Els feixistes han decidit rompre els pactes o acords de govern amb el partit polític cosí seu que tenien a les anomenades comunitats autònomes de l’Estat espanyol per acceptar, aquest partit cosí, una distribució en compte gotes a tot l’Estat dels sis mil immigrants menors no acompanyats que s’amunteguen a Canàries. Tanmateix, els feixistes mantenen,
Avui, dia de sant Fermí, fa un any que la presidenta Prohens ocupà el Consolat de la Mar gràcies a un pacte amb els feixistes. El diari AraBalears, per això, per valorar aquest temps de presidència, li fa una entrevista (https://www.arabalears.cat/politica/vox-no-em-pot-exigir-accepti-tots-postulats_128_5081327.html). Els corredors que, a Pamplona, es posen davant els bous a partir del 7
Dels 339 centres educatius de primària de l’arxipèlag (dels quals 222 són públics i 117 privats) només 11, cap de públic, s’han adherit al Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria de les Illes Balears a partir del curs 2024-2025,
En sentir a dir a la senyora Maria Frontera, presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, amb veu de dictat i posat cabdillenc i cínic que: “A les Balears hi ha pràcticament un cotxe per cada habitant, i els que ens visiten venen de països on hi ha més cultura de transport públic i
L’indigne i oprobiós president del Parlament de les Illes Balears ahir demostrà clarament qui és malgrat la seva aparença d’anar com qui xafa ous i de semblar no haver romput un plat mai: un camisa blava violent que se sent l’amo absolut de l’arxipèlag, com si fos la seva possessió, i així actua i es
Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937), prevere, moralista i escriptor, és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. Analista atent i precís, el 1966 es doctorà amb la tesi: Turismo y pastoral. Síntesis de teología de las vacaciones. El 2001 recollí totes les seves reflexions al voltant del turisme de masses i les
“Era mal fet com un motlo de fer llamps”. Salvador Galmés, “La dida”. Fa un bé molt perceptible retrobar lectures que mai no envelleixen, ans al contrari, tonifiquen, desintoxiquen, vigoritzen; i anar regularment a mossèn Galmés, a més, et neteja la llengua, necessitat de cada dia més apressant atenent com corr el temps globalitzat i
Avui que en el Congreso de los Diputados s’ha aprovat la Llei Orgànica per a la normalització institucional, política i social a Catalunya -es veu que fins ara a Catalunya res no era normal i a partir d’ara ho serà tot- altrament dita Llei d’amnistia i que tant ha encabritat els feixistes i els dretans
La vaga de l’ensenyament d’ahir al País Valencià va ser un èxit deixant ben clar que l’aberració de la llei d’educació valenciana que segrega els escolars per motius de llengua -La Llei Rovira- no es pot consentir en néixer de l’odi gens dissimulat al valencià, que és català a la valenciana manera. Va ser, també,
L’abella fustera (megalinche centuncularis Latreille) té predilecció pels rosers, que es fa seus amb una voracitat determinant. M’he torbat una eternitat a saber-ho i bé que ho lament. Pertanc a la veritable plaga de mallorquins que hem crescut d’esquena al camp com a proveïdor de béns imprescindibles i a la vida més menuda de la
Anit, en el Teatre Principal d’Inca, es lliuraren els Premis de Maig, atorgats per l’Obra Cultural Balear d’Inca, i que enguany celebraven la vint-i-cinquena edició. S’instauraren per reconèixer i estimular els mèrits d’entitats, institucions o persones que, en el seu àmbit, treballen per afavorir l’ús normal de la nostra llengua i per promoure la cultura
El passat divendres dia 10 a “La tertúlia proscrita: l’independentisme mereix una bufetada?” (https://www.youtube.com/watch?v=nRLwtVuVqS8) Vicent Partal deia: “Si acaba governant Illa, per primera vegada el Principat tindrà un president que perfectament, per qualitat humana, per capacitat professional i per ideologia podria ser perfectament el president del País Valencià o de les Illes. […] Aquest [Illa]
La Diada del passat diumenge té moltes semblances amb la del 25 de març de 2012, “la dels 50.000”, que fins ara ha estat la més nombrosa de les que s’han fet a l’arxipèlag amb el català i el seu coneixement, ús, difusió i prestigi com a motiu. Una mobilització sense precedents que sembla que
De l’extraordinària Diada per la Llengua d’ahir se’n comencen a destacar els trets que més la caracteritzaren, des de la gentada que hi acudí als parlaments dels presidents de Joves de Mallorca per la Llengua i de l’Obra Cultural Balear que marcaren el rumb que seguirem els qui estimam la llengua de la nostra terra.
L’arribada de la flama de la llengua a la Plaça Major de Palma, punt i final del Correllengua 2024, i els actes de la Diada per la Llengua de l’Obra Cultural Balear han estat un èxit aclaparador i indiscutible. Energia, emoció, coratge, força, decisió, fermesa… Se n’haurà de fer una anàlisi acurada i precisa per