marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
ANTICIPANT-SE A LA BOIRA
Sense gaire entusiasme he anat a veure The King’s Speech. A la sala 2 dels Renoir de Palma, del centenar llarg d’espectadors, sols un grapat minso no érem angloparlants. I, tanmateix, els murmuris, els xiuxiuejos, els comentaris amb veu massa alta i el remuc de les crispetes no han cessat en cap moment, senyal inequívoc que s’han integrat, i bé, a les nostres particulars maneres d’anar al cine. Això sí, responien flegmàticament –com calia que fos- i ben perceptible als pics d’humor de la primera part de la pel·lícula. No m’he penedit de veure-la, però tampoc no m’ha enlluernat. Les cuites de les reialeses no em desperten gaire entusiasme i, si no vas alerta, sucumbint a l’atractiu sever –i convencional, també s’ha de dir- del film, acabes per reverenciar -fer la reverència, of course– a la monarquia.
Tom Hooper, el director, s’arrisca poc i sembla que ho confia tot a Colin Firth, que treu molt de profit a un personatge fat, de poca agafada, si li lleves la voluntat rocallosa de no voler passar a la història com un rei returador. En canvi, a mi m’ha convençut molt més el logopeda intrús interpretat per Geoffrey Rush; hi posa molt més geni i molta més força. I té l’habilitat d’anticipar-se a la boira; vull dir que és un australià monàrquicament irreverent que coneix bé l’horror dels soldats supervivents de la Primera Guerra Mundial.
Això sí, el discurs estricte, el motiu de la pel·lícula, el duel entre rei i terapeuta –entre Firth i Rush- embolcallat per l’allegretto de la simfonia núm. 7 de Beethoven m’ha dit molt més que tota l’hora i mitja anterior. Encara no havien aparegut els crèdits i l’encarregat de sala ja havia obert la porta de sortida, situada just davall la pantalla. És clar que ni els angloparlants ni el grapat minso que no ho érem no hem començat a desfilar fins que no ha desaparegut el repartiment de la tela. I, paradoxalment, ningú no feia cap comentari en veu alta.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I què me’n dius de la capacitat dels anglesos d’agafar un detall de la seva (petita) història (amb Història ho fan sovint) i fer-ne una anàlisi gairebé microscòpica? Aquí som incapaços de fe-ho!
Salutacions cordials! Ma