5 de març de 2023 És un diumenge de desembre. Un sol radiant, d’un dels últims dies de tardor, es reflecteix en el metall dels instruments. Ambient festiu al passeig de la Rambla. L’avís del flabiol i el tamborí donen entrada als primers compassos. De seguida la tenora projectarà les notes de la melodia. Els
29 de gener de 2023 De vegades, les figures escultòriques exerceixen sobre nosaltres un estrany magnetisme. Tendim a observar-les des d’angles diferents, per tal de trobar-hi la millor versió, o aquell posat que més atrapa o ens interpel·la. A diferència del dibuix o la fotografia, en què el punt de vista és simplement aquell que
21 de gener de 2023 Demà comença el Nou Any xinès, el del conill, però a Barcelona la festa ja ha arrencat avui, últim dia del tigre, per donar pas a la celebració de Cap d’Any. Serà concretament el 4721, ja que el calendari xinès es remunta a vint-i-set segles abans de l’era cristiana. A
17 de gener de 2023 Els dies esventats de gener s’envolten d’un cert misticisme que convida a un pelegrinatge recurrent: la creu de Montigalà. L’enclavament elevat de la ciutat de Badalona, on pot arribar-se des de diversos camins. El més fàcil —i, per a mi, el més bonic— és el que arrenca de la riera
6 de gener de 2023 La Garriga, un poble amb l’encant i l’interès d’aquells que no s’acaben; i del qual sempre hi ha racons per descobrir. L’últim cop va ser el del riu, que travessa el poble tot configurant paratges d’una gran bellesa. És la riba del Congost, que porta el seu cabal directament de
1 de gener de 2023 Podem dir que aquesta fotografia és ja de l’any passat, perquè es tracta del ‘cel màgic’ del capvespre de Nadal. Un cel que la finestra del balcó acostuma a regalar-me. I avui, primer dia del 23, em ve de gust compartir-la amb tots vosaltres. QUE L’ANY QUE AVUI COMENÇA US
29 de desembre de 2022 La casa de la cantonada, encara que no ho sembli del tot, és una església. Un temple cristià envoltat de blocs de pisos: la parròquia de Sant Jaume, situada a l’avinguda del Marquès de Mont-roig —un carrer que fa cinquanta anys era tan sols una via d’asfalt que travessava terrenys
23 d’octubre de 2022 Si hagués de viure en algun indret de Barcelona, escolliria sens dubte Sant Andreu de Palomar. Un barri que estimo especialment i que vaig poder trepitjar —i respirar— durant força temps, tant perquè hi havia treballat (dotze anys a l’edifici d’oficines d’Hipercor, fins que el 2009 la crisi va fer plegar
6 d’octubre de 2022 Recórrer els diferents indrets d’aquest singular poble del Vallès és com navegar per un mar d’ones encrespades. Tal com a surfista experimentat, no pararem de fer giragonses amb la mirada, tot resseguint les múltiples sinuositats d’una arquitectura modernista que, alhora que fa grimpar la vista, acceleren el pensament i l’entusiasme; fa
24 de setembre de 2022 De vegades, per molt que tinguem ben apamat un lloc, s’hi poden descobrir nous punts de vista. Tres o quatre passes endavant, endarrere o al costat poden ser més que suficients perquè la perspectiva coneguda quedi alterada, i se’ns presenti a la vista un nou enfocament. Tal és el cas
17 de setembre de 2022 Els cotxes passen de pressa, per l’autopista que trenca la ciutat. La té partida en dos des de temps immemorials. No: per ser més exactes, des de 1969. Més de cinquanta anys essent barrera, per damunt d’alguns passos barroers, però fent igualment d’enllaç entre comarques. Un voler i doler, podria
13 de setembre de 2022 Més enllà de l’ambient de platja i de les vistes de la costa que s’hi poden admirar, Sant Pol convida també a endinsar-se pels seus carrerons de la part alta per descobrir la calma d’uns indrets que ens regalaran també petites meravelles. Com la descoberta dels jardins del Pla, al
7 d’agost de 2022 TEMPESTA El Sol, que imperava inclement de feia setmanes, ha acabat cedint a uns núvols que feia estona que avançaven / En pocs minuts tot s’ha tenyit de gris, de negre, gairebé, amb una espessa capa / Però no era tan sols una amenaça, perquè el festival de llamps i trons
29 de juliol de 2022 Seguir amb els ulls el vaivé d’un pèndol, observar com la llarga cadena fa desplaçar a dreta i esquerra, sigui un rellotge o un penjoll… Però hi ha també altres formes de deixar-se hipnotitzar: una d’elles, potser la més senzilla i natural és deixar-se portar la remor de les ones,
24 de juliol de 2022 Dins del recinte Mercantic, als afores de Sant Cugat del Vallès, hi ha un espai ben singular: la Llibreria-Teatre “El Siglo”. Trobem allà una impressionant llibreria de vell; segons diuen, la més gran de l’estat. Infinitat de passadissos, estanteries que arriben fins al sostre; llibres penjats, tal com si volessin,