La història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova
Divendres 29 de març, 19.00. Almàssera Vella d’Olocau, el Camp de Túria. El mestre Ferran Zurriaga és a la taula entre els alcaldes i la presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. El mestre ha fet vuitanta anys, i ara prepara, amb uns altres mestres del Moviment Cooperatiu del País Valencià, un estatge internacional del Moviment Freinet a Bureba, Espanya, o s’hi farà un reconeixement a l’escola del mestre, Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes el 1936.
Som a la Vella Almàssera d’Olocau ara reconvertida en espai de cultura. Ens aplega el mestre i un llibre d’història, de moltes històries, dels tres pobles de la Vall. Que en realitat és una història de l’interior del país. Com ja apuntaven els mestres de l’escola Nova i de l’escola Moderna, i de l’escola Freinet, els mestres han d’escriure i comprometre’s socialment i amb l’entorn on viuen. Vicent Partal ho deia d’aqueixa manera:
«Ferran Zurriaga ha fet vuitanta anys, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota.»
Al Camp de Túria han d’haver-hi, pel capbaix, més de 2.000 mestres que exerceixen o s’han retirat. Molts d’aquests mestres no coneixen Cousinet o Ferrière, ni Soler i Godes o Ferran Zurriaga. Potser que no coneixen ni l’escola on treballen. Aqueixa escola que ha de mantenir ferms els valors i els drets universals, sense defallir. Sense renúncies.
Si hom no veu més enllà del nas, com caram s’estimarà la història dels seus.