Porta’m una veu rotunda, acordiònica. Fes-me arribar una veu que només se senti si es fa estellicó, si es torna agulla en vena. Servim una veu versada que precisi la veracitat d’aquest entorn tan aspre, que em faci tremir, que derivi en deriva. Cerca’m un poema picaparauler que jugui amb foc i es cremi, i
El preceptor menor ha anat al parc de mala gana i gens resignadament, expressant-ho amb un plor que no tenia res de grosseria i tot de rebel·lar-se contra una decisió que, fonamentant-se únicament en la jerarquia, considerava injusta. Acceptava que la darrera vegada qui va triar el parc va ser ell i que el seu
La pluja reblaneix el mal, eixa fràgil cal·ligrafia trèmula que fa germinar l’ombra perquè la fosca imperi. Plou sobre els taüts i ningú no s’immuta, ningú no els plany, tots bé que procuren que l’aigua no els entri als ulls per fer-los mar ni que la pluja es faci seva la sang cansada de ser
Sí, som una illa hipertraficada. 3.640 quilòmetres quadrats col·lapsats per tota mena de tràfics: terrestre, naval, aeri, d’influències, de narcòtics, de persones, fins i tot, que no fan més que maltractar els qui hi vivim el nostre patiment de cada dia. Una illa insuportablement transitada per prop de nou-cents mil automòbils que ens ofeguen la
Avui fa cent devuit anys que va néixer Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, aquell que demanava si la rosa anava nua o era que només tenia un vestit; i per què els arbres amagaven l’esplendor de les seves arrels. Aquell que demanava si algú escolta els remordiments de l’automòbil criminal i que si hi havia
Els moscards s’han conxorxat per martiritzar-me. Dins la casa hi ha tota mena de defenses, bé siguin mosquiteres , repel·lents i insecticides respectuosos amb tot, que mantenen les estances més o menys lliures d’aquests xucladors de sang irritants. En el corral, no obstant, no n’hi ha cap d’efectiva, de defensa, i és aquí on m’espera
Avui fa 109 anys que va néixer a Santa Coloma de Farners Salvador Espriu. I en fa 54 i cinc mesos que, a Barcelona, escriví “El meu poble i jo”, que dedicà “A la memòria de Pompeu Fabra. Mestre de tots”. Sempre és hora de dir-lo, al poema Bevíem a glops aspres vins de
Llegir no fa calor, ni la calor no ha d’impedir llegir, ans al contrari: llegint refresques la mollera. Tampoc no fa calor, ni la calor ha d’evitar, provar d’escriure alguna cosa adreta amb cert sentit i gràcia. Emperò la calor escampa del tot quan converses amb un amic que ha volgut compartir amb tu i
La calor no afecta la lectura. De fet, quan més fort es deixa sentir, un dels millors i més afectius refrigerants és la relectura d’algun dels textos que l’esperen amb ànsia. A mi, avui, “Si entra la boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando, m’ha refrescat no només les hores caldes, sinó també les
La calor no impedeix jugar a les criatures, encara que sigui a l’ull del sol. Suporten molt millor la calor que els adults però convé fer-los fer un téntol adesiara per hidratar-se. Justament els preceptors i jo hem anat a jugar a un parc que ho té tot per esbravar-se, però ens hem oblidat l’aigua
Avui fa dos-cents tres anys que morí Marie Madeleine Sophie Armant, també coneguda com Sophie Blanchard, una pionera de l’aeronàutica francesa. Va ser la primera dona a pilotar el seu propi globus aerostàtic i a fer, d’aquest pilotatge, la seva professió. Va ser molt coneguda a Europa, per molt que el seu centre d’actuació fos
Parlant amb el coc de Can Gazà a primera hora del matí, pressentint que la calor seria sufocant, avui, mossèn Alcover, d’imprevist, ha comparegut a la conversa en pensar en la casta d’homes que hi ha. Segons el coc, el mossèn de santa Cirga considerava que hi havia, homes, homenets i càgoles merdançanes. Per ventura
A “Ràbia”, la darrera novel·la publicada de Sebastià Alzamora i editada per Proa, un escriptor que deixa d’escriure perquè s’adona que no té “el talent que cal per donar-li a un text cap valor artístic i tampoc la capacitat d’expressar res que no se li pugui acudir a tothom”, conviu amb la seva gossa Taylor
Avui és sant Tomàs, l’apòstol incrèdul, qui va voler ficar el dit dins les llagues de qui deien que havia ressusciat per confirmar que era Jesús. Sant Tomàs, però, era Judes, de nom, perquè era bessó d’un altre Judes. En arameu, Yəhudà Te’oma, Judes el bessó. I el bessó es convertí en Tomàs i aquest
Avui fa 99 anys que va néixer a Bnin (Polònia) Wisława Szymborska, que morí a Cracòvia l’1 de febrer de l’any 2012. Va ser una de les principals representants de la generació de poetes polonesos de postguerra i l’any 1996 va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. Res millor que fer-la present llegint