Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

30 de gener de 2023
0 comentaris

Retrobar l’home que estima i s’estima. Contra la castració emocional de l’home patriarcal (i 5).

En aquest apunt completaré els resums i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere us agrade com a mi, i sobretot que servisca d’esperó per al canvi necessari que s’hi reclama:

Capítol 10: Reclamem la integritat masculina.

És possible criticar el patriarcat sense odiar els homes. Per a curar l’esperit dels homes cal que tinguem la voluntat d’afrontar el fet que el patriarcat els ha exigit que divideixen, que dissocien les seues ments entre el jo vertader i un jo aprés sota escarni, que els obliguen a no expressar els sentiments més profunds si no s’ajusten a les conductes considerades correctes per al seu gènere en el sexisme binarista patriarcal. Aquesta ferida espiritual sols es pot curar amb la pràctica de la integritat. Els homes han de plorar i fer el dol pel vell mascle dissociat si volen transformar-se de debò. Els homes íntegres no s’avergonyeixen de servir els altres, poden expressar ignorància o por sense torbació, coneixen l’alegria de debò.

Aprendre a portar una màscara (paraula incrustada en el terme ‘masculinitat’) és la primera lliçó de la masculinitat patriarcal que aprèn el nen (p. 137). […] Els rols sexistes restringeixen la formació de la identitat dels nens i de les nenes, però el procés és molt més perjudicial per als nens no només perquè els rols són més rígids i limitadors, sinó també perquè és molt probable que rebin més càstigs severs quan es desvien d’aquest rols. […] Segons Bradshaw aprenen que ‘les relacions estan basades en el poder, el control, el secretisme, la por, la vergonya, l’aïllament i la distància’. Aquests són els trets que sovint admirem en l’home adult patriarcal (p. 138). […] Aquesta ferida de l’esperit masculí, causada per actes apresos de divisió, de dissociació i de desconnexió, només es pot curar amb la pràctica de la integritat. […] Peck argumenta que la compartimentació és una manera d’evitar sentir dolor (p. 139). […] La integritat és necessària per a una autoestima sana. La majoria d’homes tenen una baixa autoestima perquè constantment menteixen i dissimulen (assumint falses aparences) per tal d’interpretar el rol d’home sexista (p. 140). […] Els homes pateixen depressió amb freqüència a causa de les seves pròpies expectatives no satisfetes o del seu perfeccionisme (que no podrà ser mai satisfet perquè ser humà és ser imperfecte) (p.141). […] La ira sovint amaga la depressió i una tristesa profunda./ La depressió sovint emmascara la incapacitat d’estar afligit. Als homes no se’ls dona un espai emocional per estar afligits (p. 143). […] Per créixer psicològicament i espiritualment, els homes han de plorar. Els homes que fan el treball d’autorecuperació testimonien que fins que no són capaços de sentir dolor, no es poden començar a curar. (p. 144) […] Només un pare capaç de ser complet pot tenir la integritat de reconèixer la pròpia ignorància davant del fill sense sentir-se empetitit./ Els homes que estan complets poden expressar la por sense vergonya. No necessiten portar la màscara falsa de la valentia (p. 145) […] La capacitat de crítica amb un mateix, la capacitat de canviar, i d’acceptar crítiques dels altres, és la condició vital que ens fa capaços de ser responsables (p. 146). […] Vet aquí el veritable significat de reunió: viure el coneixement que el dany es pot reparar, que podem tornar a ser complets. És la plenitud que arriba quan els homes s’atreveixen a desafiar i canviar el patriarcat (p. 148).

Capítol 11: Homes amorosos.

La història del patriarcat és empestada de violència, contra les dones, contra els nens, contra els altres homes, contra els pobles, contra la humanitat sencera. Ja és l’hora que ens n’adonem tots plegats i posem rumb a un altra destinació més lliure, compassiva i amorosa. El patriarcat ens està furtant el millor de la vida, la capacitat de ser nosaltres mateixos i ens porta guerres continues, a casa i al món. Hem de resistir-nos a la seua permanent ocupació i agressió, i hem de fer-ho en comunitat, en associacions compromeses amb el canvi, en comunitats de resistència vitals; fora de la família natural, si segueix sota la cultura de la dominació patriarcal. Potser la combinació d’integritat personal i pertinença comunal alliberadora siga la millor garantia de salut mentre visquem. La part progressista del moviment LGTB+ és a l’avantguarda de la recuperació relacional i del comportament sexual que necessitem, que no hauria de ser tan central com actualment, sinó un plaer més de la vida. Homes i dones, i persones de gènere no binari no són pols oposats ni són enemics, sinó companys de lluita per aconseguir el canvi que ens transforme en éssers més amorosos. Per aconseguir vèncer el patriarcat, que consagra el poder absolut i anorreador del homes, és prioritària la feina de recuperació emocional masculina i s’ha de fer en comunitat, amb educació i suport, creant junts camins nous, com el que ens ofereix el feminisme, que es basa en una visió de les relacions arrelada en la reciprocitat, en associacions sense domini.

El camí del guerrer fereix els nens i els homes; és la fletxa disparada a través del cor de la seva humanitat. El camí del guerrer ha conduït els homes en la direcció d’un empobriment de l’esperit tan profund que amenaça tota la vida del planeta Terra (p. 149). […] Encara que la guerra fracassi com a estratègia sostenidora de vida i creadora de seguretat, els dirigents de la nostra nació ens obliguen a anar a lluitar, i a donar, d’aquesta manera, nova vida a un patriarcat moribund (p. 150). […] No podem parlar dels homes i l’amor, de l’amor entre dones i homes, sense parlar de la necessitat de posar fi a la guerra i a tots els pensaments que la fan possible. […] En les cultures del dominador la majoria de famílies no són llocs segurs. La disfunció, el terrorisme íntim i la violència les converteixen en terrenys fèrtils per a la guerra. Com que encara hem de posar fi a la cultura patriarcal, les nostres lluites per posar fi a la dominació han de començar on vivim, a la comunitat que anomenem ‘la llar’ (p. 151). […] Hem d’estar disposats a veure la infantesa dels nens d’una altra manera: no com una època en què s’adoctrinen cap a una masculinitat plena de violència i mort, sinó més aviat com un temps en què els nens aprenen a delectar-se en la connexió amb els altres, en la festa i l’alegria de la intimitat, que és l’anhel humà essencial (p. 152). […] Els gais progressistes del nostre país, especialment els que s’han resistit al pensament patriarcal (que sovint són titllats de ‘femenins’ perquè són emocionalment conscients), han estat a l’avantguarda de la recuperació relacional. Els homes heterosexuals i els homosexuals patriarcals poden aprendre d’ells (p. 154). […] Qualsevol dona que doni suport al patriarcat i que després afirmi que estima els homes del seu entorn afectiu, […] es troba en un estat d’autoengany. […] És important destacar que, quan els homes canvien, canvia la naturalesa de la seva sexualitat, tant el que pensen sobre el sexe com la manera de comportar-se sexualment (p. 156). […] Danyats en aquell lloc de cor obert on podien imaginar lliurement, els homes s’han de sotmetre a una restauració curativa de la voluntat d’imaginar abans de poder renunciar a un model de sexualitat que genera addicció, alhora que els nega l’accés a una sexualitat satisfactòria (p. 157) [… segons Bearman]‘Totes aquestes necessitats humanes se’ns prometen mitjançant el sexe i la sexualitat. […Però] Només es poden satisfer amb la curació dels efectes del condicionament masculí i omplint totes les àrees de la nostra vida de vincles i vitalitat’. […] Quan els homes fan un treball per ser complets, el sexe adopta el seu lloc correcte com un plaer entre molts altres (p. 158). […] Si tots els homes estiguessin en contacte amb la passió positiva primordial, les categories de gai i hetero perdrien el significat tan carregat que ara tenen (p. 159). […] El viatge de l’home cap a l’amor no serà mai fàcil ni senzill en la cultura patriarcal. Com les dones que hem travessat terrenys difícils per obrir el cor, per trobar l’amor, els homes necessiten conscienciació, grups de suport, teràpia, educació […] com les que ens animem a fer quan es tracta d’una addicció a substàncies tòxiques (p. 161). […] Aquesta mena d’homes [bons] són els nostres camarades en la lluita. La seva presència en la meva vida em sosté l’esperança (p. 162). […] S’està gestant una cultura de curació que empoderi els homes per al canvi. La curació no té lloc en l’aïllament. Els homes que estimen i els homes que anhelen estimar ho saben. Els hem de fer costat, amb el cor obert i els braços oberts. Hem d’estar preparades per abraçar-los, per oferir un amor que pugui aixoplugar el seu esperit ferit mentre busquen el camí cap a casa, mentre exerceixen la voluntat de canviar (p. 163).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.