FINESTRA FOTOGRÀFICA

23 d’octubre de 2022

Si hagués de viure en algun indret de Barcelona, escolliria sens dubte Sant Andreu de Palomar. Un barri que estimo especialment i que vaig poder trepitjar —i respirar— durant força temps, tant perquè hi havia treballat (dotze anys a l’edifici d’oficines d’Hipercor, fins que el 2009 la crisi va fer plegar l’empresa), com per la meva descoberta de l’escola Fotoespai, ubicada primerament al carrer Pons i Gallarza i després a les noves instal·lacions de Coroleu, on vaig poder seguir tres magnífics cursos.

Així, a còpia de buscar lloc per menjar els migdies, o bé per evadir-me mentalment dels problemes de la feina, els carrers de Sant Andreu van passar, de mica en mica, a formar part de mi mateix: alguns dels llocs, com, per exemple, els voltants de la biblioteca de can Fabra, la plaça de les Palmeres o el carrer Gran, havia arribat a considerar-los tan meus com el mateix carrer de Mar, de Badalona. Una coneixença que s’anava ampliant a d’altres, com la bonica porticada plaça Mercadal, l’entorn de Casa Bloc o el gran espai de l’antiga Maquinista, des d’on es pot visualitzar tot el perfil del barri; indrets, tots ells, escenaris de pràctiques —com deia— de fotografia de tot de tota mena, per mirar d’entendre i dominar el tractament de llums i ombres, per fer-hi fotos nocturnes o, fins i tot, experimentar amb una senzilla i casolana càmera estenopeica.

L’encant de Sant Andreu es complementa amb molts altres racons, però nomenar-los tots potser resultaria massa llarg. Tan sols afegiria que, si jo algun dia hi anés a parar a viure, passaria a formar part —segur—d’una comunitat vital, alegre i compromesa, i a tenir a l’abast un teixit cultural que no me l’acabaria pas.