marginàlies

Porta’m una veu rotunda, acordiònica.
Fes-me arribar una veu que només se senti
si es fa estellicó, si es torna agulla en vena.
Servim una veu versada que precisi
la veracitat d’aquest entorn tan aspre,
que em faci tremir, que derivi en deriva.
Cerca’m un poema picaparauler
que jugui amb foc i es cremi, i que m’encengui.
Un poema que no sigui immune a l’èxtasi,
uns versos que penetrant el buit em buidin,
que em mostrin l’orografia del vertigen
i que no m’estalviïn els corrents d’aire,
perquè de recers, defenses i refugis
en van ben servits els camps de les derrotes.