CONSUMPCIÓ LENTA
31 de juliol de 2022
0 comentaris
Tremola la tinta però res no evita que alleti silencis, que aixequi defenses. És foc, la distància que voldria escriure, mar impenetrable, consumpció lenta.
Tremola la tinta però res no evita que alleti silencis, que aixequi defenses. És foc, la distància que voldria escriure, mar impenetrable, consumpció lenta.
Cessarà l’atzur en plena solana. Cauran les paraules esverant els cucs i la calma fera de serps i iguanes Finirà l’espera i morirà el roig que seu en els llavis de qui cerca mots. Com el vol de l’abella, l’atzur es retrà.
Avui fa 79 anys que va néixer Jaume Pomar, l’escriptor, crític i assagista de Ciutat que morí quan no n’era l’hora l’11 d’aquest mateix mes del 2013. “Cants de Montalt” va ser la seva darrera obra en vers editada que l’any 2012 guanyà el Premi Pare Colom d’Inca i que Lleonard Muntaner incorporà a la
Els llagosts solen viure entre dos i tres mesos, i tenen certa mala fama perquè són protagonistes d’una de les set plagues d’Egipte, juntament amb la conversió de l’aigua en sang; una invasió de granots; una altra de polls i moscards; una tercera de mosques; la pesta dels ramats; les úlceres i la pluja de
Els ortodoxos grecs i el coptes avui celebren el dia de sant Simeó Estilita Tercer. Els anacoretes estilites vivien en una plataforma damunt una columna per aïllar-se físicament del món i impedir les temptacions durant anys, molts fins a la mort i tot. Era, sens dubte, la forma més extrema de la privació i la
Encalça el vent i romanceja. Para esment a la brutícia que deixa la vulgaritat i aombra la intempèrie, l’únic recer de la vida. Frega la veu per la serena que ennobleix la rosella i canta, car qui canta, el meu dany espanta.
La mosca ha pegat de ple en el centre de la teranyina. L’impacte ha estat brutal: el cap i bona part del tronc han quedat completament enredats. La mosca s’ha esforçat per aletejar i mirar de treure el cap de la trampa, però com més es movia, més presa era. L’aranya no ha comparegut fins
Christina, a Brustem, actual Bèlgica, cap al 1.175, quan tenia vint-i-pocs, anys va patir un atac de catalèpsia. Donada per morta, en el decurs del funeral que se celebrà dos dies després, va aixecar-se del taüt. Va explicar que durant el temps catalèpic, guiada per àngels, va passar pel cel, per l’infern i pel purgatori,
Vam ser verb o petjada vam ser qui ens mirava qui crèiem que ens desitjava Ara som la hipoteca del passat el seu dolor fet memòria I el futur passarà de llarg
Muntam un tren, els meus preceptors i jo. Un tren de fusta rònec, sense cap filigrana, auster, sense vies ni travesses, ni estacions ni abaixadors, però un tren que fascina, que feim anar on volem, fent-lo pujar arriscadament per pujols exigents o fent-lo passar per sota ponts estrets i extremadament baixos. Cadascú li posa el
Fa mal dir des de quan el tallagespa ocupa el cornaló més aombrat de la terrassa de la cisterna. I ja és impossible saber qui el va dur, si ha funcionat mai –a Can Gazà no hi ha cap terreny herbat que requereixi els seus serveis- i qui i quan el va deixar aquí on
Diu Miguel Hernández que no volia més llum que el cos de qui estimava davant el seu perquè era claror absoluta, transparència rodona, limpidesa l’entranya de la qual, com el fons del riu, amb el temps s’aferma, amb la sang s’apregona. No volia més llum que l’ombra daurada de qui estimava on hi brostaven anells
Hi ha morts que t’estamenegen, que et sacsen fins al mareig, que et deixen sense paraules, en aquest silenci no volgut que et maçola. Com la de Joan F. López Casasnovas. Amb en Joan, fa uns anys, vaig coincidir en alguns actes i em vaig deixar aglapir per la seva calma proverbial però també per
Avui fa 132 anys que va néixer a Molins de Rei Margarita Xirgu. I 102 que ho va fer a Umata, a Sudàfrica, Nelson Mandela. Avui també en fa 410 que morí el pintor llombard Caravaggio i 98 que ho va fer el poeta i dramaturg Àngel Guimerà. També avui és sant Frederic d’Utrecht, que
He de contar què els passà a n’Aina i a en Joan quan es trobaren amb en Frankenstein i sa mare, i tenc la imaginació fusa, literalment, per la calorassa que no deixa. Per fer una gràcia i de manera totalment improvisada per entretenir els meus preceptors, l’altre dia vaig començar la història de n’Aina