Totxanes, totxos i maons

La forta calorada d’aquests dies (d’aquestes setmanes, vaja) em porta a la memòria les desmesurades temperatures que vàrem patir a Roma la darrera setmana de juny amb l’A. i la nostra neta Mila.

Es tractava de la segona etapa del pla d’immersió italiana que hem emprés amb la noieta. Per a l’A. i per a mi era el viatge número vint-i-quatre que fèiem a Itàlia des de 2007 i per la Mila era la continuació de l’estrena, que vàrem fer el setembre passat a Venècia (vegeu aquí), i el penúltim pas d’un projecte d’abast triennal que s’acabarà, si tot va segons les previsions, l’any que ve a Florència.

Vàrem tenir la gran sort de trobar un apartament gran, barat i esplèndidament situat a la piazza Barberini, on hi ha la Fontana del Tritone, de Bernini (vegeu aquí i també aquí), molt a prop de la Fontana di Trevi (vegeu aquí) i de la meravella barroca de San Carlino, de Borromini, (vegeu aquí). I vàrem comptar, a més a més, amb el suport logístic de la meva estimada Maria Teresa Gòmez Horta, l’única guia turística catalana acreditada al Vaticà i gran coneixedora de Roma, ciutat on resideix des de fa molts anys. El viatge el portàvem preparat des de feia molt de temps i crec que, malgrat les fatigues de la xafogor, els incòmodes ‘sampietrini’ (vegeu la fotografia d’aquest apunt i vegeu també aquí) i l’aglomeració de turistes (aglomeració de la qual nosaltres formàvem part, ai las), vàrem poder visitar tots els llocs emblemàtics que teníem programats. Sobretot tenint en compte les característiques del nostre paquet: dos ‘sèniors’ de setanta-dos anys i una minyona de deu.

El primer dia, cansats pel viatge, vàrem fer un recorregut amb el Bus Turístic per tenir una primera impressió de la ciutat. El segon -dimarts 28, vigília de Sant Pere, patró de Roma– el vàrem dedicar als Museus Vaticans, la Capella Sixtina (vegeu aquí) i a l’interior de la basílica. L’endemà va ser un dia summament aprofitat: vàrem començar visitant el Colosseu (vegeu aquí) i després de dinar vàrem acomplir un ritual desitjat des de feia molt temps per la Mila: posar la mà dintre del forat de la Bocca della Verità  (vegeu aquí).  Per acabar el dia -festiu a la ciutat- vàrem pujar en ascensor al terrat de l’Altare di Patria (vegeu aquí), un dels monuments més horrorosos de la capital romana que, en compensació, ofereix al visitant una esplèndida vista elevada que abasta sense cap entrebanc els tres-cents seixanta graus i tan lluny com la vista de l’observador li permet.

El dijous el vàrem començar visitant el mercat a l’aire lliure del Campo de’ Fiori (vegeu aquí) i després el Palazzo Spada (vegeu aquí), amb la seva galeria en falsa perspectiva que aparenta ser molt més llarga del que realment és. Tot seguit cap al Paschino, una escultura amb una curiosa història al darrere (vegeu aquí), i la imponent piazza Navona (vegeu aquí), on vàrem dinar com uns senyors. Amb la panxa plena vàrem encaminar-nos cap a Sant’Eustachio, considerada la millor cafeteria del món (vegeu aquí), i tot seguit una de les visites més desitjades de tot el viatge: el Panteó (vegeu aquí) amb el seu espectacular òcul circular de quasi nou metres de diàmetre al capdamunt de la semiesfera que cobreix l’edifici des de fa dos mil anys.

I tot sortint del Panteó, tres petites meravelles de les que donen color i alegria als records de l’estada repartides en un recorregut de menys de dos-cents metres: la primera és la piazza della Minerva, amb el seu preciós obelisc central (vegeu-lo aquí: és un dels divuit obeliscos que es poden veure a Roma i, al meu parer, potser el més bonic de tots, amb aquell bellíssim elefant esculpit per Bernini que se’l carrega damunt del llom). La segona és la botiga Gammarelli, ‘la grazia della devozione’, la sastreria dels papes i els cardenals des de 1798 (vegeu aquí). I la tercera és el carrer del Pie di Marmo (vegeu aquí), famós per l’espectacular peu de marbre arran de carrer que fa pensar en quines serien les dimensions que en el seu moment de plenitud tindria la resta de la peça escultòrica.

Aquell mateix dia, abans de sopar, vàrem anar a la Piazza de Spagna, (vegeu aquí) molt propera al nostre apartament, i vàrem veure que, tal com ens havien dit, està prohibit seure als graons de la monumental escala que en altres temps eren atapeïts de gent que seia, menjava i, fins i tot, vivia en aquell indret. Abans de tornar cap a casa vàrem fer una ullada a l’edifici on va morir, el 1821 amb 25 anys d’edat, el poeta romàntic anglès John Keats (vegeu aquí), aquell que reposa no gaire lluny d’allí, al Cementiri dels Anglesos, amb una inscripció que diu ‘Aquí descansa algú el nom del qual va ser escrit en aigua’ (vegeu aquí).

El divendres, l’últim dia, el vàrem dedicar a veure els dos Caravaggio de l’església de Santa Maria del Popolo (vegeu aquí) i els tres de San Luigi dei Francesi (vegeu aquí). Vàrem seguir de dalt a baix la Via del Corso, que vindria a ser com el passeig de Gràcia de Roma, tot i que en relació a la nostra darrera visita l’any 2016 em va fer la impressió que el nivell de les botigues i la categoria dels productes que s’hi exhibien havia baixat notablement. La darrera visita important, abans d’enfilar cap al camp d’aviació, va ser a la galeria d’art del Palazzo Doria Pamphilj (vegeu aquí) i, molt especialment, a l’inquietant retrat que cap al 1650 Velázquez va fer al papa Innocenci X, de nom Giovanni Battista Pamphilj, considerat un dels millors retrats de la història de la pintura (vegeu-lo aquí).

NOTA: La meva intenció en començar aquest apunt era redactar una petita crònica de la nostra estada de cinc dies a Roma amb els detalls mínims però suficients perquè, d’aquí a uns anys, si la nostra neta llegeix això, recordi amb més intensitat tot el que vàrem viure entre el 27 de juny i l’1 de juliol de 2022. Després, a mesura que escrivia, m’he anat engrescant fins a farcir tot el text d’enllaços als indrets a què faig referència. No sé si amb això ajudo al lector o més aviat l’atabalo. En tot cas, que accepti la meva bona voluntat, les ganes de ser-li útil (agafeu-vos-ho com una guia de la ciutat) i la meva intenció de ser ben precís. Poso un exemple: fins al moment de redactar aquesta nota final, l’apunt s’ha titulat ‘Ondata di calore’ (Petita crònica d’una estada de cinc dies a Roma). Arribat aquí, però, prenc la decisió de no despistar a ningú i esborro el ‘petita’ del títol. Em sembla més adient.

(I quina calor, Déu meu. Allí i aquí…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!