marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de juny de 2019
0 comentaris

EL RUGIT D’UN LLEÓ MALENCONIÓS

El meu preceptor en cap segueix punt per punt els preceptes de la impaciència i quan s’encotxa per anar a part o banda, encara no ha encalentit el seient i ja demana si falta molt per arribar.

Avui no ha estat excepció, ans al contrari: la impaciència s’ha agreujat perquè duia uns regals que s’han avançat uns dies al seu sant i frisava molt d’obrir-los.

De bon matí ja feia calor, avui, i l’aire condicionat del cotxe, en no ser infant, no s’impacientava gens amb tanta calda i es prenia tot el temps del món per aplacar-la. Sentíem Blaumunt (Soc el fill d’un home senzill que dormia coloms amb la mà, / titular d’un càrrec de pes a casa de gent benestant, / capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat, / escrivà de paraules senzilles als mots encreuats), i el meu preceptor, després  d’una pausa llarga ha dit:

-Compta mil segons i quan te despertis, jo ja seré aquí.

I tot d’una m’ha demanat si la cançó que s’havia inventat m’agradava. Molt, m’agrada, li he dit amb un punt d’admiració que no sé si ha percebut amb la força i la convicció que li ho he dit.

Comença a fantasiejar i a comentar amb tot de precisions el seu somiejos, el meu preceptor major, i quan ho fa tot pren un matís de claror molt poc vist i que cal aprofitar sense deixar-ne cap engruna. Fins i tot els desbaratots que relata com si els radiàs i les mentides  clamoroses que s’inventa el seu cervell incontaminat i en expansió s’han de conservar en ambre.

En veure que ca seva ja és a prop, s’anima força i em proposa de jugar a endevinar els sons que ell em farà. No n’encert més que un, molt evident, el d’un moix que ell ha considerat que estava enfadat. Fins que n’ha fet un que m’ha semblat el rugit d’un lleó malenconiós i talment li ho he dit. I quan preparava la resposta a la pregunta que esperava (què vol dir malenconiós?), m’ha sorprès, com sempre:

-Molt bé, molt bé.

Talment com si hagués estat ell qui m’hagués definit l’estat malenconiós.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.