El passat 15 de març va fer cinquanta anys de l’estrena mundial de ‘The Godfather’, la pel·lícula de Francis Ford Coppola basada en la novel·la de Mario Puzo. L’aniversari el tinc molt clar perquè pocs mesos després, durant aquell mateix 1972, en el viatge de casament que l’A. i jo vàrem fer per españa els
Un article de Joan Vall Clara -imprescindible com tots els seus- al diari El Punt Avui, del qual ara és el director, que em fa pensar en tots els llepafils que fan veure que s’escandalitzen de dalt a baix cada vegada que dic (amb raó) que españa ens roba. I molt, que ens roba.
De resultes de l’apunt que vaig penjar el divendres passat (aquest) en el qual detallava els llocs de Roma que vàrem visitar l’A., la Mila i jo els últims dies de juny alguns lectors m’han demanat si els podia recomanar algun llibre per introduir-se les meravelles de la Ciutat Eterna. He buscat per la biblioteca
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un
La forta calorada d’aquests dies (d’aquestes setmanes, vaja) em porta a la memòria les desmesurades temperatures que vàrem patir a Roma la darrera setmana de juny amb l’A. i la nostra neta Mila. Es tractava de la segona etapa del pla d’immersió italiana que hem emprés amb la noieta. Per a l’A. i per a
(La sèrie comença aquí) Dos gegants: Toreski i Salvador Escamilla. Joan Josep Isern (Enderrock 336, juliol de 2022) Aquesta primavera s’ha publicat ‘El món comença’ (Bromera, 2022), una novel·la de Marià Veloy guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira, un dels més prestigiosos del País Valencià. El llibre és una aproximació a la figura de Josep Torres
Fa molt temps que vaig darrere de la idea de dedicar un apunt a la figura de Josep Valls però a l’hora de la veritat, per uns motius o uns altres, sempre ho he anat deixant per a més endavant. I ara, per un seguit de coincidències que miraré d’explicar, em sembla que ha arribat
Fa dos anys, arran de la commemoració del centenari del seu naixement ja vaig parlar de Manuel Cubeles aquí mateix (vegeu-ne l’apunt). I encara no fa un any vaig tornar-m’hi a referir en la meva secció mensual de la revista Enderrock (vegeu aquí el text). Cubeles va ser un home de grans inquietuds a favor