El Camp de Túria

Convidada per les dones progressites de Bétera i la regidoria dona i igualtat, l’escriptora Raquel Ricart presentarà Entre dones a l’Ajuntament Vell. El llibre és un recull de contes de gran qualitat d’algunes de les escriptores valencianes de renom, d’elles n’hi ha que fan literatura majúscula. Hi trobareu contes de Núria Cadenes, Isabel Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, i la mateixa Raquel Ricart, que va pensar la idea d’aplegar una selecció de dones escriptores del país per bastir un llibre que mostrés la bona literatura més recent, entre dones.

El 25 d’abril els valencians commemorem una data història, perquè ens recorda la derrota en la batalla d’Almansa, això és, la pèrdua del país a mans de l’exèrcit borbònic de Felip V, que va acarnissar-se contra els vencedors, contra la llengua, els drets i la identitat. Va imposar impostos que encara paguem, per ser valencians, i greuges que patim amb usura i escarni: només cal veure els pressupostos generals d’Espanya per comprovar quines molles cauran del costat valencià durant el 2018, com han caigut el 2017, el 2016 i cent anys enrere. Res no és nou en aquest cel que patim, que segons els estudis més recents, el mal d’Almansa el patim sense desmai. Segons les cròniques, els valencians som molls i vassalls. I en dies a venir, no sembla que vulguem canviar la perspectiva i l’horitzó.

També podeu aprofitar la data i l’activitat a Bétera per celebrar la fira del llibre, que ja és oberta a Vivers. Si llegim més, potser que aprendrem que cal fer alguna cosa per guanyar-se el respecte i l’admiració. Perquè els valencians ni volem ser tan molls ni ens mereixem caure d’una figuera.

«Ací teniu un llibre excels, pel que aporta d’emoció, d’informació, d’estima a l’escola.» Mestres que van regalar la vida, en una època entusiasta per l’ensenyament, que després el feixisme espanol va estroncar, liquidar, perseguir durant seixanta anys, fins avui mateix.

Aci hi ha dones que ho van donar tot per l’escola, en temps de recursos mínims, gairebé inexistents, però amb una il·lusió que no necessitava res, tan poca cosa. Ací hi havia una professionalitat sentida que ja voldríem ara professors i mestres amb màsters, jornades o congressos. Hi havia menys queixes, i major visió. Potser la necessitat en feia lliçó, cada dia. N’hi havia respecte i admiració per la feina. Amb això i una clau que obria la porta de l’escola, era suficient.

Ferran Zurriaga, Carmén Agulló i Alfred Ramos presentaran aquesta joia a València, a partir de les set de la vesprada. A l’Octubre, en la llibreria Fan Set, o en fan set, l’antiga tres i quatre. Mestres, veniu a aprendre. I llegiu.

El club de muntanya d’Olocau i l’Institut d’estudis organitzaven avui un itinerari didàctic per la lloma de la Pelà i les penyes de Pedralbilla, les casetes dels Julios i de Caragol, el corral Topero i les Amitges.

El mestre d’aquests guiatges didàctics és Ferran Zurriaga, veí d’Olocau, un dels estudiosos de la serra Calderona que ha acompanyat l’itinerari amb la visió pedagògica del paisatge. La informació que passa el mestre de l’itinerari és la següent:

«L’itinerari de diumenge recorria les cotes més altes del terme d’Olocau, sempre per damunt del 600 metres. El terreny juràssic aflora en aquella solana de la Lloma de la Pelà i s’escampa per les seues vessants cap a les partides del Campillo i el Pla de Sanxis. Si el dia és clar, les panoràmiques són espectaculars. La Lloma de la Pelà, el més complet herbassar d’herba anual (teròfits) baix i no molt dens, dominat pel llitsó ( Brachypodium retusum ), i el fenàs ( Brachipodium phoenicoides). També hi creix un naixent carrascar que s’ha recuperat en els darrers anys en els camps del tio Quelo l’Aguatzil. Al voltant de la mallada, dalt de les Penyes de Pedralbilla, podem trobar en l’herbassar una sèrie d’herbes que sempre han estat una atracció per als ramaders locals: el tomello, timonet o farigola (Thymus vulgaris), la ruda (Ruta angustifolia ), l’orella de llebre (Blupleurum rigidum), la corretjola (Convulvulus lanuginosa), el crespinell gros ( Sedum sediforme) i les estepes blanques (Cistus albidus), sempre acompanyades del fenàs.

En el recorregut també veurem un conjunt d’arquitectura rural, com són la caseta dels Julios, el model més corrent de les construccions rurals olocauines. Un altra edificació semblant, que mostra l’aprofitament mínim d’un espai per guardar el ruc i el seu amo, la caseta dels Caragols. Altres detalls de les construccions rurals són un conjunt de ribassos o marges de pedra seca. També podrem visitar el molló del Punxó o del Rejo —per a la gent de Marines i Gàtova, únic punt dels mapes on coincideixen els termes dels tres pobles de la Vall.

Finalment a les Amitges, topònim que als que practiquen els esports de muntanya, ela recordarà les agulles d’Amitges (2.665 m) a la vall d’Espot (Pallars Sobirà), trobarem un racó amable i fresc on creixen pins i carrasques i existeix un dels aljubs millor conservats del terme. El juny del 1978, hi vam celebrar el II Aplec dels xiquets d’Olocau.»

©ferran zurriaga, mestre

Ferran recomana de portar un bon entrepà i uns termos d’infusions, cafè i pastes.

Divendres 31 de març, l’Ateneu de Bétera, un dels més vius i actius del país, farà l’Assemblea general. Passarà balanç d’activitats i d’economia i renovarà una part de la seua junta. L’assemblea començarà a les 19.00, a la seua seu, plaça del Mercat número 5 de Bétera.

Una representació de l’Ateneu va ser a la festa homenatge a Vicent Pastor que va organitzar el grup Tres fan ball i el mateix Ajuntament de Picanya dissabte passat. Un homenatge extraordinari, en el qual van participar-hi 1.500 persones, de deu hores de música, ball, sarau, i un sopar d’olleta que tombava de tos.

El dos d’abril, la colla excursionista de l’Ateneu farà una nova eixida a la serra Calderona. Aquesta vegada caminaren pel barranc de Marianet i la font de la Prunera. Del conjunt d’eixides, l’Ateneu organitzarà una exposició d’imatges de la serra que mostrarà en el mes d’agost. Si hi voleu participar, en el cartell teniu les dades i les indicacions necessàries.

Picanya és ara una festa en favor de la música popular. Més de vint grups s’hi han volcat a participar de l’homenatge a Vicent Pastor. A més de la banda de música, colles muixerangueres, colles de tabals i dolçaines, grups de danses, dimonis, cantaors, tothom volia ser en favor d’un home referent dins la música tradicional, entre els valencians, capaç de cent projectes, de fer escola, de treballar perquè el país recuperés l’esperit perdut qui sap lo. Potser perquè en vida va ser una lliçó per tothom, tant d’entusiasme i tanta il·lusió. La plaça del País Valencià a Picanya serà la festa i serà el país durant unes hores, perquè Vicent era mereixedor d’aquest agraïment col·lectiu que tanta gent voldria compartir.

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, com bé sabeu, forma part de la FIECOV (Federació d’Instituts d’estudis Comarcals del País Valencià). Aquesta Institució, en coordinació amb el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, té previst de fer el  III Congrés d’Estudis  que enguany abordarà el Patrimoni Immaterial i les seues experiències en el territori valencià.  El Congrés serà els dies 3 i 4 de novembre de 2017 a la facultat de Geografia i Història, Saló d’actes Joan Fuster.

Des de l’IDECO Camp de Túria volem fer una crida  als socis a participar, no sols com a assistents, sinó també com a comunicadors (docents, investigadors, estudiants, personal tècnic, especialistes i públic en general) en donar veu al nostre Institut.  Us animem a presentar comunicacions al Congrés, per fer visibles els vostres estudis i investigacions i, d’aquesta manera, contribuir sòlidament a fer comarca.

Cordialment, Rosa Dasí