*)

En canvi,  si no és una cosa prevista per mi,  sinó  planificada i amb horari fix, com ara l’arribada o la sortida d’un tren, aleshores es pot dir  :  “The train  arrives / departs  at  17:00”  (amb present simple,  no gerundi)    

(*)  no confondre amb el  “going to do”, quan és una cosa segura  “Next week I am going to do something”,   molt semblant a  “Next week I will do something”

 

Reviseu  la  25.3 

No és   : (  I go to a concert next Saturday. The concert is starting at 20:45. )

Sinó  :  (a) “I am going to a concert next Saturday. The concert starts at 29:45)

També estarien bé les frases alternatives següents:

(b) “I will go to a concert next Saturday”  (és un futur previst , una intenció més o menys sobtada, un desig, el que vull fer ; se m’acaba d’acudir, però encara no he reservat, ni comprat les entrades….)

(c) “I am going to go to a concert next Saturday”    (és  un futur molt probable, ja he reservat, ja he comprat les entrades….)

 

Per tant :  Les tres frases, a,b,c,  de futur estan bé.  Tampoc no és tan estrany respecte del català i castellà.

(a) “El proper dissabte vaig al concert”    (el próximo sábado voy al concierto)

(b)  “El proper dissabte aniré al concert”   (el próximo sábado iré al concierto)

(c) ———————————————    (el próximo sábado voy a ir al concierto)

 

Unit  26 

26.1 I going to watch TV  this evening with my friends   

I am going to watch TV this evening with my friends.

26.2  Sarah is to go to sell her car and she will get a lot of money  

Sarah is going to sell her car and she will get a lot of money.

26.3  Are going you to invite Marta to your party, or do you prefer she doesn’t come?   

Are you going to invite Marta to your party, or do you prefer (that) she doesn’t come?

26.4  Something  bad  are going to happen  if  so many people go to walk together  

Something bad is going to happen if so many people go to walk together

 

Unit  27

27.1  It is 10 o’clock.  Tom  is at work. At 10:00  yesterday he was also at work.   At 10 o’ clock tomorrow he  be  at work, too.

It is 10 o’clock.  Tom  is at work. Yesterday at 10:00  he was at work. Tomorrow at 10 o’clock he  will be at work, too.

27.2  Sarah  travels a lot.  Tomorrow she’ll  be to  Manchester and next weekend she will be in Venice.   

Sarah  travels a lot.  Tomorrow she’ll  be  in Manchester and next weekend she will be in Venice.   

27.3  The forecast speaker says tomorrow it will rain.  

The forecast speaker says tomorrow it is going to rain

27.4  We will go to the theater next weekend. It would be great if they come with us. 

 We will go  to the theater next weekend . It would be great if they came  with us. 

(We will go to the theater next weekend.  It  will be great if they come with us)

.

Unit 28

28.1   I am thinking  I will phone you     

I think  I will phone you         

(Penso que et telefonaré)    (I am thinking…. seria  “jo estic pensant, reflexionant, en aquest moment)

28.2 I think  I am going to bed early  

I think I will go to be early

(Penso que aniré a dormir aviat, si és una decisió espontànea)  (Si ja al matí o a migdia, he près la decisió, sí, que puc dir  “Tonight I am going to go early to bed”)

28.3 It’s a nice day.  Will we go out for a walk ?  

It’s a nice day.  Shall we go out for a walk?

(….. Will we go out for a walk?”  és gramaticalment correcte. Es traduiria per  ‘sortirem fora a caminar?’) 

(Però  el que vol dir   “Shall we go out for a walk?”   és  ‘sortim a fora a caminar?’)

28.4  What you will  do at the  weekend?   

What will you do at the weekend?     (òbviament, és l’ordre correcte per a preguntes)

Avui 02.06.20  la unitat és una mica més complicada. Modal Verbs. Verbs que ajuden i complementen altres verbs:   “puc / he / estic obligat / ….. a fer una cosa ? “

És de BASIC,  però del final. Per tant,  tranquil·litat.  Pot ser que la frase sigui gramaticalment correcta, però depèn del context sigui “millorable”. Tranquils,  fixeu-vos demà en les solucions.

In English :  can / shall / will / may / must  >> could / should / would / might / had to     

(els primers, present, els segons  >>  el seu passat)

 

Unit  29

29.1  – Where are they going for their holidays?

          –  They are not sure.  They can go to Prague. 

          –  They are not sure. They may (might) go to Prague

(They can go to Prague :  ells tenen permís per anar a Praga

They  may go to Prague :  és possible que ells vagin a Praga)

“can”  és demanar/donar   permís,  “may”  és possibilitat/opció de fer  (“might” és el passat de “may” ,  com “could” és el passat de “can”,  com “should” és el passat de “shall”,  com “would” és el passat de “will”)

 

29.2   – You are  playing tennis tomorrow.  It’s sure.

           – You may to play tennis tomorrow. It’s possible. 

You may play tennis tomorrow (it is possible)

“may” (com  “might”  /  “can”, “could” / “will”, “would” / “shall / “should”,  NO  van  seguits  de  “to” (infinitiu)  sinó directament del verb principal (forma base, que en la immensa majoria coincideix amb el present)

 

29.3    Let’s buy a lottery ticket. We may being lucky.     

          Let’s buy a lottery ticket. We may be lucky 

(mateix raonament,  ni “to”  ni  “-ing” form,  sinó  forma base) 

29.4    Liz mights not come to our party.  It’s possible that she does not come.     

Liza might not come to our party.     (òbviament la “s” no hi fa res, aquí)

(Liza podria no venir a la nostra festa. És possible que ella no vingui. També seria correcta  “Liza may not come to our party”, Liza pot no venir a la nostra festa)           

29.5   I don’t understand the example.  Do I may  ask a question?   

      I don’t understand the example. May I ask a question?

Si “may”  és un  auxiliar (un modal verb)  del verb principal, ja no cal posar cap altre auxiliar ,   ni  “do”, ni “be”,  ni “have”.

“May I ask a question?  :  Pregunto una qüestió,  si no hi  ha cap inconvenient. (ja ho vaig a fer, per defecte)

“Can I ask a question?  :  Demano permís  per preguntar. (no ho vaig a fer fins que tingui el permís)

També seria gramaticalment correcte  :  “….. Do I ask a question?”,   però voldria dir,  “Pregunto una qüestió ?”,  amb sentit informatiu, no de sol·licitud.

 

 

Unit 30

30.1   My sisters can to play the piano. My brother can to play the piano too. 

My  sisters can play the piano. My brother can play the piano, too

30.2 Can change this 100 Euro  note for smaller ones? 

Can  I  (you, we, they)  change this 100 Euro note for smaller ones?  

30.3   When my parents arrived in Girona, they coudn’t understand some specific local words                                          

When my parents arrived in Girona, they  couldn’t understand some specific local words.                                

30.4  Sarah,  could you to pass me the salt ?

Sarah,  could you pass me the salt, please?

 

 

Unit  31

31.1  It is a terrific theatre play. We must do see  it !       

  31.1  It is a terrific theatre play. We must  see  it ! 

31.2 You were very thirsty. You musted drink a glass of water.   

31.2 You were very thirsty.  You had to drink a glass of water.     

31.3  They must come in a minute. They musn’t arrive late at the meeting.   

31.3  They must come in a minute. They mustn’t  arrive late at the meeting

3.4  They don’t need  to drive. They can take a taxi.            

31.5  Match the sentences with the same meaning. 

 (enllaça les frases amb el mateix significat)

1.You must visit the ancient ruins.                A You  can’t visit the ancient ruins

2.You mustn’t visit the ancient ruins.           B.It is possible for you to  visit them

3. You can visit the ancient ruins               .  C. It was possible for you tho visit them

4. You don’t need to visit the ancient ruins.   D. You had to visit the ancient them

5. You needed to visit the ancient ruins.        E. You don’t have to visit them

6.   You could visit the ancient ruins              F. You have to visit the ancient ruins

1 / F           2 / A          3 / B       4 / E      5 / D     6 / C

 

 

Unit 32

32.1  We should not read as many bad books as tthe teacher gives to us.                                 We should not read as much bad literature as  the teacher gives to us.

32.2  Bad students usually don’t study  enough. They should study more. 

32.3   Do your brother  think  I  should buy the blue jacket ?

Does  your brother  think  (that)  I should buy the blue jacket?

32.4  The band offers a terrific  concert.  You had to go to enjoy it.

The band offers a terrific concert.  You must go and enjoy it. 

( “offers”  és present,  no podem posar  “had to” passat,  hem de posar  “have to”, o bé “must”  que vol dir el mateix. Però sempre en present)

32.5  I like this car. Do you think I should by it?

I like this car. Do you think I should  buy  it ?

32.6 I think you  do not should by it.  It’s too expensive.

I think you should not buy it. It’s too expensive

 

 

 

Unit 33

33.1 It’s an amazing CD, you must listen to its songs. Really, you have to listen to them 

33.2  They don’t work tomorrow. So, they have not to get up early.

They don’t work tomorrow. So, they don’t have to get up early.

33.3  These are your pills. You have to take four times a day.

These are your pills. You have to take them four times a day 

33.4  What time do he has to go to the  eye doctor (ophthalmologist)?

What time does he have to go to the eye doctor ?

33.5  The child is very hungry today. He must eat  something right now.

He was very thirsty yesterday.  He musted drink something urgently.

He was very thirsty yesterday. He had to drink something urgently

 

Unit 34.

Quina de les dues opcions és correcta ?

Les dues frases són gramaticalment correctes, però només una és adequada segons el context.

 

34.1  Do you like  Catalan cream for dessert ?   /   Would you like Catalan cream for dessert?    No,  thanks.

34.2  Do you like apples?    /  Would you like apples?    Yes,  I like them very much

34.3  What kind of cinema do you like    /  would you like ?   All kind of cinema

34.4  What kind of cinema do you like  /  would you like  to see this evening ?

I prefer a  musical film

34. 5 I like  mushrooms I would like mushrooms,  but I don’t eat them often

 

Unit  35

35.I t’s a nice day, we can enjoy a picnic in the open air.  Let’s go out !

35.2 It’s a rainy day, it’s better that we  stay inside. Let’s not go out !  (Let’s stay inside !)

35.3  Bye, enjoy your  holiday in Scotland. Your plane is ready. Let’s go  you to the gate!

“……   Your plane is ready. Go to the gate !”

35.4  We are hungry.  Don’t let  to have only vegetables, but to eat meat and rice.

“…. Let’s not have only vegetables, but (to eat) meat and rice”

35.5 Let’s not have gazpacho for dinner. Eat a pizza.

“Let’s not have gazpacho for dinner.  Let’s eat a pizza”

Continuem, més avall  :

JA ESTÀ.  HEM ARRIBAT A LA UNITAT 35.   FINAL DEL PRIMER CURS !!!!!

ARA TOCA UNA SETMANA MÉS DE REPÀS,  SENSE COMENÇAR-NE CAP DE NOVA.Per tant avui us proposo un repàs de les  primeres 15. Ara us haurien de sortir millor, perquè són temes que ja hem fet.   Recordeu,  només un error per a cada frase.

1.My hands  don’t are cold .   My hands  are not  cold.

2. Where   are  my new camera  ?     Where is my new camera ?

3. She don’t eat  the breakfast but the lunch.  She doesn’t eat the breakfast but the lunch.

4. Is it raining normally ?    Does it rain normally ?  /   Is it raining  now?

5. We usually are working a lot   during the whole day. 

We usually work  a lot during the whole day

6 My parents  aren’t drinking  coffee after 19:00 o’clock   

My parents don’t drink coffee after 19:00 o’clock.

7. How  wash you  your hair ?     How do you wash your hair?

8. Jack is  seeing  tv,  he is not playing violin right now. 

Jack is watching tv, he is not playing violin right now.

9.Does she has  blue eyes?       

Does she have blue eyes ?     /    Has she got blue eyes ?

10. Yesterday he was  in the office, but at home.  

Yesterday he was not in the office, but at home

11. They danced  country style very well ,   when they are young.     

They danced country style very well, when they were young.      

12. They did  go not to the city 20 minutes ago.    

They did not go to the city 20 minutes ago.

13. At 4:00  Paul  wasn’t  at home and the neighbours are  singing the

whole night.

At 4:00 Paul wasn’t at home and the neighbours were singing the whole night.

14. Jack read a book when his phone rings.     

Jack reads (is reading) a book when his phone rings.   /    Jack read (was reading) a book when his phone rang.                                                               

15.  Albert  is in holiday now. By the way,  do you know what hotel  does he stay  in ?    

Albert is on holiday now. By the way, …….

Encara no aquí,  més avall, baixem, més   :

Cap de setmana,  13 i 14  de juny.  Vint frases, de les Units  16 a 35.  De les vint frases, n’hi ha deu que són correctes, i deu que tenen un error. Vinga, a veure com va la investigació ! Ànims!! 

Es tracta d’un resum del que ja hem vist.   Let’s start !!!

 

16. Are Laura and Paul  here?   Yes,  they have  only  arrived. 

Are Laura and Paul  here ?   Yes, they have  already (just) arrived.

17. Have Laura and Paul arrived yet ? No, we are still waiting for them. RIGHT

18. Have you ever been in China?  No, I have never been in China,  but I really would love to visit it.  RIGHT

19. Do you know how long has it been snowing ?    RIGHT

20. Sue  has been in Dublin since three days 

Sue has been in Dublin since last Sunday

Sue has been in Dublin for three days. 

Sue  arrived in Dublin three days ago

21 We lost our keys   ago  five  days 

We lost our keys five days ago    

22.They lived  in Chicago for three years. They found  it very cold. They wanted  to leave this city.

23. My bike  is in the garage. I told the mechanic to repairing it.

My bike is in the garage .   I told the mechanic to repair it.

24. The  telephone was invented  for Alexander Bell in 1876

The telephone was invented by Alexander Bell in 1876

25. Chinese invented powder some centuries ago.  Powder  were invented by Chinese  some centuries ago.

Chinese invented powder some centuries ago. Powder was invented by Chinese some centuries ago.

26.  What do you are doing on Sundays?    

What are you doing this  Sunday?

What do you do on Sundays?

27. Yesterday he made an apple pie for the whole family because he likes cooking on special days.  RIGHT

28. Sarah is going to sell her car and she will get much money.  RIGHT

29.You are  playing tennis tomorrow.  It’s sure.  She may play basketball tomorrow. It’s possible.   RIGHT

30. We don’t understand the example.  May  I ask a question?  RIGHT

31. When my parents arrived at Girona, they couldn’t understand some Catalan words.            RIGHT                                                        

32. “You must  visit the ancient ruins” they recommended us in the hotel. The local guide said   the same : “you may visit the ruins, if you want.”

(…)The local guide said the same :  “you have to visit the ruins”.

33. Does our sister  think  you should buy the blue jacket ? RIGHT

34. You have to take the pills  three  times each day of the week. RIGHT

35. He was starving yesterday. He had to eat something urgently.  RIGHT

36. Enjoy your holidays. Look, your plane is boarding now. Let’s go quickly to the gate !!!!   (… is boarding now. Go quickly to the gate.)

Atenció :  penúltim apunt.  15.06.2020  !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Efectivament, avui proposo el penúltim apunt en aquesta entrada de BASIC. Units 1-50.  Demà farem l’últim, i donarem per tancat aquest curs atípic 2019/2020.  (continuarem en un altra entrada, i ja sense gramàtica)

Avui i demà es tracta de llegir les duples de frases que proposem, algunes tenen errors, altres són correctes. Podeu prendre-ho com un test. Hi ha 25 parells de frases. A veure quin resultat d’encert teniu.   Ja sabeu que ” podeu enviar-me les vostres respostes i la vostra nota  a   iuaruelcom@gmail.com .   Si preferiu no fer-ho, no passa res.”

 

Let’s start !    :

1

It is more hot now than yesterday
It’s hotter now than it was yesterday

2

The house isn’t big enough of  all the residents. ( for all the residents )
The house has not  enough big rooms to be used.

3

Do you like  a wine  glass ?   (en una tenda de gots : “t’agrada un got per a vi?”
Do you like a glass of wine?   (Would you like a glass of wine?)
4

I should not drive.

I should not driving.

5

I want eating right now
I want to eat now

6

 Is there any room for seven more girls in the class?
Are there any rooms for seven less girls in the class?

 

7

I didn’t listen to one more news on the radio

I didn’t listen many more news in the radio

8

My flight departs in time to catch the next connection
My flights  departs at 5:00 am, on time according to the plan

9

I promise  that I’ll call you next week.
I promise I call you next week.

 

10

He cooked  the dinner themself and it was terrible.
They cooked the dinner themselves and it was terrific.

11

My brother and I  visited PortAventura last weekend
My brother and I have visited PortAventura last weekend

12

All the women who work in the company are  from  Netherlands
All the women which work in the company are from Netherlands

13

He is  married with  a nurse
He is  married to a nurse

14

The students were amazing in the class.
The students were amazed in the class.

15

You don’t must phone them too late.

You mustn’t phone them too late.

16

The whole class like the professor.
All the classes likes the professor

17

Despite  it was raining they went to the forest.
Although the rain they went to the forest.
18
 He enjoyed watching the movie in tv.
He liked to watch the movie at home in the tv.

19

They are  looking forward meeting you.
I look forward to meet you.

20

She likes  eating  ice cream much.
She  likes  very much to eat ice cream

21

She can be a very fast  driver.
She can be able to drive very fast.

22

Where do you can find a good restaurant ?
Where can  you find a restaurant that is good ?

23

My daughters  live in United States.
My daughters live  in the United States.

24

When we  will arrive at the town,  we  will phone you.
When  we arrive  in the town , we will call you.

25

The police is coming by car
The police are coming on foot.

.

Últim apunt     16.06.2020  !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

26.

The police official is coming.
The police are coming.

 

27.

They have lived in the same house since the last  eleven years.

They have lived int the same house  during eleven years.

 

28.

Is it ready yet ?
Is your visa  ready?

 

29.

His  spouse is  a engineer.
Her spouse is a doctor.

 

30

It’s a nice song. Do you like to dance with me?
It’s a nice song. Would you like to dance with me?
 

31.

Her boyfriend  got a new job.
Her boyfriend has got a new work.

 

32

I met nobody at the boring party.

I didn’t meet anybody during the party.

 

33

Can you give me many information?

You can give me any information (that) you consider important-

 

34

When I am in London, I will contact you.

 If I will be in London, I will contact you.

 

35

Where is post office? Do you know ?

Do you know where the post office is?

36

We studied during the whole day.

We studied for  all day.

 

37

I came from Australia to study English.

I came to Australia in order to study English.
 

38

She has a great success in her profession.

She is successful in her profession.

 

39

My mother expected  the best for me. She wanted that I am doctor.
My mother expected the best for me.  She wanted me to be a doctor.

 

40

I closed very quietly the door.
I closed the door very quietly.

 

 
41.

Johnny and I live here.

Me and Johnny live here.

 

42

How many childrens do they  have?
How many children have they got ?

 

43

We usually drive to our house in the evening.
We  usually drive home  in the evening.
 

44

She said you that she liked me.

She told me that she liked you.
 

45

My sibling  was 10 years old when he won a silver medal.

My brother  won a silver medal at the age of 10.

 

 

46.
Please  help us improve our paddle skill.

Please explain to us  how to improve our paddle skill.

 

47

You often go to school by bus

You are often late when you go to school.

 

48

The  crocodiles over there are dangerous!
Crocodiles in general are dangerous !

 

49

You are very nice, like your mother.

You behave very nice, as your mother usually does.

50

You cannot buy all what you like!
You cannot buy all that you like!
 
 
 

juny 2020  jvallp .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-…-..-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

.-.-.-.-. (qualsevol dubte,  ja ho sabeu  :   iuaruelcom@gmail.com)     -.-.-.-.-.

Bon estiu. Fins aviat !!!     Have a nice summer.  See you soon !!!

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

 

 

GENER 2021

Reprenem  el llibre Basic. “Essential Grammar in Use for Elementary learners”.

 

Unit  36

36.1 When we were children we played football all the time. Nowadays we rarely have time to play  it.

a. When we were children we used playing football

b. When we were children we were using play football

c.      When we were children we used to play football

d.    When we were children we were playing football

 

36.2  My best friend worked in a factory since 2003 until 2009. At the present she works in a library.

a.     She uses to work in a factory for six years

b.  She is used to work in a factory for six years

c. She used to work in a factory during six years

d.  She used to work in a factory since six years 

 

36.3   Tony liked  apples but he didn’t like pears some years ago  (*)

a. Tony was used to like apples

b. Tony didn’t use to like pears

c. Tony didn’t like pears 

d. Tony get used to like pears 

36.4  You played basketball when you attended university. Now you are working and  you play paddle at the weekends with your colleagues

a.    You use to play paddle with your colleagues

b. You used  to play basket with your workmates

c.     You are using to paly paddle at the present

d.    You used to play basketball some time ago

 

 

 

Unit 37

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Haikus…. i altres

0

“Haikús” . A la bona amiga  Olga,  a qui li agrada fer-ne, a qui  li encanta  llegir-ne.  (I que m’ha redescobert  Séneca, l’imprescindible)   

 

De juny, calitja

abraçada fraternal,

sol de migdia

 

Marinada i sol

juny càlid brisa fresca,

retrobaments.

182

 

A finals de gener

divendres

cel,

mar,

paradís,

carícia d’aigua i sol.

181

 

Bellesa blava i neta,

com un record de la mare;

tebior  estranya  d’hivern,

la mà a l’espatlla, del pare.

180

 

Gener acaba a les sis,

i a les vuit recomença,

Gener  ens regala, sofert,

l’espera, l’estigma, el dia,

l’ocàs vençut, l’alè fred.

179

 

 

 

.

 

 

Ha estat com d’una mare,

mà blanca i carícia suau,

sol de desembre

178

 

.

 

D’ ara endavant,

un tresor a la tardor,

descalç vora el mar;

 

com les carícies,

de l’enyorada àvia,

el sol a les tres.

177

 

Serrells blancs i ones,

canvien de sentit,

un segon, etern.

176

Al sol de les tres,

un festiu de novembre,

el meu cos nu, i tu.

175

 

Sol de novembre

massatge esponerós,

la porta del cel.

174

 

Esfinx hieràtica,

felí observa la vida,

a sa talaia

173

 

Per la finestra,

llisca l’ombra del pi,

octubre encalmat.

172

 

Tro inesperat,

xopa ràpid la pluja,

caliu a casa,

171

 

Setembre enterc,

lluu el sol efervescent,

vesprada plúmbica.

170

 

La sincronia

plou tardor a la finestra

mentre el nostre embat

169

 

 

Cinc matinada,

l’òliba, el gat, la lluna,

tot és a lloc.

168

 

Cel de setembre,

el que és fora no ha d’entrar,

sol, vent, núvol, llamps.

167

 

Vuit anyets, hi ha.

Mitja generació,

Mitjà eternitat.

Vuit  anys, ja hi ha,

Germana gran de l’ànima,

La va trobar.

166

 

Alguna cosa

hi ha millor? Perdre sempre

però al seu costat.

.165

 

 

Las calles vacías

las terrazas, a solas

Un buen café.

164

.

Vida más vida,

se embelesa lo vivo.

Balcones en flor.

163

 

Mar, cunya blanca,

l’ escletxa llisca lànguida.

La tarda atura.

162

 

Atardecer,

los azules, los grises.

Puntas de agua.

161

 

Gris perla estrías,

Azul marino profundo.

Impenetrable.

160

 

Fosques faroles.

El cel a punt de caure.

Negra nit, calma.

159

 

.

“Rèquiem pel Sàpiens,
milers d’anys d’art i guerra,
d’or, encens i mirra”

158

 

Vuit anys hi ha,

mitja generació,

tant de temps, tot.

157

.

 

Cinc, suficients
prou anys per fer els somnis
.
Perduts, m’adono

156

.

 

Silenci estrany,

ineludible prova

de les certeses

155

 

.

 

Verd bambú nou

prop la ginesta antiga.

Guerra o simbiosi

154

 

Son libélulas
Brillan con luz prendida
Te aromatizan
 153
 
Ira latent,
trobo el maig segrestat,
va escolant-se el mes.
 152
                                                                                                             .                                 .
Com dos arbres nus,
com dos rius paral·lels,
s’escolten, còmplices.
 151
Es ocasional
En momentos intensa.
Si es nostalgia
150
Ni dolce vita,
els italians d’hipèrbole,
ni història simple.                                                                                                               149

Terrado con sol,

La piel color tostado.

Ya es verano
 148
Gat, ulls amb gana,
expectants, sigilosos.
T’ho agrairà.
147

 

 

 

“La presó verda,
exulta exuberant,
entra-hi. Maig al bosc”

146

 

 

 

Pineda de Mar
Calella, paseo azul,
solo una hora.
145

 

Dintre meu, molt, molt,

una tristor insondable,

és ma  companya.
144
On la nit es mou,
on l’imperi dels sentits / la ciutat dels prodigis,
la ronda, el plaer.

143

 

Algo salvaje,

120 dies de Saló,

ballant amb els llops.

142

 

Els deu manaments,

retrat de dona en flames,

vertigen, amor.

141

 

Jove i bonica,

tres colors, blau,blanc, vermell

el porter de nit

140

 

Aigües profundes,

aigües superficials,

mort a Venècia

139

 

L’home del braç d’or

i,  quan arriba la nit,

l’imperi dels llops.

138

 

La dolce vita,

somriures i llàgrimes,

la ciutat nua.

137

 

Abans de l’alba,

Ulls negres, desig, perill,

Un món perfecte.

(dedicats al cine)

136

La mar es tan gris
Tan estimada sempre
I tan llunyana
 135
La llengua aspra,
les urpes, gris retràctil,
felina netedat.
 134
So, el picapedrer,
forma i pols, el capitell,
fe i memòria.
133
Cal passar la por,
ens ho ha hagut de fer veure,
un actor no premiat.
Cal passar la por,
quan la zona no es confort,
pot ser el risc, joia.
Cal passar la por,
rient molt i escarafalls,
l’encerta W.Smith.
 132
Luminosidad
Movilidad ligera
Su olor singular
 131
Poc, mai, és ella,
art versus logística,
tàndem precari.
 130
Ja no s’atura,
ja brolla l’eternitat,
la petita mort.

129

 

Ya hay luz. Todo

Empieza a moverse

Pies agitados.

128

 

Horas tempranas

El bienestar unico

No hay nada mas

127

 

Un nen rellisca i

plora,  uns ocells volen  ras;

la mare ulls closos.

Un nen rellisca i

Un petó  a la rascada,

Joia en engrunes

Un nen rellisca i

Per cent vint-i-cinc segons

Maig,  felicitat.

126

 

 

 

No ahora no
No toca, no lo quiero
No a las gotas
 125
Dentro muy dentro
Lo que hay alrededor
Como expresar……..

124

Superlluna al maig,
última de l’any, diuen,
calma argentada.
Superlluna al maig,
claror inversemblant de nit,
silenci absolut.
Superlluna al maig,
lluny t’esperaria algú,
lluny t’espera algú.
123
Passeig amb Monet,
primavera dels sentits,
el vers de Rimbaud.
 122
Intuir y mirar 
Escuchar y aprender
Comunicacion 
121
Abrir ventanas
Recorridos mentales
Dejarse empapar 
120
Un full del tot blanc,
deu excuses per deixar-ho,
cinc raons i un llapis.
Un full del tot blanc,
vint excuses l’everest,
mil raons, veure el cim.
119
Los despertares
Otro momento feliz
Más perspectivas.
118
Deixants de plata,
sota la lluna creixent,
el cargol bavós.
 117
Naturaleza
Bosque, árboles, verde
Olor intenso
116
 
Alba blancura,
Azules diáfanos.
El infinito.

115

 

“Udols a la nit,
setanta milions són molts,
l’ú per cent d’horror.
Udols a la nit,
bé de cossos torturats,
bé amb gana o amb  fred.
Udols a la nit,
Europa absent, Côte d’Azur,
Suïssa, i l’or amb sang.”
 114
De película
pienso ” Que bello es vivir”
Siempre, pero hoy, más.
 113

 

Llençol gairebé
cruixent, blanc emmidonat,
llisca suau la pell.

112

 

 

Desescalada
Tiempo esperado acude:
Sol, mar luz, brisa.

111

 

Parlar, escoltar

Comprendre, empatitzar;

L’altre, la vida.

110

 

Tanco els ulls, negror.

Escolta’l bé, el silenci.

Fantasmagòric.

109

 

Llega ya llega
Húmedo y frondoso
Vida con flores
 108
Espuma blanca
Refresca el ánimo
Diaria costumbre.
 107
Marinada suau,
sota el sol, finals d’abril,
migdiada al jardí.
Marinada suau,
dos gats, dos fills, dels arbres
dansen les ombres.
Marinada suau,
la perfecció, l’absolut,
la prèvia del cel.
106
Hay condiciones,
No hay explicación.
Siempre perduran.

105

 

Cruixent. La crosta,

perfecte.  Tomàquet,

sal,  oli i pernil.

104

 

 

Quiero, sí quiero.
Aspirar, proyectarme.
La vida plena
 103

 

 

Timbres, bicis, crits,

pares, mestís retorn a

la normalitat.

102

 

Trist i assolellat,
diada desangelada,
drac invisible.
Trist i assolellat,
rosa absent o mercantil,
indòmit país.

101

 

Afortunados
los olores, aromas
Se gozan, usan.

100

 

 

Arena blanca
nos rodea el verdor.
Dentro calidez.
 99

 

“Mil fulls, o tres-cents;
immersió en escrits nobles.
Viure més del que ets.”
 98
“Som titelles -o
creadors del món factual?-
o dansaires cecs?”

97

 

Inspirar,  a fons,

res més. Sols adornar-nos,
que som i que estem.”
 96
Un sobresalto
Todo vacío silencio
Ante la nada

95

 

 

 

Rutina i riscos,

necessaris fonaments.

Paradoxa i temps.

94

 

 

“Allò que has viscut,

ha valgut la pena?” em dius.

Sí, però sovint, no.

93

 

 

“Propera canya,
quès i coms i ons per discutir,
que mai es beurà.”
 92

 

Ja sé que toca,
els dies determinats.
Deure complert.
 91
Haikú, sudoku,
Konitxiuà-Arigató,
Banzai, Samurai.
 
Shiatsu, Karate.
Nagasaki-Hiroshima,
no és tan divertit.”
90
Lo mejor del día
Hablar, conectar, sentir
No hay distancias.

89

 

 

 

 

“El sol de gener

tebi i blanc com el teu pit,
els peus vora el mar”
“Jeu la teva mà
-el meu braç t’abriga el coll-
dins la butxaca.”

88

 

Filtra con gusto,

Me deleita su aroma.
Sabor diario.
87
Caray, es flojo
 Le falta el ingenio
Otra vez será.

86

 

Venjança  Co-Vid,

aire net, aigua pura,

Gaia es recomposa.

La venjança és

injusta discrecional,

però merescuda.

85

 

 

 

La sang, espessa,

La gelosia justa,

Jocs fins al vespre.

 

La cendra i el foc,

el fel de les parelles,

per sempre, germà.

84

Gris agradable,
ver las transparencias,
deleite óptimo
83

 

És dolç, rabassa,

setembre el vesteix rodó,

i a la copa,  és vi.

82

 

Així som diferents,
i els dies son diversos,
Quant de tot  donen.

81

 

 

 Què hem compartit ?
un viatge terrenal
el verd blau, roig, pells.
Hem compartit temps,
també l’atzar que desfà el
que som i el que fem.

80

 

 

 

 

Les pel·lícules

entretenen, escurcen
jorns  de  tancament.

79

 

 

Divendres passió,
ni bunyol, ni carn, ni res,
sol, el sol, la llar.

78

Torrent feréstec,
i meandre mandrós,
vet aquí, l’amor.
(entens? la vida)”
77
La llum mandrosa,
matisa els seus verds, fosc, clar,
brillant, palmera.”

76

 

Pot ser molt rústic,

el clixé és que és francesa,

humil, ros, blanc, bo.

75

 

Pot moure els molins,

donar plaer i sanar,

flueix, bevem, se’n va.

74

 

 

 

Movimiento,

és físico, es mental.

Rápido, vivo.

73

 

 

Allò que no has fet

no et farà mal; peró sí

el que no has provat.

72
.
 Déu posa rera
la por, la joia més gran.
Gosa buscar-la.
71
 Fa molts anys, un dolç
rosari blanc i rosa,
i els nens de festa.
70
 ……………………….
Rius, ara, malgrat
les llàgrimes vessades 
no fa tant de temps. 
69
Ven suavemente,
indolora, ràpida:
sé bienvenida.
68
 Pa sense torrar,
mantega i melmelada,
dies de relax.
( café al matí calm)

67

 

Grande, es grande,

ocupa todo tu ser,

cuesta respirar.

66

 

Tries somriure,

pots escollir venjança,

i no ho estàs fent.

65

 

 

Ya no podemos

Y hace tanta falta
Cómo demostrar.
 64

 

 

 

He somniat, de nou,

que eren llargs els pantalons

curts, de quan xiquet.

63

 

L’estertor darrer,

l’1 d’abril, una broma,

l’hivern acaba.

(natura molla)

62

 

En ocasiones

temida, odiada,

i si, mi amiga.

61

Ahora suaves
Íntima sensación
Ahora libres
60
Llums, llums al carrer,
desert i xop, cristal·lí,
i uns gats feréstecs.
59
Cómo te añoro,
círculo dorado,
luz, calor,vida
58

 

Vincle el gra de blat,

per excès, romp la tija,

romp la collita.

57

 

Antes, después. Nos

faltarà la genista,

año sin un cuarto.

56

 

Has d’obrir-los molt,

increïble el que veuràs,

Obre, ja, els teus ulls.

55b

 

Muy abiertos, mucho;

increíble lo que verás.

Abre los Ojos.
55a

“Obras son amores…”

Rescates  perdut g.mail, per

Seguir en contacte amb mi.

54

 

Sortir al carrer,

caminar al sol de les tres,

by, confinament.

53

 

Digues, què has guanyat

meditant ? Res. He perdut

la por al meu destí.

52

Foc dels templers,

homes bons a Montsegur,

qui guanya ara, perd.

51

 

Trobadors, càtars,

mil cent anys de pergamins.

Lluís.Cercamon

50

 

Fredor de la nit,

quietud, coneixement. Tu

i la immensitat.

49

 

Sentits: el cel blau,

Bach, espígol, llenguado,

ta llengua, vellut.

48

 

 

En Valladolid,

-rotundo, contundente  y

claro-  la prueba.

47

 

Compartimentos

Amistad complicidad

solapándose.

46

 

 

Ya era hora,

finalmente lo vemos,

clarividencia.

45

 

 

Esfinx peluda

bigotis dropos i àgils.

Deixa’l. Ja et vindrà.

44

 

 

Si, si, aquí estoy,

mimado y consentido,

tarde lo entendí.

43

 

 

Me miró y ví,

todo mi entendimiento

distendiéndose.

42

 

 

Gaia seguirà.

Paguem amb devastació

l’arrogància.

41

 

 

Sí amiga mía,

Te quiero,  y te pienso

Siempre así, casi.

40

 

 

Maresme i Vallès,

lligats per les rieres,

dos mons diferents.

39

 

 

Todos los días,

es tu débil compañía,

me reconforta.

38

 

Tranquil·la, pel te,

ja fumeja a la tassa,

me l’estic bevent.

37

 

 

Sabem, que vindrà,

que ens prendrà, sols i espantats,

però aquest març, horror.

36

 

 

Et veig i escolto,

et miro i (et) sento (:) por a

la felicitat.

35

 

 

 

La sinceridad

tiempo limitado,

hasta siempre.

34

 

 

Placer de verte

Placer de cuidarte

Tu enseñanza.

33

 

Et veig i escolto,

et miro i (et) sento (:) por a

la felicitat.

32

 

 

La sinceridad

tiempo limitado,

hasta siempre.

31

 

 

Placer de verte

Placer de cuidarte

Tu enseñanza.

30

 

 

Ya era hora,

finalmente lo vemos,

clarividencia.

29

 

La poesia,

sensibilitat, densa,

això, simplement.

28

 

 

La rebelión,

desestabilización,

naturaleza.

27

 

 

 

Sense pentinar,

Asseguda a la tassa,

també això és amor.

26

 

Caen y caen

No cesan incontables

Regeneración.

25

 

A casa, tancats.

Dues ratlletes blaves.

No, sols. Si, acollits.

24

 

 

Notas de verde,

Me rodean y miran,

Son bienvenidas.

23

 

M’escoltes i mires,

Xiuxiueges i em somrius,

Desig ancestral.

22

 

 

Boira sobre el mar,

Contrast de tebior, de fred

Que bé, si escampa ¡

21

 

 

La oscuridad

Bendito silencio,

Sueño irisado.

20

 

Flores, pájaros,

Brillo, alegría, luz,

Los despertares.

19

 

 

Nutella entrepà,

Gris rutina i petonets,

diari benestar.

18

 

La tremolor es fon,

núvol prim a ple juliol,

el teu triomf joiós.

17

 

 

 

Mil·lenària,

testimoni impassible,

de coratge i pors.

16

 

Afloran dulces

Risas, miradas, vino.

Nacen cadenas.

15

 

Semàfors vermells,

Crispació al volant, presses,

Vull seguir tastant.

 

14b

Fruita al punt, plaer

Sucòs a l’ombra blau cel,

Vull deixar enrere.

14a

 

Semàfors vermells,

Crispació al volant, presses,

Vull seguir tastant.

13

 

 

La valentía,

no acepto tus, mis, miedos,

resolución.

12b

Esos  estribos,

acepto algunos miedos,

sostenlos fuerte.

12a

 

Calor y brillo

me rodea y me alegra,

puro júbilo.

11

 

Color más color,

lontananza mirada,

respiración

10

 

 

Retornarà el sol;

aquarel·la de blau i gris,

avui maleit.

9

 

Siempre faltas,

No tengo suficiente,

Quiero mucho más.

8c

Siempre faltas,

no hay tu sombra, si la hay,

apenas borrosa.

8b

Falta tu sombra,

apenas aura y color,

quiero su tacto.

8a

 

Repòs i matriu,

el més real i irreal,

santuari vital.

7

 

 

 

Inexorable,

el viento osa continuar,

déjalo mecer.

6

 

L’afluent està sec,

la llera on reposa el bulb,

retorna l’eixorc.

5

 

 

Inexorable,

No puede detenerse

Se impone el placer.

4

 

Estàs preparat?

On deixes la il·lusió,

És desil·lusió.

3

 

 

Blanc viking ratllat

abatut, la deesa

Nike llisca en el verd.

2

 

Maresme(s), “huîtres

et poulardes”, Perpinyà

amics, còmplices.

1

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A la gran pantalla

0
Publicat el 5 d'agost de 2019

 

1. Les pel·lícules de l’any 

 

(previst actualitzar,  estiu 2020)

 

 

 

  1. LES PEL·LÍCULES DEL MES

 

JULIOL

The Emperor of Paris. Dirigida per  Jean-François Richet (2018)

 

En temps de l’emperador Napoleó, mentre aquest va conquerint Europa, a França la policia ha d’evitar el caos criminal, amb creixent impotència. Un presoner fugitiu llegendari, Vidoq, s’ofereix per  ajudar a netejar els carrers, a canvi d’obtenir l’indult definitiu. En aquesta empresa es venjarà de qui el va acusar injustament, s’enamorarà, viura la tragèdIa, farà amics, i perseguirà vells amics.

Ambientada en la capital francesa durant la primera dècada del segle XIX, el film respira voluntat de superproducció per igualar el thriller d’acció històrica a la manera del cinema nord-americà. Se’n surt prou bé. Una digne drama de supervivència a banda i banda dels murs que separen aristocràcia i vassalls. El film mostra descarnadament la ínfima vàlua que un ésser humà tenia aleshores -només aleshores?- respecte a les grans forces que dominen la societat : l’estat organitzat a major glòria de la seva grandesa, i les forces criminals que també desitgen prosperar i progressar en el control de la part fosca d’una comunitat. Enmig, la senzillesa, humilitat, la condició mediocre i esporuguida de l’individu, a voltes una elevació generosa -un cant de cigne- per oferir el millor d’un mateix en el seu entorn.

Ben il·luminadora,  la paradoxa del  dramatisme que acompanya les decisions importants de la vida. En un moment donat, Vidoq, conscient que van a per ell, prepara la maleta per fugir. L’etern femení el reté, li fa conèixer l’amor, el transmorme en una persona menys endurida, només una mica menys. Però el preu que paga és que la demora en fugir permet que el matí següent sigui detingut. Gairebé és una posada en escena de la idea que transmet G.Moustaki a “Ma Liberté”, quan després de lloar el seu instint innat per continuar lliure, cau en mans de la seva carcellera -el seu amor- i traeix tota una vida de llibertat i llibertinatge. Ben trobat l’antagonisme entre aquest fet, i el que protagonitza la baronesa, la que accepta viure sense aquest lligam humà, a canvi de la llibertat absoluta de tenir diner i poder, de no tenir escrúpols.

Dues raons per anar a veure-la. La convincent interpretació dels personatges secundaris que embolcallen l’acció del protagonista. Des d’una amorosa jove que es guanya la vida al carrer, com pot, i que finalment serà l’amor correspost de Vidoq, fins a la sensualitat letal de la baronesa, passant per l’oficial de l’exèrcit lleial en tot moment, els comandaments intermitjos policials, i un excels paper de Fouché, paradigma del poder francés, de la perpetuació de Leviatan modern perquè el sistema polític es vagi reproduint a benefici d’un estat fort.

La segona raó fa referència a la capacitat per tal de combinar cinema d’acció, amb imatges molt poderoses, bé originals, bé excel·lentment adaptades, (llençament a l’aigua com càstic carcerari, persecució a peu entre tres sicaris i la jove, entrada a la cova del llop per derrotar la banda criminal, l’escena d’una estremidora potència física quan el hússar mora matant), sense oblidar un guió ben travat, versemblant, on les escenes  “d’aprenentatge” sobre la condició humana i social, flueixen amb qualitat, amb sobrietat narrativa, esquitxada d’algunes aportacions particulars  creatives de la direcció i de l’enquadrament.

Una raó per no anar-la a veure immediatament.  La voluntat de mostrar la brutícia doble de la ciutat parisenca durant aquells anys, i l’embrutiment de l’ésser humà, és explícit, i en no portar cap a un final més o menys agradable, deix una sensació de desesper, de resignació vital. No hi ha un element esperançador on agafar-se. Des de la primera seqüència.. Al mateix temps, malgrat la ferma direcció, alguna escena demostra el dèficit de passió, de química, d’enamorament de la càmera, per part d’uns actors molt correctes, però tal vegada massa acadèmics. L’escena de comiat, provisional, després d’una nit d’amor, entre Vidoq i la seva amiga, resulta plana. Més quan la comparem amb l’erotisme que desprén el comiat que apareix a la pel·lícula  “Once upon a time in the West”, (Fins que arribà la seva hora), entre la Claudia Cardinale i el Charles Bronson, paradigma del que es diu fer l’amor amb la mirada, rostres arquetípics del que s’anomena l’etern femení, l’etern masculí, políticament incorrecte però força expressiu.

És la versió brutal, sense arribar a ser insuportable de la història del mateix personatge mític a França de Vidoq, que va ser dirigida per D.Sirk als anys 1940’s,  amb el títol de “A scandal in París”. Més complexa, menys estilitzada, més realista, menys amable en el final.

<https://www.imdb.com/title/tt7025976/?ref_=nv_sr_1?ref_=nv_sr_1>

 

 

Cold Pursuit.  (Venganza bajo cero)  Dirigida per Hans Petter Moland  (2019)

Una pel·lícula de thriller, amb tones de neu blanca i d’humor negre. La venjaça del pare  per l’assassinat del fill a mans d’una banda de traficants de droga segueix pautes bastant conegudes ( inversemblants com en tots els casos en què la ràbia i l’adrenalina sanguinària d’un ciutadà corrent és capaç de superar la fredor criminal d’una banda, però bé, ho acceptem), però les vesteix d’un guió ferm que tracta l’espectador amb respecte. El desenvolupament de la història exemplifica l’asseveració de la frase atribuïda a Einstein sobre la infinitud de l’estupidesa humana. Tota la pel·lícula està esquitxada de situacions que ens ho van recordant. La malaptesa dels protagonistes trenca -i de quina manera- la pacífica existència d’un poble allunyat de la civilització, i amb una turística estació d’esquí. L’aparent justificació de prendre’s  la  justícia particular que fa el pare, es veu enfosquida perquè el causant de la tragèdia va ser el comportament cobdiciós del fill. El detonant que va encendre una metxa de malsentesos i de violència.  El còctel té un 25% de història clàssica de mafiosos, un 25% de locuacitat pre-carnissera tarantiniana, un 40% de violència  seca, bé sigui en la seva vessant  nòrdica,  o a la manera dels germans Coen). El 10% de burla sobre la temàtica,  a la manera quixotesca dels llibres de cavalleria, és el que fa original el film.

També aporta algunes imatges i algunes relacions força perspicaces. Des de l’evident simbiosi entre neu i cocaïna, passant per  les referències a les antigues relacions tribals del territori fronterer nordamericà, fins al degoteig de morts que van inserint-se en la pantalla, a la manera dels cartons negres d’explicació visual a les pel·lícules del període pioner sense so.

Dues raons per anar-la a veure. Una trama que es desenvolupa ben  travada pel que fa a arquetips humans, però tots plens de contradiccions i doncs, de veritat quotidiana, que pot anar-se seguint sense el diàleg explícit de les pel·lícules dolentes on cal donar mastegat a l’espectador el que s’està oferint. La segona, l’embolcall, l’aspecte visual, també les actuacions dels protagonistes principals i secundaris, entre els quals la ja tradicional cara de Liam Neeson, que evoluciona de treballador amb vida familiar ordinària, a àngel de la mort. També el previsible paper de dona que se separa, bé a iniciativa pròpia, bé a iniciativa de la parella, de la Laura Dern, sempre esposa, mare, patidora, anti-empàtica, abandonada per la resta.

Una raó per deixar el visionat per a més endavant. Si fos el cas, la saturació de situacions similars de venjança d’un particular contra els delinqüents que no són perseguits eficientment per la policia.

La imatge: N’hi ha unes quantes. Però la conversa abans de dormir entre el nen segrestat, fill del cap dels criminals, i el seu raptador, el pare venjatiu. Convincent, amb el punt de tendresa i de familiaritat que no s’espera en una situació així.

https://www.imdb.com/title/tt5719748/?ref_=nm_flmg_dr_3

 

 

 

 

Yesterday .  Dirigida per Danny Boyle (2019)

Yesterday, o com  reivindicar l’alegria musical dels The Beatles quan aquests fa seixanta anys  (seixanta anys !) van revolucionar el lleure, la música pop, la comunicació global, primer a la Grany Bretanya, finalment arreu del planeta.

Com fer una pel·lícula de reivindicació de la nostàlgia, en clau comèdia, amb uns pocs girs narratius deliciosament inversemblants. On la màxima transgressió sigui apropiar-se d’un llegat artístic aliè, prioritzar l’èxit a l’amor, pagar un preu per això. Sense violència física, una mínima agressivitat dialectal, sense sexe explícit i amb un lleuger assaonament sensual de mirades i de silencis. En temps de distopies malèfiques, pseudo-totalitàries i plenes de foscor,  una ucronia amable, que els bons sentiments i la fraternitat heretada de la creativitat del grup de Liverpool transformen en utopia.

Dues raons per anar-la a veure ara mateix. Una, la fluidesa narrativa que aconsegueix el director, esquitxada de situacions per fer-nos somriure, o per què no, riure amb ganes, abans d’arribar al clímax catàrtic i la posterior fase última de repòs familiar, existencial. Els actors es deixen portar en aquest viatge musical de tal manera que esdevenen arquetíps ben esbossats de conductes humanes. La segona raó, òbviament és recordar les melodies que van acompanyar-nos durant la dècada dels seixanta i més enllà.

Una raó per posposar-ne el visionat tindria a veure en l’absència de gruix dramàtic que actualment esperem, acostumats a personatges complexos, que no són paradigmes transparents d’una sola mirada sobre la condició de l’ésser humà. S’espera que una història a la pantalla, petita o gran, arrossegui una bona cua de dolor, conflicte i/o redempció a través de la mort d’algú, i no és el cas.

<https://www.imdb.com/title/tt8079248/?ref_=fn_al_tt_1>

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


2. LES PEL·LÍCULES DE L’ANY 

GENER /  JUNY 2019

JUNY 2019.

Toy Story 4Dirigida per  Josh Cooley. (2019)

El responsable d’aquesta nova entrega de les joguines conscients, Josh Cooley, s’estrena com a director. Ara bé, no fa un salt en el buit. John Lasseter,  juntament amb Andrew Stanton,  li posen una xarxa de protecció. El primer,  creador de la saga Toy Story, Toy Story2 (1995, 1999) i ubic responsable   sigui com a guionista, director, o productor executiu a la majoria d’obres mestres d’animació d’aquest segle, i finals de l’anterior, des de  Cars , Cars2, Inside out, Brave, Up, Wall-E, Ratatouille,  o la ja llunyana Buscant a Nemo (2003), aporten tota la seva sabiduria cinèfila per tal de que els 100 minuts d’aquesta darrera aventura del cowboy Woody i la seva colla sigui un festival d’acció i d’emoció.

El primer quart d’hora, a la manera dels films de James Bond, i que va immortalitzar  Spielberg a  En busca de l’arca perduda, és una narració, prèvia als crèdits inicials, amb un contingut especial, amb argument desvinculat directament de la trama posterior. En aquest cas els serveix de pròleg per  recordar  la nit plujosa en la qual el nen propietari del vaquer es mudava de casa,  tot deixant enrere, entre altres coses, les seves joguines. Després comença la pel·lícula,  pròpiament, en la nova família, i Bonnie, la  nena de qui en Woody haurà de tenir cura. Costi el que costi, fins i tot malgrat la lògica irresponsabilitat de la petita. Comença un viatge que esdevindrà una prova de fidelitat en dues direccions, entre les joguines que conduiran -literalment en l’escena exhilarant en que guien la conducció del pare- els adults perquè en el camí no falti de res a Bonnie, però  també de la  lleialtat que cadascun dels personatges de fusta, metall i roba, es regalen perquè tots són conscients del seu lloc al món.

A partir d’aquí, els creadors de la història saben espargir moments de sentimentalisme -la joguina abandonada, l’esperança de ser útil per a l’infant necessitat-,  l’èpica, l’ensurt, l’humor. Un s’arriba a preguntar com pot ser que una història de la qual n’intueixes els elements, òbviament prosaics, amb  girs que ja s’han vist milers de cops, amb una  motivació i uns  personatges repetits,  que està destinada als nens, pugui convertir-se en una petita meravella d’obra d’art cinematogràfica. La conclusió és que, a la manera tarantiniana, els responsables s’han alimentat de cinema, l’han sabut digerir bé, i els ha donat energia renovada per plasmar la seva imaginació a la pantalla.

Dues raons per anar a veure-la ja:  Emocionar-se, de nou, amb una història inversemblant, anticipada, i paradoxalment, de gaudi majúscul. És a dir, saber que estàs en bones mans, i que quan et posis còmode a la butaca, el director i el muntador, i la resta de l’equip, et sabran portar per revolts agraïts i referencials. Un llargmetratge que no és excessiu, optimitzat, sintètic, on cada pla i cada seqüència, són necessaris, són bells, i esdevenen retaules visuals. Alguns serveixen per homenatjar referents del passat  –ET, Chucky-  d’altres són collita pròpia, inèdits, alguns d’ells per tenir  situar-se com a referència en el futur.  Per tant, també és adient per entendre els camins que van marcant el present de l’espectacle. Sense renunciar a uns valors morals que tracten del deure, de l’amistat, de la persistència en la tasca que a cadascú -a cada nino- li es encomanada, exposar el que tan bé saben fer els millors directors. Mostrar una aventura vital, com cap altre art pot dur a terme, amb la qual l’espectador pugui sentir-se identificat, mentre gaudeix de la intel·ligència cinematogràfica del realitzador.

Una raó per posposar-ne el visionat.  La sensació d’assistir a una seqüela més, de ser utilitzat com a  carn de canó que aporta recursos a una indústria que va plagiant-se a sí mateixa. Sense posar en dubte l’excel·lència de cada producció, la percepció és que costa trobar idees plenament originals.

<https://www.imdb.com/title/tt1979376/?ref_=fn_al_tt_1>

 

El venedor de tabac.  (Der Traffikant)  Dirigida per Nikolaus Leytner  (2018)

Una de les darreres pel·lícules on apareix l’actor Bruno Ganz, recentment traspassat, aquí fent de Sigmund Freud. El metratge és ple de detalls de qualitat que decoren una pel·lícula notable, reflexiva, acadèmica, i altament recomanable. Com en una bona obra de ficció, quan s’acaba, l’espectador en surt una mica més savi, perquè el creador ha sabut transmetre uns retalls de vida, de veritat, encara que provinguin de la imaginació i parcialment de l’experiència.  Es tracta d’això, de viure altres vides a través de la vivència de referents, inventats o històrics, que han deixat la seva emprempta, que serveixen com a punts de referència, per imitar, per refusar.

A nivell formal, li falta una espurna de contundència, d’emoció, d’embolcall, per tal situar-se en el grup de films excel·lents de l’any.  En qualsevol cas, el contingut, el missatge, la peripècia vital dels protagonistes, formen un conjunt coherent, versemblant, en fan una obra en la qual som testimonis de com  el personatge creix i aprèn, des de la seva dramàtica infantesa pastoral  -el llac i la muntanya com a símbols de l’aïllament que el manté més o menys pur, més o menys inútil-  fins a la seva tràgica consciència d’adult, a Viena, on la seva vida pren sentit malauradament en un temps i en un espai que fa olor a violència i mort.

Aquesta evolució, inserida en l’auge del nazisme a Àustria, juntament amb l’actuació de Bruno Ganz serien les dues raons per anar a gaudir d’aquesta discreta perla europea. La raó per postposar-ne el visionat estaria en la manca de producció des del punt de vista visual més que narratiu, que la fa estar un graó per sota d’altres pel·lícules que tractin els anys trenta a la zona d’influència germànica. “Cabaret”, per exemple, és igual d’il·lustradora sobre l’ascens de la maldat i del totalitarisme  en les classes mitjanes, i al mateix temps resulta molt més efectiva pel que fa a la producció que vesteix el film, com ara actors secundaris, música, fils argumentals, i contundència estètica.

 

 

La biblioteca dels llibres refusats (Le mystère Henri Pick). Dirigida per Rémi Bezançon. (2019)

Aparentment un film menor. Francès, localitzat a la Bretanya, sobre llibres, literatura i biblioteca. Un crim a província, on no hi ha víctima mortal. Malgrat el devessall d’indicis per a una pel·lícula avorrida  i/o inerme, i precisament perquè no hi ha grans expectatives, el resultat és notable. Un improbable crític televisiu de llibres s’obsessiona per esbrinar si el darrer èxit novel·lístic ha estat escrit, com s’afirma, per un pizzer en les seves hores lliures. Tenint en compte que fa un parell d’anys que s’ha mort, i que el manuscrit  va anar a parar a la  secció de Biblioteca de Llibres Refusats d’un poblet bretó, la recerca de la veracitat o no de l’autoria esdevé un petit crim a resoldre com si es tractés d’una Mrs. Marple francesa.

El divertiment del director es una comèdia costumista, on de nou la locuacitat dels  protagonistes llegits queda palesa, i plana una crítica sobre l’acceptació de qualsevol història emotiva que toqui la fibra del consumidor. El cinisme per escèptic inicial, que resulta impopular, servirà per posar en dubte el relat exitós oficial, i es descabdellarà una història de talent literari, de complicitat conjugal, de publicitat editorial. L’originalitat de la proposta, la frescor d’actors i paisatge, la pretensió d’obra artesana sense ambicions gal·làctiques fan molt recomenable de gaudir d’una petita perla, rara avis en el panorama cinematogràfic.

Dues raons per anar-la a veure. El fet de poder aclofar-se a la butaca i no ser neguitejat per excessos digitals, ni embolcalls sonors estrepitosos, ni la violència de rigor, ni tan sols una escena eròtica, sinó una narrativa  feta de diàleg i moviment continus, vigència  històrica dels clàssics del setè art  es motiu d’agraïment. També la sorpresa final, quan el relat pren la versemblança que s’estava construïnt durant tot el metratge, ajuda a acabar la pel·lícula amb un molt gustós sabor,

Una raó per posposar-ne la visió. Tot i la originalitat de l’argument, pot haver-hi una sensació reiterativa de protagonistes-del-sector-editorial-que-han-d’exhibir-el-seu-nivell-de-vida-i-les-seves-lectures-a-través-de-continus-referents-meta-literaris. 

 

High Life .  Dirigida per Claire Denise  (2018)

 

La versió amb fluïds orgànics d’Interestellar. No hi ha glamour, no hi ha embolcall amable de música captivadora, no hi ha vistes panoràmiques formidables, no hi ha emocions paterno-filials a prova de temps i de conflictes. No hi ha magnificiència, ni un final icònic més o menys versemblant, que doni esperança després de l’aventura.

Enlloc d’això hi ha capacitat hipnòtica per atreure la mirada de l’espectador, tant en les escenes d’acció i maldat, com en les poques en qui hi ha relació paterno-filial. Sí, n’hi ha, i són sentimentals, però no tendres, són prou aspres, endurides, com la vida a la nau que surca la galàxia. Hi ha una proposta fílmica per sintetitzar alguns referents de ciència-ficció, com ara Solaris, 2001  a space odissey,  Interestellar, The Martian, per acabar fent-ne una pel·lícula física, quotidiana, secament vital. L’àpat contundent d’un  vi  amb cos i corpulència, pres amb formatge curat, no s’oblida de manera fàcil tot just en acabat el  tast,. En  provar-ho,  segurament ha estat més rugós que suau, fins i tot pot haver vingut el desig de no prendre’n més. Al final, el que queda és aliment, risc i honestedat. Sembla que la directora de White Material (200x)  i de Un beau soleil intérieur hagi volgut treballar amb aquests ingredients.

Dues raons per anar-la a veure :  L’actuació dels dos protagonistes,  Robert Pattinson, Juliette Binoche, esplèndids i radicalment  allunyats de papers fàcils, aburgesats.  També pel bri, ni que sigui petit, d’esperança en una humanitat en què l’agressivitat deixi de generar més agressivitat, i tan sols sigui la resposta a la inclemència exterior. La probabilitat remota de trobar-se en direcció  d’una societat renovada, enfortida, plenament conscient del lloc a l’univers.

Una raó per posposar-ne la visió: Tota la realitat bruta que es mostra en aquest viatge cap al desconegut, tota la foscor que el ser humà porta incorporat per tal de sobreviure, de guanyar, d’existir.

 

 

 

 

Les pel·lícules d’una vida.

 

1960  Elmer Gantry.

Havent estat un bona pel·lícula sobre la contradicció humana, la manipulació de la massa, l’avidesa d’enriquir-se,  el cinisme dels sense escrúpols, i la bondat benintencionada,   amb tocs d”escepticisme periodístic honest,  i un polsim de redempció femenina,  envelleix malauradament a la revisió d’un curiós del s.XXI.

El món que explica queda obsolet,  no només pels comportaments individuals exposats, sinó per la deslegitimació a ulls occidentals de la fe religiosa pura. Encara que pot haver-hi un paral·lelisme amb altres opiacis del poble, i per conseqüent, mentides, mitges veritats i xantatges vigents,  tal com se’ns presenta és arquetípic, amb exageració arquetípica, i per tant, amb llenguatge teatral.

L’actuació divina de la predicadora que es creu el que predica, l’arribista del fals predicador, juntament amb les secundaries de periodista, empresaris i directora del cor fan una consistent raó per veure-la, així com un final tràgic més o menys coherent.

Allò que ens pot refrenar és la grandiositat de la producció per mostrar un conflicte relativament menor .

La imatge: la reacció de la protagonista en assebentar-se de l’afer, i la visita per recuperar els negatius comprometedors.  La  cita : “hi hauria d’haver una prohibició de beure alcohol. ja hi és. no, no sobre vendre alcohol, sobre beure alcohol. amen.”

 

Direcció 3,75 ; guió 3,5,  actors 4, fotografia 4, producció 4,

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anglès. Vocabulari nivell Intermediate. 2.000 paraules més usuals.

3

INTERMEDIATE.
2.000 most common words in English.
Això és un diccionari incomplet. Hem intentat relacionar el vocabulari suficient d’anglès per tenir una conversa, una lectura de nivell mitjà/avançat. Aproximadament 2.500 entrades. En principi, el que es necessita per entendre i fer-se entendre, excloent phrasal verbs, idioms, slang. Considerem que hi ha seleccionat l’equivalent a un 95% aproximat del total de paraules més utilitzades en anglès. I el 5% restant? Dues explicacions: La primera és que, de ben segur, hi ha oblits en la llista, o bé hi ha apreciacions equivocades sobre si algun terme està o no entre “els més utilitzats”. La segona explicació és que es tracta d’un vocabulari general. Particularment, cada usuari, en funció dels seus interessos, siguin professionals o de lleure, pot considerar que una sèrie de paraules que necessita, no estan representades. Sigui qualsevol dels casos, convidem a que cada lector acabi de completar aquest 5% de mots, i que el diccionari acabi sent fet a mida de cadascú. Si calculem 5% sobre 2.500 ítems totals, ens movem sobre una mica més d’un centenar de paraules que lliurement es poden afegir. Hi ha espai per fer-ho.
La manera d’utilitzar aquest recull és doble. D’una banda, es pot agafar un lletra, per exemple la F, i anar a buscar entre les paraules que hi comencen, la que no coneixem. Per exemple, imaginem que llegim : Face, fact, fail, fair, i arribem a faith, que no entenem què vol dir. Ens aturem aquí, busquem el significat de faith en un diccionari convencional, i seguidament, utilitzem la paraula tot construint una frase amb aquest vocable, per repetir-nos visualment la nova adquisició, tot consolidant que es mantingui més fàcilment a la nostra memòria.
D’altra banda, també es pot tenir com a diccionari de consulta. Estem llegint un text, veient una pel•lícula, sentint una cançó. De repent ens trobem amb una paraula nova, desconeguda, per exemple dig. Anem al grup sota l’epígraf D comprovar si és a la llista. Sí, per tant tenim la confirmació que dig és un mot que val la pena retenir, perquè es troba entre els 2.500 vocables anglesos més utilitzats. Imaginem que no, que no és a la llista. Poden haver passat dues coses. Una, que sigui un error, un oblit, i que realment cal que el mot s’incorpori a la llista. (Hem deixat suficient espai fer apuntar-lo manualment). Dues, que el mot que hem sentit o llegit, no sigui habitual, i potser no calgui incorporar-lo de moment en el nostre racó de memòria, perquè és esporàdic i segurament no ens el trobarem massa vegades. Finalment, aquest diccionari incorpora dos grups de paraules dintre del conjunt global de cada lletra. La raó és que el grup que trobem primer, és bàsicament el que ja tenim de nivells anteriors. La novetat rau en el segon, que és l’específic d’aquest nivell.
Després del darrer epígraf, la lletra Z, hi ha un annex on es complementa aquesta llista general composta de noms, verbs, adjectius i adverbis, -els maons d’una llengua- amb una sèrie d’elements complementaris d’un idioma -pronoms, preposicions, conjuncions- que serveixen per cimentar els elements bàsics. Així mateix hi ha una agrupació de vocabulari temàtic divers.
Esperem que tot plegat serveixi per enriquir el nostre vocabulari d’anglès. La finalitat, fer-ne un ús actiu de manera fàcil, progressiva, constant.

! Avís: El signe * vol dir que hi ha una paraula d’arrel comú tant o més usual que la pròpia llistada. Per exemple blend*, significa que a part de to blend : barrejar, mesclar, hi ha blender: batedora, liqüadora.
El símbol (x2) vol dir que el mot és polisèmic, que té un altre significat. Per exemble bark: pot ser 1: bordar, el so que fan els gossos, 2: escorça, dels arbres.
El subratllat _ en alguna paraula del primer grup vol dir que l’element en qüestió no sortia en el recull immediatament anterior, en aquest cas, en el nivell Pre-Intermediate amb les 1.200 paraules més usuals. Per exemple bug, apareix dins del primer grup a Intermediate, tot substituint brim, que canvia de grup i passa al segon de mots, en cursiva. Es tracta de les excepcions. La immensa majoria de paraules que defineixen el nivell superior (Intermediate – 2.000) són les cursives i subratllades del segon grup, que senzillament s’afegeix a les del primer grup Pre-Intermediate – 1.200), publicades prèviament.

Comencem:

 

A
Abbey, able, about, above, abroad, accept, ace, ache, account, accuracy, accuse, acquaintance, acquit, add, address, admit, advice, afford, afraid, after, again, against, age, ago, agree, aid, aim(x2), air, alibi, alive, all, alone, allow, almond, almost, already, also, although, always, among, amount, anger, ankle, annoy, another, answer, ant, anthem, anyway, ape, apologize, appeal, apple, apricot, apron, argue, arm, around, arrange, arrive, arrow, ash, ask, attorney, aunt, avoid, away, aware, awe, awful, axe, aware, awful, 60,

+
To achieve, acumen, advertisement, to advise, allege, alley, altogether, to appear, appetizers, appointment, to apply, approach, to arise, army, to assess, asset, assignment, to astonish, attempt, attitude, auction, audition, available, average, award, awkward, 25,

 

B
Back, bad, bag, bake, ball, bark(x2), barley, basket, bath, battle, bay, be, beach, bear(X2), beard, beast, beat, beauty, because, become, bed, bee, beer, before, begin, behind, believe, bell, below, belt, berry, between, beyond, big, bike, bill, bird, birth, bishop, bitter, black, blame, block, blond, blood, blow, blue, blush, boast, boat, body, bone, book, boot, born, borrow, boss, both, bottle, bottom, bounce, boundary, bow, bowl, box, boy, brain, bread, break, breakfast, breast, breathe, brick, bride, bridge, bring, brother, brown, bug, build, bull, bunch, bundle, burn, business, butter, buy, bye 85

+
Badger, bail, balance, bald, ban, to banish, bandage, banner, bargain, barn, basement, bass, to batter, bead, beak, beam, beaver, beetroot, belief, beverages, bid, bigotry, blade, blank, blast, to bleed, to blend*, to bless, blister, blossom, breeze, bribe, brim, brink, broad, brooch, brook, broom, browse, bruise, buck, bulk, bullet, burglar, burden, 45

 

C
Cake, call, candle, car, card, care, carpet, carrot, carry, cartoon, case(X2), cash, castle, cat, celery, cell(phone), chain, chair, chance, change, cheap, cheek, cheese, cheetah, cherry, chess, chest, chicken, child, children, chin, choose, church, circle, citizen, city, class, clean, clear, clever, clock, close, clothes, cloud, coast, coat, cod, coin, cold, comb, come, complain, computer, congratulations, cook, cool, corn, corner, cost, cotton, council, count, country, couple, cow, crash, crazy, crew, cross, crowd, crumb, cry, cub, cup, cut , 75

+
Cab, cabbage, calf(x2), cap, carnation, career, carriage, to carve, cashew, caterpillar, cattle, cause, to cease, ceiling, century, chalk, character, chariot, charm, chart, to cherish, to chew, chill, chime, choir, to choke, to chop, chores, cinder, clam, clash, clay, clerk, cliff, cling, cloak, clove(x2), clue, cluster, clutch, coach(x2), coal, coffin, coin, to collide, to commit, to commute, company, conceal, concern, cone, contempt, contest, to convey*, to cope, copper, court, couch, cough, county, cover(x2), crack, cradle, cramp, crane, to crave, crawl, cricket, crimson, crop, crow, crown, crumble, crush, curfew, currency, curse, curtain, cushion, customer, cute, 80,

 

D
Dairy, daisy, damage, dance, danger, dare, dark, date(x2), daughter, dawn, day, deal, dear, death*, decrease, deep, deer, degree, dessert, desk, dessert, develop, devil, die, difficult, dig, dinner, dirt*, disagree, disappoint, dish, dive, do, dog, doll, door, dot, dove, down, draw(X2), drawer, dream, dress, drink, drive, drop(X2), drug, duck, during, dust, 50

+
Dagger, dam, damage, damp, dart, dash, to dazzle, decay, to deceive, decree, deed, default, defeat, delay, delight, to deliver, den, to deny, debt , to deprive, to deserve, to despise, device, dial, dice, to diminish, dime, disease, disgrace, disguise, to dismantle, to dismiss, display, ditch, dock, dodge, dome, donkey, draft, to drag, to drain, drought, drum, dry, dub, duke, dull, duty, dwarf, dye. 50

 

E

Each, eagle, ear, earn, earth, ease*, eat, edge, egg, either, elbow, elder*, eldest*, end, engine, enjoy, enough, environment, erase, eve, even, evening, ever, every, evil, expect, expensive, explain, eye, eyebrow, eyelash, eyelid, 30

+
Ebony, eel, else to embarrasse, to embed, ember, to embrace, empire, enable, enclosure, endeavour, to endure, to engage, to entail, envelop, envy, esteem, , exit, expel , expense, extent, 20.

 

F

Face, fact, fail, fair(x2), faith, fall, false, family, far, farm, fashion, fast(x2), fat, father, fear, feather, feed, feel, female, fence, few, field, fight, fill, find, fine(x2) finger, finish, fire, fish, fit, fix, flag, flat, flee, fly, floor, flower, fog, follow, food, fool, foot, forbid, force, forest, forget, forgive, fork, form, fox, free*, freeze*, fridge, friend, frighten, frog, front*, fruit, full, fun, 60,

+
Factory, to fade, failure, faint, fake, fancy, fare*, to fasten, faucet, fault, feat, feature, fellow, fern, to fetch, file, fist, fizzy, flaw, flea, fleet, flesh, to float, flock, flood, flour, to flourish, flow, flu, flush, fog, fold, fond, foreign, forever, former, frame, freak, freight, fringe, frost, frown, to fry, fuel, to fulfil, fund, fur, furniture, fuse, fuss, 50

 

G

Game, garden, garlic, gate, get, ghost, gift, girl, give, glad, glass, glasses, glove, go, goal, goat, god, gold, good, grandchildren, granddaughter, grandfather, grandmother, grandparents, grandson, grape, grass, great, greet, green, grey, grind, ground, grow, gun, guy, 35,

+

Gain, to gamble, gap, garment, to gather, gaze, gear, gipsy, glance, glide, glow, glue, goose, gospel, gossip, gown, grab, grant, grasp, grasshopper, grave, to graze, grease, greed, grid, grief* grim, grin, grind, grocery, groom, to guess, guest, guilt, gull, 35

 

 

H

Hair, half, ham, hammer, hand, happen, happiness*, hard, harvest, hat, hate, have, hazelnut, head, health, hear, heart, heat, heaven, heavy, hell, hello, help, here, hide, high, hill, hip, hit, hold, hole, holy, holiday, home, honey, hood, hook, hope, horse, host, hot, hour, house, hug, huge, humble, hunger*, hunt, hurry, hurt, husband, 50

+

Hail, hall, hamper, handful, hankerchief, handle, harbour, hare, harm, harsh, to to hasten, hatchling, haul, to haunt, haven, haze, hawk, hazard, heal, hedge(x2), heel, heir, heist, helmet, hen, herd, heritage, hermit, herring, to hike, hind, hint, to hire, hive, hoard, hollow, horn, hound, to hover, hull, hump, 40

 

I

Ice, idle, igloo, ill, improve, increase, injury, ink, inside, instead, involve, iron, island, item, 14

+

Inception, incumbent, inch, indeed, to inherit, inkling, inquiry, insight, to insulate, intake, to invest, invoice, issue. ivory, ivy, 15.

 

 

J

Jail, jam(x2), jar, jaw, jelly, jewel, job, joke, to join, journey, joy, judge, jug, juice, to jump, just, 16

+

Jab (to) , jackal, jay, jester, joint, jolt, joggle, junk, 5,

 

K

Keen, keep, kernel, key, kick, kid, kidney, kind(x2), king, kill, kiss, kit, kitchen, kite, knee, knife, knock, know*, 15

+
Kerb, kennel, to kidnap, kindle, kink (x2), kitten, knight, knot, knuckle, 5

 

L

Label, lady, lake, lamp, land, large, last(x2), late, laugh, law, lay, lazy, lead(x2), leaf, leak, learn, least, leave, left, leg, lemon, lend, less, let, letter, lettuce, level, lie(x2), life, light, like, line, lion, lip, listen, little, live, liver, lobster, long, look, lose, lot, loud, love, low, luck, luggage, lunch, lung, 50

+
Lack, lace, lad, ladder, ladle, lamb, lame, lane, lap, lash, launch, laundry, lawn, to lay, to leak, to lean, leap, leash, leather, leek, leisure, lens, lentil, levee, lift, lighting, lily, lime (x2), link, litter, lizard, load, loaf, loan, loathe, lobster, lock, lodge, loft, log(x2), loose, loop, loot, loss, lounge, louse, lumber, 30

 

 

M

Mad, magnet, make, mail, main, male, mammal, man, many, marble, market, marry, match(x2), may*(x2), maybe, mayor, meal, mean(x2), meat, meet, melon, melt, mess, middle, midnight, might, milk, mind(x2), mint, mirror, miss, mistake, mix, mobile, money, monkey, month, moon, morning, mother, mountain, mouse, mouth, move, movie, much, murder, mushroom, mussel, must, 50

+
Magpie, maid, major, maple, marrow, mash, mass, mate, matter(x2), maze, meadow, means, memo, to mend, meow, mercy, to merge, mice, might(x2), mild, mile, mill, mince, mink, minor, mist, mitten, mixture, mob, mood, moose, mop, mortgage, moss, mould(x2), moth, to mow, to mumble, mustard, muzzle. 40.

 

N

Nail, naked, name, napkin, narrow, nation, navy, near, nearly, neck, need, needle, neighbour, neither*, nephew, nest, net, never, new, news, next, nice, niece, night, nightmare, nod, noise, noon, nose, nothing, now, number, nun, nurse, nut(X2), 35.

+
Naive, nap, nasty, natter, nimble, nip, nipple, noose, nostril, nude, numb, nurture, 10

 

 

O
Oak, oat, octopus, odd, odyssey, off, offal, office, often, oil, old, omelet, on, once, one, onion, only, open, orange, order, ostrich, other, ought, out, oven, over, owl, own, ox, oyster, 30.

+
Oath, oddity, offal, otter, outrage, owe, 5

 

 

P

Pack, pain, paint, pair, palm, pan, park, parrot, parsley, part, party(x2) past, path, pay, pea, peace, peach, peak, peanut, pear, pearl, peel, pen, pencil, penguin, people*, pepper, pheasant, phone, picture, pie, piece, pig, pigeon, pill, pillow, pine, pineapple, pink, place, plan, plane, play, please, plenty, plum, pocket, point, poison, polite, pool, poor, post, potato, pot*, pound, powder, power, prawn, praise, pray, present(x2), press, pretend, pretty, prevent, price, pride, prince, print, prisoner, private, prize, problem, promise, proof, proud, pull, punish, puppet, purple, purpose, purse, push, put, pawn, 85

+
Pace, (to), pad, paddle, pant, partner, pastry, patch, patrol, pattern, paw, pawn, peasant, pebble, pedestrian, peer, performance, to perish, to pick, pickle, pier, pilgrim, pin, pitch, pity, plague, plaster, plate, platform, pledge, pliers, plot, plough, to plug, to plunge, pod, poise, pole, to polish, pond, poultry, pour, poverty, prattle, to preach, pregnant, prestigious, prey, priest, prize, prompt, proper, property, pros, to provide, pumkin, pulp, punch, pup, purse, puzzle. 60

 

Q

Quality, quarrel, quarter, queen, question, queue, quick, quicksand, quicksilver, quiet, quince, quit, quite, quiz, quote, 15

+
Quagmire, quail, quaint, quay. quid, 5 

 

 

R

Rabbit, raccoon, race(x2), radish, rail, rain*, raise, raw, ray, reach, read, ready, realize, really, reason, recipe, red, refuse, regards, regret, relationship, reliable, remain, remember, remind, remove, renew, report, reply, rescue, research, rest, reward, rib, ribbon, rice, rich, ride, right(x2), ring, rip, rise, river, road, rob, robin, rock, rocket, roll, roof, room, root, rope, rough, round, rug, rule*, run, rub*, rye, 60

+

Rack, rag, raid, raisin, rake, rank, random, range, rattle, raven, razor, rear, receipt, reap, to reckon, reed, reef, reel, rehearsal, relay, release, relief, to relieve, reluctant, to rely, request, reservoir, resort, retail, retreat, retrieve*, revenge, rid(of), riddle, ridge, riot, to rip, roar, roast, rooster, rosemary, row(x2), rubber, rubbish, ruffle, rush , 40

 

S

Sack, sad, safe, sail, salad, salt, same, sand, sausage, save, say, school, scissors, sea, seal(x2), search, season(X2), seat, see, seed, seem, self, sell, send, sentence, set, several, sew, shadow, shake, shame, shape, share(x2), shark, sheep, sheet, shelf, shell, shine, ship, shirt, shoe, shoot, shop, short, shoulder, shout, show, shower, shrimp, shut*, sick, side*, sight*, silk, silver, sin, sing, single, sister, sit, size, skin, skill, skirt, skull, sky, slave, sleep, sleeve, slice, slide, slight, slim, slow, small, smell, smile, smoke, smooth, snail, snake, snore, snow, soap, sock, soft, solve, some, son, song, soon, sorry, soul, sound, soup, souvenir, space, sparrow, speak, speech, speed, spell, spend, spice, spider, sport, spoon, spot, spread, square, squid, squirrel, stain, stair, stand, star, start, state, stay, steal, steel, step, still, sting, stone, stop, storm, store, story, strawberry*, stream, street, strike(x2), sudden*, sugar, suit(x2), sun, surface, surgery, surname, survey, swallow(x2), sweat, sweep, sweet, swim, swing, sword, 150

+

Saddle, sale, sample, savoury, saw, scale, scan, scarce, scare, scarf, scatter, scent, schedule, scold, scoop(x2), scope, score, scramble, scrap, scratch, to scream, screen, screw(x2), script, scroll, seam, seed, seek, settle, sewer, shackle, shallow, shamrock, to shatter, to shave, to shed, shelf, shelter, shelf, shelter, shepherd, shield, shift, shin, shiver, shore, shovel, shrewd, shrine, shrink, shrug, shuttle, shutter, sibling, sieve, sigh, silly, sin, sink(X2), sip, skate, sketch, sickle, site, skirt, slack, slam, slap, slate, sleeve, slender, slice, slide, slight, slim, slip, slippers, sliver, slope, smack, smooth, snack, snail, snap, sneak, sneeze, snore, snorkel, snooze, to soak, solicitor, sore, sorrow, sour, source, spade, spam, span, spare, spark, spear, species, spell(X2), spice, spill, spin, spit, spite, splash, split, spoil, spot, spring(X2) spur, stab, staff, stag, stage, stain, stake, stall, stamp, staple, to stare, to starve, steak, steam, steel, stem, stew, steward, stick, stiff, stink, stir, stock, stool, store, stork, stout, stove, straight, strand, strange, stream, strengthen, strike(x2), string, strip, stripe, struggle, stuff, submit, succeed, suitable, suitcase, supply, surround, survey, swallow(x2), swarm, swan, swear, sweep, swift, swing, to switch, sword, 120

 

T

Table, tag, tail, tailor, take, tale, tall, talk, tangerine, tape, target, tap, taste, tax, tea, teach, tear(x2), tell, team, thank, thick, thigh, thief, thin, thing, think, thirst*, thought, throat, throne, throw, thumb, thunder, thyme, tide, tie, tiger, timber, time, tip, toast(x2), today, toe, together, tomato, tomorrow, tongue, too(x2), tool, tooth, top, touch, towel, tower, town, toy, trade, train, travel, tray, tree, treat, trial, trick, trigger, trip, troop, trouble, trousers, truth*, trust, try, turkey, turn, turtle, twist, 75

+

Tackle, to tame, tan, tangle, tapestry, to tease, tend, tense, tent, term, thigh, thistle, thorn, thread, threat*, threshold, thrill, thrive, thug, tick, tickle, tile, toad, toss, torch, track, trait, tramp, to translate, trap, trash, to tread, treat, treatise, to trek, trench, trend, trigger, trim, trout, truck, trump, trunk, truth, to tumble, tuna, tune, turnip, twig, tycoon, 50

 

 

U

Ugly, umbrella, uncle, under, understand, undertake, underwear, university, unless, until, unwind, upset, update, use, 14

+
Ufo, unabated, to undergo, underneath, to unwind, to upgrade, upright, upside, utmost, utter, 10

 

 

V
Vaccine, vain, valley, van, vast, veal, vegetable, vein, velvet, very, view, village, voice, volunteer, vow, vowel, 16

+
Vantage, to vanish, vassal, veil, vendee, venison, venom, vent, venture, venue, verge, vessel, viceroy, vixen, vulture, 15

 

W

Waist, wait, wake, walk, wall, wallet, walnut, want, war*, warm, warn, wash, wasp, waste, watch(x2), water, wave, wax, way, weak, week, wealth, weapon, wear, weather, web, wedding, weight, welcome, well(x2) wet, whale, wheat, wheel, while, white, whole, wide, widow, wife, wild, will(x2), win, wind, wine, wing, window, wise*, wish, with/without, witness, wolf, woman, wonder(x2), wood, wool, word, work, world, worry, wound, write, wrist, wrong, 65

+
Wad, wage, walrus, waltz, wan, wand, ward, warren, weasel, to weave, wedge, weed, to weep, welfare, weird, whey, whig, whim, to whine, whip, whirl, whisker, whisper, withdraw, wield, wig, willing, willow, wink, wipe, wit, witch, wizard, womb, worm, worship, worth, to wrap, wrath, wreck, wrench, wrestle, to wring, wrinkle, wrist, 45

 

Y
Yard, yacht, yawn, year, yellow, yesterday, yet, yield, yoghurt, yolk, youth, yummy, 12

+
Yarn, yearling, to yearn, yeast, yelling, yelp, 5

 

 

Z
Zap (to), Zebra, Zealot*, Zero, Zest, Zigzag, Zip, Zoom, 8

 

Total words : 2.000

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anglès. Vocabulari nivell Pre-Intermediate. 1200 paraules més usuals.

0

Afegim uns centenars de mots, per assolir una base suficient per al dia a dia.

1.200  INTERMEDIATE WORDS.

 

Able, about, above, abroad, accept, ache, accuse, action, add, address, admit, afford, afraid, after, again, against, age, ago, agree, air, alive, all, alone, allow, almond, almost, already, also, although, always, among, anger, ankle, annoy, another, answer, ant, anyway, ape, apologize, apple, apricot, apron, argue, arm, around, arrange, arrive, arrow, ash, ask, aunt, avoid, away, aware, awful, 54

 

Back, bad, bag, bake, ball, bark(x2), barley, basket, bath, battle, bay, be, beach, bear(X2), beard, beast, beat, beauty, because, become, bed, bee, beer, before, begin, behind, believe, bell, below, belt, berry, between, beyond, big, bike, bill, bird, birth, bishop, bitter, black, blame, block, blond, blood, blow, blue, blush, boast, boat, body, bone, book, boot, born, borrow, boss, both, bottle, bottom, bounce, boundary, bow, bowl, box, boy, brain, bread, break, breakfast, breast, breathe, brick, bridge, brim, bring, brother, brown, build, bull, bunch, bundle, burn, business, butter, buy, bye 85

 

Cake, call, candle, car, card, care, carpet, carrot, carry, cartoon, case(X2), cash, castle, cat, celery, cell(phone), chain, chair, chance, change, cheap, cheek, cheese, cheetah, cherry, chess, chest, chicken, child, children, chin, choose, church, circle, citizen, city, class, clean, clear, clever, clock, close, clothes, cloud, coast, coat, cod, coin, cold, comb, come, complain, computer, congratulations, cook, cool, corn, corner, cost, cotton, council, count, country, couple, cow, crash, crazy, crew, cross, crowd, crumb, cry, cub, cup, cut , 75

 

Dance, danger, dare, dark, date(x2), daughter, dawn, day, deal, dear, death*, decrease, deep, deer, degree, dessert, desk, dessert, develop, devil, die, difficult, dig, dinner, dirty, disagree, dish, dive, do, dog, doll, door, dot, dove, down, draw(X2), drawer, dream, dress, drink, drive, drop(X2), drug, duck, during, dust, 46.

 

Each, eagle, ear, earn, earth, ease*, eat, edge, egg, either, elbow, elder*, eldest*, end, engine, enjoy, enough, environment, erase, eve, even, evening, ever, every, evil, expect, expensive, explain, eye, eyebrow, eyelash, eyelid, 32

 

Face, fact, fail, fair(x2), faith, fall, false, family, far, farm, fashion, fast(x2), fat, father, fear, feather, feed, feel, female, fence, few, field, fight, fill, find, fine(x2) finger, finish, fire, fish, fit, fix, flag, flat, flee, fly, floor, flower, fog, follow, food, fool, foot, forbid, force, forest, forget, forgive, fork, form, fox, free*, freeze*, fridge, friend, frighten, frog, front*, fruit, full, fun, 61

 

Game, garden, garlic, gate, get, ghost, gift, girl, give, glad, glass, glasses, glove, go, goal, goat, god, gold, good, grandchildren, granddaughter, grandfather, grandmother, grandparents, grandson, grape, grass, great, greet, green, grey, grind, ground, grow, gun, guy, 37

 

Hair, half, ham, hammer, hand, happen, happiness*, hard, harvest, hat, hate, have, hazelnut, head, health, hear, heart, heat, heaven, heavy, hell, help, here, hide, high, hill, hip, hit, hold, hole, holy, holiday, home, honey, hook, hood, hope, horse, host, hot, hour, house, hug, huge, humble, hunger*, hunt, hurry, hurt, husband, 50

 

Ice, idle, igloo, ill, improve, increase, injury, ink, inside, instead, involve, iron, island, item, 14

 

Jail, jam(x2), jar, jaw, jelly, jewel, job, joke, join, journey, joy, judge, jug, juice, jump, just ,16

 

Keen, keep, kernel, key, kick, kid, kidney, kind(x2), king, kill, kiss, kit, kitchen, kite, knee, knife, knock, know*, 18

 

Label, lady, lake, lamp, land, large, last(x2), late, laugh, law, lay, lazy, lead(x2), leaf, leak, learn, least, leave, left, leg, lemon, lend, less, let, letter, lettuce, level, lie(x2), life, light, like, line, lion, lip, listen, little, live, liver, lobster, long, look, lose, lot, loud, love, low, luck, luggage, lunch, lung, 50

 

Mad, magnet, make, mail, main, male, mammal, man, many, marble, market, marry, match(x2), may*(x2), maybe, mayor, meal, mean(x2), meat, meet, melon, melt, mess, middle, midnight, might, milk, mind(x2), mint, mirror, miss, mistake, mix, mobile, money, monkey, month, moon, morning, mother, mountain, mouse, mouth, move, movie, much, murder, mushroom, mussel, must, 50

 

Nail, naked, name, napkin, narrow, nation, navy, near, nearly, neck, need, needle, neighbour, neither*, nephew, nest, net, never, new, news, next, nice, niece, night, nightmare, nod, noise, noon, nose, nothing, now, number, nun, nurse, nut(X2), 35.

 

Oak, oat, octopus, odd, odyssey, off, offal, office, often, oil, old, omelet, on, once, one, onion, only, open, orange, order, ostrich, other, ought, out, oven, over, owl, own, ox, oyster, 30.

 

Pack, pain, paint, pair, palm, pan, park, parrot, parsley, part, party(x2) past, path, pay, pea, peace, peach, peak, peanut, pear, pearl, peel, pen, pencil, penguin, people*, pepper, pheasant, phone, picture, pie, piece, pig, pigeon, pill, pillow, pine, pineapple, pink, place, plan, plane, play, please, plenty, plum, pocket, point, poison, polite, pool, poor, post, potato, pot*, pound, powder, power, prawn, praise, pray, present(x2), press, pretend, pretty, prevent, price, pride, prince, print, prisoner, private, prize, problem, promise, proof, proud, pull, punish, puppet, purple, purpose, purse, push, put, pawn, 86.

 

Quality, quarrel, quarter, queen, question, queue, quick, quicksand, quicksilver, quiet, quince, quit, quite, quiz, quote, 15.

 

Rabbit, raccoon, race(x2), radish, rail, rain*, raise, raw, ray, reach, read, ready, realize, really, reason, recipe, red, refuse, regards, regret, relationship, reliable, remain, remember, remind, remove, renew, report, reply, rescue, research, rest, reward, rib, ribbon, rice, rich, ride, right(x2), ring, rip, rise, river, road, rob, robin, rock, rocket, roll, roof, room, root, rope, rough, round, rug, rule*, run, rub*, rye, 60

 

Sack, sad, safe, sail, salad, salt, same, sand, sausage, save, say, school, scissors, sea, seal, search, season(X2), seat, see, seed, seem, self, sell, send, sentence, set, several, sew, shadow, shake, shame, shape, share, shark, sharp, sheep, sheet, shelf, shell, shine, ship, shirt, shoe, shoot, shop, short, shoulder, shout, show, shower, shrimp, shut*, sick, side*, sight*, silk, silver, sin, since, sing, single, sister, sit, size, skin, skill, skirt, skull, sky, slave, sleep, sleeve, slice, slide, slight, slim, slow, small, smell, smile, smoke, smooth, snail, snake, snore, snow, soap, sock, soft, solve, some, son, song, soon, sorry, soul, sound, soup, souvenir, space, sparrow, speak, speech, speed, spell, spend, spice, spider, sport, spoon, spot, spread, square, squid, squirrel, stain, stair, stand, star, start, state, stay, steal, steel, step, still, sting, stone, stop, storm, store, story, strawberry, stream, street, strike(x2), strong, sudden, sugar, suit*, sun, sure, surface, survey, swallow(x2), sweat, sweep, sweet, swim, swing, 150

 

Table, tag, tail, tailor, take, tale, tall, talk, tangerine, tape, target, tap, taste, tax, tea, teach, tear(x2), tell, team, thank, then, there, thick, thigh, thief, thin, thing, think, thirsty, thought, throat, throw, thumb, thunder, tie, tide, tiger, tiny, time, tip, tired, toast, today, toe, together, tomato, tomorrow, tongue, too(x2), tool, tooth, top, touch, towel, tower, town, toy, trade, train, travel, tray, tree, trial, trick, trip, troop, trouble, trousers, truth*, trust, try, turkey, turn, turtle, twist, 75

 

Ugly, umbrella, uncle, under, understand, undertake, underwear, university, unless, until, unwind, upset, update, use, 14

 

Vaccine, vain, valley, van, vast, veal, vegetable, vein, velvet, very, view, village, voice, volunteer, vow, vowel, 16

 

Waist, wait, wake, walk, wall, wallet, walnut, want, war*, warm, warn, wash, wasp, waste, watch(x2), water, wave, wax, way, weak, week, wealth, weapon, wear, weather, web, wedding, weight, welcome, well(x2) wet, whale, wheat, wheel, while, white, whole, wide, widow, wife, wild, will(x2), win, wind, wine, wing, window, wise*, wish, with/without, witness, wolf, woman, wonder(x2), wood, wool, word, work, world, worry, wound, write, wrist, wrong, 65

 

Yard, yacht, yawn, year, yellow, yesterday, yet, yield, yoghurt, yolk, youth, yummy, 12

 

Zap, Zebra, Zealot, Zero, Zest, Zigzag, Zip, Zoom, 8

 

Total words : 1.111

 

Plus, other groups of words:

Ant, Bear, Bee, Bull, Butterfly, Camel, Cheetah, Chimpanzee, Cow, Cod, Crocodile, Donkey, Dolphin, Duck, Eagle, Elephant, Fly, Goat, Giraffe, Gorilla, Horse, Lion, Monkey, Octopus, Ox, Parrot, Pig, Seal, Sheep, Snake, Spider, Squid, Tiger, Vulture, Wolf.

Apple, Apricot, Bean, Berry, Carrot, Celery, Cherry, Garlic, Lemon, Lettuce, Melon, Onion, Orange, Pea, Pear, Peach, Pepper, Potato, Radish, Strawberry, Tomato, Watermelon,

Taste, Sight, Hearing, Feel, Smell. Blind, Deaf, Mute, Numb.
Height, Health, Hunger, Thirst, Wealth, Weight, Youth.

Always, Usually, Frequently, Often, Sometimes, Seldom, Hardly ever, Rarely, Never.

Although, Despite, Forward, However, In spite of, Nevertheless, Otherwise, Then, Though, Throught, Towards, Unless,

Alike, Amazing, amazed, Amusing, amused, Annoying, annoyed, Awake, (awakened), Boring, bored, Bright, Courageous, Delayed, Delightful, Disgusting, disgusted, Eager, Easy, Empty, Excited, exciting, Filthy, Foolish, Frightening, frightened, Grateful, Gloomy, Guilty, Hungry, Marvellous, Organized, Pleasant, Pleasing, Pleased, Relieved, Spotless, Successful, Tiring, Tired, Tireless, True, Ungrateful, Valuable, Vibrant, Weary, Worthy,

Awfully, Badly, Bitterly, Casually, Clearly, Commonly, Completely, Comfortably, Deadly, Deeply, Difficultly, Dramatically, Early, Easily, Emotionally, Extremely, Financially, Frankly, Generally, Hugely, Incredibly, Marvellously, Obviously, Plainly, Pretty, Reasonably, Ridiculously, Seriously, Surprisingly, Terribly, Totally, Wonderfully

Artist, Baker, Banker, Bricklayer, Builder, Butcher, Carpenter, Cashier, Civil Servant, Cook, Cosmonaut, Driver, Fireman, Hairdresser, Hotel Attendant, Journalist, Judge, Lawyer, Mayor, Mechanic, Musician, Nurse, Officer, Painter, Plumber, Policeman, Politician, Sailor, Scientist, Shop Assistant, Smith, Surgeon, Tailor, Teacher, Waiter, Writer.

 

—————————————— juliol 2019 ——————————————-

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anglès. Vocabulari nivell Basic. 775 paraules més usuals

2
Publicat el 25 de juny de 2019

A continuació, per ordre alfabètic, hi ha la llista de les paraules angleses bàsiques, per la freqüència i ús, que convé saber.

Aquests mots són  substantius, verbs, adjectius, adverbis. Per consolidar la seva comprensió, no n’hi ha prou amb llegir-les, sinó que cal utilitzar-les fent frases. Si les categories anteriors representen les rajoles i les lloses amb que construir l’edifici lingüístic, cal cimentar-les i reforçar-les amb l’ús d’articles, pronoms, preposicions i conjuncions.

 

Basic English Words

 

Able, about, above, abroad, accept, ache, accuse,  action, add, address, admit, afford, afraid, after, again, against, age, ago, agree, air, alive, all, allow, almond,  almost, already, also, alwaysamong,  angry, ankle, annoy, another, answer, ant,  ape,  apologize, apple,  apricot, arm, around, arrive,  ask, aunt, away.  45

 

Back, bad, bag, bake, ball,  basket, bath,  be, beach, bear, beard,  beat, beauty, because, become, bed, bee, beer, before, begin, behind, believe, below, belt, berry,


, big, bike,  bird, birth, bitter,   black, blood, blow, blue, boat, body, bone, book,  boot, boss, both, bottle, bow, box, boy, bread, break, breathe, brick, bridge, bring, brother, brown, burn, build, business, butter, buy, bye.  60

 

Cake, call,  candle, car, card, care, carpet, carrot, carry,  cash, castle, cat, celery, cell(phone), chain, chair, chance, change, cheap, cheek, cheesecherry, chess, chest, chicken, child,  choose, church, circle, citizen,  class, clean, clear, clever clock, close, clothes, cloud, coast, coat,  cold, comb, come, complain, computer, congratulations, cook, cool, corn, corner, cost, cotton, council, count, country, couple, cow, crash, crazy,  cross, crowd, cry, cub, cup, cut ,  65

 

 

Dance, danger, dark, date, daughter, day, deal,  dear, death deep,  desk,  dessert, devil, die, difficult, dinner, dirty,  dish,  do, dog, door,   down,  draw, dream, dress, drink, drive, drop, duck,  dust. 30

 

Eagle,  ear, early, earn, earth, easy, eat, egg,   elbow, empty, end,  enjoy, enough,   even, evening,   every, evil,  expensive, explain, eye, 20

 

Face, fair(x2), faith,  fall, false, family, far, farm, fast, fat, father, fear, feel,  few, field, fight, fill, find, fine, finger, finish, fire, fish,flag, flat, fly, floor, flower, follow, food,  foot,  force, forest,  forget, forgive, fork, fox, free, freeze, fridge, friend,  frog,  fruit, full, fun, 45

 

Game,  garden, garlic, gate,  get,  girl, give,  glass, glasses, glove, go,  god, gold, good,  granddaughter, grandfather, grandmother, grandson, grass, great, greet, green, grey,  grow, gun, 25

 

Hair, half,  hand, happen, happyhard,  hat, hate, have,  head, health, hear, heart, heat, heaven, heavy, hell, help, here, hide, high,  hit, hold, hole, holiday, home, honey, hope, horse,  host, hot, hour, house, hug,  humble, hungry, hunt, hurry, hurt, husband, 40

 

 

Ice,  ill,   improve, in,  injury, ink,  inside,   into, iron, island, 10

 

Jam,  jaw, jelly,  jewel,  job, joke journey joy,   juice, jump, 10

  

Keep key, kick,  kid, kidney,  kind(x2), king, kill, kiss, kit,  kitchen,  knee, knife,  know, 15

 

Lake, land, large, last, late, laugh, law, lazy, lead,  leaf, learn, leave, left, leg, lemon let, letter, lettuce, level, lie, life, light, like, line, lion, lip, listen, little, live, liver,  long, look, lose, lot, loud, love, low, luck, lunch, lung,  40

Make, mail,  man, many, market, marry, match,  maybe, meal,  mean meet, melon*, middle, milk, mind(x2), mirror, miss, mistakemoneymonth, moon,  morning,  mother, mountain, mouse,  mouth, move, much, must, 30

 

Nail, naked, name,  narrownear*,  neck, need, needle,  neighbour,  nest,  net, never, new, news,  next, nice,  night, noise,  nose, nothing, now, number, nun, nurse, nut, 25

 

 

Oak, off, often, old,  on, once, one, onion, only, open, orange,  other,  oven, over, own, 15

 

Pain, paint, pair,  paper, park,  party, past, pay, pea, peace,  peach, pear, pearl, pen, pencil, people,  person,  picture, pig, pill, pillow,  pine*, pink, place,  plane, play, please, plenty, plum, pocket, polite, poor,   potato, power,  pretty, price,  pull, purple, push, put, 40

 

Queen,   question, queue, quick,  quiet,  quite.

 

Rabbit, race(x2),  rain, rainbow, raise, read, ready, recipe, red,  relationship,  remember, remind, rescue, research, rest,  rice, rich, ride, right(x2), ring, rise, river, road, rob,  rock, roof,  room,  round, rule, run, 30

 

 

Sad, sail, salad, salt, same, sand, say, schoolsea,  search, season(X2), seat, see, seemself, sell, send,  set, several,  shadow, shake,  shame, shape, share, shark, sheep,  shine, ship, shirt, shoe, shoot, shop, short, shoulder, shout,  show, shower,  sick, side,  sight, silk, silver, since, sing, single, sister, sit,  size,  skin,  sky, sleep, sleeve, slow, small, smell, smile, smoke, smooth, snake, snow, soap, sock, soft, some, son, song, soon, sorry, soul, soup, souvenir,  speak, speech, spell, spend, spider,  sport, spoon, spot, square,  stand, stair, star, start,  stay, steal, steel, still, sting, stone, stop, storm, story, strawberry, street, strong, sugar,  sun,  sweet, swim, 100

 

 

Table, tail,  take, tale, tall, talk, taste, tea, teach, tear, tell, team,  thank, thick, thief, thin, thing, think, thirsty,  thought,  throw,  thunder,  tick, tide, tie, time,   tired,  today,  together, tomato,  tomorrow,  too(x2), tool, tooth, top, touch, towel, tower, town, toy, trade,  train, travel,  tree,  trouble, trousers, true, trust,  try,  turn, twist, 50

 

Ugly, umbrella,  uncle, under, understand, unless,   until, up,   upset, use, 10

 

Valley, vast, vegetable, veil, velvet, very,  view, village,  voice, vowel, 10

 

Wait, wake, walk, wall, want, war, warm,  wash,  watch, water, wave, way, weak, week, weapon, wear, weather, web, wedding,  welcome, well, wet,  whale, wheat, wheel,  white, whole, wide, wife, wild, will, win, wind, wine, wing, window, wise, wish, with/without, witness, wolf, woman, wonder, wood, word, work, world, worry,  write, wrong, 50

 

Yacht, yard,  year, yellow, yesterday, yet, yolk,  young,  youth, 8

Zebra,  zero,  zest, zigzag,  zip, zoo, zoom, 7

 

 

Total words :  775

 

A continuació,  elements de connexió de les paraules.

OTHER WORDS:

(pronouns)

I, you, he/she/it, we, you, they

My, your, his/her/its, our, your, their

Me, you, him/her/it, us, you, them

Mine, yours, his/hers/its, ours, yours, theirs

 

(preposition & conjunctions)

A, and, any, as, at,  but, by,  for, from,   if, in,  into, of, or, out,  so,  to.

 

(W-words, for questions)

What, when, where, who, why, how, which

 

(Aquí, allà ;  aquest, aquell ;  aquests, aquells  /  Hi ha )

Here, there  /  This, that   /  These,  those  / There is,  there are

 

(Comparatius :   més  que …. /   menys  que)

More than…..   /   less  than ……

 

Spring, Summer, Autumn(Fall), Winter

January, February, March, April, May, June, July, August, September,    October, November, December.Christmas, Easter

Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday.

Dawn, Morning,  Noon, Afternoon, Evening,  Night, Midnight.

East, South, West, North.

Zero(Nought), One, Two, Three, Four, Five, Six, Seven, Eight, Nine, Ten, Eleven, Twelve, Thirteen, Fourteen, Fifteen, Sixteen, Seventeen, Eighteen, Nineteen, Twenty. Thirty, Forty, Fifty, Sixty, Seventy, Eighty, Ninety, Hundred. Thousand. Million. Billion.

First, second, third, fourth, fifth, sixth, seventh, eight, ninth, tenth, eleventh…twentieth…

Yes  /  No (Not)  /

Indeed  :  (certament)

Maybe   /  Perhaps  :   (potser)

Not at all  :  (en absolut)

Anyway  :  (de totes maneres)

By the way : (per cert)

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _  Juliol 2019 _ _ _

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aproximació al tombant de segle XX i XXI. Literatura

0

 

LITERATURA

Metal movable type cropped.jpg

 

 

 

 

 

 

 

(prevista actualització   estiu/tardor 2020)

Literatura

 

Llibre

títol,  autor, any

Comentaris /

 

LLIBRES

 

Literatura llengües llatines

Literatura llengües anglosaxones

Literatura altres llengües

 

 

Si parlem de literatura, en general de novel·les,  alguna excepció en forma de poemari , d’assaig,  o d’autobiografia, podem constatar uns trets bàsics:

Generositat i/o exhibició pública  (a vegades púdica, alguns cops impúdica) de cada escriptor.  Però també molt de compromís, a cops vital, amb els seus conciutadans lectors. Especialment constatable entre els autors de països diguem-ne perifèrics, no europeus occidentals ni anglosaxos.  Xinesos, egipcis, sud-africans, txecs, polonesos, russos, nigerians, coreans. Bona part d’ells s’han jugat el confort, la tranquil·litat, el prestigi, la llibertat,…la vida.  Poca broma. Honor i reconeixement per aquests dignes seguidors de Prometeus, que ens han aportat el foc del coneixement.

La referència a la valentia dels creadors, i especialment a la dels escriptors, i especialment els escriptors no occidentals  és degut al fet que han prioritzat la seva consciència, la seva ètica, la seva coherència, a la comoditat oficial. Un nombre considerable d’entre ells han nascut en entorns més o menys acomodats . Aquest avantatge els ha permès d’educar-se i formar-se. Però lluny d’esdevenir  súbdits sotmesos , han fet el seu camí desenvolupant el seu talent literari i establint-se com a autoritat artística i referent ètic.  Cadascú de nosaltres pot sentir-se un nan –en proporció variable depenent dels mèrits propis- però que a l’espatlla d’aquests gegants que ens permeten veure, comprendre, gaudir amb molta més altura de mires la societat i el món que tenim al nostre voltant.

Estem parlant de molts d’ells. En particular :Bàbel, Bulgàkov, Márai, Dovlàtov, Mouawad, Sok-Yong, Pamuk, Mahfuz, Rushdie  i tants d’altres, que han escrit en països en què la democràcia i els drets bàsics no estaven garantits. Entre els que ho han tingut una mica més fàcil , només una mica, destaquem Grossman, Jelinek, Kerouac, Wallace, Kennedy O’Toole,  Maalouf, LeClézio, Liddell,  Coen, Porcel,Delibes, Monzó, Cabré.

 

Es diu sovint que després de la crisi de mitjan dels 2000’s la percepció social és que la propera generació, o properes generacions, viuran pitjor que els seus pares i avis.  Veurem si és incert o encertat.  En tot cas sembla ser que no és el primer cop que passa, aquesta sensació.  Sembla ser que el comic –i esmolat pensador Karl Valentin- ja va constatar fa una pila d’anys…..    “Hi va haver un temps en què el futur era millor.”

 

 

Recordem una anècdota que explica Claudio Magris, l’escriptor italià nascut i resident a Trieste, ciutat itàlica en territori eslovè.  Una vegada, un rector acostumat a votar en darrera posició en els claustres universitaris, per tal de no mullar-se, va haver de desempatar amb el seu vot.  Va adonar-se que no hi ha un món previ en el qual la persona només és observadora. És actora. Él món l’anem creant amb els nostres actes.

 

Som-hi.

 

 

 

 

Jo confesso

Jaume Cabré  –  2011

Un relat amb voluntat memorialística del protagonista. Un individu d’intel·ligència superior que vol deixar constància del que ha fet i del que ha vist. El fil conductor d’un violí històric, que travessa els segles atorgant molt poca pau al seu posseïdor. Present i passat que flueixen i s’interpel·len. Argument i mestratge narratiu. La novel·la catalana total. Forma i fons, argument i estil, acció i reflexió. Els alemanys l’adoren. Nosaltres som mediterranis, i també.

Guionista per a programes i sèries de televisió  La Granja, Estació d’enllaç, Crims, Sara, La dama blanca, Havanera. També de l’adaptació de la seva novel·la La teranyina.

Com a escriptor es va donar a conèixer als 70’s :  Faules de mal desar,  Toquen a morts. Després vindrien Carn d’olla, La teranyina, Fra Junoy,Luvowski o la desraó, Llibre de preludis.  Als 90’s apareix una obra major, en què es basteix un món i uns personatges a la Barcelona del s.XVIII  :  Senyoria (1991).  L’ombra de l’eunuc (1996) sobre la devastació humana en el franquisme. Vindran dos assaigs  i una obra de teatre.  Finalment el 2004 publica la novel·la  Les veus del Pamano ambientada en un poble pirinenc durant la guerra civil,  i el 2009 Jo confesso.

 

Schwindel                           (Vertigen)

G.W. Sebald    –    1990

Escriptor alemany i teòric de la literatura, nascut el 1944.   La seva obra literària comença a partir dels 80’s, i té un cert reconeixement, sobretot al Regne Unit i als EUA.

Susan Sontag n’esdevé una difussora i defensora.  En canvi a Alemanya i a França  no se li presta atenció fins els anys 90’s.  Avui en dia és considerat un dels millors narradors en llengua alemanya.  Com no podia ser d’una altra manera, part important de la seva temàtica rau en les conflictives relacions alemano-jueves, i l’auge nazi.

Tot i que tampoc defuig una crítica als aliats pels seus bombardejos sobre la població civil de les ciutats alemanyes, amb Dresden com a lloc emblemàtic.

Es considera que l’obra mestra de Sebald segurament és Austerliz (2001), on narra el periple anglès de Jacques Austerlitz, tot fugint de l’Holocaust .

Vertigen és un exerici literari de màxima categoria.  Dividit en quatre parts. La primera és una curta biografia d’un artista que cal reconèixer com  l’escriptor Stendhal.

La segona part és un viatge als Alps on s’hi pot veure el mateix Sebald sota un nom fictici. La tercera tracta sobre un periode concret i difícil de la vida de Kafka. L’última és la visita d’un personatge, W.,  altre cop un sucedani de l’autor, que retorna al seu poble de naixement després de molts anys.  Aquest llibre, juntament amb  Els anells de Saturn i The emigrants, conformen una trilogia.

 

Jo he servit el rei d’Anglaterra

Bohumil  Hrabal   –   1970

El clàssic de la novel·la satírica amb qualitat , de Centreuropa. Un temps revisat al cinema amb Grand Hotel Budapest.

Nascut a Brno, encara ciutat de l’Imperi Austrohongarès el 1914, ell mateix va viure el període de canvi que suposà la I Guerra Mundial, la formació dels nous estats, Àustria, Txèquia,Hongria, els vint anys d’entreguerra, i la satel·lització com a estat comunista. La seva primera novel·la Trens rigorosament vigilats,(1965) ambientada a la Segona Guerra Mundial, i la seva darrera  Noces a casa(1990), autobiografia des del punt de vista femení.

 

American Pastoral

Philip Roth   –   1997

Llicenciat en literatura anglesa, Roth coneix Saul Below, comença a escriure, publica un primer volum de contes. Dos anys després,  el 1962, la primera novel·la  Letting go.  La fama comença a arribar-li amb el quart llibre Portnoy’s complaint (1969).  El 1991 assoleix escriure una obra mestra. Patrimony. A true story (1991). Segueixen dues històries sobre l’Amèrica dels 60’s, quan la societat va perdent la innocència , Sabbath’s Theater (1995) i  American Pastoral (1997), on assoleix el cim de la seva  creativitat narrativa . L’evolució d’una família a l’ensems que l’Amèrica dels 60’s va perdent la innocència.  La dècada dels 2000 comença amb The Stain,   i acaba amb The humbling (2009). El 2011 publica Nemesis.

 

La muntanya de l’ànima

Gao Xingjian    –   1990

La novel·la amb voluntat globalitzadora sobre Xina. Una visió panoràmica, històrica, total, del país-continent. Prolífic i multidisciplinar. Poesia, teatre, assaig i novel·la. També participació en cinema.  Aquesta  Muntanya de l’ànima suposa un viatge geogràfic i cultural a Xina.

Hi recull els mites, els contes tradicionals, les històries quotidianes de la Xina profonda.

 

Multitude sins

Richard Ford     –    2004

“Això va ser quan el nostre matrimoni era feliç.”  Introducció explicativa del que ens espera de la lectura. Estem avisats.

El 1986 havia publicat una bona colla d’obres rellevants.  En destaquem :  The Sportswriter (1986),  Independence Day ( la seqüela de l’anterior) , i els altres dos que,  amb el mateix protagonista, suposen una tetralogia sobre Nordamèrica :  The Lay of the Land (2005),  i el darrer  Let me be Frank with you (2014). Una disecció de la societat moderna al seu país.

 

Cavalls cap a la fosca

Baltasar Porcel     –             1975

Des de la distància física i temporal,  les vivències d’una nissaga mallorquina. L’escriptor recrea el món d’Andratx la seva petita pàtria, i dins d’ella s’hi aboquen totes les pulsions humanes.  Guanyador del premi Crítica Serra d’Or.Reflecteix  l’espai ancestral mallorquí, la força tel·lúrica d’Antrax, la la vitalitat sense comportes.

La plèiade de la producció de Porcel és extensa.  En novel·la destaquem,  des del llunyà  Solnegre (1961) , passant  per Els argonautes,  Les pomes d’or, Els dies immortals, Les primaveres i les  tardors, El cor del senglar,  Lola i els peixos morts,   L’emperador o l’ull de vent  fins a   Cada castell i totes les ombres (2008). Però la capacitat homèrica de l’escriptor  va excel·lir en el teatre, l’assaig,  la crònica periodística i el llibre de viatges. Menció a part, la fundació i direcció de l’Institut Català de la Mediterrània.

Una de les figures cabdals de la literatura catalana del segle XX.

 

Se una notte d’inverno un viaggiatore

Italo Calvino   –   1979

Molts ressons sociològics , polítics, com ja havia apuntat amb El baró rampant,  decepció del comunisme soviètic.  Aquesta és una de les obres amb influències del seu viatge a París i el contacte amb els escriptors de Oulipo. S’hi observa voluntat de pedagogia. Entre les darreres produccions, Palomar, experimentació amb una novel·la de història narrativa mínima, i tot de idees, reflexions metafísiques.

 

Si te dicen que caí

Juan Marsé  –      1977

Una de les novel·les de referència sobre la postguerra espanyola.  Dura, com dura va ser la vida  en aquell període.  Va ser editada a Mèxic, era difícil fer-ho aquí. Del mateix autor, Últimas tardes con Teresa,  La muchacha de la bragas de oro,  El amante bilingüe.  Versió cinematrogràfica dirigida per V.Aranta, una garantia.

 

Mirall trencat

Mercè Rodoreda  –  1974

La dona de les lletres catalanes de la llarga nit franquista. Des del seu admiradíssim llibre La plaça del diamant, fins aquest Mirall trencat.

Disecció de les misèries com a condició existencial: “haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida“,  tal com va dir Ma. Mercè Marçal.

 

Seta

Alessandro Baricco   –    2004

La capacitat de construir un univers de ficció en unes poques pàgines, i , reblant el clau, sovint repetint frases senceres. Tot i això, la descripció de la mentalitat de cadascun dels dos móns. Europa i Japó.

 

Los santos inocentes

Miguel Delibes    –            1981

Una de les fites de la literatura en castellà. Drama rural, social i polític. Un gegant de la literatura española, de matriu castellana. Amb lèxic i estil poderósos, equilibrats, gairebé perfectes.

 

A Confederacy of dunces

John Kennedy Toole    –     1980

Novel·la pòstuma de J.K.Toole. La conjura de los necios. La conxorxa dels enzes.Cal llegir-la, tant per gaudir de la lectura, com per constatar el que Einstein va assegurar:

“L’expansió de l’univers i l’estupidesa humana són les úniques dues coses infinites.”

En certa manera, i gairebé sarcàsticament, l’autor va patir també una comfabulació de necis, ja que les editorials van rebutjar el seu original, la decepció el va portar al suïcidi, la persistència de la seva mare aconseguí de publicar l’obra.  I avui en dia es considera una obra clau de la seva època, tant per la creativitat mostrada, com pel domini del llenguatge.

 

Freedom

Jonathan Franzen    –     2010

Nèmesi literària de Wallace, a qui declara la seva veneració com a referent.

Conflicte entre el que s’hauria de fer i el que s’acaba fent. Es segueix una família americana, durant les últimes dècades.

 

 

 

La broma

Milan Kundera  –  1965

Bromes, acudits que poden canviar una vida?   El poc sentit de l’humor de les dictadures? Deixem-nos seduir per Kundera, que ens ho expliqui.

Quatre veus narren la novel·la,  que el mateix Kundera defineix com una història d’amor, malgrat que és fàcil descobrir-hi l’atac a la mentalitat totalitària que no suporta la broma ni el bon humor, per “antisocials”.  Kundera, nascut a Brno, va començar escrivint en txec, i es va passar  a la llengua francesa a partir de mitjan dels 90’s.

 

Obabakoak

Bernardo Atxaga  –  1988

L’escriptor basc compromès amb la veritat, i amb la literatura. Monumental obra que dibuixa una terra, un temps. I la desgràcia d’un món tancat.  Adaptada per fer-ne una pel·lícula.

El fill de l’acordionista, Esos cielos, i la darrera   Días de Nevada

 

Time’s Arrow

Martin Amis   –    1991

Des de 1973 The Rachel Papers  fins a 2012 Lionel Asbo, la narrativa de Martin Amis és molt recomanable.

Escollim  Time’s Arrow, de 1991, pel que té de tour de force.

The Zone of Interest (2014). Provocació per fer humor dels camps de concentració.  Boutada, transgressió, assaig de rompre tabús, exercici literari onanista?

Malgrat la temàtica referent a l’horror nazi, aquí descrit des de la quotidianeïtat de la vida dels botxins, amb les seves misèries i banalitats, la força crítica de denúncia hi és present, de manera implícita.

 

 

 

Saturday  

Ian McEwan    –     2005

Dissabte. Des dels seus primers novel·les de terror  passant per  Atonement (2001), Amsterdam (1998), fins aquest Saturday , una narrativa a cops macabra, a cops

més lluminosa. En tot cas, amb un domini superlatiu de la construcció literària. Ha estat considerat per The Times, “un dels  50 millors autors  de la literatura  anglesa durant la segona meitat del segle XX.  Forma, juntament amb Martin Amis i Julian Barnes, la tríada  de la generació nascuda en els 40’s, que ja no han viscut la guerra.

The children act  (2014).  Ficció , amb passatges versemblants de persones que dins de la seva aparent normalitat, trenquen algunes normes per anar sentint-se vives.

 

The sense of an ending

Julian Barnes    –     2011

Amb la seva tercera obra, El lloro de Flaubert va esdevenir mundialment conegut. Seleccionem El sentit d’un final, la darrera de les seves novel·les.

Com moralitzem la memòria?  El pas del temps, d’una manera com pocs autors han sabut narrar-ho.

 

 

 

La ciudad de los prodigios

Eduardo Mendoza    –   1986

Un  arribista  es fa amb el poder empresarial-polític de la ciutat comtal, ascens , apogeu i problemàtica. Una combinació de Barry Lyndon i Citizen Kane.

Fons i forma. Si ja  ha demostrat prou talent per retratar els personatges i les accions a La verdad sobre el caso Savolta, aquí el món que basteix,   l’encreuament  de les històries barcelonines el converteix en un déu narratiu.

 

“2666”

Roberto Bolaño         –        2004

Una de les veus més interessants i potents de la primera dècada. Bona literatura amb ambició de novel·la total. Conté una investigació històrica, hi ha poesia èpica, reflexions filosòfiques. L’argument és l’estudi d’un escriptor enigmàtic, Von Archimboldi. Històries entrellaçades que es proposen explicar el món.  Obra pòstuma de Bolaño que s’ha convertit en l’hereu que dignifica la generació llatinoamericana anterior.  S’estroncà massa aviat, massa jove.

 

L’estuari

Miquel Bauçà     –   1990

La facilitat, la lucidesa  i frondositat literària que qualsevol escriptor  voldria posseir. Oceànic.  Premi Sant Joan, i Crítica Serra d’Or.

Un exemple del que sovint s’anomena  “artista maleït”, tot i que en certa manera, ell senzillament volia escriure i viure en tranquil·litat.  De ben segur ha estat molt més

apreciat i reconegut després del seu traspàs, sobre tot per la influència posterior en els autors que han prioritzat  l’ús adient de lèxic, vocabulari i diversitat lingüística més que no pas la narració íntrinseca. Té una dotzena de llibres de poemes, i una producció més reduïda de novel·la :  Carrer Marsala (1985), L’estuari (1990) , El vellard (1992).

 

Tota una vida

David Grossman   –   2014

Israel, el conflicte d’Israel, escrit amb autoritat moral. L’autor el va començar amb fill a l’exèrcit. I el va acabar orfe del seu estimat, que fins i tot l’havia ajudat en la confecció de la novel·la. La història d’una família israeliana, amb pares separats i fill en el servei militar, i la convivència normal , difícil amb els palestins Té una narració que pot fer-se dura en un inici. Troba la punt de realisme amb la descripció de multitud de detalls que van emmarcant el relat.

 

Memòria d’Hongria

Sandor Márai   –   1971

Una novel·la fortament  autobiogràfica. La memòria del seu país desprès d’haver-ne hagut de marxar.  Márai, nascut el 1900 en el si d’una família benestant, aviat té el neguit d’escriure, participa com a periodista en mitjans locals, ha de fugir del seu país per por del “terror blanc” anticomunista. Treballa al Frankfurter Zeitung.

Finalment , de retorn a Hongria i durant el període d’entreguerres escriu dues superbes obres   La Conversació  de Bolzano  i  Les brases.  Patirà la Segona Guerra  Mundial. Finalment es decidirà a escriure la seva vivència  des de l’exili en aquesta  Memòria d’Hongria.

 

 

 

Viatge amb Heròdot

Kapucinsky   –   2004

Periodista de raça. Dels llegits, cultivats, viatjats. Nascut a Bielorrúsia, el 1932. Llicenciat en història i en art a la universitat de Varsòvia, va ser corresponsal en molts processos de descolonització i guerres al llarg i ample de tot el món.  Des de 1962 compagina aquests treballs periodístics amb la literatura, novel·la i assaig.

Un dia més de vida. Al remolí de la història. He donat veu als pobres. I aquest viatge amb l’arquetip dels historiadors.

 

The tender bar

J.R.Moehringer      –  2005

Una trajectòria vital d’un personatge molt semblant a un avatar de l’escriptor. Un bar on refugiar-se, amb l’amic darrera la barra, que l’escoltarà  per anar cicatritzant totes les ferides que el protagonista va patint en la vida real, el ridícul, el desamor, l’esforç inútil, els límits. Un relat amb una fluïdesa  admirable i unes paraules senzilles i apropiades. També ha escrit  la novel·la  Sutton   i la biografia de André Agassi, Open.

 

Volverás a Región

Juan Benet    –    1967

L’èxit de qualsevol novel·lista. Crear un món, sentir-se déu;  ell ho ha aconseguit amb aquesta Región,  un indret ideal i idealitzat en el que la vida flueix, gairebé mai de manera idíl·lica. Considerat el més influent dels novel·listes de la seva generació, de la segona meitat del segle XX.  Un home de lletres, novelista, assagista, dramaturg, escriptor de contes. Entre la seva obra més rellevant : El aire de un crimen (1980),  En la penumbra (1989) , El caballero de Sajonia (1991). Entre les obres de no ficció, els assaigs   La inspiración y el estilo (1966)     i  La construcción de la torre de Babel (1990)

 

Les històries naturals

Joan Perucho      –    1960

Una de vampirs i història catalana. Aclamada, traduïda,guanyadora. El jutge que escrivia, i llegia, i prescrivia cultura. Altres exemples de literatura fantàstica i de terror :  La invasió  , Josep Albanell ;  Sang de violí, Jaume Cabré.  Emili Olcina, escriptor , traductor és responsable del llibre Antologia de narrativa fantàstica catalana.  Els contes  La xucladora i  La fi del món a Girona,  de Joaquim Ruyra.  És dins la mitja dotzena de títols  destacats sota l’epígraf Catalonia, en la llista de Harold Bloom.

 

El nom de la rosa

Umberto Eco   –   1980

Intrigues en un monestir, on moren massa monjos. Eco comparteix la seva saviesa. No oblidem El pèndul de Foucault, ni tota la seva producció assagística, i “semiòtica”.

 

Danubio

Claudio Magris        –    1986

Un meravellós viatge sentimental pel riu des del seu naixement fins el Mar Negre recorregut que repassa la societat de l’Europa central i la seva.

Caldrà agrair-li acompanyar Steiner en la seva idea d’Europa. Caldrà agrair-li prologar el cànon de Monmany, sobre la literatura “a les  fronteres d’Europa”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Levels of life
Julian Barnes   2013

Llibre de no ficció. Assaig de transcriure el dolor que sofreix per la pèrdua de la seva companya vital. Mor la seva dona, i de manera tangencial a la que va fer Monet, utilitza la seva destresa, per fer-ne un retrat que al mateix temps que la recordarà, esdevindrà, sense estridencia, una catarsi individual. “You put together two things that have not been put together before. And the world is changed.’

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aproximació al tombant segle XX.XXI. Música

0

MUSICA

Resultat d'imatges de HISTORIA DE LA MUSICA

previst d’actualitzar,  estiu de 2020

Unes prèvies. La modernitat del “nostre” mig segle XX comença musicalment amb la irrupció del rock-and-roll transgressor, per mitjà de les veus i la música de B.B.King,  Jerry Lee Lewis, Chuck Berry i la veu  que els sobrepassa tots,  Elvis Presley. Tots plegats superen , expandeixen i democratitzen el llegat dels pioners talents que anys abans  han capgirat  la música popular, tot incorporant-hi el jazz, el swing,  per extreure’n un ritme nou, el bebop. Aquesta progressiva substitució és aconseguida en clau festiva, sense renunciar a les moltes experiències -documentades- de gresca vital.  Estem parlant de  James Brown “The Godfather of Soul”,  a qui també es concedeix una altra paternitat:   “ell  és el funk”  amb la fundacional (Cold Sweat, 1967).  Òbviament cal ressenyar  la tríada del jazz  que conformen Duke Ellington, Louis Armstrong i Charlie Parker,  i la superba constel·lació d’acompanyants en aquesta aventura musical :    Dizzy Gillespie , Chet Baker,   Bud PowellThelonius MonkMiles DavisColeman , HawkinsJohn Coltrane , George Benson, Otis BlackwellStan Getz.   Han definit el bebop , el mestissatge del jazz cap al swing.  Trenquen amb una tradició musical de fons i forma ortodoxa, elegant, impostada, i interpreten les cançons tot deixant-se anar, lliscant per l’ambivalent espontaneïtat. Les lletres i el llenguatge no verbal s’apropen a l’auditori, compost de gent jove amb ganes de gaudi en el seu  incipient temps de lleure.   És una generació de  compositors / intèrprets / vocalistes excepcionals. Estableixen els fonaments del que esdevindrà la música popular, rock, soul, pop, rythm and blues,  al mateix temps que comencen a exercir una crítica cada cop més agosarada contra les mancances del sistema. L’exemple pioner és  el racisme denunciat amb la veu de Billie Holiday , “Strange Fruit” (1954).

El relleu és recollit, entre d’altres, per Aretha Franklin,   “Respect”  (1967),  per  -de nou- James Brown “Say It Loud, I’m Black & Proud”  (1968),  per Bob Marley  ” Soul Rebel (1970).  Els 1980’s no són anys per reivindicar res. L’eufòria del diner fàcil ha envaït els cors i les ànimes, i sense cap crisi fins el 1987, és moment per a l’entusiasme capitalista .El fil descabdellat travessa sis dècades i arriba fins  els temes rappers actuals (amb totes les prevencions de caire comercial que es vulgui) compostos per  Kendrik Lamar, d’ Angelo, FKA Twigs, John Legend, Kanye West , 50 Cent,  Eminem, Lil Wayne,  Neneh Cherry,  Pharrell_Williams, Mary J. BligeAlicia Keys , Ne-Yo . Curiosament  l’antecessor del rap,  tendència gairebé mainstream -derivada hip-hop– en la música que ens vé dels EUA, és el poeta, novelista, activista afroamericà  de Harlem Langston Hughes, (1902-1967). Va incorporar la cadència del jazz en la seva poesia, l’anomenada “jazz poetry” que pot considerar-se precursora del rap.   El swing més elegant  de Frank Sinatra, Bing Crosby anirà arraconant el jazz cap els reductes intel·lectuals. La societat que es refà de les penúries de la guerra necessita ritme alegre i ballable. Esclata el rock and roll de músics blancs, mentre que el rythm and blues queda etiquetat com a música negra -els anys 1950 la segregació racial està en un punt àlgid-. És el temps de Little RichardBill Haley, Buddy Holly, Fats Domino,  Muddy Waters, James Brown, Otis Redding, Nina Simone, Sarah Vaughan, Ella Fitzgerald,  Sam Cooke,  Eddie Cochran, Jimmy Cotton o Gene Vincent. Tots ells seran eclipsats pel rei, Elvis Presley, que va posar a disposició  i a gust del públic blanc tota l’herència de música d’arrel negra. Va empoderar aquell incipient so purament rocker, i el va fer absolutament i total  endèmic.   Altres referents dels que esdevindran pioners en posar el seu talent musical al servei de transferir el món R&B clàssic i consolidat a un pop-rock en beceroles seran ,  Ritchie Valens, Pete SeegerJohnny Cash -ens aixequem i ens treiem el barret-, el felinament camaleònic Stevie Wonder, l’esfinx Roy Orbison i els avellutats  The Everly Brothers , els quals posaran la bellesa de  Let it be me,  una de les  melodies més  harmonioses  mai escoltades, al punt exacte de  la cruïlla  entre  R&B  i el country.  Al mateix temps resulten una influència definitiva per  The Beatles –tal com ells mateixos han confessat-  per una certa idea dels The Rolling Stones  -tal com Keith Richards ha explicitat- , i finalment  per a Simon and Garfunkel, -com Paul Simon ha dit al voltant del seu   disc Graceland-.  Finalment Bob Dylan,  especialment després de la fundacional  Like a Rolling Stone també és el responsable del trasbals cap a la modernitat. D’un costat el fons :  la crua història d’una has been, un personatge abans famós en hores baixes, transfigurada en rodamón. D’altra banda, la forma  : l’estil imposat per Bob  ( jester, bufó o joglar) Dylan , és a dir nou  ritme , nova durada, nova instrumentació-,  sacseja el folk-pop-rock de manera definitiva.

A partir d’aquests fonaments, s’anirà evolucionant amb els artistes que combinen talent i estructura comercial : Creedence Clearwater Revival, (quatre músics que van posar la base sonora contemporània tot fusionant el so californià hippy   amb el ritme de Nova Orleans. La seva influència sobre les bandes musicals posteriors supera de llarg el reconeixement mediàtic aconseguit) i els representants dels emergents i proteics anys 1960’s  que aniran encavalcant-se amb els temibles, però no temerosos 1970’s.          Hi ha  els precursors The Hollies , He Ain’t Heavy, He is my Brother,1969), i  la resta de la  plèiade:  The Who , Pink Floyd, Genesis, Yes ,Boston, The Drifters,  The Platters,   The Dells,  Crosby Stills & Nash,   Marvin Gaye, Barry White,  Steve Winwood , The Byrds,  The Band,  The Shadows,  Neil Diamond, Tom JonesThe Mamas and The PapasEaglesThe Clash, Sex Pistols,  The KinksJoy Division,  Elton John,   Barbra StreisandVan Morrison,  Leonard CohenBryan Ferry,  Cat Stevens,  Gordon LightfootDavid Allan Coe,  Canned HeatGeorge Benson, Paul Anka   ;

els deixebles talentosos  The Smiths, The Pogues,   Vangelis,  Mike Oldfield, Jean Michel Jarre,  The Police,   Kenny Rogers,  Rod Stewart,  Status QuoDire Straits , Al JarreauPeter Frampton  Lionel Richie,   Santana ;  els rebels The Doors, Neil Young,  Jimi HendrixB.J.Thomas, Janis Joplin,   Joan BaezPatti Smith,  Blondie, The Pretenders, Steppenwolf,   The Velvet Underground,  Joy Division ; el cronista  per excel·lència Bruce Springsteen, i les superbandes The Animals,  Kansas, Chicago, America,  Emerson,  Lake and  Palmer,  Supertramp,  Aerosmith,  Bon JoviThe Human LeagueBlack Sabbath , AC/DC, Led Zeppelin,  Procol Harum , The Jam , Dr. Feelgood ,  els interessantíssims esperits lliures  Billy Joel, Eric Clapton, Peter Gabriel, Robert PalmerTom WaitsLou ReedZappaCarly SimonJames TaylorJoe CockerDon McLean, Barry McGuire,  Chris Rea, Gerry Rafferty,  Alice Cooper,   Prince, Mungo Jerry,  Roxy Music,  The Alan Parsons Project,  Tina Turner,  Roxete.

Avancem per mitjà de   l’encomanadissa serendipity que anticipa els 1980’s : Bee Gees, Sonny & Cher,   AlphavilleChris de BurghFrankie Goes To HollywoodChaka Khan,  Donna Summer , Gloria Gaynor, Bonnie Tyler,  Whitney Houston,   Branigan,  Asia, Kim Karnes,   Sembello,  BerlinA-ha, Simply Red, James Blunt,  Mumford & Sons ; ens diluïm amb la fascinació experimental de  techno, new age , també del  punk, grunge, metal,  i altres derivats del pop-rock,   Talking Heads , Simple Minds,  Franz Ferdinand, Stereolab,  Kraftwerk, Alan Vega,Tears for FearsThe RamonesU2 , R.E.M.Guns N’ Roses, Nirvana,  Red Hot Chili Peppers,  NOFX, This Heat, The Afghan Whigs, Mark Lanegan,   Iron Maiden,  Metallica, Queen, Deep Purple, Pearl Jam,  The Sisters of MercyWhitesnakeVan Halen,  Rainbow,   Irene Cara,  Madness,  The Cure, The Libertines, Beastie Boys,  Radiohead, Pet Shop Boys,The Communards,  The FarmSpandau Ballet,  O.M.D. ,  Iggy Pop, Michael Jackson, UB40Grace JonesTrent d’ArbyMadonna, Culture ClubGloria Estefan,  George Michael.

Reprenem el missatge musicat , tot  divisant els 1990’s i  aproximant-nos al canvi de segle:  Tracy Chapman, Suzanne Vega,  Richard Hawley,   Keane,  Oasis, Blur,  New RadicalsSnow Patrol, Yo La Tengo, Beat  Happening, The Strokes,  Beck,  Björk, Texas, Arcade Fire, Joy DivisionMuse, Wilco ; marrem en una baixada a la zona fosca, a la cova:  Tanita TikaramGreen Day, The Jesus and Mary ChainZack Hemsey, DeadMaud5, The Last Days,  Cupelli,  Hammock, Pardus ,Diplo, Crystal Fighters,    i la global Audiomachine ;  i reprenem el pop-rock amb voluntat festiva , enèrgica : Teenage FanclubColdplayBrandon Flowers (The Killers), Mika, Bruno MarsThe Go-Betweens,  Artic Monkeys,Train,  Weezer,  Echosmith, She Drew The Gun ,  t.A.T.uThe Fray, ,  Ellie Goulding, Sia,  Lucie SilvasSt. Vincent,  M.I.A. , B.o.B, The Black Keys, Daft Punk,  The Fray,Imagine DragonsOneRepublicThe Zephyr Bones ,  Bon Iver,  DNCE,  Vandaveer,  Foals, Sturgill Simpson, The JayhawksBeirut, Molotov Jukebox,

Ens deixem fascinar pel classicisme divulgatiu de  Vangelis,  Nyman,  2Cellos, André Rieu,  Ara Malikian , Ricardo Andres Tomas, Ludovico Einaudi,  Bill Fay,  Wainwright, Sufjan Stevens,  Emile Parisien, per anar recuperant  una certa sobrietat – veu excepcional,  arranjaments  excelsos-  per mitjà de les grans dames – i cavallers-  : Amy WinehouseAdeleElle King,  RihannaBeyoncé, Lady GagaOceana, Nelly Furtado, Pink,  Kelly Clarkson,  Lorde,  Ala.ni,  Meghan  Trainor,  Seal McCoy Janet Jackson,  Emeli Sandé,  Heathers,  el malaguanyat Jeff Buckley,  Sam Smith,  Garbage, Olly Murs, LP,  Alan WalkerEster RadaEd Sheeran, Michael Bublé, Passenger,  Vintage Trouble,  Imany, Angel Olsen, Katy Perry , … i més, i més…i més.

Canviem sobrietat per espectacularitat i focs d’artifici: els dj  Avicii Felix JaehnDavid Guetta,  DJ ShadowThe WeekndJuicy M , Kungs,  Cooking on 3 Burners, ; la incorporació  en el mainstream comercial de  sons ètnics dels 60’s  esquitxats del pop-rock simfònic dels 70’s  per exemple :   Gotye,  Kimbra,  YallGabriela Richardson,  Alle Farben,  Sufjan Stevens, tots ells hereus  també,  cadascú amb els seus matisos, dels sons exòtics precedents:  el  doo-wop  de  The Turbans i de The Tokens,  el calipso caribenc de Belafonte, la banda sonora africanitzant de Born Free, de John Barry,  de l’aproximació exòtica de Paul Simon, (Graceland),  la simbiosi d’EurythmicsThe CorrsThe Cranberries, el afropop de Youssou N’Dour i de Fela Kuti  el reggae de Bob Marley. Del pop-rock simfònic dels 70’s  n’emergeix l’electromisticisme del duo Gnarls Barkley ;  i del misteri cèltic de Fleetwood Mac,  The DublinersThe Pogues,  en beu el new age d’ Enya , el rock instrumental de Tortoise,  l’indie pop-rock de Beach House, i de The Last Shadow Puppets,  l’africanisme light encomanadís de Jain, o els electroaustralians The Avalanches ,  els neosimfònics The Divine Comedy, Stereolab., l’antifolk de Harmaja, i The Missing Leech, la indefinició de Cass McCombs. Des de 1993 tenim la banda  britànica d’acid-jazz i funk, Jamiroquai, també  …..

Altres veus contemporànies  , algunes que defugen  l’obsessió comercial i s’ocupen de gaudir fent  només música, sigui el blues-rock de les  Alabama Shakes,  la veu ancestral -i ja apagada- de Lhasa de Sela , el soul de   Myles Sanko, siguin els ritmes genuins de  Blick Bassy  .(Per cert, molt recomanable la pàgina Awesome Tapes from Africa , i la descoberta del “Sugarman ghanès ”  Ata Kak.). Creuem l’Atlàntic i ens fixem amb ….Inti-Illimani, Quilapayun, persistents llegataris d’una tradició ancestral que ha donat mestres  com  Victor Jara, Mercedes Sosa,  Violeta Parra, Margot Loyola,  Patrícia Chavarria, Daniel Viglietti,  …. Una mica més aprop nostre la cançó d’autor, la melodia popular, els ritmes banyats per la Mediterrània de  …Yanis Papaioannou , Areski Becamen, Daniele Sepe

A aquest llarg, inacabat i inacabable etcètera, hi afegirem alguna perla molt arrodonida que vol emergir aquí i allà, en el mar globalitzat de la música en anglès, però amb corrents submergides molt diverses. Per exemple:  l’interessantíssim pop enfosquit, indie, electrònic, parsimoniós, de  Cats on Trees, de Destroyer,  Teenage Fanclub,  el techno rugós de Flying Lotus,  Standstill. Els catalans Ramon Mirabet i Joana Serrat, amb les seves precioses balades pop.  La revifada del jazz com a música popular:   l’Avalon Jazz Band ; per exemple la redescoberta del Jazz amb majúscules, gràcies, entre d’altres al treball dels veterans  com Chick Corea  i els seus contemporanis Tete Montoliu ,  Al Di MeolaPaco de Lucía,  Ran Blake ,Stanley ClarkeKenny Garret, Carles Benavent , Stefano BollaniBrian Auger, Marc Ribot; l’aparició dels nous llegataris : Diana Krall,   Kamasi Washington (guanyador del premi John Coltrane1999, artista invitat  pel  seu jazz  èpic al  Primavera Sound 2016) ; d’ Ambrose Akinmusire,   també per  Gregory Porter;  Branford Marsalis, Michael Kiwanuka, Kate Tempest. No menystenim la incorporació d’un mediàtic com el director de cinema Woody Allen, clarinetista a New Orleans Jazz Band, que ajuda a exportar i difondre aquest estil, per la qualitat intrínseca del grup i per la seva presència.  Continua amb, per exemple,  InBalkon i d’altres bandes que, a partir d’una bona orquestració oscil·len entre el rythm and blues , el jazz ètnic  -gipsyjazz, jazz manouche-  i el pop-rock domesticat, foguejant-se en concerts populars a l’aire lliure. En concret,  el tercer cap de setmana d’agost a Basilea, en el  Em bebbi sy jazz que des de meitat dels 80’s incorpora vitalitat musical a la culta i tranquil·la capital del nordest de Suïssa. A destacar els interessantíssims  i enjogassats  Prekmurski, també  Bayou Street Beat, també ha tingut repercussió la banda  Opa Tsupa, qui entre 2001 i 2015 ha vivificat  aquest ritme que fusiona el jazz amb la música gitana, balcànica. Hereus tots ells del pioner  majestuós Django Reinhardt (1919-1953) veritable inductor de tota aquesta història. Noves veus  d’origen no anglosaxó que combinen l’idioma vernacular amb l’anglès, aportant-li matisos, entre ells, els mediterranis. Per exemple la cantant Maika MakovskiSara Pi,  Michael Olivera Group,  el  Quartet Brossa . El veterà  Francesc Burrull. També la Barcelona Gipsy Orchestra,  bé la incansable voluntat d’oferir noble bellugadissa al personal, i sota la batuta de Dani Nel·lo,  la banda Mambo Jambo  (que rico mambo), reducte rock, jazz i swing des de Barcelona (Jamboree, Plaça Reial) cap al món ; bé dins de les sales Apolo o Razzmatazz,  bé la irreductible fermesa en versionar els clàssics del jazz de la banda liderada pel músic  Joan Chamorro , la  Sant Andreu Jazz Band, i acompanyada del  talent d’ Andrea Motis.   La fidelitat al risc de Gorka Benítez. Afegim la música italocatalana Giulia Valle, la trompetista Mireia Farrés,  el blues d’ Emili Baleriola.

Com veiem no s’atura l’eclosió de noves manifestacions d’amor a la música, la de sempre i la recent, que a cops cristal·litzen en projectes tipus  PostmodernJukebox, en els quals es revisiten èxits , bé siguin vintage o moderns, amb la voluntat de donar-los-hi una textura orquestral a l’antiga, una vocalitat clàssica i al mateix temps un envoltori de producció rabiosament contemporània.

Què hi ha més?   Com veiem, a la capital comtal, el barris estant revitalitzant l’ànima cultural que com a gran ciutat, Barcelona encara ha d’incrementar: Sant Andreu, el Born, el Raval,  Gràcia, continuen donant -amb periodicitat guadianesca, i amb permisos administratius- algunes mostres de música combativa, mestissa. El flamenc en català , de la veu de Miguel Poveda .  La rumba catalana, abans representada per PeretEl PescaíllaLa Terremoto,  enllaçada a través de la baula mestissa de Gato Pérez, i exhibida olímpicament amb Los Amaya , Los Manolos, creua la dècada actual en bones -mínimes però notables- mans : Mano Negra (ja dissolts, Manu Chao, l’alma mater),  Ojos de Brujo,   Arrels de GràciaLa MalagaMaria CambrayMicu, Achilifunk, reprenen la procacitat d’un ritme innegociable i d’unes sensacions ancestrals, per tal de  garantir l’estil tot fusionant-to lliurement.

En tot cas, comiat  d’un temps i l’inici d’una altra era, ja plenament del s.XXI, que haurà de ser avaluada per unes altres persones.  Tots els anteriors  -tan de bo hi haguem representat, ni que sigui  la meitat de tots els que mereixen figurar-hi-  més els absents,  més  els que vindran,  conformen la  pedra de toc per entendre la música, -també l’època- que ens envolta i ens defineix. . Qui d’entre ells ha estat el millor? Quin període ha estat superior? És pertinent preguntar-nos-ho?

[Això és com preguntar quin és el millor jugador de futbol de la història ! (Messi, Pelé, Di Stefano, Maradona…?) Solemne ximpleria. No es pot comparar. El que cal és circumscriure el talent al temps que tot ho contextualitza. Així podem assegurar que Messi/Iniesta (després venen Xavi,CristianoRonaldo,Neymar, Pirlo) han estat els millors de la dècada 2006/2015;  com Ronaldinho/Raúl (també Ronaldo,  Eto’o, DelPiero, Gerrard, Lampard )  ho són  dels anys 2000/2005.  Zidane/Rivaldo (va, afegim Figo, Maldini, Hierro,  Beckham, ) regnen  la segona part dels 90’s  mentre que Baggio/Cantona (també Bergkamp, Laudrup, Koeman) resplendeixen  la primera meitat de la dècada. Abans ,  els holandesos VanBasten/Gullit  (amb permís de Rijkaard, Baresi, Pasarella,  Matthäus) dominen  1985/1990. Òbviament  els dos asos Maradona/Platini no tenen rival  durant els primers anys dels 80’s  ( però hi afegim Zico, Sócrates, Rummenigge,  Schuster, Butragueño) .  Cruyff/Beckembauer es reparteixen els 1970’s (un graó inferior tenim Jairzinho, Keegan, Kempes, Krol,  Rensenbrink, Deyna,). Anteriorment, ningú dubta de la preeminència de Pelé / Di Stefano, els millors, (alguns ja els hem de valorar només  d’oïda, tot afegint Rivellino, Garrincha, Didi,  Kubala, Suárez, Puskás, Eusebio, B.Charlton, G. Best).  Fem l’addenda a aquesta temporització el fet que és difícil per a un porter o un defensa competir amb l’espectacularitat de migcampista i davanter. Per tant, llistes i rànquings absoluts són intrínsecament injustos, mentre que parcialment organitzats ja comencen a donar-nos pistes de qui és qui.  Traslladem aquesta  qüestió irresoluble i fàcilment controvertible a l’àmbit musical]

Absurdament inútil de respondre. Limitem-nos a verbalitzar  allò que va caracteritzar una especialitat,  en una època. Coneixent-ho podrem apropar-nos a considerar el més rellevant de cadascuna. Constatem : Si els anys setantes van ser els atrevits , després d’uns seixantes majestuosos, i uns cinquantes fundacionals, els vuitantes van ser el clímax ( o, en paraules del pianista i escriptor James Rhodes:“Quina època més collonuda, Déu meu! Tant de bo fóssim als anys vuitanta, pel que fa a la música”. (Entrevista al diari ARA, desembre de 2015). Un comentarista musical ha dit  “La música de la primera dècada del segle XXI, en una ullada global, és innòcua.”  Tal vegada no calen hipèrboles. Ni cal exagerar especte a la magneficència dels 80’s, ni a la vacuïtat dels 00’s. És cert que a la darrera dècada  costa de trobar  cantant o grup que produeixi alguna cosa superior a un bon estàndar de qualitat tècnica -sovint embolcallant un  contingut mediocre-. Però que costi de trobar no significa que no n’hi hagi. Aquesta  dècada, ¿només serà recordada pel retorn dels vells incombustibles dels temps anteriors,els rockers incombustibles que encara monetaritzen el seu talent en concerts passats el seu temps de jubilació. Què fem amb els norantes? Els anomenem eclèctics, complexos i novament transgressors?  Tot plegat resulta limitador.  En qualsevol cas, coneixem-los, escoltem-los i gaudim-ne. I cadascú que anirà trobant la seva play-list, la seva banda sonora personal.  Però el món no s’acaba aquí. Més enllà de la recopilació de noms i peces de reconeixement global, una veritat sorgeix nítida: de la quantitat destil·len gotes de qualitat. Cal una massa crítica de bons elements perquè algun d’ells sobresurti. Després, entremig de l’excel·lència en lliscarà algun geni, que a la seva vegada serà mentor, imatge, mirall, ajut per renovar la base. I els oients espectadors ens tocarà escoltar-los, veure’ls.   Tots ells ens resulten de gran utilitat. Bé per gaudir-ne íntimament,  bé en un concert  gregari per tal d’oficiar una catarsi,  o  bé per falcar un temps i una atmosfera determinada.  Cal saber-los  dosificar  amb cura i  el context pertinent  per tal de treure’n un profit artístic i generacional.

Ara  ens toca també fer una aproximació a la  tradició cantant més propera. La que s’ha compost a la riba de la Mediterrània… I una mica enllà. És el  cas dels músics, intèrprets,  cantautors i bandes que  ho han fet en català, francès, castellà, italià. Si els  musics francesos tenen referents literaris en Prévert, Rimbaud, Baudelaire,  Verlaine,  Aragon, Eluard,  els catalans tenim  Espriu, Martí i Pol, Sagarra, Estellés,  Alcover,  Carner,  Salvat-PapasseitApel·les Mestres , Maragall,  Pere Quart,  Margarit, el molt  llunyà Llull i el molt proper Casasses Això quan no anem a buscar forasters com en Kavafis.  Aleshores emergeixen  els gegants com Llach i en fan adaptacions sublims. O com Moustaki, SerratBrel,  Aznavour, Bécaud.  Amb un punt macerat de lirisme, sociologia, reivindicació – social o política-, i la qualitat que en la immensa majoria dels artistes és condició necessària per a exposar-se públicament. I a les espatlles dels gegants es visualitzen els esplèndids , i ara ja clàssics, MontllorRaimon, Pau Riba, Baró, SisaPi de la Serra, Miquel Gil ,  Bonet, Rossell,  Motta, Núria FeliuXavier Ribalta, Joan Isaac, Toti Soler, Miquel Pujadó,  els germans  Batiste, Oriol TramviaFalsterbo 3, Xesco Boix, Tomeu Penya;  Josep  Tero ;   els francesos Léo FerréMontand,  PiafBourvil, Guy Béart,  Barbara,  HardyGrécoBirkin, GallStivell, Sylvestre,  GribouilleCristophe,  Dutronc,  Gainsbourg,  Dassin,  Brigitte Fontaine,  Hallyday,  Guichard , GoldmanFerrer , Cabrel, Bruni, Zaz, IndilaBaden- BadenDaphné, Alizée, Jenifer;

del seu llegat n’emergeixen els contemporanis: Antònia FontSangtraït, Gossos, Duble Buble, Skatalà,  Els Pets,Ja T’ho Diré, GlaucsSopa de Cabra, Umpah-pahLax’n Busto , Sau, Whiskyn’s , Puntí, Quimi Portet,  Brams,  la Dharma,  Obrint PasAl Tall,  Marc Parrot,  Miquel Abras,   RefreeCris Juanico, MazoniManel, (en cada disc, més d’un 70% de temes superlatius)  Mishima,  Aresté, Alabajos, Verdcel,  BremenEls Amics de les Arts , AspencatFeliu Ventura,  Dausà, Dolo Beltrán,  CosesSílvia Pérez CruzAnna Roig i L’ombre de ton chienBeth , Pep Lladó,  i l’aparició alternativa de  Pepet i MarietaProjecte Mut,  Els Catarres,  Gertrudis,  Txarango,   Ressonadors, i del radical Albert Pla;  els recents :  Guillamino, Branca Santa,  Blaumut,  La IaiaLa Gossa Sorda,  La Troba Kung-fuLa PegatinaOques Grasses, El Petit de Cal Eril,  Obeses,  Nyandú, Senior,  Eduard Iniesta,   i els  recentíssims:  Anímic, Mourn,  Maria Arnal & Marcel Bagés, Animal,  Trau,   Buhos,  Vàlius,  CyBeeDoctor Prats, Quart Primera, Clara Peya,  Ivette Nadal,  Les Sueques, Ran Ran Ran , Est Oest  Marcos Franz , Les Kol·lontai, Coet, Belda & SanJosex

La tradició castellana, també  la italiana,   les constatem més líriques, costumbristes,  romántiques. En algún cas recobertes d’una èpica  social o geográfica. A Espanya es musica el poema d’autors com ara Miguel Hernández, Antonio Machado,García Lorca, Rafael AlbertiPablo Neruda, Blas de Otero, Celaya,  Eduardo Galeano.   Noms rellevants que han elevat el llistó , des dels proteics : Serrat, De LucíaNino BravoSabina, Aute, Victor Manuel,  Cecília,  Miguel Ríos, (també J.L.PeralesRaphaelJulio Iglesias, malgrat l’obvi) ,  Paloma San Basilio, Los Diablos, Los Sírex,  Duo dinámicoLos Salvajes, Lone Star,   Los RebeldesRadio FuturaHéroes del Silencio,  Paoli,  CarosoneFontana, Dalla, Conte, Iva Zanicchi,  Donaggio, CelentanoCutugno, Mina, Patty Bravo, Ornella Vanoni, Rita Pavone,  MocedadesAna Belén, Rocío Jurado,   Camarón, Paco Ibáñez, Elisa Serna,  Kiko Veneno, Los Suaves, Triana;

els notables que han seguit els predecessors :  Raimundo Amador,  Bunbury,  Loquillo,  Leño, La Banda Trapera del RíoÚltimo Resorte Bella,  Giacobbe, Fausto Leali,  Tozzi, Cocciante, Testa, Battiato, Santercole,   Bosé ,HumetManzanitaDuncan DhuLa Unión,Danza InvisibleEl Último de la FilaAlejandro Sanz, Luz CasalMecano , Rocío Durcal, Julieta Venegas,  Los Enemigos, Quique González,  Alborán, Claudia Mori,  Pausini, Emma, Samuele Bersani, Fabrizio de André,  Bocelli,  Capossela , Battisti,  Fossati;  els actuals Amaral, Malú, Juanes, Calamaro, Vicente Amigo,  Delorean ,    Jairo “Muchachito” Perera,  Martirio,   Piero Ciampi,  Diego Cortés,  La Oreja de Van Gogh, Love of Lesbian , Standstill,  Las MigasMayte Martin,  Los ChichosSidonie,  Los Rodríguez, Manos de Topo,  EstopaDorian,  Leiva,  La Raíz,  Itaca BandEl Guincho, El Canto del Loco, Álex UbagoAntonio Orozco, Alberto Montero, Enric Montefusco,  Natalia Contesse,  Melange,  Lori Meyers, David Otero,  Alba MolinaRosalía, Elizabeth Morris, Coetus, …

Apuntem uns pocs noms de músics en llengua portuguesa : Caetano Veloso, Gilberto Gil,   Maria Bethânia, Toquinho, Buarque, Marisa MonteCesária ÉvoraMaria de Medeiros, Amalia Rodrigues,   Teófilo Chantre,  Virginia Rodrigues,  Tom Jobim, Elis ReginaRoberto CarlosNancy Vieira, Há lobos sem ser na serra ,  i més, i més…

Abans de tancar aquesta primera presentació, una consideració. Sobre la voluntat de transgredir , les normes, els costums, l’herència.  Òbviament l’art ha de cremar.  La producció i la contemplació d’una obra d’art no ha de deixar indiferent. O ens ha de fer més conscients, o més cultes, o més feliços. O les tres coses a la vegada, tot i que resulta molt complicat.  Per tant, sí, l’art ha de ser transgressor. Ha de provocar l’emoció i l’intel·lecte. La transgressió, però, ha de ser honesta. Cal que hi hagi un treball previ perquè la provocació no només sorprengui gratuïtament el gust corrent dels coetanis. Hi ha d’haver una dosi de veritat honesta i coherent per part de l’artista .Més que no pas buscada, ha de ser conseqüent . Sí, la ruptura formal en la història de l’art és una   derivada òbvia i essencial, que sovint prové de canvis pre-existents en la matriu de la societat, i en casos inusuals, per la genialitat inèdita de l’artista excepcional.  Especialment explícita  en música i en músics. Tan buscada avui en dia com a tàctica -impostada- de màrquèting, enlloc de la resulta, inevitable,   dels qui s’anticipen en una dècada al que esdevindrà hegèmonic. Transgressió, testimoni i visor a la vegada  dels canvis socials d’una  època, o bé provocació gratuïta per obtenir  un escàndol exprés i frívol.

Posem un exemple. La peça  biquini, vestit de bany reduït a dues petites peces, quan va ser lluïda per Brigitte Bardot, el 1953 a Canes -tres anys més tard repetiria indumentària a  I Déu creà la dona i seria imitada per Marilyn Monroe, Ava Gadner, Sofia Loren, Anita Eckberg, Jane Russell-, suposava transgressió a la vestimenta femenina del moment. Era un daltabaix a la moral rígida d’exposició del cos, però sobretot  millorava el confort personal, tot igualant el dret al seu cos respecte al cos masculí. Un cas diferent va ser  el biquini “tapamugrons” lluït per Carla Bruni en desfilada Chanel el 1996. L’exhibició significava provocació , evidenciava la voluntat  “d’épater les bourgeois”, i clarament no solucionava cap assumpte de dignitat/necessitat/igualtat femenina.

Sense oblidar , en els llunyans inicis dels 1970’s, l’escàndol provocat per “Je t’aime, moi non plus”, cançó d’acoplament i gemecs orgàsmics entre Serge Gainsbourg i Jane Birkin. Provocació –hi haurà qui opini que gratuïta o no- però arriscada i coherent amb la biografia personal de cadascú. En qualsevol cas,  ha aguantat bé el pas del temps, i manté a pesar de tot una certa elegancia que la continua inflamant com a tema eròtic sense caure en una obscenitat infumable.

Si generalitzem, de l’anècdota a la categoria,  en els casos en què l’escàndol provocat és un “dany col·lateral” a un bé superior en termes d’innovació artística, (o bé de millora del benestar individual o social) es pot parlar de transgressió. Aquesta novetat de ben segur, en un context de mobilitat social,  esdevindrà  paradigma normalitzat. Hi ha artistes  moguts per circumstàncies vitals  extraordinàries que efectivament s’han ofert a l’audiència tot despullant-se, físicament o emocionalment, i per tant encarant un tabú, transgredint la norma. Ho han fet de manera  coherent, compromesa, sincera amb allò que són i que volen mostrar.  Per contra, i seguint la mateixa lògica, qualsevol escàndol gratuït, que no suposi cap evolució o revolució per a un col·lectiu,  ni millori el benestar individual o social, tot cercant publicitat impúdica,  esdevé obscenitat. Si el discurs pretesament transgressor  ja  compta amb l’aprovació implícita de l’entorn, no és més que soroll innocu, trivial. I conseqüentment en confirmar el discurs a la moda, sabent que els beneficis seran segurs , s’esdevé la paradoxa que la provocació ja és “políticament correcte”, és a dir, demagogia. N’estalviem d’anomenar exemples. tots/es aquests artistes, que de la provocació fàcil,  sense risc, sense compromís sincer amb la seva transgressió, en fan  una mitjà per guanyar més popularitat.

És òbvia la valentia, com a mínim el risc,  que suposa en la història -artística, social- l’exhibició del cos per part de la cantant i vedette, Josephine Baker en la dècada de 1920. En aquell moment no era fàcil ni còmode la seva nuesa, i l’artista s’arriscava per un ideal superior. Un altre exemple,  These Boots Are Made For Walking, cantada per Nancy Sinatra el 1966,  i amb una coreografia de ballarines vestides de manera molt provocativa. No pas pornografia, sinó erotisme, encara avui molt explícit, i en el seu moment, impúdic i molt transgressor. Anys més tard,  el missatge reivindicatiu del dret del plaer físic en veu de Patti Smith  a Because the Night  resulta  també força trencador en la veu d’una dona. L’excentricitat andrògina de David Bowie, de Boy George,  suposa una radicalitat de lliurepensament contra tota una convenció molt conservadora a la Gran Bretanya des 1970’s/80’s.  Hi ha una rasa enorme que separa l’atreviment del ja mencionat  David Bowie, tot vestint-se i actuant  gairebé transgènere en els 70’s, amb el risc que això podia comportar-li, a  un pretès atreviment actual consistent a  moure els malucs amb roba mínima i simulant la sexualitat desenfrenada, tot tenint cura de no mostrar  cap part del cos íntima, tot preocupant-se de l’estilisme  mentre es pretén seduir a cop de provocació. Així mateix, hi ha una distància colossal entre la veritat del pianista  James Rodhes, abans esmentat,  que relata en el  seu llibre ‘Instrumental’,   quan reconeix abusos físics soferts en el passat, i ens fa partícips de la seva força de voluntat per tal que l’art curi les ferides. Assegura “no caldria trobar paraules per explicar una cosa tan bella i immortal com la música, i certament, quan era un nen, va ser quelcom que va arribar-me fins al més profund de l’ànima” ,  respecte de la correcció en el discurs de l’artista que , per exemple, crítica ferotgement una situació injusta,  amb la tranquil·litat de l’esquena coberta, i sense més compromís amb la societat que el seu discurs retòric. El que serveix per la música, per elevació també cal tenir-ho en compte en d’altres àmbits de la vida.

 

 I ara sí, ressenyem una cançó , una pel·lícula , rellevants,  de cada any, de cada època, que ens permetin visualitzar  el moment històric i social. 

 

MÚSICA

Cançó

Títol / intèrpret /  any/

RSM / :  (Rolling Stone Magazine, lloc en el seu rànquing de les millors 500 cançons. Àmbit anglosaxó.)

 (act.24.10.2016)

DÈCADA DELS 60’s

Anys  1961/ 70

#1961

Stand By Me

Ben. E. King

/122/

Superba versió original,  a la que han seguit superbes versions.  Juntament amb Yesterday,  de The Beatles, és una de les cançons més versionades de tots els temps.   La lletra és ridiculament real, en casos d’enamorament agut :  el desig , la súplica de suport mutu incondicional.  També té un altre nivell de lectura  més dirigit al l’ajut incondicional que es pressuposa en l’amistat. Una inextricable xarxa de favors que amics o familiars basteixen com a resultat de la condició humana tendent a la cooperació, ni que sigui per raons egoïstes. En un altre rànquing,  Songs of the Century, apareix en el lloc #25 , amb la veu  de  The Drifters

També aquest 1961 :

Moon River , d’ Andy Williams , Audrey Hepburn rascant la guitarra a la finestra, música de cine  per excel·lència. L’atmosfera glamurosa dels 60’s: Collars de perles i guants llargs.  A inicis del segle XXI,  encara continúa sent recordada com l’actriu elegant, guapa, seductora, -i solidària, representant d’Unicef-  que va ser.  Però no oblidem els qui van ser autor ,  H. Mancini, i  el cantant,  A. Williams.

What I would say, de Ray Charles. Tot i que ja interpretada en directe el 1959, la versió definitiva,  gravada amb  un millor acompanyament és posterior. Després vindria Hit the road, Jack ;  You Don’t Know Me, i força més.

 

#1962

Tous les garçons et les filles

Françoise Hardy

Una dama de la música francesa. Amb una infància en què patí l’absència paternal i es refugià en la lectura, i en l’audició de música a la ràdio.  Va anar persistint  per obrir-se camí  fins que el 1961, amb 17 anys signar un contracte amb la discogràfica  de Johnny Halliday.  El 1962 canta a la televisió aquesta peça, i el seu èxit esdevé total.  Representa Mónaco a Eurovisió el 1963 amb   L’amour se’n va.  La popularitat encara augmenta en ser model d’Yves Saint-Laurent  i Paco Rabanne.   El músic Serge Gainsbourg composta  per a ella  Comme te dire adieu.  És una icona de la dona francesa de l’època.

També :  Et maintenant, de Gilbert Bécaud ;

 

 

#1963

If you wanna be happy

Jimmy Soul

Potser a ulls actuals la cançó peca d’innocent, de repetitiva, però si ens posem en la pell dels creadors i espectadors de primers dels 1960’s,  de ben segur desprenia suficient energia positiva per fer-se un lloc en les llistes de  temes predilectes. Va vendre 1 milió de còpies i aconseguí un disc d’or i pujar al capdamunt del Billboard Hot 100 rànquing. Malauradament Soul no va tenir èxits posteriors i personalment entrà en decadència i adiccions fins a la seva prematura mort amb 45 anys.

 

1963

Garota de Ipanema, de Stanz Getz

És una de les superbes versions del clàssic d’Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes. Una veu supercàlida i un acompanyament acústic lleuger puntejant la cadència de la música que fàcilment remet a la cadència de la jove “garota” que passeja per la platja. El paradigma d’una bellesa carioca.  El primer enregistrament comercial va ser en la veu de Pery Ribeiro el 1962.  L’èxit i la fama se la va emportar  Stanz Getz l’any següent.

Altres:

Sapore di sale,  de Gino Paoli ;  Una lacrima sul viso , de Bobby Solo

 

#1964

The House of the Raising Sun

The Animals

/123/

També: The Sound of Silence,  de Simon and Garfunkel ;  Downtown,  de Petula Clark ;  Crying, de Roy Orbison ; I can’t get no satisfaction , de The Rolling Stones ;My Generation, de The Who    ; The Times They Are A Changin’ , de Bob Dylan ; You Really Got Me, de The Kinks ; I Want To Hold Your Hand, de The Beatles;

 

 

1964

D’un temps , d’un país

Raimon

El text esdevingut clàssic, un cant a l’esperança per construir una millor societat expressat en els foscos temps de la dictadura. La música amb una simplicitat acústica, gairebé ferèstega, invita a esdevenir himne. Anys més tard Joan Manel Serrat, acompanyat de coral infantil  i orquestra simfònica en farà una versió superlativa, inspiradora, amb una melodia  sense arestes, complexa. La banda sonora per recordar els fonaments construïts, per acompanyar les  columnes i les finestres en construcció.

 

També

Non ho l’età , de Gigliola Cinquetti  ;  Capri, c’est fini , de Herve Vilard; Dans le Port d’Amsterdam, de Jacques Brell ;

 

 

#1965

Anglès:

 Like a rolling stone

Bob Dylan

/1/   

Encara no és premi Nobel de Literatura, en Dylan?* Què esperen els acadèmics escandinaus per atorgar un premi conjunt  a  Dylan / Cohen/ Llach / Aznavour /  – també  Springsteen i Serrat?-,  que malgrat no ser escriptors, han elevat el llistó dels continguts literaris en la música popular, expandint el llenguatge amb imatges metàforiques pròpies de genis narratius?

* Sí, finalment, l’octubre de 2016  els acadèmics del Nobel  s’han decidit:  “knock, knock, knocking on Dylan’s door” !!

Aquest tros de tema del bard Dylan és en el primer lloc  en la revista musical de referencia, Rolling Stone Magazine.  Va suposar un d’aquells momentums,  una fita fundacional en la història de la música popular.  La combinació de la seva estructura musical, el tema tractat, i l’època adequada , la van convertir en un referent absolut. Transgressora en forma i fons, i al mateix temps que conté una qualitat innegable, va obtener ben aviat el suport comercial i el fervor dels contemporanis. No envelleix malament,  caldria  només remoure la instrumentació polint els matisos sonors. Trista història d’una “has been”. La rumorología proposa  que està basada en una amiga de l’artista Andy Warhol. Per a l’anecdotari cal fer esment de que una de les versions més difoses és el directe de l’any següent, al Royal Albert Hall de Londres, amb tota la polémica per l’ús freqüent per part de Dylan de la guitarra eléctrica, i la ferotge reacció d’alguns dels seus seguidors que el consideraren un traïdor a la “puresa” de la guitarra acústica.

També  durant 1965:

In My Life,  de The Beatles ;   Suzanne, de Leonard Cohen ; The Track of my Tears de  The Miracles; California Dreamin‘ , The Mamas and The Papas ;  I Feel a Whole  Lot Better de   The Byrds ;

 

Nathalie

Gilbert Bécaud

/-/

La fascinació imperecedera entre França i Rússia. Una el·lipsi elegant , festivament eròtica, culta i contemporània.  Una visita d’agermanament cultural, universitari, finalitza amb el coneixement entre el visitant francès i l’amfitriona eslava. En el clip s’hi barreja una imatge documentalista del cantant en un entorn real, amb les ficcions d’un curt.

També  aquest 1965:

Aline, de  Christophe ;  Poupée de cire, poupée de son,  de  France Gall  ;Il mondo, de  Jimmy FontanaIo che non vivo senza te,  de Pino Donaggio

 

 

#1966

 My Generation

The Who

/12/  

Una de les bandes més influents en la música de rock, en les dècades 60’s i 70’s. Poca broma.  Actius des de 1963 fins a 1982. Després irregularment units. Finalment, des de 1999 fins a 2015 han continuat tocant. Se’ls categoritza en els estils hard rock, art rock, pop.   Més enllà de la seva producció en quantitat d’àlbums, la seva importància rau en el fet d’haver servit de referent en grups posteriors, i no només a la Gran Bretanya.  A destacar :  Tommy Who is the nextQuadrophenia.

També aquest 1966  :

Eleanor Rigby,  Yesterday, de  The Beatles ;  I feel good, de  James Brown;  Good Vibrations,  de  The Beach Boys ; When a man loves a woman, de   Percy Sledge ;  The sun  ain’t going to shine anymore,  de   The Walker Brothers   ;    Unchained Melody ,  de The Righteous Brothers;  Strangers in the Night, de  Frank Sinatra.

 

 

La Bohème

Charles Aznavour  –  1966

/-/

L’armeni d’ànima francesa, mirada trista i veu excelsa.No només cantant, sinó intèrpret sobri i apassionat damunt l’escenari, Aznavour  explica la vida d’un pintor al París de la postguerra. Gana, fred,  il·lusió i talent, i la companyia que tot ho endolça. Simplement un mocador blanc i els gestos de la seva mà, ens fem càrrec de la història. Gran artista, el fill d’immigrants armenis, enamorat del teatre, i músic persistent. Talent creador per a d’altres cantants (GrécoPiaf), fins que el 1957 aconsegueix triomfar també interpretant el seu repertori (La MammaLa BohèmeQue c’est triste Venise , Comme ils disant).  Gran a la manera del seu temps. Clàssic per a nosaltres, rabiosament modern per els seus coetanis.

També aquest  1966 :

Deixa, de Vinicius de Moraes,

 

 

#1967

The end

The Doors 

/336/   

Molt fosca, resulta  inquietant, sobretot si recordes  el  film Apocalypse Now, de  Coppola  (1979)  sobre la guerra de Vietnam.  Època de profunda desesperació, la guerra al sudest asiàtic fa estralls entre la fins aleshores benestant societat de l’America Way of Life. Films com PlatoonThe Deer Hunterr, mostren una cara gens heroica sobre els militars, -la joventut ha estat cridada a files, perquè no hi ha prou militars professionals-. La petjada sobre la mentalitat i l’art de l’època és terrible.  The end va d’això, d’un final de trajecte. Un dels grups amb més vendes.  Després,  hi ha hagut altres cançons amb acords plens de misteri : Fleetwod Mac ;   U2, Snow Patrol, Cats on trees, Joana Serrat. Aquestes notes dissonants, més baixes, que atorguen una complexitat, sovint ombrívola. Morrison, el primer dels artistes de rock detinguts en una actuació,  per relaxar-se  tot prenent substàncies ben diferents de  l’aigua.  Esbojarrats 70’s. La seva música també perdurarà amb Light my fire, People are strange,Touch me, Tell all the people, etcetera. La vida excessiva li va passar factura i s’incorporà al club dels 27 :  els artistes que han mort en aquesta edat, com ara Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin,  entre 1969 i 1971. Anys més tard també es s’hi reuniren Cecilia, Basquiat,  Kurt Cobain, i recentment Amy Winehouse.

També durant 1967 :

A Whiter Shade of Pale, de Procol Harum  ;  Fortunate Son,  de Creedence Clearwater RevivalAin’t Mountain High Enough,  de    ,Marvin Gaye ;  Sittin’ on the Dock of the Bay, d’Otis Redding ;

 

 

Cançó de matinada

Joan Manuel Serrat

/-/

Aquest any Serrat va compondré una superba cançó i va dignificar el català amb versos de qualitat sobre la vida  quotidiana al camp. Mitjan anys 1967, molt de mèrit. Representant la televisió espanyola a Eurovisió amb una cançó en català (La,la,la finalment cantada per Massiel en castellà.) El “noi del Poble Sec” , també ens va salvar els mots, quan era molt difícil. El perfecte trobador. També cal revisitar-lo en la llista de les més importants cançons en castellà. Molt de mèrit.   En els dos idiomes sap cantar molt a prop de la pell. “Una cançó et dóna un cop de puny, et sacseja, aquella olor…i et transporta al lloc on vas créixer, al lloc on et va passar una cosa, on et vas deixar alguna cosa.”    

 També  durant 1967:  

Me’n vaig a peu,  de Joan Manuel Serrat ;  Comme d’habitude, de Claude François;

 

 

#1968

Hey Jude 

The Beatles

/8/

Va madurant com el bon vi, a mesura que el vas escoltant una vegada i una altra. Es beatletiana, però no és el pop inconscient i alegre, als que estàvem acostumats. És un contrapunt a l’exuberància desenfadada, gairebé  ostentosament trivial que normalment ens aportaven. Un punt  més enfosquit.  La veu d’un adult que  tranquil·litza un jove quan està passant per mals moments. Paul McCartney consolant  el fill de John Lennon, Julian “Jude”, quant les circumstàncies familiars que vivia eren prou decebedores. És obvi que en triar Hey Jude, hem de descartar  com a buc insígnia Let it be, Get back, Eleanor Rigby, Love me do, Wanna hold your hand, Across the universe, Strawberries forever, Yesterday …

També durant 1968:

Aquarius. Let the Sunshine in , de  The 5th Dimension ;  Sweet Caroline, de Neil Diamond;  Sympathy for the Devil, de  The Rolling Stones;  Hooked on a Feeling, de   B. J. Thomas

 

1968

Què volen aquesta gent?

Maria del Mar Bonet

/-/

També coneguda per De matinada,  per A trenc d’alba, títols per enganyar la censura franquista. La història basada en un fet real. Tal com expliquen : “composta per  Maria del Mar Bonet, amb la lletra d’un poema de  Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista.  La presentaren en un concert a la  Cova del Drac, on   la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de  romanço seguint l’esperit de , per exemple La presó de Lleida.”  La pregunta de la mare que té el fill  detingut, a punt de ser  represaliat per la policia de la dictadura, de la franquista, de qualsevol altra dictadura que s’arroga el poder de privar de llibertat un ciutadà. L’origen concret de la cançó va ser  en conèixer el fet de la mort del jove Rafael Guijarro,  per part de la policia espanyola. Militant d’un grup maoísta escindit del PCE, la policia el va portar a casa seva per fer un escorcoll. Davant la seva mare,  hauria estat llançat des del sisè pis , morint a l’acte.  Per a vergonya dels franquistes, un fet semblant es repetí:  el 20 de gener de 1969, Enrique Ruano, un jove acusat de pertànyer al Frente de Liberación Popular, i de distribuir octavilles de CCOO, és detingut, i mor a les  dependències policials, també per una caiguda des de la finestra.

També :  Noia de porcellana, de  Pau Riba ; Ma liberté, de  Georges Moustaki; Azzurro   d’Adriano Celentano.

 

 #1969

Brown Eyed Girl

Van Morrison

 /110/   

Segurament el primer dels grans temes que va rugir el Lleó. En vindrien molts més.  Quanta música  encara corre  per les seves venes. Un plaer. Incombustible, incansable, -tireless-,  ja que en data  2015 encara va anant fent les seves gires. De 1969 hi ha una altre estil, a  Whenever God shines his light, abandona per un moment l’amor terrenal, prosaic, i es posa místic amb el Senyor. I el resultat continua estant a l’alçada.  Música i lletra inspiradores. Duet amb Cliff Richard, single de Avalon Sunset.

 

També aquest 1969 :

Here comes the sun , de George Harrison ;  The boxer  i Bridge over troubled water, de Simon & Garfunkel ; The long and winding road,  de The Beatles;  Raindrops keep fallin’ on my head. de B.J. Thomas; Everybody is talkin’ de Harry Nilsson.  ¡Bona anyada!

 

Le temps de vivre

Georges Moustaki

/-/

Viens, je n’attends que toi, tout est possible,tout est permis”   Quina deliciosa  -i trista, per la consciència de finitud- declaració d’intencions. Viure ara, conscientment, integrat en l’entorn, i actuant per canviar allò que cal canviar. Junts. Magnífica proposta. Amb la saviesa de l’artista multicultural. Nascut a Alexandria, Egipte, descendent de grecs. Criat en un ambient on fluidament sent l’àrab, l’hebreu, l’italià, el francès. Apassionat per la literatura i la música. Intèrpret de cançons pròpies i autor per a d’altres grans de la cançó francesa, entre ells destaca  Édith Piaf (Milord) , però també per a Henri Salvador, Yves Montand, Juliette Gréco, Serge Reggiani.

 

També  aquest 1969:

Tu nombre me sabe a hierba, de Joan Manuel Serrat ;  Je t’aime , moi non plus, de   Serge Gainsbourg.

 

 

 

 #1970

Your song

Elton John      

/137/

Esplèndida, la millor que ens ha donat. La recordarem a Mouling Rouge  amb Kidman i McGregor, damunt la teulada, sota el cel de París,  a capella. Una composició excel·lent del mestre Elton. Giragonses ben treballades. Coescrit amb Taupin.  El conjunt de pop de qualitat que també té molt d’èxit comercial. Potser es pot assegurar que aquesta cançó , i un parell més d’excelses,  ja justifiquen tota una carrera.  Estem parlant de Song for GuyRocket Man, Crocodrile, Candle in the wind… 

D’aquest mateix any :

Paranoid de Black Sabbath   ;  Me and Bobby McGee, de Janes Joplin ; I’ll be there, de The Jackson 5 ; Cecilia, de Simon & Garfunkel  ; He Ain’t Heavy, He’s My Brother, de The Hollies ; Crucify your mind,   Sixto Rodríguez;  Lady D’Ambarville de Cat Stevens ;  Let It Be, de  The Beatles.

 

 

#1970

Mediterráneo

Joan Manuel Serrat

/-/

Quina gran cançó,  Joan Manel. La perfecció entre la melodia i les paraules. Magistral. Música gairebé visual, tangible.   Un himne a la nostra condició de  veïns  del Mediterrani. Tot i que  encara, massa sovint, només el tenim per  convertir-lo en frontera de confrontació i aïllament, enlloc de pont de mar blava i de comunicació.

“… Llevo tu luz y color por donde quiera que vaya…”…desde Algeciras a Estambul para que pintes de azul, tus largas noches de invierno…”.

Del seu disc del mateix nom, també s’inclou  Aquellas pequeñas cosas.  Ana Belén versionà  Mediterráneo amb la seva meravellosa veu habitual.

 

També del mateix any :

Gigi l’amoroso ,  de Dalida;   Tu verras,  de Claude Nougaro;  Toi et moi, de Mireille Mathieu.

 

 

 

 

 

DÈCADA DELS 1970’s

# 1971

Maggie May

Rod Stewart  –          1971

/131/

Bona veu de canya badada, que diríem. Rod Stewart  pot representar el galtes pocavergonya simpatic  que és incapaç de caure malament. T’anima la festa. I , musicalment, sempre millora els temes que interpreta. Aquí explica la història de la seva primera relació en temps escolars.  Ho fa amb la seva particular vocalització, i amb una melodia heterodoxa respecte al pop i també allunyada d’un rock a l´ús. Segurament que per això, esdevé intemporal. Ai ! ,  els rockers que saben cantar lentes i ballables, i al final se les emporten totes ells!  Do you think I’m sexy?(1978) Tantes monedes posades al juke-box per sentir-la i viatjar en el temps, trenta-cinc anys enrere!

 

També aquest  1971:

Ain’t Sunshine When She Is Gone de  Bill Withers ;  Roundabout , de Yes ; Heart of Gold, de Neil Young ; A Horse With No Name,  de America ; Imagine, de John Lennon ; Locomotive Breath, Jethro Tull ;  September,  d’ Earth, Wind and Fire  ;  Simple Man, de Lynyrd Skynyrd ;  Stairway To Heaven,  de Led Zeppelin.

 

1971

L’àguila negre

Maria del Mar Bonet

Un poder evocador immens. Música -i veu-  que fixa una època, una olor, un paisatge, unes persones. Versió superlativa del tema de Barbara, amb l’espectacular força tel·lúrica que li dona Maria del Mar  des de la seva terra balear i mediterrània.

 

 

 

 

# 1972

American Pie

Don McLean

Llums i ombres de la societat nordamericana després de les dues dècades de creixement feliç i desaforat. Sobretot, diari musicat del record del “dia que va morir la música”, el 3 de febrer de 1959, quan s’estavellà l’avioneta on hi anaven Ritchie Valens, Buddy Holly i The Big Bopper. Tres estrelles que mereixien i eren en el camí d’esdevenir més lluminoses i que, per un cúmul de circumstàncies, com acostuma a passar en aquests casos, van agafar un avió que no tenien previst, amb el desenllaç letal conegut.

També el 1972 : Always On My Mind, de Willie Nelson;  A Horse With No Name, d’ America; Rocket Man d’ Elton John; Satellite Of Love,  Walk on the wild side, de Lou Reed   ; Do it again, de  Steely Dan

 

1972

Que tinguem sort

Lluís Llach

 

També el 1972 :  Un beso y una flor, i Libre , de Nino BravoUne belle histoire, de  Michel Fugain    ; Com un arbre nu,  de Lluís Llach ;  Que será,  José Feliciano  ; Questo piccolo grande amore, de Claudio Baglioni;

 

# 1973

Superstition

Stevie Wonder

/73/

Una de les peces funky fundacionals.  Ja està clar que l’Stevie és  un  meravellós músic.  I dotat pel ritme.  Potser és força  més engrescadora . Time part lover, més  fàcil, rítmica, comercial potser, i igualment melòdica. Però aquesta Superstition  és realment la clau de volta, no només d’Stevie Wonder, sinó del funky – disco. Un geni.

 

 

Angie,  de The Rolling Stones ;   Long Train Running, de The Doobie Brothers  ;  Martha de Tom Waits ;   Shine on you crazy diamond, de Pink Floyd  ; The town that I loved so well, de The Dubliners; The way we were, de Barbra Streisand ; Tubular Bells, de  Mike Oldfield;  de  The Piano Man, de  Billy Joel .  Reserva  inmillorable !

 

1973, més a prop

Eres tú  , de Mocedades

Aquest any  la representació espanyola a Eurovisió va ser aquesta cançó que dignificava un cert pop fàcil. La poderosa i cristal·lina veu d’Amaya, els vocalistes que l’acompanyen, la revisió de la cançó d’amor incorporant imatges i mots rurals, de connotació ancestral, i la producció sonora de qualitat habitual, en van fer un èxit popular, tot obtenint la segona posició en el festival europeu. Altres temes referencials d’aquesta època, tot un temps d’aprenentatge personal i social per a la classe mitja del país, són   Tómame o déjame, Amor de hombre, Secretaria, Desde que tu te has ido.

Emmanuelle, de Pierre Bachelet ;  Pare, de Joan Manuel Serrat ;   Parole parole, de Dalida,  La tendresse, de Daniel Guichard

 

 

 

#1974

No woman no cry

Bob Marley

En plena fase de felicitat, gairebé d’eufòria  , la creativitat insaciable que va fent espirals sobre l’amor, el sexe, la injustícia davant els blancs, i la dignitat afrocaribenya, ens va donant obres notables. I  de tant en tant excel·lents, com aquesta destil·lació de nostàlgia (reggae que recorda quan els joves no necessiten gaire per ser feliços, bé, no tenen massa i van a l’essència, nostàlgia que no amaga privacions)  i de  ritme ( ritme negre per a oïdes blanques) que aconsegueix trencar barreres generacionals i esdevenir un himne. D’altres peces ,  One love (1970) , Is this love (1978) ,  de nou la brisa del Carib es mou per les venes,  sempre lluita per la dignitat al cor i als ulls .

 

També :

Kashmir,de Led Zeppelin   ;  Blitzkrieg bop, de The Ramones ;

 

1974 més a prop:

Porque te vas

Jeanette

Cançó lleugera, sí, de J.L.Perales, amb una interpretació dolça, fins i tot pot resultar empalagosa. Dit això, la melodia és elegantment bella. Va ser triada com a part de la banda sonora de la pel·lícula Cría cuervos , de Carlos Saura. El contrast entre la tendresa vocal de Jeanette i l’aspror del film, i el valor intrínsec de la peça va suposar una empenta comercial definitiva.

 

 #1975

Bohemian Rhapsody

Queen

/166/

No pot faltar el rock de Queen. Hi ha un parell de parts del tema  que justifiquen tot un disc, són excelses. El va escriure el 1975 Freddy Mercury.  Ells mateixos van editar-ne una segona versió, el 1991. Del seu àlbum A night at the Opera. Un experiment , sense tornada, un conte fosc.

 

 

Hotel California, dels  Eagles; Gonna get along without you,  de Viola Wills ;   Never can say goodbye, Gloria Gaynor;  Rock and Roll All Night, de   Kiss  ; Wish You Were Here de , Pink Floyd;

 

 

 

#1976

 Blitzkrieg Bop

The Ramones

 

 

Altres del mateix 1976 :   Dancing Queen,  d’ABBA ;

 

1976:

Entre dos aguas

Paco de Lucía

Genuí so mediterrani, andalús, espanyol. Evocador superlatiu d’un temps mític, dels nostres avis, o besavis, d’un món més simple, d’un entorn més humanitzat. Però mític, falsament millor. Amb les seves carències i amb les seves injustícies. Reduïm el nivell de nostàlgia i de prejudicis, augmentem l’atenció, i la percepció dels sentits, i gaudim-ne. Tan sols deixem-nos portar per la sabiduria del músic.

Del mateix any :  Et si tu n’existais pas, de Joe Dassin; Je vais t’aimer, de Michel Sardou; Margherita, de Riccardo Cocciante    ; Non si puore morire dentro, de Gianni Bella

 

#1977

Moonflower/Magic Woman

Santana la música ètnica.

 

Peça inconfusible sortida del gresol on s’ha diluït el pop-rock,

 

També :

Stay,    de Jackson Browne  ; Lust for life  , d’Iggy Pop ;   It’s alive  , de Ramones ;   God save the Queen  de  Sex Pistols ;    Dust in the wind,  de Kansas  ;

 

 

#1978

I will survive

Gloria Gaynor

 

També:

 

 

#1979

Another brick on the wall, de Pink Floyd;

També   Don’t stop me now, de Queen.

 

#1980

Tunnel of  Love

Dire Straits

 

També :  Another bites the dust,    Call me ,  Johnny and Mary,  In the air tonight , Woman in love,  Going home (local hero)

 

Més aprop nostre :

 

Santa Lucía

Miguel Rios

També  :   Divina,  Pongamos que hablo de Madrid, Tu frialdad,  No dudaría,  L’encre de tes yeux.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cinema. Aproximació al tombant del segle XX a XXI. Cinema

3

1. Les pel·lícules de l’any 

2. Cinema de les darreres dècades.

 

(previst actualitzar  estiu  2020)

 

 

  1. LES PEL·LÍCULES DEL MES

 

AGOST

 

 

JULIOL

The Emperor of Paris. Dirigida per  Jean-François Richet (2018)

 

En temps de l’emperador Napoleó, mentre aquest va conquerint Europa, a França la policia ha d’evitar el caos criminal, amb creixent impotència. Un presoner fugitiu llegendari, Vidoq, s’ofereix per  ajudar a netejar els carrers, a canvi d’obtenir l’indult definitiu. En aquesta empresa es venjarà de qui el va acusar injustament, s’enamorarà, viura la tragègida, farà amics, i perseguirà vells amics.

Ambientada en la capital francesa durant la primera dècada del segle XIX, el film respira voluntat de superproducció per igualar el thriller d’acció històrica a la manera del cinema nord-americà. Se’n surt prou bé. Una digna mostra de drama i aventures en què el director mostra força descarnadament la ínfima vàlua que un ésser humà tenia aleshores -només aleshores- respecte a les grans forces que dominen la societat : l’estat organitzat a major glòria de la seva grandesa, i les forces criminals que també desitgen prosperar i progressar en el control de la part fosca d’una comunitat. Enmig, la senzillesa, humilitat, la condició mediocre i esporuguida de l’individu, a voltes una elevació generosa -un cant de cigne- per oferir el millor d’un mateix en el seu entorn.

Ben mostrad la paradoxa del dramatisme que acompanya les decisions importants de la vida. En un moment donat, Vidoq, conscient que van a per ell, prepara la maleta per fugir. L’etern femení el reté, li fa conèixer l’amor, el transmorme en una persona menys endurida, només una mica menys. Però el preu que paga és que la demora en fugir permet que el matí següent sigui detingut. Gairebé és una posada en escena de la idea que transmet G.Moustaki a “Ma Liberté”, quan després de lloar el seu instint innat per continuar lliure, cau en mans de la seva carcellera -el seu amor- i traeix tota una vida de llibertat i llibertinatge. Ben trobat l’antagonisme entre aquest fet, i el que protagonitza la baronesa, la que accepta viure sense aquest lligam humà, a canvi de la llibertat absoluta de tenir diner i poder, de no tenir escrúpols.

Dues raons per anar a veure-la. La convincent interpretació dels personatges secundaris que embolcallen l’acció del protagonista. Des d’una amorosa jove que es guanya la vida al carrer, com pot, i que finalment serà l’amor correspost de Vidoq, fins a la sensualitat letal de la baronesa, passant per l’oficial de l’exèrcit lleial en tot moment, els comandaments intermitjos policials, i un excels paper de Fouché, paradigma del poder francés, de la perpetuació de Leviatan modern perquè el sistema polític es vagi reproduint a benefici d’un estat fort.

La segona raó fa referència a la capacitat per tal de combinar cinema d’acció, amb imatges molt poderoses, bé originals, bé excel·lentment adaptades, (llençament a l’aigua com càstic carcerari, persecució a peu entre tres sicaris i la jove, entrada a la cova del llop per derrotar la banda criminal, l’escena d’una estremidora potència física quan el hússar mora matant), sense oblidar un guió ben travat, versemblant, on les escenes  “d’aprenentatge” sobre la condició humana i social, flueixen amb qualitat, amb sobrietat narrativa, esquitxada d’algunes aportacions particulars  creatives de la direcció i de l’enquadrament.

Una raó per no anar-la a veure immediatament.  La voluntat de mostrar la brutícia doble de la ciutat parisenca durant aquells anys, i l’embrutiment de l’ésser humà, és explícit, i en no portar cap a un final més o menys agradable, deix una sensació de desesper, de resignació vital. No hi ha un element esperançador on agafar-se. Des de la primera seqüència.. Al mateix temps, malgrat la ferma direcció, alguna escena demostra el dèficit de passió, de química, d’enamorament de la càmera, per part d’uns actors molt correctes, però tal vegada massa acadèmics. L’escena de comiat, provisional, després d’una nit d’amor, entre Vidoq i la seva amiga, resulta plana. Més quan la comparem amb l’erotisme que desprén el comiat que apareix a la pel·lícula  “Once upon a time in the West”, (Fins que arribà la seva hora), entre la Claudia Cardinale i el Charles Bronson, paradigma del que es diu fer l’amor amb la mirada, rostres arquetípics del que s’anomena l’etern femení, l’etern masculí, políticament incorrecte però força expressiu.

És la versió brutal, sense arribar a ser insuportable de la història del mateix personatge mític a França de Vidoq, que va ser dirigida per D.Sirk als anys 1940’s,  amb el títol de “A scandal in París”. Més complexa, menys estilitzada, més realista, menys il·lusionadora.

 

 

 

Cold Pursuit.  (Venganza bajo cero)  Dirigida per Hans Petter Moland  (2019)

Una pel·lícula de thriller, amb tones de neu blanca i d’humor negre. La venjaça del pare  per l’assassinat del fill a mans d’una banda de traficants de droga segueix pautes bastant conegudes ( inversemblants com en tots els casos en què la ràbia i l’adrenalina sanguinària d’un ciutadà corrent és capaç de superar la fredor criminal d’una banda, però bé, ho acceptem), però les vesteix d’un guió ferm que tracta l’espectador amb respecte. El desenvolupament de la història exemplifica l’asseveració de la frase atribuïda a Einstein sobre la infinitud de l’estupidesa humana. Tota la pel·lícula està esquitxada de situacions que ens ho van recordant. La malaptesa dels protagonistes trenca -i de quina manera- la pacífica existència d’un poble allunyat de la civilització, i amb una turística estació d’esquí. L’aparent justificació de prendre’s  la  justícia particular que fa el pare, es veu enfosquida perquè el causant de la tragèdia va ser el comportament cobdiciós del fill. El detonant que va encendre una metxa de malsentesos i de violència.  El còctel té un 25% de història clàssica de mafiosos, un 25% de locuacitat pre-carnissera tarantiniana, un 40% de violència  seca, bé sigui en la seva vessant  nòrdica,  o a la manera dels germans Coen). El 10% de burla sobre la temàtica,  a la manera quixotesca dels llibres de cavalleria, és el que fa original el film.

També aporta algunes imatges i algunes relacions força perspicaces. Des de l’evident simbiosi entre neu i cocaïna, passant per  les referències a les antigues relacions tribals del territori fronterer nordamericà, fins al degoteig de morts que van inserint-se en la pantalla, a la manera dels cartons negres d’explicació visual a les pel·lícules del període pioner sense so.

Dues raons per anar-la a veure. Una trama que es desenvolupa ben  travada pel que fa a arquetips humans, però tots plens de contradiccions i doncs, de veritat quotidiana, que pot anar-se seguint sense el diàleg explícit de les pel·lícules dolentes on cal donar mastegat a l’espectador el que s’està oferint. La segona, l’embolcall, l’aspecte visual, també les actuacions dels protagonistes principals i secundaris, entre els quals la ja tradicional cara de Liam Neeson, que evoluciona de treballador amb vida familiar ordinària, a àngel de la mort. També el previsible paper de dona que se separa, bé a iniciativa pròpia, bé a iniciativa de la parella, de la Laura Dern, sempre esposa, mare, patidora, anti-empàtica, abandonada per la resta.

Una raó per deixar el visionat per a més endavant. Si fos el cas, la saturació de situacions similars de venjança d’un particular contra els delinqüents que no són perseguits eficientment per la policia.

La imatge: N’hi ha unes quantes. Però la conversa abans de dormir entre el nen segrestat, fill del cap dels criminals, i el seu raptador, el pare venjatiu. Convincent, amb el punt de tendresa i de familiaritat que no s’espera en una situació així.

 

https://www.imdb.com/title/tt5719748/?ref_=nm_flmg_dr_3

 

 

 

Yesterday .  Dirigida per Danny Boyle (2019)

Yesterday, o com  reivindicar l’alegria musical dels The Beatles quan aquests fa seixanta anys  (seixanta anys !) van revolucionar el lleure, la música pop, la comunicació global, primer a la Grany Bretanya, finalment arreu del planeta.

Com fer una pel·lícula de reivindicació de la nostàlgia, en clau comèdia, amb uns pocs girs narratius deliciosament inversemblants. On la màxima transgressió sigui apropiar-se d’un llegat artístic aliè, prioritzar l’èxit a l’amor, pagar un preu per això. Sense violència física, una mínima agressivitat dialectal, sense sexe explícit i amb un lleuger assaonament sensual de mirades i de silencis. En temps de distopies malèfiques, pseudo-totalitàries i plenes de foscor,  una ucronia amable, que els bons sentiments i la fraternitat heretada de la creativitat del grup de Liverpool transformen en utopia.

Dues raons per anar-la a veure ara mateix. Una, la fluidesa narrativa que aconsegueix el director, esquitxada de situacions per fer-nos somriure, o per què no, riure amb ganes, abans d’arribar al clímax catàrtic i la posterior fase última de repòs familiar, existencial. Els actors es deixen portar en aquest viatge musical de tal manera que esdevenen arquetíps ben esbossats de conductes humanes. La segona raó, òbviament és recordar les melodies que van acompanyar-nos durant la dècada dels seixanta i més enllà.

Una raó per posposar-ne el visionat tindria a veure en l’absència de gruix dramàtic que actualment esperem, acostumats a personatges complexos, que no són paradigmes transparents d’una sola mirada sobre la condició de l’ésser humà. S’espera que una història a la pantalla, petita o gran, arrossegui una bona cua de dolor, conflicte i/o redempció a través de la mort d’algú, i no és el cas.

<https://www.imdb.com/title/tt8079248/?ref_=fn_al_tt_1>

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


2. LES PEL·LÍCULES DE L’ANY 

GENER /  JUNY 2019

JUNY 2019.

Toy Story 4Dirigida per  Josh Cooley. (2019)

El responsable d’aquesta nova entrega de les joguines conscients, Josh Cooley, s’estrena com a director. Ara bé, no fa un salt en el buit. John Lasseter,  juntament amb Andrew Stanton,  li posen una xarxa de protecció. El primer,  creador de la saga Toy Story, Toy Story2 (1995, 1999) i ubic responsable   sigui com a guionista, director, o productor executiu a la majoria d’obres mestres d’animació d’aquest segle, i finals de l’anterior, des de  Cars , Cars2, Inside out, Brave, Up, Wall-E, Ratatouille,  o la ja llunyana Buscant a Nemo (2003), aporten tota la seva sabiduria cinèfila per tal de que els 100 minuts d’aquesta darrera aventura del cowboy Woody i la seva colla sigui un festival d’acció i d’emoció.

El primer quart d’hora, a la manera dels films de James Bond, i que va immortalitzar  Spielberg a  En busca de l’arca perduda, és una narració, prèvia als crèdits inicials, amb un contingut especial, amb argument desvinculat directament de la trama posterior. En aquest cas els serveix de pròleg per  recordar  la nit plujosa en la qual el nen propietari del vaquer es mudava de casa,  tot deixant enrere, entre altres coses, les seves joguines. Després comença la pel·lícula,  pròpiament, en la nova família, i Bonnie, la  nena de qui en Woody haurà de tenir cura. Costi el que costi, fins i tot malgrat la lògica irresponsabilitat de la petita. Comença un viatge que esdevindrà una prova de fidelitat en dues direccions, entre les joguines que conduiran -literalment en l’escena exhilarant en que guien la conducció del pare- els adults perquè en el camí no falti de res a Bonnie, però  també de la  lleialtat que cadascun dels personatges de fusta, metall i roba, es regalen perquè tots són conscients del seu lloc al món.

A partir d’aquí, els creadors de la història saben espargir moments de sentimentalisme -la joguina abandonada, l’esperança de ser útil per a l’infant necessitat-,  l’èpica, l’ensurt, l’humor. Un s’arriba a preguntar com pot ser que una història de la qual n’intueixes els elements, òbviament prosaics, amb  girs que ja s’han vist milers de cops, amb una  motivació i uns  personatges repetits,  que està destinada als nens, pugui convertir-se en una petita meravella d’obra d’art cinematogràfica. La conclusió és que, a la manera tarantiniana, els responsables s’han alimentat de cinema, l’han sabut digerir bé, i els ha donat energia renovada per plasmar la seva imaginació a la pantalla.

Dues raons per anar a veure-la ja:  Emocionar-se, de nou, amb una història inversemblant, anticipada, i paradoxalment, de gaudi majúscul. És a dir, saber que estàs en bones mans, i que quan et posis còmode a la butaca, el director i el muntador, i la resta de l’equip, et sabran portar per revolts agraïts i referencials. Un llargmetratge que no és excessiu, optimitzat, sintètic, on cada pla i cada seqüència, són necessaris, són bells, i esdevenen retaules visuals. Alguns serveixen per homenatjar referents del passat  –ET, Chucky-  d’altres són collita pròpia, inèdits, alguns d’ells per tenir  situar-se com a referència en el futur.  Per tant, també és adient per entendre els camins que van marcant el present de l’espectacle. Sense renunciar a uns valors morals que tracten del deure, de l’amistat, de la persistència en la tasca que a cadascú -a cada nino- li es encomanada, exposar el que tan bé saben fer els millors directors. Mostrar una aventura vital, com cap altre art pot dur a terme, amb la qual l’espectador pugui sentir-se identificat, mentre gaudeix de la intel·ligència cinematogràfica del realitzador.

Una raó per posposar-ne el visionat.  La sensació d’assistir a una seqüela més, de ser utilitzat com a  carn de canó que aporta recursos a una indústria que va plagiant-se a sí mateixa. Sense posar en dubte l’excel·lència de cada producció, la percepció és que costa trobar idees plenament originals.

<https://www.imdb.com/title/tt1979376/?ref_=fn_al_tt_1>

 

El venedor de tabac,  Dirigida per Nikolaus Leytner.

Una de les darreres pel·lícules on apareix l’actor Bruno Ganz, recentment traspassat, aquí fent de Sigmund Freud. El metratge és ple de detalls de qualitat que decoren una pel·lícula notable, reflexiva, acadèmica, i altament recomanable. Com en una bona obra de ficció, quan s’acaba, l’espectador en surt una mica més savi, perquè el creador ha sabut transmetre uns retalls de vida, de veritat, encara que provinguin de la imaginació i parcialment de l’experiència.  Es tracta d’això, de viure altres vides a través de la vivència de referents, inventats o històrics, que han deixat la seva emprempta, que serveixen com a punts de referència, per imitar, per refusar.

A nivell formal, li falta una espurna de contundència, d’emoció, d’embolcall, per tal situar-se en el grup de films excel·lents de l’any.  En qualsevol cas, el contingut, el missatge, la peripècia vital dels protagonistes, formen un conjunt coherent, versemblant, en fan una obra en la qual som testimonis de com  el personatge creix i aprèn, des de la seva dramàtica infantesa pastoral  -el llac i la muntanya com a símbols de l’aïllament que el manté més o menys pur, més o menys inútil-  fins a la seva tràgica consciència d’adult, a Viena, on la seva vida pren sentit malauradament en un temps i en un espai que fa olor a violència i mort.

Aquesta evolució, inserida en l’auge del nazisme a Àustria, juntament amb l’actuació de Bruno Ganz serien les dues raons per anar a gaudir d’aquesta discreta perla europea. La raó per postposar-ne el visionat estaria en la manca de producció des del punt de vista visual més que narratiu, que la fa estar un graó per sota d’altres pel·lícules que tractin els anys trenta a la zona d’influència germànica. “Cabaret”, per exemple, és igual d’il·lustradora sobre l’ascens de la maldat i del totalitarisme  en les classes mitjanes, i al mateix temps resulta molt més efectiva pel que fa a la producció que vesteix el film, com ara actors secundaris, música, fils argumentals, i contundència estètica.

La biblioteca dels llibres refusats (Le mystère Henri Pick). Dirigida per Rémi Bezançon. (2019)

Aparentment un film menor. Francès, localitzat a la Bretanya, sobre llibres, literatura i biblioteca. Un crim a província, on no hi ha víctima mortal. Malgrat el devessall d’indicis per a una pel·lícula avorrida  i/o inerme, i precisament perquè no hi ha grans expectatives, el resultat és notable. Un improbable crític televisiu de llibres s’obsessiona per esbrinar si el darrer èxit novel·lístic ha estat escrit, com s’afirma, per un pizzer en les seves hores lliures. Tenint en compte que fa un parell d’anys que s’ha mort, i que el manuscrit  va anar a parar a la  secció de Biblioteca de Llibres Refusats d’un poblet bretó, la recerca de la veracitat o no de l’autoria esdevé un petit crim a resoldre com si es tractés d’una Mrs. Marple francesa.

El divertiment del director es una comèdia costumista, on de nou la locuacitat dels  protagonistes llegits queda palesa, i plana una crítica sobre l’acceptació de qualsevol història emotiva que toqui la fibra del consumidor. El cinisme per escèptic inicial, que resulta impopular, servirà per posar en dubte el relat exitós oficial, i es descabdellarà una història de talent literari, de complicitat conjugal, de publicitat editorial. L’originalitat de la proposta, la frescor d’actors i paisatge, la pretensió d’obra artesana sense ambicions gal·làctiques fan molt recomenable de gaudir d’una petita perla, rara avis en el panorama cinematogràfic.

Dues raons per anar-la a veure. El fet de poder aclofar-se a la butaca i no ser neguitejat per excessos digitals, ni embolcalls sonors estrepitosos, ni la violència de rigor, ni tan sols una escena eròtica, sinó una narrativa  feta de diàleg i moviment continus, vigència  històrica dels clàssics del setè art  es motiu d’agraïment. També la sorpresa final, quan el relat pren la versemblança que s’estava construïnt durant tot el metratge, ajuda a acabar la pel·lícula amb un molt gustós sabor,

Una raó per posposar-ne la visió. Tot i la originalitat de l’argument, pot haver-hi una sensació reiterativa de protagonistes-del-sector-editorial-que-han-d’exhibir-el-seu-nivell-de-vida-i-les-seves-lectures-a-través-de-continus-referents-meta-literaris. 

 

High Life .  Dirigida per Claire Denise  (2018)

 

La versió amb fluïds orgànics d’Interestellar. No hi ha glamour, no hi ha embolcall amable de música captivadora, no hi ha vistes panoràmiques formidables, no hi ha emocions paterno-filials a prova de temps i de conflictes. No hi ha magnificiència, ni un final icònic més o menys versemblant, que doni esperança després de l’aventura.

Enlloc d’això hi ha capacitat hipnòtica per atreure la mirada de l’espectador, tant en les escenes d’acció i maldat, com en les poques en qui hi ha relació paterno-filial. Sí, n’hi ha, i són sentimentals, però no tendres, són prou aspres, endurides, com la vida a la nau que surca la galàxia. Hi ha una proposta fílmica per sintetitzar alguns referents de ciència-ficció, com ara Solaris, 2001  a space odissey,  Interestellar, The Martian, per acabar fent-ne una pel·lícula física, quotidiana, secament vital. L’àpat contundent d’un  vi  amb cos i corpulència, pres amb formatge curat, no s’oblida de manera fàcil tot just en acabat el  tast,. En  provar-ho,  segurament ha estat més rugós que suau, fins i tot pot haver vingut el desig de no prendre’n més. Al final, el que queda és aliment, risc i honestedat. Sembla que la directora de White Material (200x)  i de Un beau soleil intérieur hagi volgut treballar amb aquests ingredients.

Dues raons per anar-la a veure :  L’actuació dels dos protagonistes,  Robert Pattinson, Juliette Binoche, esplèndids i radicalment  allunyats de papers fàcils, aburgesats.  També pel bri, ni que sigui petit, d’esperança en una humanitat en què l’agressivitat deixi de generar més agressivitat, i tan sols sigui la resposta a la inclemència exterior. La probabilitat remota de trobar-se en direcció  d’una societat renovada, enfortida, plenament conscient del lloc a l’univers.

Una raó per posposar-ne la visió: Tota la realitat bruta que es mostra en aquest viatge cap al desconegut, tota la foscor que el ser humà porta incorporat per tal de sobreviure, de guanyar, d’existir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. LES PEL·LÍCULES DE LES DARRERES DÈCADES

 

La dècada de 1960’s

També anomenada la dècada prodigiosa. Certament en alguns aspectes ho va ser, però com podrem apreciar, també va estar plena de clarobscurs.

Abans, repassem el context previ dels anys anteriors. A partir dels 1950’s  i fins a inicis de la dècada dels 70’s es gaudeix d’ un increment ininterrumput en el benestar material i social, almenys en els països capitalistes , com mai s’ha concentrat en la història humana. Medicina,  comunicació, tecnologia, arquitectura, es desenvolupen en progressió espectacular. Aquesta evolució cap a una evident riquesa no  significa l’absència de conflicte. La guerra freda entre els mons capitalista i comunista; les tensions entre les colònies i les metròpolis i l’ulterior procés de descolonització;  les rivalitats religioses.  La pau no és ni total, ni perenne, ni uniforme. La  construcció del Mur de Berlin el 1961  ha de recordar que el drama estava continuant dins d’Europa. La tensió entre societats colonials i metròpoli  recorda que el drama continuava arreu del món. Hi ha uns certs equilibris de forces, una certa contènció militar degut a la consciència que una tercera guerra mundial, amb armes atòmiques amb tota seguretat contemplava  la devastació absoluta. En tot cas es poden observar uns passos homogenis en la massificació i socialització de les riqueses materials , la qual cosa conforma una classe mitjana que millora a cada generació.

A Europa, la consciència que cal no tornar a devastar el continent. I la millor manera és fer-ho compartint benestar econòmic i recursos naturals, enlloc de barallar-se pels mateixos. Els “pares fundadors”, R.Schumman, J.Monnet, A. De Gasperi, K.Adenauer, s’adonen que primer de tot cal suavitzar la relació franco-alemanya, històrica llavor dels conflictes armats. Desprès cal visualitzar una entitat supranacional. I , cohesionant-ho tot, és necessari estendre democràcia, drets humans, benestar econòmic a la classe mitjana europea. En paraules de Schumman : “Europa no es construirà a base d’uns pocs i magnífics projectes, sinó que el seu èxit s’assolirà a partir de l’adició de moltes petites victòries sobre els problemes quotidians .”  Així, la CEE amb els seus primers origens a   l’abril de 1951 a Paris, entre RFA, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica i Luxemburg,  per tal de comerciar sense aranzels el carbó i l’acer del Ruhr. La seva concreció el 25 de març de 1957 amb la firma del Tractat de Roma fundacional. És   l’embrió d’una futura Unió Europea, que amb tot de progressos i retrocessos, permet   gaudir d’una pau continental i un grau de benestar material i social mai viscut fins aleshores.  Tampoc cal idealitzar la condició humana: conflictes, els latents i els explícits, han mantingut la vigència en les diferents etapes històriques. La voluntat idealitzada d’incorporar les virtuts en les regles que ens autoimposem, per tal de minimitzar els danys en qualsevol circumstància conflictiva ha significat redactar lleis i declaracions en favor de la dignitat de l’ésser humà. A la vegada, també ha donat motiu per afegir un punt de sarcasme el moment de confrontar el desig amb la realitat . Escoltem, si no, el que anuncia el militar , ja vell i acabat, quan es dirigeix al jove a qui pretén cedir el relleu. Leonard Cohen fa dir a The Captain“I read the Bill of Human Rights / and some of them were true”. Exemple de la quota de malícia  que incorporem els  sàpiens en el nostre adn. I malgrat tot…és àmpliament acceptat que intentem – i efectivament aconseguim –  de progressar a cada generació. Els darrers anys de la desena veuen el triomf de Fidel Castro a Cuba, i el de Mao Zedong a la Xina, així com la preeminència de la URSS en la cursa aeroespacial. Vist en perspectiva va ser el punt àlgid d’una ideologia, que pocs anys després exhibiria el cant del cigne previ al seu ocàs i a la hegemonia de l’economia de mercat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1969

 

Cinema

Midnight cowboy

John Schlesinger          –           1969

La duresa de Nova York a la pell d’un vilatà, xapero, i d’un minusvalid mental.

No recomanable per a estòmacs sensibles.  Narrativament impecable, i amb interpretacions d’alçada,  uns joveníssims John Voigt  i Dustin Hoffman.  Va ser premiada amb l’Oscar a la millor pel·lícula, director i guió. Cinema crític gairebé documental.

 

 

Música

Brown eyed girl

Van Morrison      –    1969

/110/

Potser el primer dels grans temes que va rugir el Lleó.  És el que s’anomena “signature song”, la seva cançó franquicia. Amb polémiques incloses: pel canvi de nom (prèviament era Brown-skinned girl), per alguna part de la lletra, poc radiable en algunes emissores (“making love in the green grass”), i principalment pel contracte draconià, signat sense assessorament legal, que li ha impedit  poder cobrar els ingressos pertinents en concepte de royalties. Potser per això, Morrison ha declarat més d’un cop que no és una de les seves cançons predilectes.

En tot cas, quanta bona música  encara corre  per les seves venes, que va compartint en gires recents,  complaent els seus fidels seguidors.

A 2011 havia arribat als  10 milions  d’emissions radiofòniques, un nombre limitat a una vintena de peces musicals. A 2015, encara roman la cançó de la dècada de 1960’s més descarregada , més radiada segons els registres britànics (BMI)

 

 

Here comes the sun

George Harrison         –       1969

Una de les més boniques melodies, -segons  publicada opinió de Frank Sinatra-  plena d’optimisme. El mal temps,  la tristor i les tardes curtes deixats  enrere. Fora foscor. Benvinguda benedicció solar.   Inspiradora per quan s’acaba febrer.   Qui pot negar el valor d’un dia fent “campana”?  La va compondre tot quedant-se a la casa del seu amic Eric Clapton, quan estava previst de reunir-se amb la resta del grup a la seu de la seva editora musical. Entre les curiositats i meravelles de la cançó, la repetició del canvi de temps en la tornada “Sun, sun, sun, here it comes. Gravat durant quatre dies a meitat de juliol de 1969, té diverses capes instrumentals, i la veu d’acompanyament de Paul McCartney, a més a més del cor, per tal de donar-li profunditat. Es diu que va ser proposada per Carl Sagan per tal d’incloure-la  en el disc que la nau espaial Voyager en òrbita des de 1977. Apareix en el disc  Abbey Road, encara sota el paraigües comú dels Beatles, a l’igual com While my guitar gently weeps. Després ja vindria la seva carrera en solitari. Un geni musical a l’ombra dels gegants McCartney i Lennon.

 

 

 

1970

 

Cinema

M.A.S.H.

Robert Altman          –                 1970

La bogeria de la guerra, vist des del punt de vista mèdic, i presentat per uns epítoms dels Monty Python.    Hi ha la sèrie amb Alan Alda de protagonista, que vam veure a la televisió en els setante’s. The long goodbye (1973), adaptació  de la novel·la negra  amb el mateix títol de R.Chandler.  Versió  heterodoxa, com s’espera d’un director que ha fet  Short Cuts (1993),  per cert amb el guió treballat també per Raymond Chandler, i amb uns joves  Tim Robbins, Julianne Moore, Andie McDowell . Una visió menys tenebrosa de la  presencia nordamericana al sudest asiàtic.  Com anava això de despertar-se i posar la ràdio al campament, enmig d’un nou dia al caire de l’infern?  Amb  Good Morning Vietnam (1987) de Barry Levinson, , el contrapunt a les bèliques violentes de Vietnam i Corea retratades a  Platoon,  Full metallic jacket,  Apocalypse now, The deer hunter.

 

Música

Cecilia

Simon & Garfunkel    –  1970

Preciosa. Fins aquí estem d’acord.  Per a qui es va fer?  Qui és  Cecilia? Qui es mereix aquesta alegria enamoradissa? Una dona fàcilment enamorable? Una dona fàcilment enamorada? Probablement la resposta és més prosaïca.   La versió oficial és que amb el títol  van homenatjar Santa Cecilia, la patrona de la música en la tradició católica. La joia traspua en el  ritme (la novetat  va ser alinear la base rítmica amb la reverberació de la primera presa gravada en un cassette). La lletra, més aviat simple  .   Esbossada per Paul Simon en una festa, envoltat d’amics , marcant el ritme, gravant-t’ho de manera casolana, i afegint després la línea de guitarra i la lletra, va suposar en una festa,  apareix en el disc  Bridge over troubled water, i va arribar al quart lloc en la llista Billboard Hot 100.  Paul Simon explica que la frase “making love in the afternoon” , escoltada pels soldats de Vietnam, es va convertir en un signe de que els costums al seu país estaven canviant.

 

Crucify your mind

Sixto Rodriguez     –   1970

Mundialment conegut  a través del film biogràfic  “Searching for Sugar Man”  (guanyador de l’Oscar 2012 al millor documental). Tema especial, senzill,  colpidor, i amb una sonoritat gairebé intemporal, difícil de classificar.

La cançó té valor intrínsec per si mateix. Però qui ha vist la pel·lícula i ha seguit mínimament la seva  història, no pot sinó quedar-se fascinadament embadalit per la cançó.

Sugarman , també del 1970.  Ara ja tot un fenòmen degut al bio-document ja citat. Pop-folk singer de protesta, a Detroit, seguint l’ estela  Dylan.

Més : I wonder,  Only good for conversation. Si es te en compte que no va esdevenir un professional de la música, cal reconèixer-li molt de merit amb el que destil·là. Vivència, intuició i imaginació ben dirigida per retratar alguna de les contradiccions del sistema social on vivia, conscient del seu lloc , fill d’emigrants Mexicans.  Tant a Cold fact , com a Coming from reality es mostra brillant  de ment i hàbil amb la guitarra. Al servei de l’art , prosaic, i en aquell moment, no reconegut. Inexplicablent,  les seves cançons triomfen a Sudàfrica, Austràlia i Nova Zelanda, malgrat l’absència de promoció. Un recopilatori All his best, es va converir en disc de platí, sense que ell ho sabés. Finalment una investigació periodística permet retrobar Sixto Rodríguez, i recuperar-lo per als concerts –i fer-li justícia-, reeditant el 2009 els dos albums,  Cold fact, Coming from reality.

 

Let it  be

The Beatles     –        1970

/20/

Simple, emotiva, quasi perfecta. Depèn del moment i de la versió, mereix estar en el Top10.  En tot cas, molt, molt bona. .. “quan la nit està ennuvolada”…sniff

Una de les icones dels Beatles. Preciosa cançó, sobretot la melodia, amb una lletra que l’acompanya bé.   Li falta complexitat musical, profunditat narrativa.

Li sobra bellesa melòdica, en té per donar i per vendre. Tant en la seva versió original com en la multiplicitat de versions que s’han realitzat.

L’altra cançó icònica de The Beatles :   Yesterday (1966)  Quina és millor?   Alguns són més de  Let it be,  (Let it bleed,  en rèplica de ses satàniques majestats ,

The Rolling Stones).  D’altres són més de Yesterday /13/   Quina?   Tant és,  no discutirem. Les dues evoquen una època, una sensibilitat, unes gens.   Un estat d’ànim.

Hi ho fan senzillament, i si se’ns permet la paradoxa, majestuosament.

 

Paranoid

Black Sabbath     –   1970

/253/

Rock del dur, amb la bateria a tot drap, els missatges incandescents.  És molt atrevit dir que ha esdevingut un clàssic, ara ? . Que, en comparació al txumba-txumba de la música

disco-techno-grunge,  aquest rock dur és  melodic per a la nostra oïda, i  que es entra al olimp dels referents que cal escoltar?

 

Your Song

Elton John        –           1970

/137/

Esplèndida, la millor que ens ha donat. La recordarem a Mouling Rouge  amb Kidman i McGregor, damunt la teulada, sota el cel de París,  a capella.

Una composició excel·lent del mestre Elton. Giragonses ben treballades. Coescrit amb Taupin.  El conjunt de pop de qualitat que també té molt d’èxit comercial.

Potser es pot assegurar que aquesta cançó , i un parell més d’excelses,  ja justifiquen tota una carrera.  Estem parlant de Song for GuyRocket Man, Crocodrile, Candle in the wind…

I’ll be there

The Jacksons 5       –      1970

Magnífica cançó, i la veu de Michael, encara nen, cantant “estaré allí, només cal que cridis el meu nom, si em necessites,” fa posar la pell de gallina, coneixent

el desenvolupament dels fets en la vida personal de l’artista.

Tota la carrera glamurosa, brillant, influent, exitosa del rei del pop destil·la d’aquestes llavors primeres,  encara sota l’abric  familiar del grup. Aquí, la cançó no  és d’ell, està escrita per Gordy, Davis, Hutch. Més endavant, alliberat de la cotilla amb aires circenses, volant sol, les seves composicions,  macerades amb el talent innegable, les desgràcies personals,   i una producción acuradíssima, farien la resta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Breu resum històric d’allò més rellev-ant sobre el setè art.

Cinema

 

“El cinema, el nostre batxillerat d’Humanitats.Gràcies a la qualitat que es feia en la dècada dels cinquanta i al programa doble que possibilitava la projecció d’antics films es va poder veure un cinema molt interessant […] rebérem una agraïda informació i formació humanistíca […] ja rebíem lliçons de literatura i conixíem molts dels autorsclàssics universals i de les seves obres cabdals.” Si el cinema pogués parlar . Cristòfol-Miquel Sbert.(2014).  Diu  Alfonso Sánchez: “El hombre de hoy no pude desconocer el cine y lo debe integrar dentro de su cultura. Si se llama inculto de la persona que no sabe quien es Beethoven o Leonardo, igualmente debe ser considerado inculto el que ignora quién es Griffith o Bergman.

 

 

Posem exemples de pel·lícules que inicien el temps clarivident i pessimista postbèlic. The Fountainhead (El manantial) de King Vidor (1949), i High Noon (Sólo ante el peligro),de Fred Zinnemann juntament amb The Third Man d’Orson Welles(1949) i Strangers on a Train, d’ Alfred Hitchcock (1951) són bons exemples del canvi de perspectiva. El setè art entra en el nostre temps durant aquests anys. en la modernitat. Vindran els 60’s i es permetrà alguna comèdia lleugera, cosmopolita, elegant, i sòbriament sensual. Però l’escepticisme sobre la condició humana ha vingut per romandre com una llosa real. La dècada dels 70’s és molt complexa, i segurament la que conté uns episodis més definitius per entendre la situació actual, aquests primers anys del segle XXI. Anteriorment ja hem llistat una desena de pel·lícules que mostren aquesta inseguretat i por que va creixent en la societat occidental: cinema Midnight Cowboy (1969), A Clockwork Orange (1971),Deliverance (1972), Chinatown1974), One flew over the Cuckoo’s Nest (1975), Jaws (1975),Alien (1979), Stalker(1979). El pitjor de la condició humana en cadascuna d’elles. La misèria física o psicològica.Midnight cowboy és la descripció de la duresa inserida fins i tot en l’Amèrica urbana i desenvolupada dels anys seixantes. Sempre hi ha un pòsit de marginalitat, degut a factors biològics, econòmics, culturals, principalment. Hi aquesta pel·lícula ho exposa cruament.A clockwork orange , de Kubrick, una distopia tenebrosa en una futura Gran Bretanya on es fan teràpies extremes per resoldre l’increment de la criminalitat.Deliverance, més enllà de l’escàndol per certes imatges de violència sexual, té una tensió social que va esdevenint insuportable. Alien, Stalker, revisions de móns paral·lels, futuristes, en què el mal s’ha anat solidificant. Jaws, de valors cinematogràfics correctes, però superlativa en el doble vessant comercial que capgira la tendència a la baixa d’espectadors, i fenòmen icònic per sempre més. Lliurement per damunt d’elles sobrevola l’ombra deThe Godfather (1972) i The Godfather : Part II (1974), de Francis Ford Coppola una història de la saga familiar de mafiosos d’origen italià, en el context històric del desenvolupament americà durant i després de la II Guerra Mundial. Un mosaic tenebrós i lúcid sobre el poder, la riquesa i la corrupció. Anys més tard tindria una seqüela,The Godfather : Part III,  que manté una notable vàlua artística. De fet, tant els 70’s com els 80’s es presenten durs, quirúrgics . Visualitzem grans obres mestres de temes polèmics, contundents, que esdevindran fites, referents en la història del cinema. Narrativa poderosa i missatge ombrívol de normal. A part dels que acabem de ressenyar, sobresurten Taxi Driver (1976) de Martin Scorsese l’estrès postraumàtic del combat en un nivell personal, i The Deer Hunter (1978), de Michael Cimino, la mateixa devastació i els seus efectes a nivell comunitari. Juntament amb la excessiva Apocalypse Now (1979), de F.F.Coppola, adaptant lliurement la novel·la Heart of Darkness , de Joseph Conrad (1902), formen la tríada de films indispensables per entendre l’obscenitat de Vietnam. Què va significar el conflicte bèlic i els traumes globals que se’n derivaren. Els directors ja s’atreveixen a encarar el malson devastador de la guerra de Vietnam. Un any abans, 1978, Coming Home de Hal Ashby, drama del retorn dels ferits. Fins a meitat dels 70’s la visió de la guerra havia estat , bé alleugerida per l’humor : M.A.S.H. , de Robert Altman (1970) sobre metges de campanya a la guerra Corea (1955), però fent l’ullet a la de Vietnam), bé mitificada per l’heroïsme : The Green Berets (1968). Seguint aquesta dinàmica fosca, es filmen The Texas Chain Saw Massacre (1974), El último tango en París (1972) ,Cabaret (1972), Network, (1974), i apareix el pols ambidextre de Woody Allen, capaç tant de ser incisiu mentre fa riure, com de provocar més d’un somriure mentre disecciona les misèries humanes. La proteica Annie Hall , (1977), significa un canvi de registre formal, però no essencial en la seva carrera. Els 80’s el cinema augmenta en qualitat tecnològica, i hi ha diversitat d’opinions sobre si la qualitat narrativa es manté. Sigui com sigui, hi ha vertaderes obres cinematogràfiques que excel·leixen en l’art de narrar visualment , tot creant un món únic, que al mateix temps esdevé icònic des del punt de vista cultural o social. Ordinary people (1980), Ran (1985), Oci Ciornie (1987),Barry Lyndon (1975), Blade Runner (1982) Wall Street (1987) , fins i tot pot considerar-se una mirada profundament pessimista sobre les relacions sentimentals, malgrat el to de comèdia. Al costat d’ells, comença a notar-se la recuperació econòmica, i conseqüentment les ganes de diversió més lleugera que trobem a Raiders of the Lost Ark, (1981), Something wild (1986). Es constata que la indústria de Hollywood té la facilitat per mostrar les situacions conflictives del seu país gairebé de manera immediata als esdeveniments. En alguns casos poc temps després de que s’hagin produït. Evidentment també es dona la circumstància de que certes situacions no són tractades fins força temps d’ençà que van donar-se. Seria el cas d’Argo (2012) sobre la crisi diplomàtica a l’Iran del recentment elegit Khomenini (1979) ; American Psycho (2000), sobre els excessos criminals dels yuppies de Wall Street (1987) durant la dècada ultraliberal reaganiana de 1980, tangencialment exposada també, en l’adaptació del llibre de Tom Wolfe, mateix títol, The bonfire of vanities (1990) . Invictus (2009) sobre el final del règim sudafricà de l’apartheid, i l’arribada al poder de Mandela (1991).Així mateix l’aparició del virus de la SIDA, (1984) , transportat al cinema a Philadelphia (1993). A Europa l’equivalent de cinema que exposa la misèria social la tenim amb Full Monty (1997) sobre el tatcherisme. Bon representant del cinema britànic menys acadèmic i més crític social, com Stephen Frears My beautiful laundrette, 1985; Sammy and Rosie Get Laid (1987). Durant la dècada dels noranta tot esdevé més fosc, més complex, més recargolat. L’herència dels caiguts masters de l’univers, sense escrúpols, de Wall Street. Un llenguatge propi, pesimista, i tangencialment social , tècnicament molt elaborat: The Silence of the Lambs (1991). Titanic, The Sixth Sense, Pulp Fiction, Forrest Gump, 1994, Unforgiven, 1992, Fight Club,1999, The Shawshank Redemption,1994, Saving Private Ryan,1998,Seven, 1995, Todo sobre mi madre,1999, Face/Off,1997, LA Confidential, Absolute power. La dècada següent vé marcada per la gran tragèdia nordamericana, l’11/S de 2001, amb l’atac terrorista contra les Torres Bessones de Nova York, que ha tractat el reportatge 11 09’’01’ September 11 (2002) amb direcció coral, World Trade Center (2006), United 93 (2006). El començament de segle, on encara regnen els directors “nostres”, també ens aporta una certa frescor i originalitat, es torna a prendre un cert risc per innovar en el llenguatge cinematogràfic. Des de 2000 fins a 2015, falta encara perspectiva per definir aquests anys, però hi ha algun denominador constant. Cal un director, talent, coratge. A la dècada dels 2000’s , l’esclat digitali l’incipient meravella dels dibuixos animats “infantils per adults”. Busquen l’espectacle pels menuts, la complicitat dels pares. Els reportarem més endavant.

Cap on va el cinema del segle XXI ? Hem anat donant pistes. Però encara ningú no ho sap. Ho anirem descobrint a mesura que vegem les novetats que es vagin rodant i exhibint. Tot i que, a cops, l’evolució passa discretament davant dels nostres ulls, i necessitem temps per adonar-nos compte de que allò, el que sigui, ha suposat un canvi irreversible. En tot cas la corporació britànica audiovisual, BBC s’ha ocupat del tema. En adonar-se el 2015 que només sis de les cent millors (millor valorades) pel·lícules pertanyien al segle XXI, van proposar a crítics d’arreu del món que avaluessin aquesta centúria cinematogràficament. El resultat, aquest rànquing de films actuals. Afegim que hi ha tres característiques singulars d’aquesta primera dècada del nou segle. El llenguatge animat ha excel·lit en els guions i la narrativa visual fins a igualar les pel·lícules de dibuixos animats a les de carn i ossos, o gairebé. La segona particularitat és l’emergència del cinema d’Orient. Kurosawa ja no és l’únic. Els seus seguidors són nombrosos i notables. La tercera és la irrupció del documental. Pur, o barrejat amb la ficció. Les imatges històriques es van filtrant en els documentals i també en les pel·lícules de ficció. L’auge dels documentals: falsos, verídics, crítics. Impecablement cinematogràfics. Purs reportatges en pantalla gran, mestissos i ficticis, però narrativament verídics : Balseros, La pelota vasca. La piel contra la piedra, Bowling for Columbine, Calabria, Red Army, Senna, Citizenfour, Amy, Inside Job, The Salt of the Earth, Searching for Sugarman, En tierra extraña, Steve McQueen: The Man & Le Mans, Hitchcock/Truffaut, Rush Miles ahead, The Program , les recents The Beatles, Singing Revolution, Oleg y las raras artes,  Fuego en el mar De Palma, The Eagle Huntress, Gleason, Life Animated y Miss Sharon Jones! Una nova manera de cinema -també de denúncia-, amb la ficció més reconeixible sobre les elits financeres extractives . Han mostrat els budells de la maquinària especulativa I de les causes i conseqüències de la caiguda dels grans fons d’inversió de 2007/2008, I ho han fet amb ficció i considerable immediatesa : Wall Street, Le Capital, I la brillant Margin Call, The big short.

Finalment, sense haver-les vist, sense valoració qualitativa, enumerem algunes de les setanta pel·lícules que es podran veure en el festival d’autor que té lloc aquest 2016 en seus diverses, Aribau Club cinema, Teatre CCCB , Filmoteca de Catalunya. Potser ens ajudaran a copsar els camins immediats que ens esperen per ser transitats: Cegados por el sol, de Luca Guadagnino, remake de La piscine de Deray. La propera pell, d’Isaki Lacuesta, sobri i misteriós relat amb mare i fill reunits en un poble pirenenc. Nos parecía importante, de Marc Ferrer, on juga al llenguatge de cinema dins del cinema per explicar una relació amorosa. Sangue del mio sangue, de Marco Bellocchio, on aborda l’Itàlia fantasmal al s.XVII ; Sunset song, Terence Davies adapta un clàssic escocès. Nasty baby, dirigit per Sebastián Silva, una recargolada història derivada de l’adopció per part d’una parella gai d’un fill ; L’hombre des femmes, del francès Philippe Garrel, una mirada sobre el deixant del maig del 68. Trois souvenirs de ma jeunesse, dirigit per Arnaud Desplechin, amb els records juvenils d’un antropòleg; Les deux amis, del director debutant Lous Garrel. Bang gang (Une historie d’amour moderne) amb orgia instrumental. El tresor, de Corneliu Porumboiu amb una capa d’absurditat en la recerca d’un tresor per part de dos veïns. Much loved, amb vicis privats i públics ambientats al Marroc. Ahora sí, antes no, del coreà Hong Sang-soo, comèdia romàntica entre una pintora i un director de cine ; Mountain, descoberta vital heterodoxa, d’una jove jueva ortodoxa.

Tanquem el cercle amb les propostes més espectaculars, agosarades, meravellosos focs d’artificis amb l’ordinador i la virtualitat com a referent. Algunes d’elles, amb narració consistent, i ús de la tecnologia al servei de la consistència del relat : Interstellar, -forats negres-, prodigi de narració sci-fi. També The Martian, Matrix, Elysium , Birdman, V for Vendetta, The life of Pi, d’altres , simplement meravelles tècniques, habitualment al servei de distopies, amb narrativa millorable: la saga de Jocs de la fam, In time, Loop, El senyor dels anells, Transformers, Avatar , la posada al dia dels herois aventurers James Bond, Mission Impossible, Batman, Spiderman, , de les precursores Star Wars, Star Trek que han perfeccionat el ja llunyà efecte digital de 1978 quan Richard Bartle juntament amb Roy Thrubshaw va idear MUD (Multi-User Dungeon) al laboratori d’informàtica a la Universitat d’Esexx, G.B.

L’altre extrem, els experiments més radicalment senzills, Still Alice, Boyhood, Les combattants, My old lady, Frances Ha, Oh, boy…. La maduresa dels tenaços directors incansables : Midnight in Paris, Shutter Island, The tree of life , Gone Girl, Nymphomaniac, The ghost writer , Mystic River, Lust Caution, The departed, Eastern Promises, Zodiac, Grand Torino, Inside Lewyn Davis, fins i tot , La vida d’Adèle, La grande belleza, Youth . Cinema senzill, aparentment senzill, al servei de la història i de l’emoció bàsica , humana, que aquesta conté. Llarga vida als creadors.

En resum, llarga vida -i encert- als directors. Siguin els clàssics : John Ford,  John Huston,   Sturges, Stanley Kubrick,  Alfred Hitchcock, A. Kurosawa,Truffaut, Tourneur, Resnais,  Renoir, Buñuel, Hawks, Lean, Wyler,  Curtiz,  Kazan,  Lang, Wilder, Bergman,   Fellini,  Visconti , De Sica,  Minnelli,   F.F. Coppola ;

els deixebles avantatjats, David Lean, Robert Altman, Ridley Scott , Clint Eastwood, Woody Allen, Milos Forman,  Mankiewicht, Cuckor, Tarkoski, Alan J. Pakula, Peckimpah, Carlos Saura, Wajda,  David Mamet, Spielberg, Scorsese, Fincher , Godard, Rohmer, Malle, J.J.Annaud, Techiné, Kieslowski, Rossellini,  Polanski, Miyazaki,  Mike Nichols, Arthur Penn, D.Lynch, L. Kasdan, M. Haneke, els germans Taviani, Darío Argento, Park Chan Wook;

els alliberats inclassificables: Antonioni,   Aranda, Audiard, Bertolucci,  D. Boyle,  Bigas Luna, Leo Carax, D.Cronemberg, John Carpenter, V. Erice,  De la Iglesia, Del Toro, Lelouch, J.J.Annaud, Costa-Gravas, Yann Arthus Bertrand, Losey, Loach,  J. Schlesinger, Oliver Stone,   L.V. Trier, Greenaway,  Soderbergh, Zemeckis,  Portabella,  Pontecorvo,  Ventura Pons,Piquer-Simón, T. Malick, Wong Kar-wai, Kiarostami,  Haydnes, Wes Craven, Kim ki-duk, Techiné,  J.L.Guerín , Albert Serra, Winterbottom ;

els notables -i excel·lents-: Spike Lee, Nolan, Demme,  Peter Jackson, John Cassavetes,  Steven Frears, Shyamalan, Baz Luhrman, Cameron, Wes Anderson,  Paul T. Anderson, Ang Lee, F. Meirelles,  C. Chabrol, D.Villeneuve, L.Besson, G.Miller, Radford, Terence Davies, R.Linklater ,  Bigas Luna, Trueba (s) , Michael Gondry,  Tim Burton, Kaye, Woo, Greengrass,  T.McCarthy, P.T.Anderson, Ira Sachs, A.  Fuqua, A. Payne;

les acuradíssimes -i numéricament minoritàries-  : L. Cavani, Pilar Miró, Agnès Varda , Bigelow, Isabel Coixet, Sarah Polley, Sofia Coppola, Laura Poitras,  Claudia Llosa, Bollaín, Maren Arde, Neus Ballús, Gemma Ferraté, Elena Martí,  Isa Campo,  Rebecca Miller,  Julia Ducournau,  Catherine Corsini, Maria Shrader, Meritxell Colell, Roser Aguilar, Carla Simón;

els màgics insustituïbles :  Ron Clemens i  John Musker (Aladdin, 1992) ;  Roger Allers   (The Lion King,1994 ), John Lasseter (Tory Story, 1995 i Toy Story 2, 1999) , Pete Docter (Monsters, SA, 2001 ,  Up,2009)  ; Inside Out, 2015) ;  Chris Sanders (Lilo & Stich, 2002 i How to train your dragon, 2010), Andrew Stanton (Finding Nemo, 2003 i Wall-E, 2008, Finding Dory, 2016) ; Brad Bird (The Incredibles, 2004 iRatatouille ,2007)  Conrad Vernon (Sausage Party, 2016);

els contemporanis, -i normalment desencadenats-Tarantino, Fincher, Mendes, Jarmush, Audiard, A. Kechiche,  J. Balagueró, Albert Serra, Collet-Serra, Affleck, Yeon Sang-ho, Na Hong-Jin, Park chan-wook,  Marc Recha,  Pedro Costa,  Kike Maíllo,  el malaguanyat Bendjelloul, Todd Philips , D. Aronofsky , Todd Haynes, Nicholas W. Refn, Jan Ole Gerster , Tornatore,   Noah Baumbach, I.Lacuesta, M.A. Vivas, Sorogoyen ;

els també contemporanis -i generalment integrats- David O. Russell, G.Clooney, Vilallonga, Cesc Gay,  J.A. Bayona,  Amenábar, León de Aranoa, De la Torre, Ruiz Caldera, Monzón, Rodríguez, Ozon, Galliene, Lafosse, Scott Derrickson, Lluís Galter, Mauro Herce,  Jia Zhangke, Hammon, Webber, Kurtzman,…

Un cop més , és imprescindible una bona història que faci creïble el conflicte. I uns personatges/ actors / intèrprets que enamorin l’audiència. Tan fàcil, tan difícil. Els creadors que aporten espurnes de novetat, de nova mirada, de camins no trepitjats, de sinceritat aliena a la moda, que ens fa, bé més savis, bé més informats, bé més feliços. En algunes divines ocasions, les tres coses alhora. “La cultura potser no cura, però cicatritza”

Si inserim les obres artístiques, de les tres disciplines, en el context històric i social de les dècades que estem explicant, tot embolicant-les amb els fets rellevants, servirà per aproximar-nos encara més a “l’aire” de l’època, i es podrà entendre el seu temps.

Quant al cinema, després d’haver vist i gaudit del darrer títol de W.Allen Café Society, i d’haver constatat la certesa sobre la senzillesa -aparent- dels grans mestres en proporció a la seva essència , en punyent contrast amb el soroll dels grans impostors que necessiten l’artifici, no pas com a complement, sinó com a raó última de la pròpia banalitat, (aquells que simplement cauen del cavall, són els millors genets), tan sols resta l’evidència de que el gran director determinarà la fi cinematogràfica del segle XX. En efecte, si es pot assegurar que el segle XXI , en termes cinèfils, comença amb la tríada composta per l’esclat de l’animació , més els documentals en format de pel·lícula, més la tecnologia virtual al servei de les grans produccions per a adolescents, -el nou no acaba de néixer del tot, el vell no acaba de morir del tot-, el tancament definitiu del segle esdevindrà en apagar-se la càmara del trinomi Allen, Scorsese, Coppola, com a paradigmes d’una manera analògica de narrar en imatges, d’un intel·ligència artística -i cadascú amb la seva dosi de risc i d’originalitat-. Spielberg esdevindrà una baula reforçada de la cadena que unirà tants de directors en l’interregne. Quan s’acaba culturalment, cinematogràficament aquest segle XX? Si en l’apartat de música podem concretar que  el 2016 ha estat un punt d’inflexió si tenim en compte que :  ens ha deixat David Bowie;   Bob Dylan ha estat reconegut com escriptor de talent en atorgar-li el premi Nobel de Literatura ; Leonard Cohen publica darrer disc i confessa que ja s’està consciencant per al viatge final ; i que Bruce Springsteen presenta una biografia en la que explica que darrera de la seva energia contagiosa també hi ha hagut moments paorosament grisos de depressió. D’altra banda , l’excepció de The Rolling Stones  i Van Morrison, presentant encara novetats. Tot en ordre. Una certa catarsi de final d’etapa. Anirem veient.  Semblantment, en termes cinematogràfics podem afirmar que quan Woody Allen, Scorsese, F.F.Coppola, i algun altre decideixin de penjar la càmera, podrem confirmar que el cinema pren una nova dimensió. De moment, aturem-nos a valorar el que ha valgut la pena de 2016 (i aquí ens haurem d’aturar, ja que 2015 i 2016 seran la nostra particular línia divisòria entre els dos segles, pels motius apuntats…….07.01.017)

 

Darrers anys :

Call me by your name

Dunkirk

The shape of water

Interstellar

Arrival

La donzella

La La Land

Silence

Sully

The Infiltrator

Genius

Elle

Fins al darrer home

Julieta

Land of Mine

Neruda

 

Com tot art, en general com tota expressió humana, suposa l’existència de subjectivitat i de valoracions diverses. El gust personal no pot ser criticat. Per tant , l’avaluació de la qualitat de les pel·lícules també és objecte de discrepància. A tall d’exemple proposem la comparació entre diferents rànquings que han llistat les millors pel·lícules.

L’Institut de Cinema Americà                                       La pàgina web  IMDb

2001. A Space Odissey                                                 Shawshank  redemption

Centaures del desert                                                     The Godfather

Lawrence of Arabia                                                        The Dark Knight

The Lord of the Rings                                                     Schlinder’s List

The Godfather                                                                 12 Angry Men

Sol davant el perill                                                           Pulp Fiction

North by Northest                                                            The Lord of the Rings

Toro Salvatge                                                                  El bo, el lleig i el dolent

To Kill a Nightingale                                                        Fight Club

Spartacus                                                                       The Empire Strikes Back

Schlinder’s List                                                                Forrest Gum

E.T.                                                                                  Inception

Rocky                                                                              One flew over  Cuckoo’s Nest

 

Anys 2001 a 2010

2010
Beginners
Mike Mills
Das Ende ist mein Anfang
Jo Baier
Inception
Christopher Nolan
Les petits mouchoirs
Guillaume Canet
Let me in
Matt Reeves
Pa negre
Agustí Villaronga
Shutter Island
Martin Scorsese
The American
Anton Corbijn
The ghost writer
Roman Polanski
The social network
David Fincher
Toy Story
Lee Unkrich
 

2009

An education
Lone Scherfig
Antichrist
Lars von Trier
Avatar
James Cameron
Brooklin’s   Finest
Antoine Fuqua
Grand Torino
Clint Eastwood
Hatchiko
L Hallström
Le prophete
Jacques Audiard
Mr Fox
Wes Anderson
Penya-segat vermell
John Woo
Up
P.Docter, B.Peterson
Whatever works
Woody Allen
2008
Australia
Baz Luhrmann
Grand Torino
Clint Eastwood
The Dark Knight
Christopher Nolan
The Reader
Stephen Daldry
The 39 steps
James  Hawes
Two lovers
James Gray
Wall.e
Andrew Stanton
Zodiac
David Fincher
 2007
Before the devil knows you are …
Sidney Lumet
 Bourne’s trilogy
Liman, Greengrass
Die Stille vor Bach
Pere Portabella
Eastern promises
David Cronenberg
Gone baby, gone
Ben Affleck
Lions for lambs
Robert Redford
Lust,  Caution
Ang Lee
No country for old men
Coen , brothers
Ratatouille
Brad Bird &  Jan Pinkava
There will be blood
Paul T. Andersonn
 2006
“300”
Zack Snyder
Babel
Alejandro G. Iñarritu
Das Leben des Anderen
Florian H. Donnersmarck
Der lezte Zug
Joseph Vilsmaier
El laberinto del fauno
Guillermo del Toro
Inside Man
Spike Lee
Maria Antonieta
Sofia Coppola
The departed
Martin Scorsese
Tu vida en 65′
Maria Ripoll
Vatel
Roland Joffé
 2005
Good night, and good luck
George Clooney
Kingdom of Heaven
Ridley Scott
Madagascar
Erik Darnell
MatchPoint
Woody Allen
Obaba
Montxo Armendáriz
Syriana
Stephen Gaghan
V de Vendetta
James McTeigue
 2004
House of flying daggers
Yimou Zhang
I , robot
Alex Proyas
Les choristes
Christopher Barratier
Melinda and Melinda
Woody Allen
Primer
Shane Carruth
The incredibles
Brad Bird
2003
Finding Nemo
A.Stanton/L. Unkrich
Good bye, Lenin
Wolfgang Becker
Lost in translation
Sofia Coppola
Mi vida sin mi
Isabel Coixet
Mystic River
Clint Eastwood
Runaway jury
Gary Fleder
Song for a raggy boy
Aisling Walsh
 2002
 Bourne’s trilogy
P.  Greengrass,  D.Liman (2002/04/07)
Ciudad de Dios
F. Meirelles, K.Lund
Être et avoir
Nicolas Philibert
Gangs of New York
Martin Scorsese
Insomnia
Christopher Nolan
Lilo & Stich
C.Sanders , D.Deblois
Minority report
Steven Spielberg
My great greek wedding
Joel Zwick
Mystic River
Clint Eastwood
 2001
Amélie
J.P. Jeunet
Monsterball
Marc Foster
Moulin Rouge
Baz Luhrmann
Mullholand Drive
David Lynch
Training Day
A Fucqua

 

Anys 1991 / 2000

 

Billy Elliot
Stephen Daldry
Finding Forrester
G Van Sant
Gladiator
Ridley Scott
High Fidelity
Stephen  Frears
Les rivières  porpres
Mathieu Kassovitz
Memento
Christopher Nolan
O Brother, where are thou?
Coen brothers
Snatch
Guy Ritchie
Tigre i dragó
Ang Lee
Traffic
S. Soderbergh
American Beauty
Sam Mendes
Analyze this
Harold Ramis
Els sense nom
Jaume   Balagueró
Solas
Benito Zambrano
The cider house rules
Lasse Hallstrom
The fight club
David   Fincher
The green mile
Frank Darabont
The Matrix
The Wachowski Brothers
The sixth sense
M. Night Shyamalan
Todo sobre mi madre
Pedro Almodóvar
American History X
Tony Kaye
Cinema Paradiso
G Tornatore
Deconstructing Harry
Woody Allen
El abuelo
J L Garci
Fallen
Gregory Hoblit
Festen (Celebració)
Thomas Vinterberg
Saving private Ryan
Steven  Spielberg
The thin red line
Terrence Malick
The Truman Show
Peter Weir
As good as it gets
James L.  Brooks
Absolute power
Clint Eastwood
Donnie Brasco
Mike Newell
Face/Off
John Woo
Full Monthy
Peter Cattaneo
Gattaca
Andrew Niccol
Jackie Brown
Q.Tarantino
L.A.  Confidential
Curtis Hanson
La vita e bella
Roberto Benigni
Titanic
James Cameron
The fifth element
Luc Besson
Fargo
Coen    Brothers
Hamlet
Kenneth Branagh
Marvin’s room
Jerry Zacks
Moll Flanders, el coratge
Pen Densham
Romeo + Juliet
Baz Luhrmann
Scream
Wes Craven
Sleepers
Barry Levinson
Tesis
Amenábaf
The english pacient
Anthony  Minghella
Trainspotting
Danny Boyle
Before Midnight/Sunset/Dawn
R. Linklater
Goldeneye
Martin Campbell
Heat
Michael Mann
La mirada d’Ulisses
Theo   Angelopoulos
Leaving Las Vegas
Mike Figgis
Seven
David Fincher
Smoke
Wayne Wang
Richard III
Richard Locraine
The Brothers McMullan
Edward Burns
Usual suspects
Bryan Singer
A través de les oliveres
A. Kiarostami
Death and the Maiden
Roman Polanski
Ed Wood
Tim Burton
Exotica
Atom Egoyan
Forrest Gump
Robert Zemeckis
Interwiew with the vampire
Neil Jordan
Léon, the professional
Luc Besson
Muriel’s wedding
P.J.Hogan
Pulp fiction
Quentin  Tarantino
Shawshank redemption
Frank Darabont
Philadelphia
Johnatan Demme
Schlinder’s List
Steven Spielberg
The firm
Sidney Pollack
The Piano
Jane Campion
Trois couleurs,blanc,bleu,rouge.
K Kielowski
What’s eating Gilbert Grape?
Lasse Hallström
The remains of the day
James Ivory
A few good men
Rob Reiner
Bad lieutenant
Abel Ferrara
Basic Instint
Paul Verhoeven
Belle époque
Fernando Trueba
Dracula
F F  Coppola
Husbands and wives
Woody Allen
Le journal de Lady M.
Alain Tanner
O dia de desespero
Manuel de Oliveira
Reservoir Dogs
Quentin Tarantino
Thelma and Louise
Ridley  Scott
Beltenebros
Pilar Miró
Delicatessen
Caro & Jeunet
Les amants du Pont-Neuf
Leo Carax
Les millors intencions
Bille August
The silence of the lambs
Jonathan Demme

Anys  1981 / 1990 :

 

 

1990
Dances  with wolves
Kevin Costner
Das schreckliche Mädchen
Michael Verhoeven
Finding Forrester
P. Marshall
Goodfellas
Martin Scorsese
Innisfree
José Luís Guerín
Jacob’s Ladder
Adrian Lyne
Miller’s crossing
Coen Brothers
Postcards from the Edge
Mike Nichols
Total recall
Paul Verhoeven
1989
Crimes and Misdemeanours
Woody Allen
Dead Poet Society
Peter Weir
Eat a Bowl of Tea
Wayne Wang
Henry V
K. Branagh
Sex, lies and videotape
Steven Soderberg
Valmont
Milos Forman
1988
Drowning by Numbers
Peter Greenaway
Frantic
Roman Polanski
Le grand bleu
Luc Besson
Miracle mile
Steve de Jarnatt
Mississipi Burning
Alan Parker
Rain Man
Barry Levinson
The Last Temptation of Jesucrist
 M . Scorsese
1987
Aur revoir , les enfants
Louis Malle
Der Himmel uber berlin
Wim Wenders
Dirty Dancing
Emile Ardolino
Good Morning Vietnam
Barry Levinson
Oci ciornie
Nikita Mikhalkov
Red sorghum
Yimou Zhang
The Dead
John Huston
The last emperor
B.  Bertolucci
The unbearable lightness of being
Philip Kaufman
The untouchables
Brian De Palma
1986
Blue velvet
David Lynch
Down by law
Jim Jarmusch
El castell al cel
Hayao Miyazaki
El viaje a ninguna parte
Fernando  F.  Gomez
Hannah and her sisters
Woody Allen
La mitad del cielo
Manuel Gutiérrez Aragón
Le déclin de l’empire americain
Denys Arcand
Le rayon vert
Eric Rohmer
Platoon
Oliver Stone
Sacrifici
A Tarkovski
1985
A room with a view
James Ivory
Back to the future
Robert Zemeckis
Brazil
Terry Gilliam
La vaquilla
Luis G. Berlanga
La vieja música
Mario Camus
1984 1984
Amadeus
Milos Forman
Cuerpo a cuerpo
Paulino Viota
Epílogo
Gonzalo Suárez
Los santos inocentes
Mario Camus
Once upon a time in America
Sergio Leone
Paris, Texas
Wim Wenders
Sota el volcà
John Huston
The Terminator
James Cameron
1983
Bearn
Jaime Chávarri
Crimes of passion  (China Blue)
Ken Russell
Danton
Andrzej  Vajda
El sur
Victor Erice
Et la nave va
Federico Fellini
Flashdance
Adrian Lyne
Rumble fish
F.F.Coppola
The Dead Zone
David Cronenberg
Scarface
Brian de Palma
Zelig
Woody Allen
1982
Blade Runner
Ridley Scott
Dans la ville blanche
Alain Tanner
E.T.
S.Spielberg
Fanny i Alexander
Ingmar Bergman
Gandhi
R. Attemborough
La nuit de Varennes
Ettore Scola
La plaça del diamant
Francesc Bertriu
The draughtsman’s contract
Peter Greenway
1981
Absence of malice
Sydney Pollack
A la recherche du feu
J. J.Annaud
Chariots of fire
Hugh Hudson
Deprisa, deprisa
Carlos Saura
Fire in the body
Lawrence Kasdan
Gallipoli
Peter Weir
La femme de l’aviateur  (Proverbes)
Eric Rohmer
Les uns et les autres
Claude Lelouch
Mad Max II : el guerrer a la carretera
G.Miller
Raiders of the  lost Arc
Steven Spielberg

 

 

 

Anys 1971//80

1980
Brubaker
Stuart Rosenberg
Dressed to kill
Brian  De Palma
Fame
Alan Parker
Inferno
Darío Argento
Kagemusha
Akira Kurosawa
Ordinary people
Robert Redford
Pepi, Luci, Bom y otras chicas…
Pedro Almodóvar
Raging Bull
Martin Scorsese
The Blues Brothers
John Landis
1979
Alien
Ridley Scott
Arrebato
Ivan Zulueta
Apocalypse Now
F.F.Coppola
Escape from Alcatraz
Don Siegel
L’amour en fuite (*)
François Truffaut
Life of Brian
Terry Jones
Manhattan
Woody Allen
Stalker
Andrei Tarkovsky
1978
39 steps
Don Sharp
Dawn of the dead
George  A. Romero
Flammes
Adolfo Arrieta
Grease
Randal Kleiser
La escopeta nacional
Luís G. Berlanga
La ràbia
Eugeni Anglada
L’orgia
Francesc Bellmunt
Midnight express
Alan Parker
Ocaña, retrat intermitent
Ventura Pons
The Deer Hunter
Michael Cimino
The Last Walzt
M Scorsese
1977
Annie Hall
Woody Allen
Close encounters of the third …
Steven Spielberg
Cross of Iron
Sam Peckinpah
Jesus de Natzaret
F. Zeffirelli
L’ou de la serp
Ingmar Bergman
Padre Padrone
P.  i  V.Taviani
Perros callejeros
José Antonio de la Loma
Star Wars   (saga)
George Lucas   –
Tigres de paper
Fernando Colomo
Una giornata particolare
Ettore Scola
1976
All the President’s Men
A. J. Pakula
Cria cuervos
Carlos Saura
Jonas, qui aura 25 ans en l’an 2000
Alain Tanner
La ciutat cremada
Antoni Ribas
Network
Sidney Lumet
Novecento
Bernardo Bertolucci
1975
Barry Lyndon
Stanley Kubrick
Dersu Uzala
Akira Kurosawa
French Connection II
John Frankenheimer
Furtivos
José  Luís Borau
Histoire d’O
Just Jaeckin
Jaws
Steven Spielberg
La trastienda
Jordi Grau
Les intrigues de Sylvia Couski
Adolfo Arrieta
Le vieux fusil
R. Enrico
Night moves
Arthur Penn
1974
Chinatown
Roman Polanski
Dersu Uzala
A. Kurosawa
Emmanuelle
Just Jaeckin
Murder on the Orient Expres
Sidney Lumet
The Conversation
F F Coppola
The Front Page
Billy Wilder
The Texas chainsaw massacre
Tobe Hopper
The young Frankenstein
Mel Brooks
1973
American Graffiti
George Lucas
Dirty Harry
Clint Eastwood
Jesucrist Superstar
Norman Jewison
El espíritu de la colmena
Victor Erice
Secrets d’un matrimoni
Ingmar Bergman
Serpico
Sidney Lumet
The Duel
Steven Spielberg
The Exorcist
William Friedkin
The long goodbye
Robert Altman
The Sting
George Roy Hill
The way we were
Sydney Pollack
Turks fruit
Paul Verhoeven
1972
Aguirre , wrath of God
Werner Herzog
Cabaret
Bob Fosse
Crits i murmuris
Ingmar Bergman
Deep Throat
Gerard Damiano
Deliverance
John Boorman
Laia
Vicente Lluch
The Godfather I / II/III
F.F.Coppola  –
The last tango in Paris
Bernardo Bertolucci
The last house on the left
Wes Craven
The Poseidon Adventure
Roland Neame
1971
Dirty Harry
Clint Eastwood
Fiddler on the roof
Norman Jewison
French Connection
William Friedkin
Harold and Maude
Hal  Ashby
Karate a mort a Bankok
Wei  Lo
Karnal Knowledge
Miche Nichols
Klute
J. Pakula
Johnny  Got his Gun
Dalton Trumbo
La Salamandre
Alain Tanner
Straw Dogs
Sam Peckimpah
Summer of  ’42.
Robert Mulligan
1970
Domicile conjugal *
François Truffaut
M.A.S.H.
Robert Altman
Rio Lobo
H.Hawks
The private  life of Sherlock Holmes
Billy Wilder
1969
Bob, Carol, Ted & Alice
Paul Mazursky
Midnight cowboy
John Schlesinger
They shoot horses, don’t they?
Sydney Pollack  (Danzad, danzad,…)
1968
2001 : a space odissey
Stanley Kubrick
Night of the living dead
George A. Romero
Rosemary’s Baby
Roman Polanski
The lion in winter
Anthony Harvey
1967
Bonnie and Clyde
Arthur Penn
The Graduate
Mike Nichols
1966
El Dorado
H.Hawks
Nueve cartas a Berta
Basilio Martin Patino
The good, the bad, the ugly
Sergio Leone
Born free
James Hill
La caza
Carlos Saura
Persona
Ingmar Bergman
1965
Chimes at midnight. Falstaff
Orson Welles
Fail Safe
Sidney Lumet
La historia més gran mai explicada
George Stevens
Mister Arkadin
Orson Welles
Repulsion
Roman Polanski
The naked prey
Cornel Wilde
The sons of Katie Elder
Henry  Hathaway
The war game
Peter Watkins
1964
Dr. Strangelove
Stanley Kubrick
L’evangeli segons S.Mateu
Pier  P. Pasolini
The Night of the Iguana
John Huston
Zorba  , the Greek
Michael  Cacoyannis
1963
Charade
Stanley Donan
Fellini’s     8 1/2
F. Fellini
The pink panther
Blake Edwards
The  servant
Joseph Losey
1962
Days of wine and roses
Blake Edwards
Jules et Jim
François  Truffaut
Lawerence of Arabia
David Lean
Lolita
Stanley Kubrick
The man who shot Liberty Balance
John Ford
Rocco e i suoi frattelli
L. Visconti
The manchurian candidate
John Frankeheimer
1961
Splendor in the grass
Elia Kazan
Viridiana
Luís Buñuel
West Side Story
J. Robbins & R. Wise

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

Desdambre

De 21 a 31 de desembre


Pel quinze, sant valerià,
el joc és fet, ja es manté la tarda,
i pel vint-i-cinc, pas de pardal,
fred i sol estimats, d’olives curulles les saques;
sant esteve radiant de blau crisàlid,
com ahir; ja és miracle i tradició,
matí de sexe i mandra, passeig amb avis,
barceloneta o bogatell, la platja, i la remor,
xips torres, escopinyes,  canya o bitter i bon humor.

I abans que vingui l’home del darrer nas,
temps encara per sentir calfreds, les pors,
la pell, el cos, i els desitjos desnonats
l’any que va ser , el que no fou, el buit,  i tot allò
que el 20XX encertarem a demanar.

I quasi res va ser mesquí, gairebé
a batzegades vam encertar-la,
fent moltes esses ,  recaient
i perfeccionant els errors i les marrades.

Si ens lliuréssim de la culpa ancestral,
si destil.lèssim un gotim de compassió,
aleshores, al cor de la nostra divinitat,
la majoria vam lluitar/-nos,  molt o poc, bé o no,
vàrem ser imperfectes humans, en arriscar,
vam merèixer infinitat de petits triomfs,
per haver fet,  malgrat tot , sí , malgrat tot,  a les palpentes,  malgrat tot, del lloc viscut, un de millor.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

Defrigor

De l’11 al  20 de desembre

Hem sabut el treball amb les olives,
plaer físic del cansament,
què importa, festa, atur, o vacances,
si ara l’amo sóc jo, ni amb despit, ni exigent.

Compte amb la boira de desembre
si el dia ja s’allarga, el sol tendreja,
si el núvol tapa i mandreja,
desfermerà el garbí que porta al ventre.

Divendres calella, damunt la sorra,
amb la parella compartim la fideuà,
com de buida la platja, com d’immòbil el mar,
penso un port llunyà, una parla distinta, una aroma.

El sol acompanya, el joven s’emmiralla,
el grup i la hormona posen a lloc,
un xic de nostàlgia, ai, inventada,
però ni un retret, ja vam passar el pitjor.

 

I instants, també, per greixar l’ànima,

meandres del temps i del consol:

hem gaudit com a gínjols dels gols,

de l’excel.lència, de la màgia messiniana,

esdevingut mite, sí recordarem el seu nom,

ha trencat rècords, ens ha encalçat els ors;

confort i èxtasi de la gent blaugrana.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

 Dectrimal

De l’1 al 10 de desembre

Migdia immòbil, suau d’eternitat,

al cel esquitxos de blanc borrissol,

fantasia llisa, meravella d’honors

l’ànima levita, la ment de felicitat;

traspuen de lila les oliveres,

a penes una glopada de vent,

escàs càstig a pagès ; quarteres al tros,

collita a pleret, però , ai las ! : botí

massa minso al rebost, per a tant de gent.

 

I amb tot, ara és sobrer cap mot de queixa,

ni cal remoure el passat adolescent,

l’ofici i el sou  prou menen venjança,

freda, dolça i sensible, i ascendent.

 
Repensar cançons que m’acompanyaren,

crits del pare, la tarda a flor de pell,

reviure l’arbre , l’escorça , la mare,

el pa amb tomàquet, i  llonza calent.

 
Sentir només, respirar, penetrar,
absort, la fredor i la llum, absent,
meditant, afuat per transmigrar,
pletòric, blau i net el firmament.

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CUP, felicitats per la ferma coherència exhibida !

0

Potser la posició de força demostrada per la CUP, tot negant-se a un acord amb Junts pel Sí, -en les proporcions que els electors van promulgar- aturi el procés sobiranista.

Potser, fins i tot, signifiqui una victòria provisional per a l’estat espanyol i aire per al Partit Popular. Tal vegada disminueixi la credibilitat internacional de la majoria sobiranista al Parlament com a moviment creïble, impecablement gestionat -exuberant al carrer , discret a les cancelleries- fins al moment.

Potser suposi una aturada perdedora , un recès inoportú en la travessia.

Tant és. La ferma coherència exhibida per la CUP suposa una doble entrada ja segura en els annals de la història. Atorga un momentum homologable a d’altres moments cabdals en les transicions polítiques. I en les sotragades històrico-socials.
D’una banda, a partir d’ara, la CUP ja té un lloc en la història de la -futura?- República Catalana. (Possiblement també tindrà lloc  destacat en la història de l’estat espanyol,  això no ens pertoca, aquí). I d’altra banda, el procés constituent català, ja és homologable a situacions històriques de conflicte intern entre els més coherents d’una revolució i els més incoherents.

O no recordem altres moments crítics viscuts en d’altres països, en d’altres èpoques?

1. Per exemple, no recordem la Revolució Francesa?  El cas de la dialèctica   Danton vs. Robespierre? Danton, líder revolucionari, primer president del Comitè de Salvació Pública. Defensor de la sobirania popular, radicalment en contra de la monarquia que representava l’opressió de les classes humils.El 1792 va ser ministre de Justícia. Dimití per poder estar a la Convenció Nacional fins a 1794 , amb Marat, Robespierre, Desmoulins. No era massa partidari del Terror per tal de governar la República, i estava entre els anomenats indulgents,  enfront dels  enragés (enrabiats), defensors del solucions extremes per fer triomfar els seus ideals.

Robespierre, en canvi,  va decidir que la fi del Terror significaria la pèrdua del poder polític que esperava usar per crear la República de la Virtut. Aleshores, va trencar amb Danton, a causa de les seves postures moderades, i s’uní als atacs contra els dantonistes  acusant-los  de tenir tractes amb les potències estrangeres; de contemporitzadors amb els rivals, i traidors a la coherència revolucionària.  El 30 de març Danton, Desmoulins i els seus seguidors foren arrestats, jutjats el 2 d’abril  i guillotinats el dia 5.  (Per cert, Robespierre ,  l’Incorruptible per a uns, el Sanguinari per a d’altres,  també va ser guillotinat posteriorment).

 

2. Per exemple, recordem també que ara farà dos-cents anys, a Alemanya, entre els partidaris de la revolució marxista, hi va haver la discussió sobre el moment i la tàctica a seguir. El gener de 1919 , Rosa Luxemburg va mostrar-se partidària  de que el partit comunista alemany acabat de fundar , KPD, s’involucrés en la recentment constituïda Assemblea Constitucional Nacional alemanya, embrió de la futura república de Weimar. Però la majoria dels seus companys de partit ho refusaren.  Van prioritzar afegir-se a una segona onada revolucionària al carrer.  En resposta a l’aixecament, el partit socialista alemany es va unir a les milícies  nacionalistes del Freikorps (Cos  lliure), i a l’exèrcit. Van sufocar la rebel·lió. Els dirigents comunistes van ser apressats, colpejats; la majoria  assassinats (Rosa Luxemburg), d’altres empresonats. Els comitès van ser suprimits. La revolució havia perdut.

Luxemburg havia dit :  “La Història és l’única mestra infalible.  No hem d’oblidar que no es fa Història, sense grandesa d’esperit, sense  alçada moral, sense gestos nobles.”

 

3. Cent anys més tard, en els anys de la lluita per la independència d’Irlanda els dos líders naturals del procés d’emancipació respecte de la Gran Bretanya van ser  De Valera, i Collins. “El gener de  1919 , 73 dels 106 parlamentaris que havien estat votats eren membres de  Sinn Féin. Es negaren a prendre els escons a la  Cambra dels Comuns britànica. Enlloc d’això varen crear un parlament irlandès propi, el qual va signar un document de  Declaració d’Independència Unilateral, que no suscità cap reconeixement internacional fora de la República Russa. Acabada la revolta militar,  els insurgents irlandesos i el govern britànic signaren un tractat segons el qual el Regne Unit reconeixia la independència d’Irlanda,  (Estat Lliure Irlandès) però amb la figura del monarca britànic encara amb poder sobre l’illa. El Parlament irlandès  acceptà les condicions.

Després del tractat , el conflicte civil intern irlandès, fou la conseqüència directa de la creació d’aquest estat. Les forces contràries al tractat, liderades per Eamon de Valera s’oposaven al fet que aquest estat hagués abolit la República d’Irlanda per aquesta nova forma de govern que encara formava part de la Commonwealth  britànica.

Michael Collins, líder protractat,  digué que aquest tractat no atorgava el poder que totes les nacions aspiren a aconseguir per desenvolupar-se, però sí la llibertat per poder assolir-lo. Després del conflicte i la derrota dels que s’oposaven al tractat, prop de 4000 homes van perdre la vida i l’economia de l’Estat Lliure Irlandès  va patir un cop brutal. Michael Collins va ser assassinat en una emboscada. Els radicalment coherents no li perdonaren el seu diàleg possibilista.

 

4. A l’Índia, Gandhi esdevé el polític que fa un procés personal des de  súbdit anglès, universitari de universitat anglesa, fins a la figura honesta i pacífica  hindú  que s’atreveix a  desacatar la llei de l’Imperi metropolità, i aconsegueix la independència del subcontinent.

Però serà assassinat.  Per qui? Pels seus enemics polítics?  No, pels seus companys polítics!  Pels més radicalment coherents i insubornablement immobilistes !!  :   “Gandhi va intentar de reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l’Índia i va defensar els musulmans al territori  hindú per la qual cosa va ser assassinat per un fanàtic integrista indi, el 1948″ (Viquipèdia  “Gandhi”)

 

5. Més a prop nostre, al País Basc també es va donar un procés de conflicte entre coherències. El 10 de setembre de 1986, l’exdirigent etarra Maria Dolores González Cataráin, va decidir deixar l’organització armada perquè els seus postulats i  objectius ja no coincidien.  Davant d’aquesta mostra d’incoherència política respecte a la ideologia compartida fins aquell moment, els activistes  del moviment d’alliberament basc van  considerar que  calia donar una mostra de fermesa i coherència sense fissures, i la van assassinar. Maria Dolores (Yoyes) havia estat la primera dona dirigent dins d’ETA. La seva dissidència era una mostra d’incoherència respecte a la ideologia fins aquell moment compartida,  la coherència ortodoxa etarra no ho devia poder suportar.

6. El papa Joan Pau II,  va ser co-artífex del desballestament del comunisme, i de la implosió de la Unió Soviètica, amb un pensament ortodox i molt conservador. Aquestes i d’altres actuacions, el podien fer semblar coherent amb la dreta mundial. Però una organització turca , d’extrema dreta, es va encarregar de recordar-li que tenia comportaments incoherents amb la ideologia realment reaccionària.  I al maig de 1981 un llop gris turc,  Ali Agca li disparà un tret a l’abdomen que gairebé el mata. Consideraven que Joan Pau II  era massa  “progressista”!!!  No era  prou  coherent !!!!!

7. A Espanya, el 1978, Adolfo Suárez, polític de talent i d’ambició, crescut a l’ombra del franquisme,(Secretariat General del Movimiento) rep l’encàrrec de modernitzar l’estat espanyol i pilotar la tan lloada transició cap a la democràcia.  Com pot suposar-se ha d’establir pactes amb els rivals polítics,  comunistes, nacionalistes catalans i bascos, per tal de que l’equilibri institucional meni cap a una pau ,vigilada, però pau a la fi.  Però “els seus”,  els cavernícolament coherents amb el passat immediat franquista no li perdonen que juntament amb Tarradelles restableixi la Generalitat, ni que juntament amb Carrillo legalitzi el PC, ni que  juntament amb Gutiérrez Mellado ,intenti de democratitzar l’exèrcit. Resultat,  la branca més dura dels seus correligionaris li fan la vida impossible, conspiren per treure’l del poder, (Emilio Romero) i finalment ell, dimiteix.

8. A Israel, el 1985   Yitshaq (Isaac) Rabbín, heroi militar i polític de prestigi, compromès vitalment amb l’estat sionista des de la seva fundació, va considerar que era el moment de trobar una pau amb el seu enemic acèrrim, la OAP d’Arafat. Un cop garantida la supervivència i el desenvolupament d’Israel, va acceptar la incoherència de negociar i pactar amb els enemics vitals, que també havien demostrat voluntat de pacte. Al novembre ,un jove radical jueu es va encarregar de recordar-li que hi ha coherències que no es poden obviar.

I qui era  Rabbín? Era un colom covard? Era un falcó implacable? Potser només era un home compromès amb el seu país, i amb la pau.

Fou el setè cap d’Estat Major de l’Exèrcit d’Israel (Tsàhal) entre 1964 i 1967, ambaixador d’Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins al seu assassinat el 1995.A ls 32 anys esdevingué el general més jove de la història de l’exèrcit israelià. Va participar en la segona guerra araboisraeliana. Nomenat cap de l’Estat Major, càrrec des del qual reorganitzà l’exèrcit. Sota el seu comandament, i sota el govern del ministre de Defensa  Moshe Dayan,  Israel assolí la seva victòria a la  Guerra dels Sis Dies (1967) . En finalitzar aquesta tercera guerra, Rabbín canvià la carrera militar per la diplomàtica (i ulteriorment per la política).

Peres va aconseguir convèncer Rabbín per superar la seva natural aversió al líder de l’OAP, Arafat  a qui considerava cap d’una banda terrorista.  Amb gran dosi de pragmatisme i amb l’aval dels Estats Units, va acceptar les negociacions secretes d’Oslo, que conduïren als  acords d’Oslo,  signats a Washington el 1993. Fou el setè cap d’Estat Major de l’Exèrcit d’Israel (Tsàhal) entre 1964 i 1967, ambaixador d’Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins al seu assassinat el 1995.

Durant el segon i crucial període de govern, Rabbín experimentà una profunda metamorfosi, per passar d’una concepció purament militar del conflicte entre israelians i palestins, mantinguda fins a la seva ferma lluita contra la intifada com a ministre de Defensa, fins a un convençut promotor del difícil apropament als palestins en recerca de la pau a la regió. La seva fórmula “pau a canvi de territoris” aspirava a proporcionar a Israel fronteres segures, una normalitat en les relacions amb els països veïns i una acceptació per la comunitat internacional, a canvi de cedir als àrabs part dels territoris ocupats en els successius enfrontaments bèl·lics.

El clima d’exaltació i revolta viscuda a Israel l’any 1995 fou fomentat per la dreta nacionalista i certs rabins, tots ells oposats a la política del govern. Rabbín va patir una campanya de deslegitimació dirigida personalment contra ell, i se l’acusà de “traïdor” per l’entrega de terres als palestins.

El 4 de novembre de 1995 es convocà un míting multitudinari a la Plaça dels Reis , a Jerusalem amb la finalitat d’enfortir als partidaris del procés de pau. Hi participaren artistes i polítics de centreesquerra i d’esquerra. En culminar l’assemblea i abans que Rabbín pogués pujar al seu cotxe oficial, un fanàtic li disparà dos trets per l’esquena. Als pocs minuts, Yitshaq Rabbín va morir.

 

Què tenen en comú,  tots aquests exemples ?

Poden servir per recordar que la tensió entre els revolucionaris ha existit sempre. Hi ha hagut partidaris de l’ortodòxia, de la puresa ideològica, incorruptibles a qualsevol veleïtat que pugui significar “abraçar” el rival. Per principi. El pragmatisme no és revolucionari. No s’ha de cedir res,  cal ser coherent amb la pròpia ideologia. Sobretot si s’està en possessió de la veritat. De la veritat pura i innegociable. Això pot tenir danys col·laterals, com ara que la societat que espera la concreció de la revolució hagi d’esperar encara un temps fins a veure la millora en les condicions de vida.

Però tant se val. Primer és la coherència revolucionària, fins i tot abans que la revolució quotidiana.  Els ciutadans s’ho passaran malament, però tindran la tranquil·la seguretat, que la minoria que vetlla per la puresa revolucionària, i especialment les ments que redacten el discurs, sense les mans brutes de la gestió en la complexitat diària, no permetran abaratir el somni ideal.

I la història ja emetrà el seu judici.

 

 

Mare meva !    Haver après tan poc  de la Història !!!!

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari