Memorandum

Jaume Vall

Coses que et poden passar a Espanya

0

Res, una petita mostra per saber que fan els divendres al matí. Més enllà del Consell de Ministres, i lleis per afavorir els seus.
Quan diem ministres, vol dir ministres.

Que ningú es pensi que volem dir exdirectius d’empreses que venen bombes de dispersió que mutilen tothom que és aprop.

Ni “mamporrerros” que vigilen els qui es volen passar de demòcrates.

Ni exdirectius d’un banc d’inversió de quan va fer fallida, d’entitats que no van olorar l’esfondrament del sistema.

Ni floreros que no saben de sanitat perquè tenen molt de feina amb les festes d’aniversari  dels seus familiars.

Ni amics de l’ànima d’industrials de plataformes fallides amortitzades públicament ( també es pot ser a la vegada amic de qui contaminarà el subsòl a la recerca d’hidrocarburs)

 

Que una ministra digui una mentida en una roda de premsa.  Catalunya pot pagar els seus pensionistes gracies a la solidaritat dels espanyols. Quan és a l’inrevés.    16.1.2015

Que el 20 de novembre, davant d’una església a Córdoba, centenars de persones cantin, ma enlaire,  Cara al sol, himne franquista, d’un règim dictatorial.

Ciutadans ha fulminat el seu candidat a València perquè parla de ‘País Valencià’. És el periodista Frederic Ferri, que ha estat apartat de la cursa per a les eleccions primàries. El líder de la formació, Albert Rivera, ha intervingut en aquesta crisi municipal aconsellat per la seva mà dreta, el secretari d’organització Fran Hervías, que s’ha traslladat a València per comunicar a Ferri la decisió, segons informa el diari Levante. Li va dir que la seva candidatura seria un problema per a Rivera, en una reunió d’hora i mitja.    15.01.2015

 

“La llei espanyola es pot modificar si :   a) ho demana Merkel  ;   b) ho demana un sol alumne ;  c) ho demana una sindicat franquista ; d) si  els teus  alcaldes poden perdre el càrrec.  Però no es pot modificar si  :    a) b) c) d) ho demanen 2 milions de catalans.

Et pot passar com a J.M.S. personatge que mai s’ha posicionat en favor de la independència de Catalunya. És d’aquells ciutadans democràtes i respectuosos. Valents, si recordem alguna actuació seva. en temps obscurs. Sempre compromesos contra la dictadura i en favor del progresisme.

Però… l’altre dia se li va acudir de cantar en català en una televisió pública espanyola :  el que va haver d’escoltar. Que si “detrás del mensaje del Rey en un canal que pagamos todos los españoles, no pegaba nada un programa en catalán”  “Pero que puto cachondeo es esto. El día de Nochebuena en La 1 cantando en catalán!!! !!!Subtítulos en español!!!

 

 

Davant  del “risc” de que els catalans votin independència, l’Institut Elcano exigeix que la UE imposi “línies vermelles” i deixi clar “que no és compatible amb el Dret Europeu la secessió d’un Estat membre i el posterior reingrés a la Unió”. Una petició que comportaria allò “desitjable” segons Elcano: “emprendre una reforma dels Tractats que tanqués la via -de forma clara i definitiva- a qualsevol aventura o experiment secessionista”. “Es tractaria d’introduir en el Tractat una regulació expressa que no només prohibís tot procés de secessió en un Estat membre, sinó que garantís també que, en el supòsit que aquesta prohibició no fos respectada, el pretès nou Estat mai podria ser admès a la Unió”, conclou l’estudi.

 

Finalment, parlant del que et pot passar a Espanya :  Que tingui raó  l’expresident espanyol mentider,  ( si home, aquell que ara no té bigoti i que era amic dels expresidents mentiders nordamericà i britànic, i del dictador Gaddafi, aquell que estava en contra de la Constitució l’any 78 per massa poc franquista, però que ara està a favor de la mateixa per suficientment centralista) , en el sentit que Catalunya es trencarà abans de ser independents, aquest risc és massa elevat com per què dos presidents Mas i Junqueras, Junqueras i Mas, que volen constituir un nou estat, no es comportin amb sentit d’Estat, així, amb majúscules.

 

Va, i ara , alguns rànquings :

 

Espanya és un país que lidera alguns dels rànquings negatius, en els quals seria millor estar en els llocs més baixos de la llista:

1r. País en desigualtat econòmica i social a UE.

1r.País en percentatge de treballadors en atur a Europa.

1r. País en percentatge de joves en atur a Europa.

1r. País europeu en quilòmetres d’AVE. Per davant d’Alemanya i França. A nivell mundial, només darrera de Xina. Amb una mitjana d’ocupació i de rendibilitat per sota de l’alta velocitat alemana i francesa.

1r. País europeu en sentències condemnatòries dels tribunals europeus, en concret del Tribunal d’Estrasburg.

Top-3 països de la UE amb més deute sobirà:  1 Bilió d’Euros, el 100% del PIB.

Top-3 països de la UE amb més dèficit públic :  El fons de reserva de les pensions ha baixat un 35% en els darrers anys.

Top-3 europeu amb els serveis bàsics més cars, gas, electricitat, internet.

Top-3 europeu amb la centralització operativa d’aeroports. Darrera de Romania!!!, les decisions estratègiques de l’aeroport de Barcelona no les pren un consorci territorial/privat, coneixedor de les necessitats per fer-lo rendible, sinó AENA Madrid, per afavorir l’enlairement de Barajas i la seva flamant terminal.

Top-5 països europeus amb més percentatge d’aforats i indultats concedits pel govern.

Top-5 països europeus amb la més alta  percepció ciutadana de corrupció.

A l’altra banda dels rànquings, els que primen la qualitat i l’excel·lència,  en els que convé estar ben amunt en les posicions, tenim:

Rqng. Universitats amb màxima valoració:  Cap universitat espanyola entre les primeres 200 de tot el món.  La primera catalana, la UB, en el lloc 166è, la segona, la UAB, en el lloc 175è.

Rqng.Transparència institucional: Espanya en el lloc 150è.

Rqng. Creació d’empreses, a la mateixa alçada que Uganda i Equador.

Rqng. Justícia social dins dels països europeus.  Lloc 22 sobre un total de 28.

Rqng- Publicació articles científics. Espanya 1,5 documents per mil habitants ; Catalunya 2,0 %o ; Aústria i Finlàndia  2,5 %o ;  Suècia  2,9%o.

Així doncs,  per estar en els llocs d’honor !

 

P.S. Notícia d’octubre2014

“Antes de comenzar la crisis, en el ranking mundial de las economías de todo el mundo España ocupaba la novena plaza en términos nominales, es decir, el PIB medido con los precios en moneda local y convertido a la divisa estadounidense. Ahora se ha situado en el puesto 14º, lo que supone una caída de cinco posiciones, según las estimaciones de PIB de 2014 actualizadas ayer por el Fondo Monetario Internacional (FMI).

Además, las proyecciones del organismo para los próximos años reflejan que en 2018 México adelantará a la economía española, con lo que la tan mencionada década perdida arrojará una factura final de seis puestos. Pese a las dudas y el freno del último año, los emergentes han acabado por subir posiciones.

Corea del Sur, que se ha colocado por delante con respecto a la clasificación de abril, está en el puesto inmediatamente anterior a España precedida por Canadá y Australia, en una lista que lidera Estados Unidos y seguida de China. Durante la crisis, España se ha visto superada por Canadá, India, Rusia, Australia y, ahora, Corea del Sur. La clasificación es muy sensible a la evolución de los tipos de cambio, ya que se mide en dólares. El debilitamiento del euro distancia a España en la clasificación.

La clasificación cambia (en el caso de España a peor) si se usa como criterio el PIB ajustado en paridad de poder de compra (PPP), que busca una comparación más homogénea al reflejar cuántas unidades de la moneda nacional de un país hacen falta para comprar determinados bienes, un cómputo que trata de eliminar las distorsiones en la comparación por los diferentes niveles de precios en cada país y reflejar el valor de bienes y servicios que no participan en el comercio internacional.”

Rànquing de la inversió en recerca i desenvolupament a Europa. Les retallades el fan caure encara més en el rànquing europeu, fins i tot per darrere d’Hongria, Txèquia i les rescatades Portugal i Irlanda. Hi destina un 1,24% del PIB, lluny del 2% de la UE

Economista Gay de Liébana  gener 2015  :  “En els propers anys  Espanya , juntament amb l’Àfrica negra, serà la zona amb més atur del món.”

 

Uff !!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

genviher
21 a 31 de gener

L’avís fou cert, les nits gelades,
l’angina de pit traïdora, d’un gran proper,
-sembla propici l’hivern per a la dalla-
i d’un personatge massa jove i honest.

El vint-i-dos ha vingut rude, contundent,
l’hivern , ja es aquí, saludem la mort,
que ens porta de lluny, aparent,
-sota quines ales, renaixerà l’amor?-
vuit taüts blancs ha deixat el vent,
cicló imprevist, divendres de dol,
invisible i veloç la dalla rabent,
i abans de tres dies, el sol
la tendra natura ja no serà cruel,
però uns pares , orfes,
des d’ara berenaran sols.

Si almenys, d’aquí a un temps,
sabéssim ells, jo i tots,
sota quines ales o disfressa,
sota quin rostre renaixerà l’amor,
si d’aquí un temps sabéssim,
si allò que passà, aquell dia roent,
tenia un sentit, -ens va cremar el cor,
ens va glaçar el cos-
mitja eternitat després
de nou, faríem rodolar el món
si almenys d’aquí a un temps,
entenguéssim que hi havia un sentit,
aparent, tancat ,
i només a estones vertader,
en el dol, i en la mort, i en tornar a saludar el sol.

Que l’espera sigui plàcida i plaent,
de les nits en silenci i quietes,
gelcuit letal, albades inclements,
dels propers verds, dels desitjos,
i de primaveres resplendents.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Vells escrits. 1

0

 

 

Tu ,  petit

 

Ets tu

 

Amb aquestes mans, maldestres,

 

poca-soltes, masculines,

-veig al carrer una mare rosseta,

sota el sol  remulla el front

del nadó, mimosa-

que només saben voler,

i, només sovint.

 

 

Amb aquesta por ja coneguda,

al meu davant,

el teu cos desconegut, fràgil,

i tan ancestralment savi,

m’ajudarà; em faràs sentir expert,

perquè el joc de Gaia continuï.

 

 

I els dies en què no estigui

massa cansat,

ni hagi perdut el barça,

els matins cap de setmana,

 

 

 

 

 

les nits en que ta mare

m’hagi aplacat,

quan ja el diari sigui paper,

quan tingui bona lluna,

i el set de cada mes,

o ho dic: menys del que cal,

aleshores,

aleshores et miraré,

i seré fos, i ploraré, a dins,

potser a fora; carn increïble

i dolça: tocaré el cel.

 

 

Tocaré el núvol blanc

que navega lliure, i enrera

quedarà un purgatori,

-massa infern va ser –

i des de la meva (es teva) llibertat,

tornaré a l’emoció.

I tant  si ploro com si no,

ploraré, per què, què feia sense tu?

què faig, quan no és amb tu?

què podré fer, si un cop tinc por per tu?

 

 

 

 

 

 

Petit angel ros, cridaner,

papagai estrident, perfecte rialler,

espàrrec que esgota els pantalons,

mesura del temps,

del llarg del llit,

i de la meva estupidesa.

 

 

Príncep de pau nerviós,

el meu inèdit, immerescut, tardà, talent,

que tossut crec meu,

i que ets tu.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0

genedrís


11 a 20 de gener

A migdia el fred ha reculat,
ha omplert la plaça de badocs,
ha eixit el carrer per als vianants,
vells, mares, àvies i ulls de groc,
invasió a cops cruenta de migrants;

treva d’hores, sense cuirassa,
abans que el vent i l’horabaixa,
desfermi implacable l’hivern rampant,
abans que el segle començat,
el nom dels vencedors, i ho digui clar,
mestís o no, proclami demogràfica.

L’ illa continent es nega, immensa,
la gent a les antípodes pateix estralls,
al nostre fortí-europa se’ns ha pres la renda,
el diner fuig , l’àgora menteix, somni d’encenalls.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És temps

0

Temps que fins fa poc ens ha anat a favor per convèncer els indecisos a partir de:
pluja fina de persones , d’actuacions i de notícies que anaven normalitzant la paraula tabú “independència” ;
bon rotllo entre protagonistes del repte, polítics i sobretot ciutadans mobilitzats;
desmentiment empíric de radicalismes i exclusions anunciats pels adversaris;
i efecte cavall guanyador quan una idea il·lusionant abraça una massa crítica.
Resultat, el clímax del 9/N mèrit d’ANC,Òmnium,AMI, i en segon terme dels partits.

Temps que comença a escolar-se i es converteix en compte enrere, entre retrets i falta de confiança, per tactisme de partit i sectarisme ideològic. I ja no juga a favor nostre :
la mínima recuperació macro-econòmica espanyola ;
el tancament endogàmic dels estats europeus davant l’amenaça gihaidista o d’altres antieuropees;
l’efecte de cavall perdedor quan apareix la desunió entre els companys de viatge que defalleixen.

Per tant, i malgrat que en visióen termes històrics s’ha avançat molt (només fa 5 anys de la mani de 10/7/2010, punt d’inflexió real de la transversalitat sobiranista, -poca broma passar d’un 20% a un 45/50 %  de recolzament social sobre un tema tan complex- ),  des d’ara mateix cal evitar un altre pic en què la tendència sigui de davallada social en el suport a l’estat propi.

Dues reflexions:
Toca tornar a confiar mínimament amb qui vol el mateix objectiu final, i aconseguir un punt de trobada quant al mitjà per arribar-hi. Perquè el repte és majúscul. Constituir-nos en un estat independent. És fer el pas endavant que mai abans s’ha fet.
Tocar afegir un punt de mala llet en tant de discurs en positiu. Fins ara hem negat amb fets i amb paraules el discurs de la por dels espanyolistes, pel que fa a la viabilitat d’un estat català. Potser és el moment d’incorporar també nosaltres alguna dosi de por cap als indecisos en el sentit de la inviabilitat de l’estat espanyol com a estat modern, progressista, social i pròsper.
Tenim un reguitzell de rànquings internacionals que ens recolzen en aquesta visió desmoralitzadora d’Espanya. Potser toca fer-los evidents.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tridesenes

0
Publicat el 8 de gener de 2015

Abans de tot, la solució a les frases llistades en el darrer apunt de desembre.

Sabem el que som, però ignorem el que podríem ésser.”     A

“L’amor no té edat ; sempre està naixent.”   B

“L’home savi aspira a la perfecció; l’home vulgar al benestar.” C

“El premi d’una bona acció és haver-la fet.”     D

“Val més fer la cosa més insignificant del món que estar-se mitja hora sense fer res.”    E

“No fer el bé ja és un mal molt gran.”   F

“Resar no és demanar; resar és la respiració de l’ànima.”    G

“La rapidesa, que és una virtud, engendra un vici, que és la pressa.”   H

“El valor no consisteix en venjar-se, sinó en suportar la injúria.”   I

“Els recursos que demanem al cel es troben sovint a les nostres mans.” J

“Tot el que es menja sense necessitat es roba a l’estómac dels pobres.” K

“L’home només es coneix a sí mateix per l’acció.”  L

“Tot dret que no comporti un deure, no mereix que és lluiti per defensar-lo.” M

“Encara que no puguis veure el camí llunyà, encara pots donar uns passos endavant.”  N

“El sermó de la muntanya m’ha reconciliat amb el cristianisme.” O

“Mai no arribaràs a la segona base si continues amb un peu a la primera.” P

“El vaixell buit és el que fa més soroll.”  Q

“La vida només té valor quan té un objectiu valuós.” R

“Només l’home de vàlua reconeix la vàlua en els homes.” S

“És una gran bestiesa renunciar a la vida interior per la vida exterior.”   T

“Una mica de diners, evita les preocupacions, molt , les porta.”  U

“No ser útil a ningú equival a no valer res.”   V

“Escull el millor, la costum ho farà suau i fàcil.” W

“Si vols alguna cosa bona, búscala en tú mateix…fins que la trobis.” X

“No he nascut per un sol lloc, la meva pàtria és tot el món.”   Y         (no es tracta d’un unionista)

“Deixem que les aigües corrin i els estels surtin.”   Z

 

A Shakespeare .  B Pascal.  C Confuci.  D Sèneca.  E Goethe.  F Rousseau.  G Gandhi.   H Marañón.   I Shakespeare.  J Shakespeare.  K Gandhi .  L Goethe.  M Gandhi.  N Reigner.  O Gandhi.  P Vernon Law     Q Shakespeare.  R Hegel.  S Carlyle.  T Shakespeare.  U Confuci.  V Descartes.  W Pitàgoras.  X Epictet.        Y Sèneca.  Z Anònim.

 

 

 

 

Anem a explicar els mesos de l’any, tot esberlant-nos en tres períodes de deu dies cadascun,tridesenes.

Gelarner

De l’1 al 10

Per reis la tarda creix, el fred neix,

i deu ser així, però no pas aquest any,

migdia temperat, disset graus tebis,

el comandant hivern mana, tanmateix,

que les nits siguin per tremolar;

i la roda de les llunes i dels sols fereix,

i infanta una anyada nova en què estimar.

Cavalcades amb reis immortals,

tres màgics abillats festegen els carrers,

fins als vuit anys els oh! descomunals:

lloats siguin tots aquests dolços mentiders.

Cada pare, un infant sobre l’espatlla,

cadascú rememora un temps llunyà,

cada mare ofereix una nostàlgia,

cada adult ha intentat de progressar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Massa crítica

0
Publicat el 6 de gener de 2015

Estic en desacord amb les opinions que proposen anar a convèncer els que encara no són independentistes, i que s’ha de treballar per portar-los a la cleda.
Perquè votin sí en la propera consulta, o perquè votin a favor d’una llista sobiranista.
Entenguem-nos. És clar que vull que hi hagi majoria absoluta en favor de que Catalunya tingui un estat propi. Però…
El que jo crec és que després de 5 anys de la manifestació de juliol de 2010, ‘Som una nació. Nosaltres decidim’, i 6 anys des de l’espurna inicial a Arenys de Munt per a les consultes populars, tots, absolutament tots els esdeveniments, tant els euforitzants, com els decebedors, ja haurien de ser prou coneguts per qui tingui un mínim d’interès en el projecte nacional català. Amb la qual cosa, més proselitisme, potser resulta ja ineficaç.
Aquell que encara no és conscient del que passa al nostre país, qui encara no té una idea, una opinió sobre què s’està jugant ell com a ciutadà i tots com a societat, jo el classifico en l’apartat de indolents que no saben/ no contesten. Pitjor per a ell.
Això no treu refermar el compromís per explicar, raonar, exposar les bondants -i els riscos- d’esdevenir un estat independent. A base de col·loquis, debats, conferències, etcètera. Com en qualsevol contesa electoral. És clar.
Però, i és la meva opinió subjectiva, sense cap base científica, crec que ara mateix es tracta de no perdre els convençuts (perdre’ls per la desunió, males pràctiques, autogols sobiranistes, defalliment de les pròpies forces, manca d’un objectiu engrescador) més que no pas anar a buscar-ne de nous.
La raó és que aquests suposats nous votants que ara són neutres o indecisos sobre el procés, seran més fàcilment convençuts de la bondat del nostre projecte, no per nous actes sobiranistes, evangelitzadors en terra hostil, sinó perquè observen que :
a) el projecte català val la pena, també per a ells, en qualsevol dels àmbits de la seva vida : prosperitat material, bi/trilingüisme, progrés cultural, política més transparent i ètica, societat més europeïsta, proximitat gestió pública.
b) hi ha una massa crítica de ciutadans, cohesionada, il·lusionada, combativa (en el sentit de decidida), que infatigablement actuen a favor d’una nació catalana plenament autònoma, solidària, “culta, rica, neta i lliure”. Una massa crítica amb el coratge necessari per no defallir davant el fort (l’estat espanyol) al mateix temps que respecta el dèbil ( bé la part necessitada de la població, bé la suposada minoria castellanoparlant).
c) aquest objectiu final -amb període transitori d’una certa “dificultat”- ha de suposar l’assoliment de quelcom millor al que avui veiem i patim a l’estat espanyol del qual volem separar-nos. Necessitem un estat útil, i al nostre favor, no podem permetre’ns reproduir un estat nou inútil i a la contra, no podem acceptar envellides polítiques de curt termini, ni demagògia ni desunió en els assumptes centrals.
Per tot això, jo crec que perdem més votants a favor del sobiranisme si els partits independentistes no donen exemple amb les millors pràctiques, que no pas en guanyem a base d’anar-los a convèncer des d’un partidisme enfrontat.

Per posar-ho en xifres. Si la unió, la persistència, el projecte engrescador, fins ara té el suport de vora 2.000.000 de catalans, es tractaria de no perdre’n cap a causa de la desunió o la decepció.  Si el sobiranisme és un cavall guanyador, ja estirarà algunes desenes de milers de vots tebis, dels que ja els està bé el que digui la majoria, dels que no volen quedar-se a part. Aquests votants, a més a més d’engreixar el bàndol independentista, a més a més, desinflen l’unionista.

Mentre que si el sobiranisme és un cavall coix, perdrem alguns dels 2 milions, i evidentment no s’hi apuntaran els que hem titllat de tebis.

Per tant, no fem el ruc, que la palla va cara!

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari