Llegir no fa calor, ni la calor no ha d’impedir llegir, ans al contrari: llegint refresques la mollera. Tampoc no fa calor, ni la calor ha d’evitar, provar d’escriure alguna cosa adreta amb cert sentit i gràcia. Emperò la calor escampa del tot quan converses amb un amic que ha volgut compartir amb tu i a ca teva un refresc i les hores que tiren a capvespre.
Capvesprejar, es poden dir d’aquestes trobades no programades, decidides ara mateix perquè sí, perquè plau, perquè gairebé ho necessites i per parlar de tot, des dels personatges que voldries saber definir, passant pels personatges ben definits que ens alegren ens amarguen la vida i acabant per aquells que enyores. Parlar pel gust de parlar sabent que ets escolat i que no hi calen filtres. Parlar fins i tot de quan s’ha de dir davallar o baixar.
Capvesprejar parlant, així, sense més additius ni conservants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!