Memorandum

Jaume Vall

Tridesenes

0

Juijock

De l’1 a 10 de juliol

 

Llampurna avui !!, benvingut mes d’aridesa,

gotes grosses, llamps a pleret, olor de moll,

pluja esparsa, dia u, rec per l’olivera;

S’ha esbargit l’aire, l’ànima desionitzada,

el cap clar, el cor batent, la musa pessigolleja:

que vingui el grec, i nits d’estiu a la intempèrie,

elevem l’esperit i desvetllem la música a dolls,

savis àcrates de segle vint, en viatge permanent,

ompliu de ritme , -i fum- , els solcs mentals

soneu de nou, i no moriu, clàssics ja, vells rockers;

 

Una orgia de geni, sons i de cadències,

bacanal de himnes, ritme, rebel.lia i rock;

ja ho sé , només acords , per a il.lusos, cap solidesa,

ja ho sé, lletres i acords, només, … o no .

A cors curulls  d’àtoms de benestar,

cors de música, indrets de placidesa.

 

Mentre ens fascina l’escenari,

mentre ens acomodem  a platea,

pot ser  banal, snob, i temerari,

potser l’artista reülla la cartera ,

tan se val,  tot és u.

Si ell llegat ens modula habilis,

i el gaudi ens endinsa sàpiens,

aleshores, la gent com tu,  i jo i ell,

ballem la dansa evolutiva,

i els gens d’ell, de mi i de tu,

mentrestant segur que no guerregen.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 22 de juny de 2015

 

Junestium

21 a 30 de juny

 

Revetlla mescla d’expatriats,

veïns d’arreu,

pells en gradació, bronzes diversos,

baix el sol minvant

sota la lluna plena,

soroll i mentida, nit de Sant Joan,

xafogor, esclat, glops de cervesa,

xaloc, pausa i microfelicitat.

 

Nit de sant Pere al barri, festa

la sardinada llisca pels narius,

lluna plena, racons foscos, pigues,

músculs estriats, frecs primers furtius.

 

He vist a deshora mileuristes,

l’últim del mes, la tenda tancada,

adherint rebaixes damunt els vidres,

demà els imbècils aniran de compres,

sense necessitat, per avorriment;

 

He vist joves sense embuts, deslliurats,

més estables , i sincers, aparentment,

guardant les formes, volent-se rebolcar?,

exercint mil.lenària estratègia subtilment.

 

He vist els joves quan ja es van fent grans,

repetició singular de nosaltres, els sàpiens,

espiral de covardies i coratges,

vellúria i present , balanguera inmortal,

i alguns, de tots, que paguen la pena.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 11 de juny de 2015

Jugraner

11 a 20 de juny

 

L’olivera abeura en la pluja de mig juny,

el verdet va arrapant-se delitós a l’escorça,

s’obre el gerani amb roig al regal que ve de lluny,

de sant armand, regalim com dits de jove esposa;

la gespa creix, escampa la fronda inversemblant,

no sona, encara, el brunzit negat de la cigala,

però la vida cova deliciosa en els prats,

ball quiet de les cuques, latent pessebre a escala.

La balada del sol als bancals de la carena,

pren el comodí a la baralla, i allarga el jorn,

joc dels mesos, i mil vint instants de vida plena,

trivials per a les faveres, s’enramen els segons;

de nit, la lluna fa el ple, titil.len mar i calma,

complaguda amb anys al foc deutor de montsegur,

-els homes purs-, revela presagis, revetlla de cendra,

juny amarga libacions, vint glops a cadascú.

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 3 de juny de 2015

Juny

Juvenyard

De l’1 a 10

Comença la pela del suro,

que puntegi plovisquejant,

que llampurni sobre aquesta tramoia,

juny de cels constants,

i una revolta teatral i molla.

Tebior arreu, líbido afuada,

estiuet concentrat a migdia,

plàcida tremperatura en graus,

volcànica en desig,

pells imaginades, negres,

pàl.lides , orientals,

algun vici col.lectiu,

bafarada blanca, l’escuma en la mar brava,

retorn a terra ferma,

aplacada la turgència,

juny agombola suau, somnolent,

repòs càlid de tant d’hormona.

Quatre gotes, calor i pols i aigua,

benvinguda de l’estiu,

comiat de la mesura,

apoteosi del coll obert,

 xancleta i el bronzejat,

que ens sigui pla de lleugeresa,

i humil per retre’ns vassallatge,

el temps proper canicular.

Terròs, ginesta i pi,

matoll i olives, el paisatge.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 22 de maig de 2015

Maragdís

De 21 a 31 de maig

 

Perfecta floració de les cireres,

torna càlida de l’ametller hivernal,

maig esplèndid de 24°C,

40%  de sequera i humitat;

com abans, posem per cas,

com els prats impressionistes;

maig on senyoreja el verd il.limitat,

a les ribes, vora l’asfalt,

als lledoners, a les rieres,

i als jardins que s’han cuidat.

 

Prop de les nou, s’allarga el dia,

res no és urgent, no hi ha maldat,

el crepuscle llisca,

s’atura el vespre, per uns moments,

maig perfecte, sol tebi i juganer,

a cops el món podria ser  molt menys cruent.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 12 de maig de 2015

 

Margalli

De l’11 al  20 de maig 

 

Mitja tarda, mig maig…

grinyola el gronxador,

el nadó engoleix la fruita,

el germà aixeca pols,

vigila el pare la mare,

el pare rep indolent,

la carícia helidelsol,

el banc vell apunta,

cap a l’absis empedrat,

d’esquena al xalet ben  abellit,

el soroll d’alguns vehicles,

el  bus umbilical amb la ciutat,

un nen rellisca i plora,

uns ocells volen a ran;

els ulls closos, res més no cal,

unes engrunes de placidesa,

per vint-i-cinc segons , felicitat.

 

És el temps perfecte per a les vacances,

barcelona és acollidora i celestial,

el maresme la cirera del pastís,

la costa brava els set vels que dansen,

i a mig europa el silent verd és paradís.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 6 de maig de 2015

Magrial

De l’1  al  10  de maig

 

 

Sobri com el saüc vell,
que amb aigua prou en té,
dies fèrtils de pluja calma,
fecunda , europea, llarga,
lluu la teula, l’asfalt és plata,
i exòtic creixerà verd als vorals.

Mes magnífic, colossal,
verdós, solidari, engrescador,
narcòtic de joia o ansietat,
generós fenomenal,
fantàstic d’excel.lència,
natura desbordant,
temperatura al dente,
al punt mig de queixalada,
gaudi amb Rimbaud,
passeig amb Monet,
primavera dels sentits,
de blau feréstec vora el mar,
de 23 ºC meravellosos,
de volguda roba escassa,
elegant festí de carns,
aquests dies, aquesta terra,
guanya segur sense fer trampes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Imatges. Palau Sant Jordi abril 2015

0
Publicat el 25 d'abril de 2015

Un recull d’imatges , Palau Sant Jordi 24.04.2015

 

L'estel que guia la  senyera.
L’estel que guia la senyera.
Tots els municipis empenyen el país cap a la llibertat.
Tots els municipis empenyen el país cap a la llibertat.
L'home savi de la Meridiana
L’home savi de la Meridiana
Els nostres líders, ben a prop dels ciutadans
Els nostres líders, ben a prop dels ciutadans
Expectació
Expectació
La bandera que guia el combat
La bandera que guia el combat
Sí, ara  definitivament és l'hora
Sí, ara definitivament és l’hora
Volem un estat del benestar
Volem un estat del benestar
Tots els colors del país
Tots els colors del país
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens agraden les fronteres
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens agraden les fronteres

 

Un poble unit, alegre i combatiu
Un poble unit, alegre i combatiu
Un poble unit, alegre i comatiu
Un poble unit, alegre i combatiu

 

Un poble unit, alegre, i combatiu
Un poble unit, alegre, i combatiu

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap al Palau

Al vent

Assamblea omniscent

Tot a punt
Si el vent és fort, també ho és la nostra determinació

 

 

 

 

 

 

 

IMG_0873

Tot a punt

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 23 d'abril de 2015

Abriseda

De 21 a 30  d’abril

 

Ufanosa abriseda t’emportes vida a pleret,

sotmets, capcots, el rei i el bon temps,

refredes l’emprenedor,  l’amant i el combatent,

i alteres bipolars, sensibles , dements.

 

Acaba abril, amb matins   de sol temperats,

cels blaus monet d’antibes, i alleugerit,

canvis : de no ser a ser , de terròs a verd,

vitals, ànsia en el llarg hivern , amb delit,

llunyans, cossats,  amb l’aura inaccessible;

abril intens, tot és provisional,

la marmota tempteja l’invisible,

els darrers dies curts i  humils cedeixen,

el més de maig,  salvatge controlat,

refulgent, bohemi,  resolutiu,

sang calenta i prescripció de llibertat;

que  sigui almenys vera la dita sàvia:

Que ens sigui bo l’estiu, verd el sòl, net el país.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pobra Espanya.

0
Publicat el 21 d'abril de 2015

Si ens allunyem de la immediatesa del conflicte que tenim amb l’estat espanyol, i des de la distància una mica més imparcial observem la història dels nostres veïns, -i evidentment per la part que ens toca, la nostra-, observarem certs comportaments, incidències de fet,  que són una constant repetida.

No podem pas fer-ne massa broma, encara. En tant que ens afecta directament , encara no podem fer-ne abstracció  per les incomoditats i la desgràcia que també a nosaltres, catalans, ens provoca.

Ara bé, quan d’aquí a un breu temps, la República Catalana gestioni independentment el seu territori, els seus impostos, el seu benestar, la seva educació, la seva política social, el seu present i futur, en definitiva, quan gestioni la seva sobirania -interdependent dins de la UE-, aleshores, i només aleshores, podrem sentir una compassió enorme per la societat espanyola, i la seva incapacitat per poder escollir  uns seus representants respectables,  que la facin progressar.

Aleshores, i només aleshores, podrem sentir pena i , com es pensa respecte d’un amic o familiar a qui no li van bé les coses, podrem dir :   Pobra Espanya!

 

I és que  la cosa ve de lluny.

 

Certes  simetries amb la història més antiga:

17.03.1642 . Destituït el comte duc d’Olivares pel seu fracàs en l’intent de sotmetre Catalunya a les lleis de Castella.

17 . 03 2015 Mariano Rajoy encara no ha estat destituït pel seu fracàs en l’intent de sotmetre Catalunya a les lleis de Castella.

Però entremig,  desembre 2014 ,destituït  (bé, convidat a dimitir) el fiscal general de l’estat, Torres-Dulce, per no haver estat capaç d’impedir el 9N de 2014, i mostrar-se massa tebi amb els seus subordinats catalans, en el tema del procés sobiranista.

 

 

Més :

1971 Francesc Candel,  i els altres catalans. Els catalans d’origen espanyol s’integren en el seu país de destí acollidor. (si volen)
2015. M.González , carta al director a l’Ara. “M’insulten a les xarxes socials per declarar-me independentista aquells que no entenen que els González, els García o els Pérez puguem ser-ho[…] Sóc andalús de naixement, català d’adopció, i per tant, espanyol fins al moll de l’os. […] No estic orgullós de tenir un estat amb l’atur més alt de la Unió Europea, que tanca les portes al jovent més ben preparat de la història, de les incomptables guerres civils, ni de ser l’estat amb més cops d’estat, l’últim el 1981, ni que quedin milers de desapareguts sense identificar. Tampoc de que el govern hagi cobrat en sobres, que gestioni només per a una minoria d’amics comissionistes, o de que impulsi les lleis més retrógades d’Europa […] Els mateixos que han tingut aquestes actituds , tancades i intransigents, governs mesquins i miops, que han impulsat els nostres pares a emigrar d’Andalusia perquè no si podia viure, són els que ara ens obliguen a tornar-nos independentistes per millorar el futur dels nostres fills.”

 

Més:

3.12.2005 Puerta del Sol, Madrid.   El president del PP, Mariano Rajoy, agafa el micròfon en una manifestació en favor de la “unidad de la nación española” i  “contra el Estatut catalán”  :  España no es una nación de naciones , no hay más que una nación, la española !!! ,   la frase més aplaudida pels manifestants .

13.05.2010. La Contra. La Vanguardia, 13.05.2010. J.A. González Casanova,  jurista, catedràtic de Dret Constitucional.  “Es Rajoy quien está rompiendo España.”   “El PP no duda en instrumentalizar y degradar el TC con tal de echar a Zapatero. Sus ponentes son más ideólogos que juristas, y les disgusta esta Constitución de 1978.”  “La derecha española usa la política para su interés egoísta y antisocial, sin más Dios que el dinero. Menéndez y Pelayo lo dijo: ‘La derecha española es atea en su práctica.’ ”

26.05.2014. Cartes al director. Lina Costa, Manlleu: “Cada dia que sento polítics i periodistes dient que la independència és un invent del senyor Mas, cada dia que parlen que a les escoles el castellà està perseguit, que els catalans només volem la independència per diners,  cada dia que es sobrevalora la majoria silenciosa. Cada dia que veig la corrupció als governs, les lleis injustes i la falta de respecte dels goverrnants cap a les persones i el seu patiment, cada dia sóc més independentista, cada dia que passa em fa més vergonya ser espanyola.”

José Bono, a l’ABC,  22.09.2013 :”El PSOE ha de defensar els drets de les persones per sobre dels drets dels territoris”.

Felipe González, a l’ABC  24.09.2013 : “La independència de Catalunya com a objectiu és un impossible. Pot generar una fractura que tardi 30 o 40 anys a soldar-se.”

Joaquín Leguina, a l’ABC, 22.09.2013 : “L’única cosa sensata que ha de fer el PSOE amb relació al contenciós català és no cedir. No veig cap socialista de debò defensant l’autodeterminació, ni a Catalunya ni enlloc més.”

Ramón Jáuregui, a El Mundo, 24.09.2013: “El PSOE rebutja la consulta. La democràcia directa no és més democràcia. L’autodeterminació és un engany, un instrument falsari sotmès a conjuntures.”

Juan Alberto Belloch, a l’ABC, 22.09.2013: “Acceptar el dret a decidir podria significar que el PSOE es convertís per moltes dècades en un partit marginal.”

Joan Carles I, a El Mundo, 19.09.2013 : “Quina n’heu fet a Catalunya, fent sortir la gent al carrer amb enganys, amb l’ajut de TV3, l’Avui, i LaVanguardia!”

 

 

Roldán, director guàrdia civil, detingut, jutjat i empresonat.

Rubio, director banc d’Espanya, detingut i jutjat.

Barrionuevo, Vera  ministre d’interior i secretari d’estat , jutjats i empresonats.

Rato, ministre d’economia i hisenda, detingut.

Bárcenas , tresorer del PP, detingut i empresonat.

Torres-Dulce, fiscal general de l’estat.  “Cessat-Dimitit”

Joan Carles I .  “Abdicat”

I més :

(Matas, Camps, Zaplana, Acebes, Fabra… “lo mejor de cada casa”)

F.González,   de la caçadora de vellut als consells d’administració.

Aznar, amic de Gaddafi, Berlusconi, Bush, Blair (“lo mejor de cada casa – 2 “)

 

Que hi ha algú més!  ???:

Felipe VI

Rajoy

Esperanza Aguirre

Pablo Iglesias

Albert Rivera

Pedro Sánchez

Que hi ha algú, -millor- més ! ???

 

Pobra Espanya !!!

31.10.2014  “Només Letònia supera Espanya en la bretxa entre rics i pobres de la UE.”

28.03.2014  “Espanya, el segon país de la UE amb més pobresa infantil. [per darrera de Romania]”

19.03.2014 “L’OCDE denuncia que Espanya és on més creix la desigualtat i assenyala l’atur com a gran culpable.”

Pobra Espanya ! ???

18.11.2009  “Informe anual de transperència internacional. Una Espanya més corrupta, segons la percepió sobre la corrupció elaborat per TI (Transparència Internacional  [el 2007, lloc 25è; el 2008 lloc 28è  ;  el 2009, lloc 32è.”

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 11 d'abril de 2015

 

 

Abrisell

De l’11 a  20 d’abril

 La busca de les hores que avancen,

la burca benigna que res no tapa,

el comiat definitiu de les gebrades,

l’alquímia sàvia del druida,

la boira desfeta i enfonsada,

el retorn de la formiga,

la diürna assolellada,

l’acupuntura encabida,

la plena forma desvetllada;

l’al.lèrgia de primavera revestida,

l’ànima a la fi esclatada.

Panoràmica d’oli holandès,

des del parc central, al mar

núvols normands damunt la ciutat,

llum immòbil de cel irlandès;

plataners fràgils d’abril,

verdegen minuciosament,

i el dia següent amb un petit ruixat,

la primavera humil i encisadora,

inicia el festeig amb els sentits,

i esmolen els plaers senzills

els reals, desitjables, i, ai!

només a cops, desitjats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 7 d'abril de 2015

Absitrer

 

1 a 10 d’abril

 Una abraçada quasi maternal,

un clau sincer, furtiu i pecador,

una palla parella plena,

l’encaixada que sempre es desitjà;

una carícia, desconeguda finor,

un massatge inexpert  i genial,

una llenca de temps d’inèdita tebior,

una llera tendra de passió fluvial,

una llesca de cel d’infinita dolçor.

 

Davant meu, neutra, la immensitat

d’un vertigen de records,

d’una incrèdula increïble escalfor,

perquè un -ni mai- esperat benestar,

que ni es va atrevir en la imaginació,

era a punt de ser, fer-se veritat.

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Gràcies, Liz.

0

 

Agraïment públic a Liz Castro. Per la seva bona predisposició envers Catalunya, la seva història, la seva llengua, la seva gent. En general.
I en particular, pel granet de sorra (mitja platja del Maresme !!!) que va aportar a la difusió del procés que estem vivint els ciutadans del nostre país, per tal de, votant, conquerir la nostra llibertat nacional.

Va escriure al diari Ara, amb motiu de l’actuació de la cantautora nord-americana Joan Baez, el passat. 19 de març al Palau de la Música.

Vaig anar a veure la Joan Baez al Palau ahir al vespre. La seva música era una part fonamental de la meva educació. Vaig aprendre francès per entendre la lletra de dues cançons a ‘Wildflower’. Vaig apropar-me al piano per aprendre a tocar la introducció tan maca de ‘Both Sides Now’. Però sobretot tinc uns records molt dolços de ma mare, una feminista empedreïda als anys 70, que treballava moltes hores i sempre havia d’assistir a alguna reunió i, només molt de tant en tant, cosa que ho feia més especial encara, agafava una guitarra i cantava. Com a mare, la veig cantant. ‘Don’t think twice, it’s all right’. ‘Suzanne’. ‘Hey, that’s no way to say goodbye’. ‘Where have all the flowers gone?’.

A l’institut vaig aprendre ‘Donna Donna’ i la vaig agafar com una lliçó de vida (també és un bon missatge per als catalans!): “Deixa de queixar-te, diu el pagès, qui t’ha dit que havies de ser tu el vedell? Per què no tens ales per volar, com l’oreneta tan orgullosa i lliure?”.

Així, quan vaig llegir al desembre, en un article de l’Ignasi Aragay a l’ARA, que venia la Joan a fer un concert, però ell explicava que en un concert del 1977 a Barcelona ella va confondre l’estima a l’idioma i la cultura catalanes amb una espècie de nacionalisme mal encarat, vaig decidir escriure-li. Confesso que no és la primera vegada que he escrit cartes a compatriotes famosos que no conec. Admeto que segurament no serà l’última.

Li vaig explicar la importància de l’idioma per a la gent aquí, la insistència en la no-violència, la determinació de votar i guanyar la independència d’un Estat que no comprèn el país. Li vaig enviar un exemplar del meu llibre ‘What’s up with Catalonia?’. Només vaig demanar que tingués en compte que la gent vol que canti en català perquè és el seu idioma, res més complicat.

No va ser fins a finals de febrer que vaig rebre una resposta del seu assistent. Gràcies per la carta i el llibre, l’hi faré arribar. Molt correcte. Llavors una PD especial: “Ets la mateixa Elizabeth Castro que escriu llibres sobre HTML? Tinc dos dels teus llibres, són les meves dues bíblies”.

No vaig dormir gaire aquella nit. Aquella PD era una invitació. Li vaig tornar a escriure, descrivint el meu nou llibre, ‘Molts granets de sorra’, una col·lecció de fotografies que expliquen la varietat increïble d’iniciatives creatives, pacífiques, democràtiques i també alegres que han emprès els catalans per fer sentir les seves veus. Vaig explicar que aquest era just el tipus de moviment del qual la Joan estaria orgullosa de formar part. Li vaig demanar si ens vindria a parlar, a inspirar, a donar-nos ànims.

Aquella nit vaig rebre un mail de la Joan mateixa. No sabeu la il·lusió que em va fer! Va insistir que continua sent no-nacionalista, que ha desitjat un món sense nacions estat des dels 15 anys. Però també deia que entenia “l’emoció i la raó” darrere de la lluita catalana, i ens felicitava pel “coratge i la passió” del nostre moviment. I llavors em va demanar quina cançó podria cantar per demostrar la seva aliança amb la nostra causa.

Una altra nit sense dormir! Quina gran responsabilitat. Volia una cançó coneguda, fàcil de cantar per a un no-català, inspiradora i, sobretot, maca. Després de sentir-la cantada pels meus companys del Cor País Meu, vaig triar ‘Més lluny’, de Lluís Llach. L’hi vaig traduir i li vaig enviar una versió que havia trobat a YouTube. Em va dir que era preciosa.

Ahir al vespre, quan vam arribar al Palau, vaig rebre un altre mail de la Joan. Havia decidit no cantar la cançó al final; alguns li havien dit que no era prou coneguda. Em va saber molt greu. Vaig fer un últim intent: en un trosset de paper que vaig confiar al senyor de recepció li vaig prometre que el públic cantaria amb ella i que ningú no s’oblidaria d’aquella nit.

Sí que la vam cantar amb ella, i mai no oblidarem quan la Joan Baez va fer servir la música de Lluís Llach per animar-nos a anar més lluny, sempre més lluny.

Després del concert, la Joan ens va convidar a passar darrere de l’escenari per saludar-la. Li vaig portar uns CD de música catalana: Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i una compilació d’artistes catalans, entre ells en Llach. Sé que és la música que ens lliga, que ens ajuda a entendre’ns. Potser tindrem una altra sorpresa la pròxima vegada que canti a Catalunya.”

 

Gràcies, moltíssimes gràcies, Liz.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari