marginàlies

Amb els preceptors hem assajat com havien de rebre el present dels Reis, si és el cas que, a la fi, arriben, perquè el moviment de persones i mercaderies per terra, mar i aire és tan dens que pot complicar el viatge dels Mags. Tot d’una m’han tranquil·litzat, però, en dir-me que són mags i, com a tals, vencen i superen qualsevol entrebanc; per tant, no he de patir perquè arribaran.

Altra cosa és si els portaran res atenent el seu comportament. Tots dos ho rumien una estona i el preceptor menor no dubta gens a dir-me que ell n’ha fet molta, de bondat, i, per tant, li pertoquen regals. En canvi el preceptor major em diu que molta bondat no ha fet, malauradament, perquè ell és inquiet de mena i, de vegades, les revolucions i l’exigència que imposa tant a la seva pensa com a la seva activitat li provoquen petits conflictes que poden ser interpretats com a maldats de molt baixa intensitat, tanmateix, que ben aviat es resolen.

Per tant, em diu, la seva bondat, durant l’any finit, no s’ha mantingut estable, és cert, però la sinceritat amb què ho reconeix ha de servir perquè no es tenguin en compte aquestes menudències, no ho trobes, padrí?, em demana amb els seus ulls immensos de mar que et xuclen.

Davant aquesta confessió que no només m’ha desarmat, sinó que m’ha encès una estimera mai vista, he estat a punt de dir-los que els Reis i les Reines, els veritables Reis Mags, són ells, els nins i les nines.