SENSE SOLCS
15 de gener de 2023
0 comentaris
passa el temps sense atendre cap paraula sense solcs sols demana per què ja no deim mare a la mar
passa el temps sense atendre cap paraula sense solcs sols demana per què ja no deim mare a la mar
El diari “Ültima Hora” d’ahir dia 13 de gener, a les pagines 24 i 25, presentava un reportatge titulat “Un parque sin niños”, sobre el parc de Can Simonet, del barri ciutadà de Camp Rodó. (https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2023/01/13/1862447/palma-can-simonet-parque-ninos.html). Just a baix del titular es diu literalment: “El recinto de Can Simonet se llena de indigentes que auyentan
La pell, amb els anys, cansada, s’abandona, s’abandona, i qualsevol frec semblant a una carícia l’esgarrinxa i el més lleu contacte parent d’un bes, la colpeja, diu l’àvia al renet, que té a la falda sota la mirada atenta de sa neta, la mare de la criatura, que tem que una revinclada del menut comprometi
fem bon seny i atenguem com convé la irrealitat i la inconsciència perquè marquin les camades i a la fi enlluernin
amb els ulls fixos en l’ull que treu la seva orquídia es plany de no poder fitar quan sigui l’hora la passió i el patiment fosc de la mort
El vent no té pietat i, en passar pels carrers, aixeca les faldes a la brutor que amuntega per tots els racons de la vila tot exasperant els escombriaires municipals. Estranyament, a la dona que puja carregada la costa, la ventada li recorda el poema que Mikhaïl Lérmontov dedica a una espelma solitària que fuig
“Cal anar a les arrels i buscar en cada fenomen la causa de totes les causes. Ens hem debilitat, degradat i al final hem caigut, la nostra generació està formada exclusivament per neurastènics i ploramiques, només sabem discutir sobre la fatiga i l‘esgotament, però d’això ni vós ni jo en tenim la culpa: som massa
L’home que passeja sa cussa pensa que el seu cervell és una cova habitada per éssers esmunyedissos i les idees ratapinyades que alleten alegrament ses cries. I que el foc alimenta les plantes i fa germinar pedres i roques. I també que el fang és la sang de la monotonia i l’avorriment que desactiva les
Diu la tia Maria, noranta anys modèlics, que els Reis, quan ella era nina a casa de pobre, només els podien dur una ensaïmada que deixaven al portal o davall la finestra que donava al carrer. D’aleshores a ara els Reis segueixen sent tres –el rei Baltasar, el rei negre i l’altre rei- com la
Els Reis ja fa hores que reparteixen regals i la innocència s’esforça per fer-los llum. Per poc que t’hi esforcis, pots veure torxes i altres punts de llum màgica que segueixen el camí que marca el dringueig els manats de claus que obren totes les cases de la vila. I tanmateix res no distreu que
Amb els preceptors hem assajat com havien de rebre el present dels Reis, si és el cas que, a la fi, arriben, perquè el moviment de persones i mercaderies per terra, mar i aire és tan dens que pot complicar el viatge dels Mags. Tot d’una m’han tranquil·litzat, però, en dir-me que són mags i,
a sa cara s’hi reflectia la imaginació que el dominava i per això somreia a la gravetat i escopia a la mandra sols delejava anar a lloure per ser llibre i tenir lleure per somniar que era lliure
L’amistançament, segons el DIEC, és la “relació extramatrimonial i habitual d’home i dona”. No fa tant, era una situació mal vista i desdenyada, sols a l’abast d’esperits netament indòcils. Avui, aquesta manera de relació és tan corrent que el nom ha caigut en desús. Fins i tot pot sorprendre i fer gràcia a més d’un
Seguint el Concert d’Any nou de la Filharmònica de Viena –els Strauss no li agraden gaire, massa imperi, massa militars en marxa- pensa que és com un illot mediterrani dropo i esquerp que només permet natura petita, que no sap tenir secrets i tendeix a la traïda. Un illot lleig inconscient que la mar li