Vint-i-tres graus de temperatura en el migdia temperat del tercer dia del mes de juliol en el que augmenten les mentides oficials, els abusos de tota mena i el descrèdit de qui parla per parlar ignorant que el callar és com a sucre. L’aire amable i amansidor que passa acaronant els blaus evita la suor
A l’hora de fer obres menors a la casa on vius o en els trasllats de domicili es posa de manifest si s’és de tirar o d’estotjar. Els donats a la tirada són implacables i res no els atura, com si anassin a escarada; els més estotjadors no s’ho prenen amb tanta eufòria perquè sospesen
“Era mal fet com un motlo de fer llamps”. Salvador Galmés, “La dida”. Fa un bé molt perceptible retrobar lectures que mai no envelleixen, ans al contrari, tonifiquen, desintoxiquen, vigoritzen; i anar regularment a mossèn Galmés, a més, et neteja la llengua, necessitat de cada dia més apressant atenent com corr el temps globalitzat i
“Totes les cases del segle XVIII són així: sembla que hagin estat construïdes per a la recepció dels hostes i, en general, nosaltres no hi som altra cosa que visitants que s’hi senten incòmodes”. Ho diu Marguerite Yourcenar a “Alexis o el tractat del combat inútil” en traducció de Montserrat Gallart i edició de Lleonard
Són molts, moltíssim, els anys que fa que, anualment, els descendents de Catalina Conti i Negre (Bunyola, 1896-1993) i Jaume Mateu i Palou (Bunyola, 1892-1980) ens reunim un pic a l’any -preferiblement el mes de maig- pel simple fet que en tenim ganes; perquè ens plau de veure’ns, compartir taula i companyia, i fer presents
No és cap exageració: a Mallorca ja vessam de gent, d’ansietat, de mal humor, de precarietat i d’impotència. Sortir de casa per anar a part o banda és un malson tant si agafes el teu cotxe com si uses el transport públic. Aparcar on sigui és un torcebraç amb el teu autocontrol i els conats
A les Illes Balears els treballadors pobres, aquells que tenen feina i cobren un sou que en altres indrets de l’Estat seria prou per viure sense ofecs, ja arriba al 16% del total de la població activa. I creix. No poden passar el mes posant en evidència que el treball ha deixat de ser la
La vida, aquest trànsit individual i col·lectiu mal de definir i encara més complex de complaure, aparta i aporta constantment. Allò que aporta és mirat amb força atenció -i a vegades amb molta complaença; contràriament, allò que aparta en molt poc temps s’abisma i s’oblida. L’expressió oral exemplifica molt bé aquest anar i oblidar de
Demà se celebra a Mallorca la carrera, o prova, o què sé jo, cicloturística “Mallorca 312”, un esdeveniment que arriba a la catorzena edició i en el que hi participen 8000 ciclistes, segons el web propi https://mallorca312.com/. Aquests atletes, o esportistes de tot calatge, sortiran de la Platja de Muro, recorreran tota la Serra, passaran
No ha sabut fins després de veure “Songs of Earth”, de la noruega Margreth Olin, un prodigi de sensibilitat, de bellesa i de saviesa, que avui és el Dia de la Terra. No ho podia celebrar millor, si és que es tracta de celebrar el mal que feim al medi natural. La pel·lícula, produïda per
A Bunyola, com cada any al voltant del catorze d’abril, avui al migdia s’han homenatjat els assassinats pel feixistes que el 1936 s’aixecaren contra el govern legítim republicà i que foren enterrats a la fossa comuna del cementiri. Enguany ha estat el galerista Ferran Cano, net d’Emili Darder, el batle màrtir de Ciutat, qui ha
Avui horabaixa s’ha clausurat a Manacor el 14è Campus Rock – escola itinerant de Pop-Rock (https://campus-rock.com/) una iniciativa oberta a joves músics, a partir de 12 anys, de tots els instruments on es treballen distints estils en sessions en grup i en les que també es treballa la creativitat. Es recomana tenir almenys dos anys
Diu la ta Maria -noranta-un anys més que fets- que quan era petita, per la Setmana Santa, l’únic entreteniment que tenien les nines era posar-se als costats del portal de l’església en acabar les processons del Dijous i del Divendres Sant i apagar els ciris i les atxes dels penitents i homes que anaven a
Què flueix per dar vida i què s’estanca a l’ombra d’un caragol negre. Què hauria de fluir i s’entesta a ser estany pudent i corrosiu. Quines llars es desnonen o s’enrunen i quins palaus romanen intactes segles i segles. Què pot davallar del cel per desprotegir-nos i quins gasos tòxics emergiran de l’ou de la
La roba estesa crida l’atenció tafanera. Rere el seu posat d’espantaocells hi amaga punts d’incitació a fer-se una idea de qui la du i de remoreig subtil de xiuxiuejos i secretejades. Deixades a l’oratge o al vent, dels fils d’entendre estant, afermades per les gafes o les agulles, les peces per eixugar sembla que vulguin