marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 d'agost de 2019
0 comentaris

LA DESCOBERTA DE L’OMBRA

Ningú no recorda el dia que va descobrir la seva ombra i seria bo que el cervell retingués per a sempre el moment precís perquè és el primer encontre veritable amb les conseqüències de la llum.

El meu preceptor menor l’ha descoberta avui, ben d’hora, i s’ha pres tot el temps del món per prendre-li les mides exactes.

Eixia el sol, entrant per la porta oberta de ca seva, ran de terra, i ell es llevava peresosament tot repassant l’activitat que avui l’espera. Se n’ha adonat, de l’ombra, en veure una silueta grisa i estranya en les portes de l’armari de la seva cambra. S’hi ha apropat i ha vist com la figura es modificava misteriosament mentre s’hi dirigia. A dos pams de l’armari, ben quiet, ha vist que el perfil ja no es movia. S’ha fet dues passes lluny, sense deixar de mirar l’ombra, i les oscil·lacions que desplegava en noure’s l’han encuriosit encara més.

Hi ha tornat anar decidit amb una mà d’ambaixadora. Ha seguit bé el perímetre del seu cap i part del cos reflectits a l’armari i ha comprovat amb decepció que només tocava la fusta prou coneguda de les portes de l’armari.

En cap moment no ha dit res ni ha expressat altra cosa que concentració màxima. Ha tornat a recular per certificar que aquella taca grisa canviava de forma quan li rotava, i que no presentava cap regruix per poder entendre què era i, en tot cas, què volia d’ell. I mentre reculava s’ha adonat que aquella cosa s’allargava i prenia unes formes desconegudes fins llavors. Ha estat una estona, d’esquena al sol, observant aquella taca grisa que ja no era a l’armari, que ara jeia en terra sense veure-li cap regruix.

Desconcertat, s’ha girat cap al sol i ha sentit de ple la claror. Davant ell no hi havia cap taca. Ni als seus costats, tampoc. Però ha tirat la vista enrere i allà seguia aquella foscor retallada en la llum que prenia la seva cambra i que, curiosament, canviava de forma quan ell es movia. I ha començat el ball.

Recordant Leonard Cohen i la seva cançó You Want It Darker he desitjat que mai no ho vulgui més fosc matant la flama.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.