No és cap exageració: a Mallorca ja vessam de gent, d’ansietat, de mal humor, de precarietat i d’impotència. Sortir de casa per anar a part o banda és un malson tant si agafes el teu cotxe com si uses el transport públic. Aparcar on sigui és un torcebraç amb el teu autocontrol i els conats
cadascú amb el seu rellotge de sang amb el seu ben particular big bang sense guardià de la consciència cercant el millor camí per tornar al ventre i percebre la ingravidesa del sentir, la densitat del silenci en crear amb llàgrimes per placenta desitjosos de saber per què ens crida més matar que viure per
Quan ha sortit gens espantat del somni, una barcassa, que ell veia impertèrrit des de terra, cremava aixecant una columna molt alta de foc. Era net, el foc, vibrant, com si volgués ser més alimara que no tragèdia. Del somni no en recorda res més que la fogatera i la mar emmirallada, sense cap crit
Avui els catòlics celebren sant Job, un dels grans personatges que comparteixen els cristians, els jueus i els islamites. La seva peripècia vital és explicada al Llibre de Job, que comença així: “Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava
A les Illes Balears els treballadors pobres, aquells que tenen feina i cobren un sou que en altres indrets de l’Estat seria prou per viure sense ofecs, ja arriba al 16% del total de la població activa. I creix. No poden passar el mes posant en evidència que el treball ha deixat de ser la
així com declina en un instant incomptable la mirada en flames que penetra en una altra ansiosa amb qui prepararies el joc del plaer i dels dits que el rastregen i que mai més tornaràs a veure no coneix la cendra el foc de l’ànima
La Diada del passat diumenge té moltes semblances amb la del 25 de març de 2012, “la dels 50.000”, que fins ara ha estat la més nombrosa de les que s’han fet a l’arxipèlag amb el català i el seu coneixement, ús, difusió i prestigi com a motiu. Una mobilització sense precedents que sembla que
De l’extraordinària Diada per la Llengua d’ahir se’n comencen a destacar els trets que més la caracteritzaren, des de la gentada que hi acudí als parlaments dels presidents de Joves de Mallorca per la Llengua i de l’Obra Cultural Balear que marcaren el rumb que seguirem els qui estimam la llengua de la nostra terra.
L’arribada de la flama de la llengua a la Plaça Major de Palma, punt i final del Correllengua 2024, i els actes de la Diada per la Llengua de l’Obra Cultural Balear han estat un èxit aclaparador i indiscutible. Energia, emoció, coratge, força, decisió, fermesa… Se n’haurà de fer una anàlisi acurada i precisa per
El Correllengua ha passat avui per Bunyola i hem estat moltíssims els qui l’hem esperat i hem fet córrer la flama perquè emprengués l’anada cap a Alaró. Ha llegit el manifest el poeta Pere Suau que ha aprofitat el moment per recordar-nos que hem de parlar sempre i per tot la llengua que des de
Des del primer de maig i fins a diumenge vinent es dur a terme a l’arxipèlag una de les accions cíviques més destacades i destacables de les que es fan i es desfan: el “Correllengua” que, enguany, ha arribat a les quatre illes. L’organitza “Joves de Mallorca per la Llengua”, amb l’objectiu de “promoure i
En disposar-se a acabar de llegir amb fruïció les quaranta-set darreres pagines de les sis-centes noranta-dues totals de l’última novel·la d’un dels autors que més l’encoratgen a seguir sent criatura humana que no es mama el dit ni ho dona tot per perdut, no pot deslliurar-se del somni que recorda de la nit passada. Tornava
els versos escomesos amb ulls d’enclusa no apaivaguen el descoratjament ni la pruïja de la gola ni llegir qui més et fa sentir a plaer amb la vida dels altres decau la llum i s’apregona el tremolor de dents i mans en pensar que no són pocs els qui viuen per matar el temps qui
Fa unes setmanes aparegué a Can Gazà una ànnera presumiblement empesa per la set. Just arribar s’atansà al bevedor de les ovelles i s’assacià. L’observàrem de prop tement que es volgué rebolcar dins l’aigua, i no consentir-ho, però no ho va fer. També pensàvem que en haver begut, tornaria emprendre el vol i desapareixeria, però
La vida, aquest trànsit individual i col·lectiu mal de definir i encara més complex de complaure, aparta i aporta constantment. Allò que aporta és mirat amb força atenció -i a vegades amb molta complaença; contràriament, allò que aparta en molt poc temps s’abisma i s’oblida. L’expressió oral exemplifica molt bé aquest anar i oblidar de