El passat 9 de juny l’Obra Cultural Balear recollí a Barcelona la cinquena Medalla d’Honor “Pau Claris” amb què l’Associació Catalunya 1640 vol reconèixer i homenatjar la trajectòria en la defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana de persones físiques o jurídiques. L’escriptor llucmajorer Sebastià Alzamora presentà l’entitat de la qual en
L’home, de natura, és dissident de la seva pròpia condició; fugisser, escàpol, parit per solitud. Basta veure aquest que passa, cap baix, maleint la incontinència de la droperia que li impedeix demanar almoina. En el fons, tanmateix, l’indigent no para la mà per por al fracàs. Per l’amor de Déu no es fa fortuna, pensa
Anit, a la seu palmesana de l’Institut Ramon Llull, es va presentar el cinquè volum de l’Atles lingüístic del domini català, editat per l’Institut d’Estudis Catalans, que comprèn el lèxic patrimonial relatiu a les indústries relacionades amb l’agricultura i als vegetals. A cura de Joan Veny i Clar i Lídia Pons i Griera, consta de
Són molts els coneguts i amics mallorquins, menorquins i eivissencs que, des de la mitjanit de diumenge i aquest matí lluminós de dimarts, parant esment en els resultats de les eleccions a l’arxipèlag, recordam insistentment allò que diu Salvador Espriu: Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria
Miquel Brunet Estarelles (Bunyola, 1961) és un músic que atén de forma més que meritòria diverses disciplines d’aquest art: la interpretació, la composició, la docència, la producció, l’orquestració o l’adaptació, a banda d’excel·lir en l’aplicació de les noves tecnologies a la música. Durant trenta anys ha estat el pianista i el director musical del grup
El missatge de Mandela o de Martin Luther King “és un missatge d’esperança en la capacitat de les societats modernes per superar els conflictes a través d’una comprensió mútua i una paciència vigilant. Per arribar-hi, cal basar-se en els drets, i la seva violació, sigui quin sigui l’autor, ens ha d’indignar. No podem transigir en
Edicions Proa acaba d’editar Carants, de Bartomeu Fiol, que forma la quarta lliurança de la seva obra poètica. La primera va ser Camps de marina i suburbials; la segona Cròniques bàrbares i la tercera Canalla lluny de Grècia, editades les tres a la mateixa editorial que la comentada entre el 1999 i el 2001. Carants
Demà, dimarts dia 26 d’abril, a les 20 hores i a Can Alcover es presentarà l’obra teatral UN NO RES D’ETERNITAT, d’Alexandre Ballester. Es tracta d’una edició conjunta de Lleonard Muntaner, editor, i l’Obra Cultural Balear. Amb ella, l’entitat vol contribuir a la celebració del cinquantenari de la mort d’Albert Camus, que se celebrà l’any
Cristòfol Soler, expresident de les Illes Balears, presentà anit a Can Alcover el llibre “Llengua, dret i autonomia”, de Bartomeu Colom Pastor (Sóller, 1951), professor de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears. Aquest text és el segon títol de la col·lecció Terra d’Argensa a través de la qual l’Obra Cultural Balear ofereix
Dels catorze relats que Miquel Àngel Riera inclogué en el recull “La rara anatomia dels centaures” (Editorial Moll, 1979), Pere Fullana en trasllada sis a l’escenari mantenint-ne el títol. Teatre arriscat, per tant, on la paraula -d’un dels millors escriptors que ha donat aquesta terra enmig de la mar- pren el protagonisme gairebé absolut. A
Dissabte a vespre, cap a mitjanit, disposat a descansar tot fent volar la mandra abans d’allitar-me, vaig engegar la televisió, que estava sintonitzada al C33, i allí em vaig quedar. En aquell instant, Àlex Codina acomiadava dos convidats al seu programa “Sala 33” i donava pas al curtmetratge “Les bessones del carrer Ponent”, millor treball
Ai, aquests dits, aquestes històries amb randa, que no són gens senzills ni molt menys habituals en gent que sempre està esperant; esperant un què que es torba (sempre sol fer tard) i que tan aviat inquieta com pacifica. Ai, el temps, aquest agent tan actiu que ens acaba de ruixar amb altes dosis de
La primera alba que veu lluir Mallorca cada dia és gabellina. No sé si, per això, el caràcter de Capdepera ha adquirit cap tret especial, però la seva inquietud en afers de dinamització cultural i lingüística sí que l’han fet ser el primer municipi illenc a tenir una revista digital. Fa quatre anys l’associació Cap
Divendres passat, dia 4, a l’envelat de la setmana del llibre en català de Palma, el poeta campaner Joan Perelló presentà “Amors i laberints”, d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945), editat per Ensiola a la seva col·lecció Testimonis. Vàrem ser molts, els qui acudírem a la cita, prova que l’escriptura d’Antoni Vidal interessa. En aquesta obra,
Sense gaire entusiasme he anat a veure The King’s Speech. A la sala 2 dels Renoir de Palma, del centenar llarg d’espectadors, sols un grapat minso no érem angloparlants. I, tanmateix, els murmuris, els xiuxiuejos, els comentaris amb veu massa alta i el remuc de les crispetes no han cessat en cap moment, senyal inequívoc