marginàlies

Anit, a la seu palmesana de l’Institut Ramon Llull, es va presentar el cinquè volum de l’Atles lingüístic del domini català, editat per l’Institut d’Estudis Catalans, que comprèn el lèxic patrimonial relatiu a les indústries relacionades amb l’agricultura i als vegetals. A cura de Joan Veny i Clar i Lídia Pons i Griera, consta de 315 mapes, 30 llistes de materials no cartografiats i 176 fotografies i dibuixos referents al món rural, a més dels índexs dels enunciats (en català, castellà, francès i italià) i dels conceptes il·lustrats. 

Presentaren aquest volum Cosme Aguiló, Jaume Corbera, Joan Miralles i Aina Moll. L’Atlas és una radiografia –o el “disc dur”, com indicà Cosme Aguiló- de l’estat de la llengua catalana entre els anys 1964 i 1974, temps durant el qual es feren les enquestes a 190 indrets de tot el domini del català. El doctor Veny ressaltà que va ser el primer treball d’aquesta mena que recollia material enregistrat magnetofònicament. Es tracta, per tant, d’una obra de referència per a estudiosos, que forma part d’un projecte d’altíssim valor etnogràfic –ocuparà nou volums- i de gran utilitat per a la normativització de la llengua catalana.

A part, és clar, de palesar la riquesa lèxica del català expressada en les seves varietats geogràfiques. Atenent tanta saviesa i, sobretot, tanta feina acurada; davant tant d’esforç per demostrar la vitalitat i la riquesa de la llengua que ens dóna forma, les bestieses que sostenen certs dirigents polítics i altres  altaveus radials o centrípedes eleven l’insult a la intel·ligència a ultratge. No ho pot expressar millor el doctor Veny al dBalears d’avui (http://dbalears.cat/actualitat/cultura/cinc-volums-defensant-la-riquesa-de-la-llengua.html): “Les llengües són com una moneda de dues cares: una realitat parlada, que les persones aprenen dels pares i del carrer, i una altra que és l’estàndard, que serveix per facilitar la comunicació. Defensam la unitat de la llengua i no ens oposam a les varietats. Tanmateix, a l’hora d’escriure, cal apropar-se a un model comú, participatiu i flexible“.

Però em fa l’efecte, doctor Veny, que a la closca ultramuntana d’aquests personatges aduladors de la mentida, la desmemòria i l’analfabetisme funcional no hi entra cap escletxa de llum. Per cert, que amb aquesta presentació per ventura s’acaba l’activitat de la delegació mallorquina de l’Institut Ramon Llull,  una seu que en poc més de dos anys ha aconseguit una presència pública excel·lent. I en aquest èxit hi té molt a veure la feina de Fanny Tur, la seva directora adjunta.