marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
L’ENCADENAT I QUI HA VINGUT A DUR L’ESPASA
L’home encadenat per la dignitat dels enclosos en totes les exclusions dorm poc. Li pesen la cadena i el cap ple de paraules per compondre i d’idees per agençar. L’habitacle on dorm incòmodament amb la cadena per corbata és una península de fred: un quadrilàter voltat de vidres excepte per un costat, que dóna a l’espai dels dos cans que vigilen amb poquíssims lladrucs la finca dels encants i les enrabiades. Un radiador vell apedaçat per l’electricista de la vella escola castigat per la mala vida, malda per encalentir la cel·la de qui hauria d’haver estat monjo estudiós i no l’advocat de franc dels miserables en què l’ha convertit la seva extrema sensibilitat.
Un pupitre fa les funcions d’escriptori i molt poques coses s’escampen en aquest dormitori provisional: un portàtil mal d’arrancar i que té bo de fer penjar-se; diaris que parlen d’ell i del seu encadenament; un poemari sense suc ni bruc –autoeditat- d’un conegut seu que a les velleses ha descobert el secret dels versos; l’original de la darrera novel·la de l’home encadenat que ja té data d’edició; la mar de folis escrits amb la seva lletra gens nerviosa; la seva agenda; dos bolígrafs negres i un llapis; la seva cartera amb trenta euros en bitllets i monedes; un tassó de plàstic amb un raspall de dents i un tub de pasta dentífrica; una pinta; la maquin d’afaitar elèctrica; una ampolla d’aigua i un plat amb mitja panada de carn, la resta del sopar d’anit.
A l’esquerra de l’ordinador, la Bíblia de Montserrat oberta per l’Evangeli de sant Mateu, capítol 10, 34-38: “No us penseu pas que hagi vingut a portar pau a la terra; no he vingut a dur pau, sinó espasa. Perquè he vingut a desunir l’home del seu pare, i la filla, de la seva mare, i la nora, de la seva sogra; i els enemics de l’home seran els de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi; i qui no pren la seva creu i no segueix darrera meu, no és digne de mi. Qui trobi la vida, la perdrà, i qui hagi perdut la vida per causa meva, la trobarà”.
L’home encadenat per la dignitat dels enclosos en totes les exclusions, escriu un diari íntim que reclama atenció i lectures amunt, avall i de través. La colla d’amics que miren de donar-li suport també n’haurien d’escriure, de diaris. Per ventura així sembrarien de granellades la seva carnadura d’ésser hipersensible, que demostrarien als més impassibles que de les guerres de Jesús ningú no en surt indemne.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amén!
“Jehovà, Déu meu,
he clamat a tu, i m’has donat remei”
Salm 30:2
“En poder de la llengua hi ha la mort i la vida,
i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit”
Proverbis 18:21