marginàlies

“Cal anar a les arrels i buscar en cada fenomen la causa de totes les causes. Ens hem debilitat, degradat i al final hem caigut, la nostra generació està formada exclusivament per neurastènics i ploramiques, només sabem discutir sobre la fatiga i l‘esgotament, però d’això ni vós ni jo en tenim la culpa: som massa insignificants perquè del nostre arbitri pugui dependre el destí de tota una generació”.

Ho diu Gueorgui Ivànitx Orlov, un funcionari tsarista de Petersburg, a Stepan, aristòcrata esdevingut revolucionari de força aigualida, a l’obra d’Anton Txèkhov “Relat d’un desconegut” editada per Viena edicions a la seva col·lecció “Petits plaers” en traducció del rus de Jaume Creus.

Començar l’any llegint Txèkhov és molt més que un plaer –i no gens petit-, sobretot quan te topes amb coses com: “ Vivíem en pau i harmonia, i entre nosaltres no es produí cap malentès. En general, no s’adonava de la meva presència, i quan parlava amb mi la seva cara no mostrava l’expressió irònica –era evident que no em considerava una perdona”. O: “Creure amb Déu era poc intel·ligent, però calia preservar la religió perquè per al poble és indispensable tenir uns principis que el moderin i el continguin, si no, no treballaria”. 0: “… les persones tocades per la riquesa i el poder probablement no es volen morir”.

Extraordinari.