Molts d’anys i bons als Silvestres i Colomes. Ma mare ho era, Coloma, i solia dir que només feia festa mig dia perquè el compartia amb sant Silvestre. Quan li demanàvem quina mitja part del dia li corresponia, deia que tant era una com l’altra. Dos noms singulars, certament: el primer ens remet a la
L’aire escampa arreu l’olor penetrant de mort palestina i el plany agònic i inaccessible d’un infant de mesos sota la runa emplomada -que es torna penyal- de qualsevol llar de Khan Yunis La criatura ha mort sense conèixer encara la paraula però bé que ha estat a temps de sentir el més pregon dolor: el
Avui fa noranta-set any que partí Rainer Maria Rilke i tanmateix segueix dient tant -o per ventura més- com deia en vida i segurament seguirà dient més enllà d’aquest ara tan cruiat i sangonós, criminal en molts aspectes. Contra qui, rosa, heu vós adoptat aquestes espines? La vostra joia massa fina us ha forçat a
Avui, a Can Gazà, s’ha dinat de pa amb oli, una forma pràctica -encara que no deixi de ser simbòlica- d’estar amb les víctimes de totes les guerres i altres abusos i genocidis que ara mateix posen en qüestió arreu del món la nostra condició humana. En especial, commemorant el dia dels Innocents, s’ha dinat
Deia que mirant fitadorament la mar i tot el que li suggeria, tot el que li dava com a present insuperable, la plenitud que sentia només quan l’observava amb meticulositat des de l’alçada necessària per percebre la seva majestuositat, no podia evitar, al mateix temps, estremir-se davant la… I de cop li ha fugit la
quan el rellotge de la vila toca les dotze del migdia el rupit compareix puntual per assegurar-se que la claror no reclama cap paraula en mostrar el buit on no hi fa peu la vida
No fa més diumenge ni dissabte de Nadal que avui sigui sant Adam i santa Eva: ja han caigut els colors de l’horabaixa i gairebé de cop l’aire s’humiteja i s’estremeix per cridar la quietud que hi veu a les fosques. Tanmateix el meu preceptor menor no acaba d’entendre com poden ser les primeres persones
Té les vèrtebres cervicals amb bec de lloro i avui especialment no el deixen descansar com voldria en haver dinat. La pel·lícula que s’ha posat per fer venir la son li ha fet l’efecte rebot i el té absurdament en vetlla. No la suporta, intuïa que era merdosa i per això l’ha elegida, però tampoc
El CEIP Migjorn, de Cas Concos, ha celebrat avui el Concert de Nadales en el que hi han participat tots els seus escolars. Nou nadales de tots els colors perquè tota la comunitat educativa s’hi sentís reflectida. Com han cantat el alumnes de tercer de primària: “Alguns celebrem Nadal / els jueus fan l’Hanukkà /
A Miquel Sbert i Garau (Llucamjor, 1952) els amics li demanaren que escrigués les seves memòries i, després de rumiar-ho força, enlloc d’un volum profús, lliurà a l’editor 52 poemes que titulà “Setanta”, els anys que feia quan el va escriure. I així s’ha editat a Lleonard Muntaner, editor, a la seva col·lecció Poesia (el
déu sap que no existim que som pura quimera fruit de ventres de marbre amb el cor estranyat i esmaperdut glatint per Alps desconeguts
Anit al Teatre Principal de Palma es va celebrar la Nit de la Cultura de l’Obra Cultural Balear en el decurs de la qual es lliuraren els XXXVII Premis 31 de Desembre, que varen ser els següents: Premi Bartomeu Oliver per al programa “Téntol” d’IB3 TV; Premi Climent Garau per al Cineciutat; Premi Miquel dels
Fent el segon cafè de després de dinar, pensa en allò que diuen que deia Napoleó del cafè: el cafè fort i en abundància em fa sentir viu, m’inspira ardor, força i un suau dolor que no deixa de causar-me plaer. Molt napoleònic, es diu, sobretot l’enigmàtic dolor que es converteix en plaer. Quin mal
res i tot es belluga per poder dir que tot i res fa part del somni de la fosca que no vol ser mirada de la nit
Ahir vespre, a la Biblioteca de Cort, Antònia Vicens i Margalida Solivellas presentaren en conversa el text “Illes escapçades. Cròniques aïllades”. Margalida Solivellas, l’autora, ha estat durant 36 anys la corresponsal o delegada de TV3 a les Illes Balears, un temps prou extens per conèixer bé els fils i les cadenes que es mouen o