La mar sempre crida i captiva i encaterina, com vaig sentir a dir a una dona molt gran quan jo encara estava en construcció i no és que fos ni il·lustre ni il·lustrada. Això sí, estava llogada a casa important i el seu senyor era de la ceba, deien els de la vila amb un
El meu preceptor més jove no està gens llatí. Una enutjosa traqueïtis el fa anar malsofrit, la qual cosa aconsella un passeig llarg per distreure les molèsties que té mal de tractar. Anam al parc de sempre, que comença a fer cas a la tardor i sembla que li és medicinal. I tanmateix el menut
Avui hi ha una criatura filla del tro -respon, per tant, al nom de Jaume- que fa un any. Un infant savi amb dots pacificadors -entre molts d’altres- i que ha volgut l’atzar que fes tant de temps com porten injustament i oprobiosa entre barrots Oriol Junqueras i Joaquim Forn; i que naixés el mateix
Carmen Calvo Poyato (Cabra, Còrdova, 7 juny 1957), advocada, doctora en dret constitucional i actual vicepresidenta del Govern espanyol, ha dit clar i en castellà que “a Escòcia no hi va haver un referèndum pactat”. D’aquesta manera, segons aquesta llumenera que cobra com a ministra, dia 18 de setembre de 2014 a Escòcia no s’hi
El meu preceptor major fa cinc anys, avui, plens de saviesa i transparència. S’ha aixecat amb més cara de son que mai, però satisfet de veure que entre les galetes que mulla cada dia amb la llet hi havia un nombre cinc vermell de cera que li indicava que, per ell, avui és un dia
Probablement és el joc de colors amb predomini del vermell, allò que més li crida l’atenció, però el meu preceptor petit va boig per jugar amb la nina russa -o la matrioixca, com m’agrada de dir-li. Val a dir que a la padrina li fa poca gràcia que hi jugui perquè la té gelosa, a
Els meus preceptors han començat a escola, naturalment, i sembla que amb dos dies ho tenen encarrilat. No les tenien totes, sobretot el major, que els dies anteriors al començament del curs anava molt inquiet. Deia que els vespres se n’anava a dormir amb massa pensaments esvalotats referits a l’escola i es despertava amb més
Va de grapes el menut i hom es demana com s’ho fan els ossos per créixer sense fer gens de soroll ni perdre calada. Com se les arregla el cervell per expandir-se en una solitud aclaparadora, per anar desant el lloc que ha d’ocupar la memòria i tot el que aprèn àvidament i a una
El meu preceptor menor desafia la calor i el temps de fer la migdiada i demostra a bastament els seus dots exploradors. La casa no està adaptada ni a la seva alçada ni a les seves ganes il·limitades de descobrir-ho tot amb la mirada i, sobretot, amb les mans, raó per la qual sent predilecció
Hem jugat a ser arqueòlegs, avui, els meus preceptors i jo, tot visitant el poblat talaiòtic menorquí de Torretrencada. El preceptor en cap s’ha interessat per tot, especialment pels enterraments dels nostres avantpassats que visqueren sota el mateix cel i sobre la mateixa terra que treballaren amb esforç i defensaren fins a l’extenuació. Entén que
Els meus preceptors, com a cloenda dels cursos d’estiu que hem fet a Ca n’Estranya, han decidit de celebrar l’èxit a Menorca. Consideren que he aprofitat suficientment el temps i he vist cap, cinc anys menys dos mesos, en canvi, és la tercera eixida i la primera en vaixell. Quan aquest preceptor em veu inquiet
Els meus preceptors, quan es conxorxen, el món tremola. De sobte es miren, esclaten a riure fort i tot voleia. El preceptor més jove, a tocar dels deu mesos, riu amb unes ganes tan noves i plenes que tot el seu entorn és enveja; de la més productiva, clar. Vés a saber què el fa
Júpiter vigila el descans de l’engronsadora. Li somriu el lledoner que l’acull, celebrant alhora la nit que arriba amb oratge discret però efectiu. El preceptor primer ha orientat la gandula cap a la constel·lació de Perseu perquè vol veure algun ruixat de llàgrimes de sant Llorenç. Des que sap que a Mart hi han trobat
Avui és el meu darrer dia a la Universitat d’Estiu de ca n’Estranya i el meu tutor decideix començar-lo veient una estona les cuites d’en Mic i en Cinc Segons. Cosa tenen d’excel·lent aquests dos personatges que aconsegueixen retenir una estona llarga l’atenció del meu preceptor que va molt malsofrit per culpa de l’esclat de
El lledoner de la família té l’ombra densa i responsable, i no tem la severitat del sol migdienc del dia de santa Marta, la santa de l’aigua beneïda, el salpasser i la tarasca. Voreja els trenta anys, el lledoner, i encara viu qui el plantà. És joveníssim, encara, un marrec d’arbre que pot arribar a