marginàlies

La calor no afecta la lectura. De fet, quan més fort es deixa sentir, un dels millors i més afectius refrigerants és la relectura d’algun dels textos que l’esperen amb ànsia. A mi, avui, “Si entra la boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando, m’ha refrescat no només les hores caldes, sinó també les pensades, que amb la xafogor van de gambirot.

Un petitíssim tast per fer gola:

Mentre el sol dansa dins els ulls dels insectes
les hores semblen cignes que s’allunyen
a través del repòs de les aigües d’un llac.
Hi ha perfums, desvetllaments de somnis
i de gardènies; hi ha policromies,
ecos que són milongues i besos d’hurí.
¿Com és que els ocells fugen?