marginàlies

Ahir horabaixa, cap a les set, el president del govern espanyol, el de les nostres illes i altres càrrecs partitpopularistes es passejaren durant mitja horeta per Ciutat. El recorregut començà a la Plaça del Mercat, seguí pel carrer de sant Nicolau -on la comitiva s’aturà a una xarcuteria-confiteria- seguiren pel Pas d’En Quint, places de Cort i Santa Eulàlia, i acabant a Can Joan de s’Aigo del carrer de Can Sanç. Diuen les cròniques que la comitiva hagué d’apressar la marxa perquè alguns vianants increparen les senyores i els senyors importants amb una variada gamma d’expressions, algunes d’elles no gaire galdoses.

Decretar i aplicar polítiques anticiutadanes que ens assalten la butxaca i els drets que tant ens ha costat de conquerir, comporta aquestes servituds que, per molt sorolloses que siguin i dites en un to immoderat, no són res comparat amb els danys que infringeixen en imposar-se, sobretot als que menys recursos tenen per fer-hi front.

Per això, no és de rebut que la policia retingui quaranta persones que volien dir a la cara dels presidents i altres capitans -i capitanes- manaies, que, per elles, la seva no és manera de governar per a la majoria. Voler censurar o fer callar aquestes veus discrepants tot allunyant-les del sèquit és un signe més de la feblesa democràtica que patim i que pot acabar en pandèmia.

I si aquesta retenció és pròpia de repressors, no té nom fer fora de la ruta del passeig rajoybauzanenc els captaires i altres intemperaires que es fan la vida -és un dir- per aquells carrers.

Diu el Diario de Mallorca d’avui que: “Los servicios de seguridad de Rajoy y la Policía Local de Palma desalojaron a algunos mendigos que habitualmente se instalan en los bancos de la zona central de es Born y en las entradas de las entidades bancarias. Querían evitar que el presidente del Gobierno pudiera ser fotografiado con ellos durante su paseo electoral por Palma”. (http://www.diariodemallorca.es/elecciones/autonomicas/2015/05/15/anecdotario-mitin/1023131.html)

Els no-ninguns tractats com una nosa, com una taca en el paisatge; com una ofensa. L’ésser humà més desvalgut invisibilitzat, la primera passa per decretar el seu extermini.