marginàlies

Diu la tia Maria, noranta anys modèlics, que els Reis, quan ella era nina a casa de pobre, només els podien dur una ensaïmada que deixaven al portal o davall la finestra que donava al carrer. D’aleshores a ara els Reis segueixen sent tres –el rei Baltasar, el rei negre i l’altre rei- com la mateixa il·lusió de les criatures en rebre una ensaïmada, llavors, o una carretada de juguetes, ara.

A mi m’agrada molt que els Reis em diguin llibres, quaderns artesans per escriure-hi beneitures o estris diversos d’escriptura. O davantals tan eixerits com el que diu que som “mal sofrit, però de bona pasta”.  I és que els malsofrits –o malsoferts- som molt necessaris, una mena d’espècie a protegir perquè és gràcies a la masofridura que es pot invocar, encara, l’esperança o quelcom semblant, i bé que ho saben els Reis.