FINESTRA FOTOGRÀFICA

24 de setembre de 2022

De vegades, per molt que tinguem ben apamat un lloc, s’hi poden descobrir nous punts de vista. Tres o quatre passes endavant, endarrere o al costat poden ser més que suficients perquè la perspectiva coneguda quedi alterada, i se’ns presenti a la vista un nou enfocament. Tal és el cas de la ruta cap al Monestir de Sant Jeroni. Tot travessant la vall de Betlem —i trobant-nos encara a molt poca distància del límit urbà que representa l’anomenada “pota nord” de l’autopista—, si mirem en direcció al mar, veurem d’una tacada el conjunt format per la masia de Ca l’Alemany —o, més ben dit, del poc que en queda— i la creu de Montigalà.

La masia en qüestió —originària del s. XIV i assentada sobre anteriors restes iberes i romanes—, després d’haver quedat abandonada durant la guerra civil, va ser —durant la resta del XX i segons diuen les cròniques— literalment desballestada per la gent, fos en benefici propi o simplement pel plaer de destruir. Ca l’Alemany havia estat una de les múltiples masies que poblaven el terme de Badalona, dedicades la majoria al conreu agrícola, principalment de vinya.

Al seu torn, la creu de Montigalà —de ciment armat i 4 m d’alçada— va ser erigida l’any 1913 per celebrar les Festes Constantinianes, amb les quals es commemorava la legalització del cristianisme en l’època de l’emperador Constantí el Gran (edicte de Milà, de l’any 313). D’important punt de peregrinació catòlica, la creu ha passat a ser paradís de grafiters, però això no impedeix que el turó on s’alça (el Mont Aguilar, de 152 m) continuï sent un punt de referència a Badalona i una atalaia privilegiada per gaudir de la vista de tota la ciutat, així com d’una panoràmica, a banda i banda, tant de gran part de l’entorn metropolità de Barcelona com de la costa del Maresme.