Observar, llegir, escriure

En aquest apunt continuaré amb el resum i la tria de frases per capítol de l’assaig “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”, de la professora i activista feminista bell hooks (1952-2021), traduït per Marta Pera per a la 3ª edició de l’editorial Tigre de Paper (2022), que considere d’un gran interès i espere us agrade com a mi, i sobretot que servisca d’esperó per al canvi necessari que s’hi demana:

Capítol 5: L’ésser sexual masculí.

La majoria d’homes i dones no tenen una vida sexual gratificant. Hom acostuma a dir que els homes només busquen sexe i les dones amor; però, en realitat, els homes esperen que el sexe els done la satisfacció emocional que tindrien amb l’amor. El sexisme patriarcal els havia venut que amb el sexe sense complexos obtindrien connexió sense compromís; però, com això no va així, aquest desig insatisfet porta la seua sexualitat a una addicció compulsiva per assolir-lo. Aquesta situació és a l’arrel de la nostra obsessió cultural pel sexe, de l’abús de la pornografia patriarcal, amb la presència preferent de l’home dominador i la dona submisa, que fins i tot justifica la violació per part d’ell. Mentir sobre la seua sexualitat forma part de la masculinitat patriarcal. L’activitat sexual masculina és el lloc on els homes desfermen l’agressivitat i l’únic escenari on poden complir més fàcilment amb la promesa patriarcal de domini i, per tant, on es justifica el patriarcat. L’activitat sexual masculina patriarcal, doncs, no va tant de connectar amb la parella com d’alleujar el propi dolor. Els homes gais o bisexuals que no són conscients del problema són tan patriarcals com els seus homòlegs heterosexuals. Fins que els homes no s’alliberen del jou patriarcal no estaran satisfets en els seus més profunds anhels.

Els homes, tant si són gais com heteros, aprenen aviat de la vida que una de les principals recompenses que reben de l’obediència al pensament i la pràctica patriarcals és el dret a dominar sexualment les dones. I si no tenen cap femella a la mà, tenen el dret a posar un home més feble en la posició de la ‘femella’ (p. 77). […] En la cultura patriarcal s’anima tothom a veure el penis, fins i tot el d’un nen petit, com una arma potencial. Aquesta és la psicologia d’una cultura de la violació. […] El noi també aprèn que les dones són l’enemic quan es tracta de la satisfacció del desig sexual (p. 79). […] El desesper i la ràbia són els sentiments que els homes porten a l’activitat sexual, tant amb dones com amb altres homes. […] Per a l’home patriarcal, sigui gai o heterosexual, la sexualitat addictiva va fonamentalment d’afirmar i reafirmar la pròpia identitat (p. 80). […] Tant si és heterosexual com gai, la sexualitat masculina adquireix aquest caràcter addictiu (p. 81). […] Més que veure la violència que exerceixen els homes com una expressió de poder, l’haurien d’anomenar pel seu nom real: una patologia. La violència patriarcal és una malaltia mental. […] Els homes saben què passa. Simplement, els han ensenyat a no dir la veritat sobre el seu cos, sobre la seva sexualitat (p. 82). [… Els homes] No troben el coratge per dir: ‘No puc obtenir satisfacció’. […] Bearman recorda als homes que ‘per molta activitat sexual que puguis fer, mai no serà prou per omplir la teva enorme necessitat d’amor i intimitat’ [… Els homes] Han de ser capaços de ser éssers sexuals en un espai on el pensament patriarcal ja no pugui fer de la violació l’únic mitjà per aconseguir plaer sexual (p. 87).

Capítol 6: La feina: què hi té a veure l’amor?

La feina és també al fonament de l’autoestima patriarcal dels homes, però l’explotació a la qual sovint són sotmesos i la manera com els tracten els seus superiors soscaven aquest amor propi, a més de deixar-los sense energia per al treball emocional. Això, massa vegades els porta a descarregar-se amb violència en la seua vida domèstica o obsedir-se amb el sexe. Molts homes fan servir la feina per a fugir d’ells mateixos, com a espai d’entumiment emocional. Hi ha homes amorosos que desafien les idees sexistes, participant en les feines de la llar i la criança dels fills. Però el treball de recuperació emocional masculina ensopega amb la manca de sistemes de suport públic per aquesta curació; dèficit que afecta sobretot a les classes més desafavorides. Imaginem un món on els treballadors poguessen fer la feina que més s’acostàs a la seua capacitat i voluntat, on construir una comunitat de solidaritat per fer un entorn laboral més agradable o, si més no, suportable, i que alhora els permetés emprendre el camí de l’autorealització. 

La feina s’interposa en l’amor per a la majoria d’homes, perquè treballar tantes hores sovint els deixa sense energia; queda poc temps, o gens, per al treball emocional, per a la feina de l’amor (p. 91). […] El patriarcat contemporani ofereix una compensació als treballadors masculins decebuts: els avantatges de la masculinitat que una economia deprimida els furta es poden redimir en el terreny sexual mitjançant la dominació de les dones (p. 92). […] Aporten proves de com és d’encertada la teoria feminista que sosté que si els homes participessin a parts iguals en la criança dels fills, aprendrien, com les seves homòlogues femenines, a tenir cura de les necessitats dels altres, incloent-hi les emocionals (p. 93). […] Les feministes visionàries ja havien escrit sobre el fet que els homes de classe treballadora, lluny de sentir-se poderosos, estaven greument ferits pel patriarcat (p. 95). […] Ornish ens fa saber que la pràctica de la intimitat és terapèutica: ‘Estic aprenent que la clau de la supervivència és l’amor (p. 99) […] Són els vells que poden parlar a generacions d’homes més joves per desacreditar el mite patriarcal del treball […]: ‘No espereu fins que la vostra vida s’acosti al final per trobar els sentiments, per seguir el que us diu el cor. No espereu fins que ja sigui molt tard’ (p. 100).

Capítol 7: Masculinitat feminista.

Tot i la misogínia inherent al patriarcat, que justifica la facció antihomes del primer feminisme, de bon principi les dones conscients hi veien també la responsabilitat de les dones en el manteniment d’aquest sistema de dominació sexista; però les més avançades en el compromís pel canvi feminista són conscients que sols una visió feminista que incloga la masculinitat, que estime els homes i exigisca per a ells els mateixos drets que reclamem per a les dones pot canviar el patriarcat. Calen noves propostes dins el pensament feminista per aconseguir el restabliment d’una masculinitat biològica i ètica allunyada del model dominador, que podríem anomenar ‘masculinitat feminista’.

[Cal] reconèixer el paper que tenen les dones en el manteniment i la perpetuació del patriarcat i el sexisme. […] La gran majoria de dones feministes senten compassió pels homes perquè veuen com el patriarcat els fa mal i els homes continuen casats amb la cultura patriarcal (p. 103). […] Aquestes eren les dones [feministes reformistes] per a qui l’alliberament feminista anava més d’aconseguir el seu tros de pastís de poder que d’alliberar masses de dones o homes menys poderosos de l’opressió sexista. […] només una visió feminista que inclogui la masculinitat feminista, que estimi els nois i els homes i exigeixi per a ells tots els drets que desitgem per a les noies i les dones, pot renovar els homes en la nostra societat. […] És evident que necessitem noves estratègies, noves teories, guies que ens ensenyin com crear un món on pugui prosperar la masculinitat feminista. […] Els mestres d’escola veuen la igualtat de gènere sobretot en termes d’assegurar que les nenes puguin tenir els mateixos privilegis i drets que els nens dins de l’estructura social existent; no s’ho miren en termes de donar als nens els mateixos drets que a les nenes ―per exemple, el dret a triar no participar en jocs agressius i violents, el dret a jugar a nines, disfressar-se, a posar-se vestits de tots els gèneres, el dret a triar (p. 104-105). […] una masculinitat feminista significa que hem de definir la masculinitat com un estat del ser i no com una actuació. Ser homes, la masculinitat, l’homenia, ha de representar la bondat nuclear essencial del jo, del cos humà que té penis. […] La cultura patriarcal continua controlant el cor dels homes precisament perquè els socialitza a fi que creguin que sense el seu rol de patriarques no tindran cap raó per viure (p. 107). […] Abans que es puguin transformar les realitats dels homes, s’ha d’eliminar el model dominador com a ideologia subjacent en què basem la nostra cultura. […] Ras i curt: per posar fi al patriarcat és necessari que els homes s’alliberin col·lectivament (p. 109) […] La masculinitat feminista tindria com a constituents principals la integritat, la consciència emocional, l’assertivitat i les habilitats relacionals, incloent-hi la capacitat de ser empàtic, autònom i connectat’ (p. 110). […] El poder del patriarcat ha consistit a fer temible la masculinitat i a fer que els homes sentin que és millor ser temuts que estimats (p. 111). […] Quan els homes fan la feina de crear un jo fora de la capsa patriarcal, creen la consciència emocional necessària per aprendre a estimar. […] L’amor no pot existir en cap relació que es basi en el domini i la coerció. Els homes no es poden estimar a ells mateixos en una cultura patriarcal si la seva pròpia definició es basa en la submissió a les seues normes. Quan els homes abracen el pensament i la pràctica feministes, que posen l’èmfasi en el valor del creixement mutu i en l’autorealització en totes les relacions, el seu benestar emocional millora. […] per als homes no és una tasca fàcil rebel·lar-se contra el pensament patriarcal i aprendre a estimar-se a ells mateixos i als altres (p. 114).

…/… (capítols 8 i 9).