Rebo un correu del bon amic Francesc Xavier Gil, benemèrit i entusiasta impulsor de tot tipus de projectes, en el que m’anuncia -a mi i a tots els membres de la penya- l’inici de l’onzena partida de Scrabble per internet. Gil és el pare d’Ababols, el primer club virtual de Scrabble en català, un club amb
Cada vegada que vaig a Galícia em sorprenc, quan em parlen en castellà, del fet que mai facin servir el pretèrit indefinit. Vull dir, per exemple, que immediatament després de dinar mai et pregunten “¿Qué tal has comido?” sinó “¿Qué tal comiste?“. Ahir, a l’entrada de l’Ajuntament de Lugo on anàvem a fer públic el
El segon contacte amb el talent que ens ha proporcionat el cap de setmana el vàrem tenir dissabte passat l’A. i jo a Súria, lloc on es va celebrar una trobada dels membres del Club Palindròmic Internacional amb el seu president Josep M. Albaigés, al capdavant. Els qui em coneixen ja ho saben: sóc un gran aficionat als
“To dream omelettes / Somniar truites” és un llibre -ja ho avisen els editors des de la mateixa coberta- per jugar i riure. Tot això és veritat però, alhora, cal dir que l’artefacte que han bastit Jordi Boixadós i Oriol Comas és una eina magnífica per descobrir o recuperar expressions i girs de la nostra llengua que fóra bo que no caiguessin en el
M’ha passat diverses vegades en els darrers temps: malalt com sóc dels jocs de paraules, sempre que em trobava entre gent de confiança i sortia a la conversa el diari lleidatà La Mañana jo completava la frase amb un “Sí, La Mañana: la dona del manyà”. Fins que un dia, no fa gaire, en veure la
Després de l’espectacular “TINC QUE dir…” i del no menys esgarrifós “TINDRÍEM que començar…” amb què el conegut columnista d’El País (diario independiente de la manyana) Sergi Pàmies ens va obsequiar dimarts passat en el transcurs del programa “De llibres” del Canal 33 queda demostrat una vegada més que qui coixos freqüenta, coixejant acaba. Que,
D’un temps ençà són poques les reunions de treball amb gent dels rams de la informàtica i de l’organització d’empreses en les que la conversa no estigui permanentment esquitxada amb expressions tipus “look and feel” (per comptes de parlar de l’aspecte i sensacions que genera una cosa), “quick off” (per comptes de dir “posada en marxa”),
(publicat el 22 de desembre de 2005) Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d’avui el següent titular: “La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu”. I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: “… ha pasado a formar parte de la
Ja n’he parlat, en altres ocasions, de la tirada que tenen els cosmopolites de via estreta de casa nostra a batejar els esdeveniments -els “events”, en diuen ells- amb noms anglòfons, no fos cas que se’ls pogués acusar de provincians i catalanufos. Dies enrere a Barcelona es va perpetrar un pessebre d’aquesta mena que varen batejar
Ahir al matí, en el cotxe camí de l’Ikea (a buscar prestatgeries per posar-hi -per fi!- els llibres) escoltem “Tàpies variades”, el programa de cuina dels dissabtes a Catalunya Ràdio que condueix Pere Tàpies. Val a dir que no sóc seguidor habitual d’aquest tipus de programes (tot i que no ho sembli ja que, ara
Una bona amiga m’acaba de passar notícia de la pàgina web i del bloc de Gabriel Bibiloni, un lingüista mallorquí que és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Pel que he pogut llegir m’ha semblat tan interessant i assenyat el que hi diu que ja l’he inclòs entre els meus
Si us agrada el joc de l’Scrabble o, simplement, us sentiu encuriosits pels jocs de llengua sapigueu que la benemèrita i abnegada gent d’Ababols, el primer Club Virtual de Scrabble en Català, ha posat en marxa una nova partida per internet. Les normes del joc les trobareu aquí (important!: cal enganxar-s’hi des de la primera jugada; després ja
Potser sigui perquè en Pau Vidal acaba d’inventariar un centenar de paraules i expressions catalanes en perill d’extinció (tant de bo només en fossin cent!) però el cert és que des de fa un temps procuro esmolar l’oïda a la percaça de mots dignes de ser rescatats del desús. Per això quan aquest matí a les sis
Acaba de sortir un llibre que em sembla summament saludable. L’ha escrit Pau Vidal, l’edita Empúries i es titula “En perill d’extinció. 100 paraules per salvar”. Tracta de mots que, dissortadament, cada dia anem arraconant empesos pels manlleus, les modes, els vicis i la tonteria (ja ho sé, ja ho sé, “tonteria” no surt al diccionari
Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d’avui el següent titular: “La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu”. I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: “… ha pasado a formar parte de la biblioteca de la Universidad Pompeu i Fabra”.