La Setmana del Llibre en Català de Palma celebra enguany la vint-i-dosena edició, acaba diumenge, hi he anat uns quants pics, volia fer un comentari d’aquest prodigi que s’esdevé per la caparrudesa envejable d’un grapat d’homenots i encara és l’hora de fer-ne el raport. Hi he tornat, avui, a la presentació d’Amors i laberints, un
Removent papers -dedicació a la que hi dedic menys temps del que cal i del que vull- retrob unes notes que vaig prendre el 10 de febrer de l’any 2003 tot seguint l’entrevista d’Antoni Bassas a Jon Sobrino en el programa de TV3 “A contracorrent”. Tenen vuit anys i poden ser d’ara mateix, les reflexions.
En l’excusat del bar en penombra hi va veure escrit entre un fotimer de grolleries: “Déu és un franctirador que no es perd cap guerra”. El colpí tant llegir-ho, que li costà tres dies repetir-ho sense sentir calfreds. L’ajudà força -sense escatir-ne els motius- rellegir Pessoa i les “Pessoanes” de Ponç Pons. I tornava a
Alexandre Ballester fa avui setanta-vuit anys. Celebra l’aniversari a l’hospital, on es recupera d’una anèmia ferrenya. Ahir el vaig anar a veure i no el vaig localitzar a l’habitació que m’havia indicat, sinó instal·lat a la sala d’estar de la planta on hi ha improvisat el seu escriptori. No té el cos a to, però
Faig un cafè en un establiment fosc, de tauletes menudes i enfitades. A la que m’acomodo, pel tacte, detecto que un pedaç tebi i humit l’acaba de repassar amb més fàstic que no eficàcia. Una de les parets de la cafeteria acull de dalt a baix botelles de vi força engrutades, la qual cosa les
Divendres passat, Joves de Mallorca per la Llengua i l’associació Xarxa 2015 s’encarregaren de presentar el llibre “Llibertat i llengua. 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears”, de Tomeu Martí i Florit. Hi parlaren Ona Borràs, Joan Mateu Ferrando, Antoni Oliver, Carme Sánchez i Sebastià Maimó. Un cop llegit aquest text es pot
Anit passada, a la seu de l’Institut Ramon Llull, de Palma, l’historiador Pere Fullana va presentar la novel·la de Rosa Planas “La veu de la caputxa”, que ha estat editada per Columna. Fullana qualificà l’obra, amb forts bastiments històrics, d’apassionada i apassionant, la qual cosa ve a demostrar, a parer de l’historiador, que una bona
Dijous passat, dia 27, el ciutadellenc Francesc Florit Nin inaugurà l’exposició “Llibres pintats” a la Galeria d’Art Joan Oliver, “Maneu”, de Palma. Plovia, a l’hora d’obrir-la, la qual cosa no impedí que fóssim molts els que prenguérem un guster de tocar, de sospesar, de mirar i remirar els llibres pintats de Florit. En veure’ls tan
Ahir, al Teatre Mar i Terra de Palma, els amics i lectors d’Antoni Serra, encapçalats per Sebastià Bennàssar i Miquel Vicens, li reteren reconeixement i homenatge. En el decurs de l’acte es presentà el text “Antoni Serra. La ploma i el capell”, una antologia de textos d’amics de l’autor a cura de Bennàssar i Vicens,
En qüestió d’hores, per camins prou divergents i amb persones d’àmbits diversos i interessos diferents, entren a la rotllana de dues converses un bon grapat de veus apagades, d’expressions de persones referencials que desatenem irresponsablement amuntegant-les en les golfes de les andròmines, en els àlbums del passat més desdibuixat o boirós. I d’entre la munió
Editorial Moll acaba de publicar, a la seva col·lecció Raixa, “Ànima de gos”, un relat fascinant d’Antònia Vicens. Aquest romanç d’un ca i la seva ànima, pigalla d’un malvat, tot d’una et pren i no es torba gens a ser plenament antoniavicencià. Ben d’hora demostra de qui és, de quina mar migjornenca ha nascut: “…
L’any passat se celebrà el centenari de la primera edició de la novel·la d’Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca 1865 – Barcelona 1927) Del cor de la terra a la Biblioteca Popular de “L’Avenç”. Per celebrar aquesta fita, l’Institut Menorquí d’Estudis (http://www.ime.cat/), que el 2010 també celebrà el seu 25è aniversari, en féu una
El Senat ha acceptat que a la cambra –sobre els papers, de representació territorial- s’hi puguin usar les llengües distintes al castellà que també es parlen a l’Estat. Les reaccions en contra no s’han fet esperar gens, la qual cosa demostra de manera diàfana que a Espanya només se l’entén –i s’ha d’entendre- amb i
Dia 6 d’aquest mes, Victor Gayà publicava al diari “Última Hora” un article que titulava “Mallorca, m’agrada!”, sobre la campanya del mateix nom impulsada per l’Obra Cultural Balear. Després d’elogiar-ne l’activació (és un rearmament moral i una dosi d’autooestima que, en la línia del pensament contemporani, apel·la a la voluntat més que no a la
La pel·lícula “Pa negre” no deixà res per verd –en el bon sentit de l’expressió-, anit, en la gala dels Premis Gaudí, que celebraren la tercera edició: tretze premis de quinze nominacions. Aclaparador. Tanmateix, allà deçà dels nombres i de les quantitats hi roman el rigor i l’exigència. La pel·lícula d’Agustí Villaronga transpira passió i