Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

11 d'abril de 2022
0 comentaris

Paraules d’Arcadi. Estudiar i actuar.

Si vaig estudiar Econòmiques fou precisament per ganes de canviar el món i aquestes premisses. Jo no ho vaig fer per fer més rics als que ja ho són, sinó precisament per veure què es pot fer per treure de pobres els més pobres davant un sistema tan injust com el que vivim.” (Arcadi Oliveres, “Paraules d’Arcadi”, 2021, p. 35).

Ara fa un any que n’Arcadi Oliveres va traspassar, però sempre ens restarà el testimoni de la seua lluita per a aconseguir un món millor, de la seua incansable participació en les lluites dels moviments socials a favor de la pau, la justícia social i els drets humans. Aquest Arcadi sempre serà un exemple a seguir de persona valenta, íntegra i solidària.

Des de ben jove i durant el franquisme, va destacar pel seu compromís amb la llibertat i la democràcia, participant activament com a universitari en associacions clandestines i, ja llicenciat, en l’Assemblea de Catalunya i associacions cristianes en defensa de la pau i contra la pena de mort. Després de la “Transició”, va destacar la seua participació a l’organització diocesana barcelonina “Justícia i Pau”, dedicada a la promoció de la pau i els drets humans, on des del 1981 es va integrar a les comissions de drets humans i de desarmament, i posteriorment hi va ocupar càrrecs de responsabilitat entre 1986 i 2014. També va ser membre fundador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau el 1999, institució dedicada a l’anàlisi i recerca en qüestions de pau, seguretat, defensa i armamentisme, que forma part de l’IPB (International Peace Bureau).

Fou professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir el títol de doctor per la tesi “La indústria militar a Espanya”. Economista expert en relacions internacionals, desarmament i cooperació, ha esdevingut un referent dels moviments socials que lluiten per un món més just, democràtic i sostenible. Els seus actes i les seues paraules ens han deixat una empremta inesborrable, en la gent que veu i sent l’opressió, els abusos, les desigualtats intolerables d’aquest sistema polític i econòmic egoista, que ens han imposat en benefici d’una minoria de persones i països, malmetent moltes vides i els limitats recursos naturals del planeta. Els seus discursos i les seues declaracions sempre han assenyalat sense embuts els responsables d’aquestes malifetes i les alternatives que tenim al nostre abast per a tractar de capgirar-les. Són crits d’alarma, paraules que apunten a la veritat, que ens somouen profundament, convidant-nos a desenvolupar una empatia social que tots portem a dintre i, si som prou generosos, a fer-nos de alguna manera militants de la seua justa causa.

La millor forma de recordar-lo, doncs, serà seguir les seus passes o, si més no, difondre les seues valuoses paraules, com les que van ser recollides per la periodista Mar Valldeoriola al llibre del qual he manllevat la frase de capçalera: “Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar” (Angle Editorial, 2021). Escoltem-lo:

[DEMOCRÀCIA] “Tots tenim els mateixos drets o els hauríem de tenir, i som iguals, o hauríem de ser iguals, en oportunitats i desenvolupament de la vida. I per tant, no hauríem de pensar que hi ha jerarquies ni que ningú està per damunt dels altres o té autoritat sobre els altres, tret que de manera democràtica se l’hi hagi delegat, però encara que sigui així, qui tingui una autoritat, ha de ser sota control i vigilància de qui l’ha delegat.” (p. 20).

[DEMOCRÀCIA] “Podríem marcar també els anys seixanta del segle XX, quan es va anar consolidant a molts territoris del món industrialitzat allò que anomenaríem l’estat del benestar i es comença a entendre i a estendre la idea dels drets socials per garantir un mínim d’oportunitats per a tothom. Després, però, […], aquesta democràcia es va anar debilitant novament fins a tenir aquest ‘simulacre’ que tenim ara. I ja no és només una qüestió de dictadura en obert, sinó més aviat i massa sovint una qüestió d’aquests poders fàctics (econòmic, militar, judicial, financer, religiós, mediàtic…) que ens fan creure en una democràcia que no és real, perquè són ells els que al final acaben prenent les decisions.” (p. 21-22).

[DEMOCRÀCIA] “I per tant jo diria que el que cal és evidenciar el que passa, protestar i… sobretot desobeir. Ja que amb la desobediència s’aconsegueixen victòries. […] Desobeir és també intentar trencat la inèrcia dels espais on els poders fàctics no tenen recorregut o, dit d’una altra manera, en aquells on precisament podem no contribuir en aquests poders fàctics: des de participar en una cooperativa de consum autogestionada fins a contribuir en una empresa d’energia verda… I buscar alternatives quan no n’hi ha.” (p. 22-23).

[DEMOCRÀCIA] “El mercat, gens democràtic, és qui acostuma a decidir quins preus tenim i com hem de viure. Els polítics fan cas dels grans ‘lobbies’ i  aquests tenen sovint un rostre ocult. […] Tothom està dins el ‘gran germà’ anomenat GRAFAM [Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft] i ja no sabem què saben de nosaltres i, per tant, com aquestes corporacions unides als poders fàctics ens poden controlar. Jo diria que avui dia bona part del poder gens democràtic i manipulador està en mans del GRAFAM… i dels principals poders financers!” (p. 24-25).

[DEMOCRÀCIA] “L’Estat espanyol, sortosament, ja no viu sota els dictats del general Franco, però la nostra dictadura ha estat la monarquia. La monarquia s’ha convertit en el gran distorsionador de la vida política ciutadana. De fet, una monarquia és antitètica d’una democràcia. Una monarquia és un fenomen històric pervers. I en el cas espanyol actual, la monarquia ha estat protagonista de diversos cops d’estat encoberts.” (p. 26).

[DEMOCRÀCIA] “Com pot ser que algú que és ministre de l’Interior l’octubre del 2017, amb la repressió que hi va haver a Catalunya, no estigui a la presó per la seva actuació? O com a mínim que no hagi dimitit? […] I és que tenim un poder judicial molt poc democràtic… La pregunta seria: ens hem d’atenir a la llei? Legitimitat i legalitat a vegades no tenen res a veure. […] Cal fer desaparèixer la judicialització de la vida democràtica. I és que no hi ha democràcia sense independència dels poders fàctics.” (p. 26-27).

[DEMOCRÀCIA] “Però en general la salut democràtica del món ha de millorar i molt, perquè és fruit d’unes relacions socials anòmales, de rics sobre pobres, de blancs sobre negres, dels homes davant les dones, dels patrons enfront del treballadors…, un món injust que per mi té una paraula clau: es diu capitalisme, el sistema que porta a la desigualtat més absoluta, un sistema criminal i assassí. I és que allà on la democràcia és quasi inexistent és en el món econòmic.” (p. 28).

[GUERRA] “Com a pacifista que soc, he intentat sempre a totes les meves xerrades que la gent entengui que les guerres no només són absurdes (quin resultat esperem de la violència?), sinó que a més es preparen buscant excuses i falsos enemics per justificar i perpetuar l’existència d’una de les indústries més grans del món i que mou més diners: la indústria armamentística.” (p. 71).

[GUERRA] “Ara que s’està somiant amb una Catalunya lliure i independent, jo afegiria al somni que fos una Catalunya sense exèrcit.” (p. 80).

I podríem seguir escoltant-lo opinar sobre tots els temes que hi tracta: democràcia, capitalisme, diners, llibertat, refugiats, canvi climàtic, pacifisme, guerra, objecció fiscal, política, populismes, moviments socials, monarquia, presos polítics, Europa, crisi, pandèmia i educació; però, degut al gran encert de les seues paraules, la tria seria massa llarga per a un apunt com aquest. Tan sols unes frases finals sobre l’Educació, l’eina més important de transformació social :

[EDUCACIÓ] “Per mi, l’educació és el pilar que pot permetre accionar el canvi que modifiqui les maneres de viure, de relacionar-nos i les prioritats per salvar el planeta. I, per tant, si se’m permet dir-ho així, salvar-nos i demostrar que no només som una espècie consumista i destructiva, sinó que el pensament ens pot dur a ser més solidaris i tenir més consciència col·lectiva.” (p. 159).

[EDUCACIÓ] “Quan parlo d’educació sovint em refereixo indistintament a l’educació formal i informal. I soc dels que penso que la informal pot oferir un coneixement excepcional del món.” (p. 161).

[EDUCACIÓ] “Els quatre elements de l’educació que no es poden oblidar mai en el conjunt dels valor educatius són la pau i la no violència; la sostenibilitat; les migracions, el racisme i la xenofòbia; i, quart, les persones vulnerables.” (p. 161).

[EDUCACIÓ] “L’opinió pública és fàcilment manipulable, i aquesta manipulació pot fins i tot fer caure un règim, perquè sovint es construeixen relats parcials. I això és molt perillós. Per això jo sempre recomano saber i esbrinar qui hi ha darrera dels mitjans: qui n’és el director, qui n’és l’editor, qui paga aquest mitjà. I per mi només tenen credibilitat els mitjans independents de qualsevol poder, mitjans que per exemple se sostenen amb subscriptors. I evidentment amb estructures empresarials petites.” (p. 166).

Moltes gràcies, Arcadi, i DEP. Bona lectura i millor acció!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.