Tridesenes
ferbresser
De l’11 al 20
S’està blanquejant , com va ser previst,
cant de cigne d’aquest llarg hivern,
ametllers i mimoses eleven els sentits,
un febrer arrapat a la pell,
-tot esperant qui ens absolgui per dins-
o amb fred rúfol o amb sol de rovell
-tot esperant qui ens rescati amb els dits ,
amb complicitat suau, tendresa,..ell?
Es va gebrant , va ser anunciat,
confirma el canyís onejant els penells,
vigilant que sigui madur el brollador,
l’ull esmolat de pagès, escrutant el cel.
La mà invisible que ha preparat l’eclosió,
darrers compassos d’un vals hivernal,
comiat dels dies que enyoren el sol,
l’ànima submisa s’ha deixat amarar,
quan s’acabi febrer tot serà tebior.
Ara sí ve a quedar-se,
ple de llum i fins a les sis,
innocu, vigoritzant, incansable,
pot provocar melangia als esperits,
que no tingueren en la infància, on amagar-se.