Abriseda
De 21 a 30 d’abril
Ufanosa abriseda t’emportes vida a pleret,
sotmets, capcots, el rei i el bon temps,
refredes l’emprenedor, l’amant i el combatent,
i alteres bipolars, sensibles , dements.
Acaba abril, amb matins de sol temperats,
cels blaus monet d’antibes, i alleugerit,
canvis : de no ser a ser , de terròs a verd,
vitals, ànsia en el llarg hivern , amb delit,
llunyans, cossats, amb l’aura inaccessible;
abril intens, tot és provisional,
la marmota tempteja l’invisible,
els darrers dies curts i humils cedeixen,
el més de maig, salvatge controlat,
refulgent, bohemi, resolutiu,
sang calenta i prescripció de llibertat;
que sigui almenys vera la dita sàvia:
Que ens sigui bo l’estiu, verd el sòl, net el país.
Si ens allunyem de la immediatesa del conflicte que tenim amb l’estat espanyol, i des de la distància una mica més imparcial observem la història dels nostres veïns, -i evidentment per la part que ens toca, la nostra-, observarem certs comportaments, incidències de fet, que són una constant repetida.
No podem pas fer-ne massa broma, encara. En tant que ens afecta directament , encara no podem fer-ne abstracció per les incomoditats i la desgràcia que també a nosaltres, catalans, ens provoca.
Ara bé, quan d’aquí a un breu temps, la República Catalana gestioni independentment el seu territori, els seus impostos, el seu benestar, la seva educació, la seva política social, el seu present i futur, en definitiva, quan gestioni la seva sobirania -interdependent dins de la UE-, aleshores, i només aleshores, podrem sentir una compassió enorme per la societat espanyola, i la seva incapacitat per poder escollir uns seus representants respectables, que la facin progressar.
Aleshores, i només aleshores, podrem sentir pena i , com es pensa respecte d’un amic o familiar a qui no li van bé les coses, podrem dir : Pobra Espanya!
I és que la cosa ve de lluny.
Certes simetries amb la història més antiga:
17.03.1642 . Destituït el comte duc d’Olivares pel seu fracàs en l’intent de sotmetre Catalunya a les lleis de Castella.
17 . 03 2015 Mariano Rajoy encara no ha estat destituït pel seu fracàs en l’intent de sotmetre Catalunya a les lleis de Castella.
Però entremig, desembre 2014 ,destituït (bé, convidat a dimitir) el fiscal general de l’estat, Torres-Dulce, per no haver estat capaç d’impedir el 9N de 2014, i mostrar-se massa tebi amb els seus subordinats catalans, en el tema del procés sobiranista.
Més :
1971 Francesc Candel, i els altres catalans. Els catalans d’origen espanyol s’integren en el seu país de destí acollidor. (si volen)
2015. M.González , carta al director a l’Ara. “M’insulten a les xarxes socials per declarar-me independentista aquells que no entenen que els González, els García o els Pérez puguem ser-ho[…] Sóc andalús de naixement, català d’adopció, i per tant, espanyol fins al moll de l’os. […] No estic orgullós de tenir un estat amb l’atur més alt de la Unió Europea, que tanca les portes al jovent més ben preparat de la història, de les incomptables guerres civils, ni de ser l’estat amb més cops d’estat, l’últim el 1981, ni que quedin milers de desapareguts sense identificar. Tampoc de que el govern hagi cobrat en sobres, que gestioni només per a una minoria d’amics comissionistes, o de que impulsi les lleis més retrógades d’Europa […] Els mateixos que han tingut aquestes actituds , tancades i intransigents, governs mesquins i miops, que han impulsat els nostres pares a emigrar d’Andalusia perquè no si podia viure, són els que ara ens obliguen a tornar-nos independentistes per millorar el futur dels nostres fills.”
Més:
3.12.2005 Puerta del Sol, Madrid. El president del PP, Mariano Rajoy, agafa el micròfon en una manifestació en favor de la “unidad de la nación española” i “contra el Estatut catalán” : España no es una nación de naciones , no hay más que una nación, la española !!! , la frase més aplaudida pels manifestants .
13.05.2010. La Contra. La Vanguardia, 13.05.2010. J.A. González Casanova, jurista, catedràtic de Dret Constitucional. “Es Rajoy quien está rompiendo España.” “El PP no duda en instrumentalizar y degradar el TC con tal de echar a Zapatero. Sus ponentes son más ideólogos que juristas, y les disgusta esta Constitución de 1978.” “La derecha española usa la política para su interés egoísta y antisocial, sin más Dios que el dinero. Menéndez y Pelayo lo dijo: ‘La derecha española es atea en su práctica.’ ”
26.05.2014. Cartes al director. Lina Costa, Manlleu: “Cada dia que sento polítics i periodistes dient que la independència és un invent del senyor Mas, cada dia que parlen que a les escoles el castellà està perseguit, que els catalans només volem la independència per diners, cada dia que es sobrevalora la majoria silenciosa. Cada dia que veig la corrupció als governs, les lleis injustes i la falta de respecte dels goverrnants cap a les persones i el seu patiment, cada dia sóc més independentista, cada dia que passa em fa més vergonya ser espanyola.”
José Bono, a l’ABC, 22.09.2013 :”El PSOE ha de defensar els drets de les persones per sobre dels drets dels territoris”.
Felipe González, a l’ABC 24.09.2013 : “La independència de Catalunya com a objectiu és un impossible. Pot generar una fractura que tardi 30 o 40 anys a soldar-se.”
Joaquín Leguina, a l’ABC, 22.09.2013 : “L’única cosa sensata que ha de fer el PSOE amb relació al contenciós català és no cedir. No veig cap socialista de debò defensant l’autodeterminació, ni a Catalunya ni enlloc més.”
Ramón Jáuregui, a El Mundo, 24.09.2013: “El PSOE rebutja la consulta. La democràcia directa no és més democràcia. L’autodeterminació és un engany, un instrument falsari sotmès a conjuntures.”
Juan Alberto Belloch, a l’ABC, 22.09.2013: “Acceptar el dret a decidir podria significar que el PSOE es convertís per moltes dècades en un partit marginal.”
Joan Carles I, a El Mundo, 19.09.2013 : “Quina n’heu fet a Catalunya, fent sortir la gent al carrer amb enganys, amb l’ajut de TV3, l’Avui, i LaVanguardia!”
Roldán, director guàrdia civil, detingut, jutjat i empresonat.
Rubio, director banc d’Espanya, detingut i jutjat.
Barrionuevo, Vera ministre d’interior i secretari d’estat , jutjats i empresonats.
Rato, ministre d’economia i hisenda, detingut.
Bárcenas , tresorer del PP, detingut i empresonat.
Torres-Dulce, fiscal general de l’estat. “Cessat-Dimitit”
Joan Carles I . “Abdicat”
I més :
(Matas, Camps, Zaplana, Acebes, Fabra… “lo mejor de cada casa”)
F.González, de la caçadora de vellut als consells d’administració.
Aznar, amic de Gaddafi, Berlusconi, Bush, Blair (“lo mejor de cada casa – 2 “)
Que hi ha algú més! ???:
Felipe VI
Rajoy
Esperanza Aguirre
Pablo Iglesias
Albert Rivera
Pedro Sánchez
Que hi ha algú, -millor- més ! ???
Pobra Espanya !!!
31.10.2014 “Només Letònia supera Espanya en la bretxa entre rics i pobres de la UE.”
28.03.2014 “Espanya, el segon país de la UE amb més pobresa infantil. [per darrera de Romania]”
19.03.2014 “L’OCDE denuncia que Espanya és on més creix la desigualtat i assenyala l’atur com a gran culpable.”
Pobra Espanya ! ???
18.11.2009 “Informe anual de transperència internacional. Una Espanya més corrupta, segons la percepió sobre la corrupció elaborat per TI (Transparència Internacional [el 2007, lloc 25è; el 2008 lloc 28è ; el 2009, lloc 32è.”
Abrisell
De l’11 a 20 d’abril
La busca de les hores que avancen,
la burca benigna que res no tapa,
el comiat definitiu de les gebrades,
l’alquímia sàvia del druida,
la boira desfeta i enfonsada,
el retorn de la formiga,
la diürna assolellada,
l’acupuntura encabida,
la plena forma desvetllada;
l’al.lèrgia de primavera revestida,
l’ànima a la fi esclatada.
Panoràmica d’oli holandès,
des del parc central, al mar
núvols normands damunt la ciutat,
llum immòbil de cel irlandès;
plataners fràgils d’abril,
verdegen minuciosament,
i el dia següent amb un petit ruixat,
la primavera humil i encisadora,
inicia el festeig amb els sentits,
i esmolen els plaers senzills
els reals, desitjables, i, ai!
només a cops, desitjats.
Absitrer
1 a 10 d’abril
Una abraçada quasi maternal,
un clau sincer, furtiu i pecador,
una palla parella plena,
l’encaixada que sempre es desitjà;
una carícia, desconeguda finor,
un massatge inexpert i genial,
una llenca de temps d’inèdita tebior,
una llera tendra de passió fluvial,
una llesca de cel d’infinita dolçor.
Davant meu, neutra, la immensitat
d’un vertigen de records,
d’una incrèdula increïble escalfor,
perquè un -ni mai- esperat benestar,
que ni es va atrevir en la imaginació,
era a punt de ser, fer-se veritat.